En un solar estret I allargat, on ja hi ha un habitatge, es proposa construir un petit estudi per a ser usat tant com a taller de pintura com per a habitatge ocasional de cap de setmana per als fills dels propietaris. El punt de partida del projecte venia establert per l´aspecte econòmic; havia de ser un projecte econòmicament viable amb un pressupost mínim (70.000 €). Aquest factor limitava les possibilitats tant estructurals com d´acabats, I per tant es va partir d´una premisa molt clara: calia treballar amb industrials de la zona (a ser possible, del mateix poble), I amb unes solucions tècniques a les que estiguessin acostumats; solucions tradicionals adoptades en les construccions típiques de la zona. Aquesta permisa ens conduïa a treballar amb murs de càrrega, forjats unidireccionals, finestres d´alumini de dimensions raonables I acabats convencionals com l´arrebossat I pintat. A partir d´aquí, l´estudi-habitatge, d´uns 90 m2, es divideix en dos sectors ben diferenciats: un espai obert I diàfan que dóna a l´exterior a través d´un porxo de canya, i un espai més íntim, amb dues habitacions i un petit bany. Tot el programa encaixat en un perímetre de murs de càrrega amb una llum lleugerament superior als 6 metres. L´espai diàfan conté la sala d´estar, menjador i cuina. Aquest espai es projecta maximitzant la seva superfície sobre la total, de manera que el cor de la casa, l éspai on es realitza la majoria de les funcions diàries, sigui el més agradable possible. Les habitacions, en canvi, s´entenen com espais bàsics, amb l´espai mínim suficient per a dormir i tenir una petita taula. El bany i la cuina també es redueixen a allò essencial; el bany contenint també l´espai per la rentadora i la caldera d´aigua calenta, i la cuina com una barra mínima en l´espai de la sala. La normativa del municipi obliga a fer coberta inclinada, de manera que es planteja un joc d´inclinacions recordant el perfil de les muntanyes de l´hortizó. Aquestes inclinacions s´apliquen tant a la construcció principal com al porxo de canya que rodeja les façanes nord-oest i sud-est, donant una continuitat fomral entre l´edifici principal i el porxo. Dopnada la gran insolació que pateix la coberta durant els mesos d´estiu, s´aprofita la inclinació per generar un flux d´aire dins d´una càmara ventilada al mode tradicional de coberta de l´Eixample de Barcelona: per sobre del forjat s´aixeca una segona coberta, en aquest cas d´uralita, que genera una càmara d´aire d´uns 30 cm. Aquesta càmara s´aprofita de la inclinació de l´edifici per, a través d´unes perforacions en la façana , permetre l´entrada d´aire per la part més baixa de la coberta, i la sortida, per la part més alta. D´aquesta manera, l´aire de la càmara s´escalfa amb la insolació, puja i surt per les perforacions altes, absorvint aire més fresc per la part inferior. La inclinació de la coberta s´aprofita, a més, per recollir l´aigua de pluja de la seva superfície, que és conduirda fins al centre de l´edifici i expulsada per una gran gàrgola sobre un dipòsit d´aigua de superfície. Aquest dipòsit està connectat a l´hort contigu, de manera que aquest funciona íntegrament amb aigua de pluja recuperada. Les dues façanes de l´habitatge sota el porxo es pinten amb franges verticals blanques i verdes, de manera que l´ombra de canya produeixi un joc de textures que van canviant amb les diferents orientacions solars durant el dia. Aquest no és tan sols un recurs formal que ajuda a integrar l´edifici en la vegetació que l´envolta, sino que és també una resposta al tipus d´acabat de façana amb el que estàvem, per pressupost, obligats a utilitzar. L´arrebossat de morter sobre mur ceràmic fàcilment s´esquerda i absorbeix molt malament els possibles moviments de la façana, essent pràcticament impossible evitar l´aparició de fissures i petites esquerdes. Quan una façana d´aquest tipus es pinta unformement, les esquerdes són l´únic dibuix sobre la superfície, de manera que queden terriblement exposades. El fet de superposat un motiu molt contrastat, en aquest cas, un codi de barres blanques i verdes, permet, per una qüestió d´intensitat, que les esquerdes no siguin tan aparents, i quedin desdibuixades rera un dibuix principal. Així doncs, les barres verticals blanques i verdes, a més de permetre un aspecte més durable de l´edifici, produeixen un joc canviant de l´aspecte de les façanes segons la incidència solar sobre el porxo de canya i l´ombra d´aquest sobre l´edifici, integrant-lo en el bosc que començan en aquest punt del solar i, al mateix temps, són una alegoria al reduit preu de l´habitatge. En la resta de les façanes, que donen front al bosc que rodeja la casa, aquestes es pinten del mateix color verd de les barres, de manera que, a primera hora del matí i última de la tarda, el sol rasant projecta les ombres dels arbres sobre aquestes, mimetitzant en tons verds el bosc contigu. El porxo de canya de riu que rodeja les façanes principals de l´edifici està format per una lleugera estructura metàl.lica formada per tubs quadrats i perfils en T i en L segons posició. La canya es recolza i lliga a través de cables tensats i brides amb una instal.lació molt senzilla que permet al propietari canviar la canya aproximadament cada 2 anys, ja que aquest material té una vida limitada. El baixíssim preu del material (120 € per a tot l´edifici) permet que la reposició d´aquest no sigui un problema econòmic. El punt singular de l´habitatge és una obertura en la sala d´estar que està situdada en cantonada, amb un sistema de portes correderes d´alumini lacat que no deixen muntant vertical quan estan obertes, donant la sensació, estant dins de l´edifici, que la sala es projecta fins al porxo i jardí exteriors. Per aconseguir aquesta cantonada buida, l´estructura de murs de càrrega queda interrompuda en aquest punt per una IPN en cantonada que es recolza sobre el mur per sobre l´obertura. Per reduir el vol d´aquesta estructura metàl.lica, s´afegeix un pilar circular metàl.lic que coincideix amb l´espessejament de la fusteria i que, al ser del mateix color, casi desapareix donant la sensació que la cantonada està flotant. Aquesta és una operació molt senzilla que permet que la caixa de l´edifici respiri i s´obri per una de les cantonades, permetent gaudir d´unes esplèndides vistes del poble de Gaüses i les muntanyes de l´horitzó.

El programa de l’edifici consisteix en 27 habitatges distribuïts en 5 plantes i PB, i dos locals comercials amb altell donant front al carrer Casp; habitatges d’1 i 2 dormitoris, distribuïts amb 3 habitatges sobre el c/ Casp i 2 a l’interior d’illa, excepte en la planta superior on es projecten 2 habitatges més grans (de 3 habitacions). En planta baixa, 3 habitatges dúplex amb jardí propi es distribueixen a la façana d’interior d’illa, mentre que els locals donen al carrer. En plantes soterrani, un aparcament de 2 plantes allotja 34 vehicles. La façana se sotmet a l’estricta regulació de la normativa de l’Eixample de Barcelona, i es soluciona a través d’uns pannells fixes formats per unes peces especials de gres en posició vertical emmarcades per un fi marc d’acer inoxidable, així com unes persianes correderes d’alumini que acaben de donar la privacitat i el control lumínic necessari. La façana del pati de la illa es resol amb una retícula d’acer que emmarca les grans finestres dels habitatges. La protecció solar i la privacitat es resolen aquí amb unes persianes replegables d’alumini lacat que tornaran a crear una façana canviant i en moviment des de l’exterior. En la coberta de l’edifici s’hi instal·len captadors solars per a l’aigua calenta sanitària, connectats al sistema de climatització dels habitatges per a reduir el consum energètic. Aquest fet, combinat amb la ventilació creuada de tots els habitatges a través d’uns patis interiors generosos i la protecció solar passiva que composa les façanes, fan que l’edifici pugui funcionar amb una mínima aportació dels mitjans actius de climatització. Els elements constructius principals (persianes, gres, fusteries) són reciclables. La coberta és de pendent zero (amb làmina de EPDM) acabada amb lloses de formigó alleugerit, que segons un estudi de l’ITEC és la que menys contamina durant el seu procés constructiu i la que més permet el seu reciclatge i reutilització.

La nova seu central i centre de serveis del Banc de Sabadell es planteja com a transformació i ampliació del complex d'oficines Landscape que vam projectar i construir per al Banc el 2003. L'edifici existent consta d'una barra longitudinal d'oficines que segueix la geometria del solar al llarg de l'autopista B-30 i una nau industrial destinada a arxiu en la part posterior, connectada a les oficines mitjançant quatre ponts elevats respecte a la planta d'accés a l'edifici. La proposta proposa enderrocar la nau industrial existent per concentrar la seva edificabilitat en un nou volum d'oficines, de manera que s'allibera una gran superfície ajardinada en el centre del solar que es converteix en el punt d'entrada als diferents edificis de la nova seu. Sota aquest espai verd central es disposa la planta de serveis del complex (auditori, cafeteria, sala de descans, gimnàs, aules de formació, zona comercial, oficina bancària, infermeria, etc) amb conexió directa als edificis d´oficines, i sota aquesta, dues plantes d'aparcament conectades a nivell amb les ja existents. Amb aquesta estratègia aconseguim canviar rotundament el caràcter del lloc, que passa de ser un edifici en una zona de caràcter industrial, a un complex d'oficines al voltant d'uns jardins. El fet que el nou volum d'oficines estigui concentrat en una petita torre permet no només alliberar espai “verd” sinó marcar la pauta de com ha de ser el futur creixement edificatori del banc en la parcel·la contígua, també propietat de Banc Sabadell.

Projectar un showroom per una empresa constructora té com a repte principal aconseguir que l’espai resultant no sigui un mostrari de materials sense relació entre ells, però per altra banda, i evidentment, l’objectiu principal de la constructora és mostrar la major gama de productes i solucions possibles als seus futurs clients. L'objectiu en el projecte del Showroom de Oak ha estat doncs aconseguir mostrar tots aquests materials, i encara més important, generar un ambient que permeti als futurs clients entendre no tant com podrien ser els materials per la reforma del seu habitatge sinó quin ambient podrien arribar a aconseguir. L’espai del shoroom es divideix en les zones d’interès de la constructora: cuines, banys, paviments, etc. Però s’ha unificat l’espai mitjançant una envolvent de lames de fusta i un armari longitudinal que unifica el perímetre i ajuda a l'emmagatzematge, perquè la sensació sigui la d’estar en un habitatge real, amb la seva cuinam, bany, sala i un espai d’oficina. El local on s’ubica el projecte es divideix en dos espais separats pel volum de comunicacions vertical de la finca. Aquesta lògica de divisióo en dos no la mantenim en la reforma, sinó que intentem expandir el primer espai cap al fons del local, mitjançant una extensió del paviment, sostre i paret lateral que acompanya tot l’espai. D'aquesta manera aconseguim que en un mateix ambient, determinat per uns mateixos materials, expliquem les opcions que poden donar-se en allò referent a cuines i banys (el sector principal de la constructora), però també en espais domèsitcs i d’oficina, integrant les oficines de l’empresa en l’espai expositiu, ampliant així les referències i el possible ventall de negoci. La part més profunda del local s'enfosqueix en negre, de manera que mitjançant una cuidada il·luminació i uns cubs que enmarquen els diferents materials, puguin exposar-se aquelles solucions que serveixen de base per entendre els diferents tipus de reforma.

La casa MMMMMS es situa als afores de Camallera, en una urbanització de recent construcció disposada en la vessant amb vistes al poble. El projecte pretén deslligar-se de la imatge de masia catalana a la que porta l’estricta normativa del municipi, per “associar-se” veladament a un altre tipus de construcció típica de la zona, més comú als afores dels nuclis urbans, d´una mida i densitat semblant a la resultant en aquesta zona; el magatzem agrícola. En aquest sentit, el projecte busca un tipus de qualitat espacial també derivat d'aquestes construccions, amb un espai a gran alçada en el que es disposen unes altres peces més petites. Aquestes ofereixen una major intimitat en el seu interior, generen uns espais entre elles en el límit amb l'exterior, i ajuden a il·luminar transversalment la casa i poder veure el paisatge a través. L'espai de circulació interior de l'habitatge adquireix unes proporcions dignes d’un exterior, amb una major alçada i amb varis volums que ofereixen finestres a aquest espai. La voluntat del projecte és la de fer desaparèixer el límit entre interior i exterior o, vist d'una altra manera, aconseguir les qualitats d'un exterior en l'interior de l'habitatge i viceversa, el confort d'un interior en l'exterior.