Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Juli Capella Samper

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Heron City

    Juli Capella Samper, Josep Miquel Garcia

    La plaça del poble del segle XXI El centre d'oci Heron City a Barcelona pertany a una nova família de centres lúdics, destinada a satisfer les creixents necessitats d'oci de gran part de la població urbana. La majoria d'aquest tipus d'edificacions se situa a l'extraradi de les grans ciutats i tenen un aspecte clònic i descuidat. La singularitat d'aquest edifici, però, rau en la seva condició urbana, en implantar-se en plena ciutat, el que influeix decisivament en el seu disseny. La seva façana, el seu aspecte exterior pretén integrar-se en la tradició de l'arquitectura qualificada, amb una composició continguda i unificada. Utilitzant materials sòlids, amb una gamma terrosa que integri l'edifici sense estridències, amb un degradat cromàtic que redueixi l'impacte visual de les seves parets cegues. No obstant això l'interior es mostra més variat i expressionista, pensat per als usos lúdics, basat en un organicisme integrador. El nou edifici se situa al barri de Porta del popular districte de Nou Barris i ocupa un solar de més d'una hectàrea de superfície, superior a una illa de l'Eixample barceloní. S'ha buscat la integració al barri com una peça més de l'entramat circumdant, respectant els seus condicionants i intentant ser un element que ajudi a la seva configuració i dignificació. Per això, s'ha concebut com el complement natural de la gran franja d'equipaments situada a la part inferior i paral·lela a l'Avinguda Meridiana, on actualment s'ubica el parc de Can Dragó, amb les seves diverses zones verdes i esportives. Donada la seva posició, aquesta illa central esdevé l'esponjament d'oferta recreativa que de forma natural requeria l'esmentada pastilla. Un concepte i un espai obert Com moltes altres ciutats costaneres, Barcelona viu entre el mar i la muntanya. Aquesta disposició geogràfica ha servit com a principal motiu inspirador per l'esquema compositiu de la planta del projecte. A més s'han buscat altres conceptes duals com ara dia / nit, tradició / modernitat, joventut / vellesa, sol / lluna, orgànic / geomètric i s'ha evitat la tematització concreta del lloc. Així, els diferents edificis que componen el conjunt contenen un significat simbòlic directament relacionat amb la forma física de la ciutat. Al nord, la Muntanya, on se situen en grans volums els cinemes Cinesa, l'hotel Ibis i zones aterrassades que ofereixen diverses ofertes d'oci, per altra banda, al sud, el mar, amb un edifici allargat, sinuós i cristal · lí, amb bars i discoteques. És el reflex misteriós i asimètric per a l'oci i la diversió. Entre la zona muntanyosa i el mar, es disposa una Rambla, paraula àrab que significa camí de sorra. En ella es dóna cita la gent, passeja, observa, s'exhibeix ... La Rambla és també la porta natural d'accés al centre des dels seus dos extrems, l'entrada del dia a l'est, la de la nit a l'oest, unint dolçament el desnivell de 4 metres entre un carrer i una altra. Un tercer accés es disposa com un congost entre les muntanyes, l'entrada de l'eclipsi. Al voltant de la Rambla, al centre de l'espai, se situa una gran plaça, organitzant l'espai i suggerint els itineraris. És l'àgora, la zona de relació, d'intercanvi i comerç, però també de descans i de representació social: La plaça major del poble del segle XXI. És també un espai obert, visible des de qualsevol lloc, pensat com a escenari natural per a les més diverses actuacions. A prop es troba el Jardí Encantat, un racó una mica apartat per a qui busca un lloc més recollit i confortable, amb una immensa esfera de granit que es pot moure amb un dit. A l'altra banda una zona per a nens amb tubs sònics que permeten converses privades. I al centre de la plaça una gran font transitable interactiva, els sortidors canvien de color i forma a mercè del públic mitjançant uns pedals. I dominant des del seu nucli central s'alça la Torre dels Somnis. Una estructura que neix del centre de la terra, del fons del pàrquing, travessant el buit que serveix de gran hall d'arribada, amb una cascada de verd creuada per les escales mecàniques. La torre s'eleva sobre la plaça transportant els nostres somnis fins al cel amb un sofisticat joc de llums i moarés. Just en aquest punt passa l'eclipsi, la juxtaposició del Sol i Lluna, la barreja màgica dels dos astres que ens dominen. Una gran plataforma-terrassa amb forma de lluna turca, serveix per acollir al públic del cinema i alhora per connectar les diverses edificacions. Mitjançant ponts, escales, rampes i ascensors es pot recórrer tot el centre en un circuit, sempre diferent, que s'expandeix en totes direccions i interconnecta tots els nivells. L'accés al centre i el recorregut pels seus espais és de caràcter lliure i gratuït, configurant-se com un espai públic, en clara oposició als centres comercials tancats. A la mida de cada visitant Com succeeix en un viatge a la vida real, cada visitant és guiat per la seva intuïció i els diversos suggeriments que li ofereix el paisatge, així, a través dels diferents paratges anirà trobant una rica sèrie d'experiències per gaudir del lloc. La torre de l'hotel Ibis, de 15 plantes d'alçada, s'ha concebut com una talaia, com una fita en alçada que serveix per identificar i assenyalar el complex. Serà vista per multitud de persones, del barri i d'altres zones de la ciutat, ajudant a identificar el Centre i conferint-li el caràcter simbòlic que persegueix. Per això es corba i es bomba subtilment per oferir-se de forma gentil al ciutadà. Sobre la seva coberta s'eleva una torre metàl·lica bisellada a manera de pintallavis, una flama que es tinta de neó vermell durant la nit. En definitiva, s'ofereix al barri i la ciutat un complex d'oci de nova generació, suma de multitud d'usos, amb un horari ampli, gairebé ininterromput i pensat per a tot tipus de públics, de diverses edats, i diferent nivell econòmic. Des de les 16 sales de cinema de nova generació, amb sales organitzades en "stadium" i capacitat per a 4000 persones, a restaurants amb terrasses, bars, comerços, Gimnàs, Discoteca, Bitllera, Hotel de 154 habitacions, fins a arribar a noves propostes de realitat virtual o entreteniment infantil al Big Fun. Tot això complementat amb un pàrquing subterrani de 1.500 places. Heron City pretén aportar una solució innovadora i atrevida a la incipient tipologia de centres d'entreteniment dins de les urbs densificades. Però a la manera local barcelonina, aprofitant els condicionants de la nostra latitud i els nostres peculiars usos d'oci. Adaptada a la modernitat, aprofitant els recursos tecnològics, integrant aportacions artístiques, pensant tant en els usuaris com en la pròpia ciutat que ho acull.
  2. Hotel Omm

    Juli Capella Samper

  3. Naus Vapor Gran

    Juli Capella Samper

    El debat arquitectònic sobre conservació o demolició es sol plantejar demagògicament per ambues parts. Hi ha qui considera que tot ha de preservar-se tal i com es va fer, i d’altres, que sempre hi ha el dret a enderrocar per renovar. A nosaltres ens sembla que cada projecte té la seva solució justa. En aquest cas, el projecte urbanístic de Manel Solà-Morales havia conservat dues naus d’un gran complex industrial de Terrassa, ciutat amb un notable patrimoni industrial. La nostra opció va ser respectar al màxim la seva preciosa estructura i aparença, però permetre-li els nous usos requerits. Passava de ser una fàbrica, un vapor, a un àrea comercial i d’oficines. Per això es va intervenir a les façanes laterals que havíen estat amputades, amb una obra de factura i estètica contemporània. Alhora que respectàvem acuradament tota la resta de la construcció, amb molt d’afany i una gran inversió. Els forjats es van haver de reforçar, emplenar els pilars de fundició per fer-los resistents al foc, canviar tota la coberta per fer-la impermeable i aïllant. El resultat és insòlit: s’ha aconseguit crear una gran zona comercial i d’oci, per a vianants, molt propera al centre urbà, que combina armònicament aquests usos amb l’habitatge. Una antítesi a la separació d’usos i a la proliferació de centres especialitzats a les afores, el que genera dispersió i desplaçaments motoritzats. Un retorn a la identitat mediterrània que barreja amb èxit tots els usos socials al centre de la ciutat.
  4. Jardí Tarradellas i Mitgera Verda

    Capella García Arquitectura, Juli Capella Samper, Miquel García Juncadella

    Jardí Tarradellas i Mitgera Verda

    El projecte de remodelació d'aquesta paret mitgera, conseqüència de l'enderroc d'una antiga edificació, transformada ara en jardí vertical, utilitza la matèria viva com a argument. El Jardí Tarradellas funciona com un enorme pulmó que dóna aixopluc a diverses espècies d'animals i vegetals. Una estructura metàl·lica fa d'esquelet de suport del jardí, amb diversos balcons que sustenten les plantes. El jardí toca a terra mitjançant un mur de pedra que s'estén cap al paviment del xamfrà. L’argument compositiu està format per una base sempre verda, sobre la qual broten diverses plantes amb flor, que varien de color al llarg de l'any. Aquest bocí de natura afavoreix la colonització d'espècies animals, principalment d'ocells. Aquesta acció de sutura urbana s'engloba dins del programa de remodelació de parets mitgeres que promou l'Ajuntament, a través de l'Institut del Paisatge Urbà, amb l'objectiu de resoldre discontinuïtats i fractures que sovint apareixen en el teixit urbà construït.
  5. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat
    Jardí Tarradellas i Mitgera Verda

    Capella García Arquitectura, Juli Capella Samper, Miquel García Juncadella

Bibliografia

Societats