Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Hotel Omm
Capella García Arquitectura, Juli Capella Samper, Miquel García Juncadella
Es tracta d'un edifici dissenyat per insertar-se amb singularitat al mateix temps que harmoniosament en la trama de l'entorn urbà de l'Eixample barceloní. Es fa ressò de la seva situació privilegiada i orienta les seves obertures cap al Passeig de Gràcia de manera que l'usuari pot gaudir al mateix temps tant de la visió del carrer, com de la intimitat necessària. La façana que dóna al carrer Rosselló aparenta ser una làmina a manera d'epidermis que, superposada davant l'edifici, ha patit diversos talls que s'han 'obert', corbant-se vers l'exterior, com les fulles d'un llibre, com les finestres d'un calendari d'advent. El sentit d'obertura atén tant a les vistes com a la correcta orientació respecte al sol de migdia. També és una mampara que guarda la intimitat des de l'interior, i una barrera acústica al tràfic. L'ordre d'aquestes obertures, aparentment aleatori, respon tant a la plàstica exterior com a les necessitats interiors de distribució. Una façana que pretén contribuir a la riquesa tipològica de l'Eixample, respectant el seu entorn, però sense mimetizarlo anacrònicament, plenament conscient d'erigir-se a principis del segle XXI. -
Naus Vapor Gran
Capella García Arquitectura, Juli Capella Samper, Miquel García Juncadella
El debat arquitectònic sobre conservació o demolició es sol plantejar demagògicament per ambues parts. Hi ha qui considera que tot ha de preservar-se tal i com es va fer, i d’altres, que sempre hi ha el dret a enderrocar per renovar. A nosaltres ens sembla que cada projecte té la seva solució justa. En aquest cas, el projecte urbanístic de Manel Solà-Morales havia conservat dues naus d’un gran complex industrial de Terrassa, ciutat amb un notable patrimoni industrial. La nostra opció va ser respectar al màxim la seva preciosa estructura i aparença, però permetre-li els nous usos requerits. Passava de ser una fàbrica, un vapor, a un àrea comercial i d’oficines. Per això es va intervenir a les façanes laterals que havíen estat amputades, amb una obra de factura i estètica contemporània. Alhora que respectàvem acuradament tota la resta de la construcció, amb molt d’afany i una gran inversió. Els forjats es van haver de reforçar, emplenar els pilars de fundició per fer-los resistents al foc, canviar tota la coberta per fer-la impermeable i aïllant. El resultat és insòlit: s’ha aconseguit crear una gran zona comercial i d’oci, per a vianants, molt propera al centre urbà, que combina armònicament aquests usos amb l’habitatge. Una antítesi a la separació d’usos i a la proliferació de centres especialitzats a les afores, el que genera dispersió i desplaçaments motoritzats. Un retorn a la identitat mediterrània que barreja amb èxit tots els usos socials al centre de la ciutat. -
Jardí Tarradellas i Mitgera Verda
Capella García Arquitectura, Juli Capella Samper, Miquel García Juncadella
El projecte de remodelació d'aquesta paret mitgera, conseqüència de l'enderroc d'una antiga edificació, transformada ara en jardí vertical, utilitza la matèria viva com a argument. El Jardí Tarradellas funciona com un enorme pulmó que dóna aixopluc a diverses espècies d'animals i vegetals. Una estructura metàl·lica fa d'esquelet de suport del jardí, amb diversos balcons que sustenten les plantes. El jardí toca a terra mitjançant un mur de pedra que s'estén cap al paviment del xamfrà. L’argument compositiu està format per una base sempre verda, sobre la qual broten diverses plantes amb flor, que varien de color al llarg de l'any. Aquest bocí de natura afavoreix la colonització d'espècies animals, principalment d'ocells. Aquesta acció de sutura urbana s'engloba dins del programa de remodelació de parets mitgeres que promou l'Ajuntament, a través de l'Institut del Paisatge Urbà, amb l'objectiu de resoldre discontinuïtats i fractures que sovint apareixen en el teixit urbà construït. -
Mostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat. Categoria: Intervencions en Espais ExteriorsJardí Tarradellas i Mitgera Verda
