Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Naus Vapor Gran

  • Naus Vapor Gran

  • Naus Vapor Gran

  • Naus Vapor Gran

  • Naus Vapor Gran

  • Naus Vapor Gran

  • Naus Vapor Gran

  • Naus Vapor Gran

  • Naus Vapor Gran

  • Naus Vapor Gran

  • Naus Vapor Gran

  • Naus Vapor Gran

  • Naus Vapor Gran

Memòria

El debat arquitectònic sobre conservació o demolició es sol plantejar demagògicament per ambues parts. Hi ha qui considera que tot ha de preservar-se tal i com es va fer, i d’altres, que sempre hi ha el dret a enderrocar per renovar. A nosaltres ens sembla que cada projecte té la seva solució justa. En aquest cas, el projecte urbanístic de Manel Solà-Morales havia conservat dues naus d’un gran complex industrial de Terrassa, ciutat amb un notable patrimoni industrial. La nostra opció va ser respectar al màxim la seva preciosa estructura i aparença, però permetre-li els nous usos requerits. Passava de ser una fàbrica, un vapor, a un àrea comercial i d’oficines. Per això es va intervenir a les façanes laterals que havíen estat amputades, amb una obra de factura i estètica contemporània. Alhora que respectàvem acuradament tota la resta de la construcció, amb molt d’afany i una gran inversió. Els forjats es van haver de reforçar, emplenar els pilars de fundició per fer-los resistents al foc, canviar tota la coberta per fer-la impermeable i aïllant. El resultat és insòlit: s’ha aconseguit crear una gran zona comercial i d’oci, per a vianants, molt propera al centre urbà, que combina armònicament aquests usos amb l’habitatge. Una antítesi a la separació d’usos i a la proliferació de centres especialitzats a les afores, el que genera dispersió i desplaçaments motoritzats. Un retorn a la identitat mediterrània que barreja amb èxit tots els usos socials al centre de la ciutat.

Autor: Juli Capella Samper

Autors

Sobre el mapa