Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
Axonometria de la Casa Olèrdola.
- Autor:
- Jaume Bach i Núñez
- Data:
- 1981
- Tipus:
- Dibuix
- Dimensions:
- 46 x 62cm
- Tècnica:
- Tinta
- Suport:
- Paper vegetal
- Fons / Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
Memòria
Jaume Bach Núñez neix a Sabadell el 1943. És Doctor Arquitecte, Professor titular i Catedràtic acreditat per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on ha impartit classes de Composició i Projectes, essent també membre del Tribunal Final de Carrera.
Comença la seva activitat professional el 1968 compaginant l'Arquitectura i l'Urbanisme; durant els anys 80 co-funda l'estudi Bach / Mora i, més tard el 1998 juntament amb Eugeni Bach, l'estudi Bach Arquitectes.
Ha estat professor convidat en diverses institucions públiques i escoles d'arquitectura com Hannover, Urbino, Torí, Viena, Bucarest i Dublín; ha impartit nombrosos seminaris i conferències a Espanya, i internacionalment a Europa i Amèrica.
La seva obra ha estat exposada a les principals ciutats espanyoles i en importants fòrums internacionals, entre d'altres: la Cité de l'Architecture et du Patrimoine a París, l’ Essen Deubau, la Galeria AEDES a Berlín, Expotecnia a Nova Delhi, el Deutsche Arkitektur Museum a Frankfurt, el Museu d'Art Contemporani de Caracas, l'Architectural League of New York, Europalia a Brussel•les, i en diverses edicions de la Biennal d'Arquitectura de Buenos Aires.
Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre els quals hi destaquen: quatre Premis FAD, tres Premis FAD de l'Opinió, ha rebut quatre premis Brunel Commendations Awards i, en l'àmbit del disseny, el Premi Delta de Plata ADI FAD.
Entre d’altres distincions cal esmentar la Medalla d'Or a la Biennal de Buenos Aires, el Premi ASCER en dues ocasions i diverses Seleccions a la Biennal d'Arquitectura Espanyola.
El seu treball ha estat divulgat en més de 600 publicacions, en prestigiosos llibres i revistes nacionals i internacionals, així com en articles i entrevistes en premsa espanyola i internacional, i en cinc àmplies monografies específiques sobre la seva obra.
Obres (41)
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia (58)
-
Casa Balaguer
Jaume Bach i Núñez, Josep A. Dols Torres, Lluís Millet i Serra, Joan-Antoni Páez i Berga
Sobre dues cases iguals, amb crugies de 4m cadascuna, s’aixeca un nou habitatge que substitueix una de les dues cases existents. Aquesta devia facilitar l’espai per a l'accés directe des del carrer, a més d'un local destinat a garatge. La solució estructural adoptada permet un ampli joc de possibilitats de disposició dels forjats i sostres, sense variar sensiblement el seu cost. S'aconsegueix així prou marge de diversificació volumètrica. La casa es tanca en la mesura del possible a l'exterior defugint la desoladora visió del carrer. En diversos punts se situen entrades de llum zenitals per tal de solucionar correctament el problema de la llum natural. Les finestres són simples obertures en el mur exterior que no disposa d'un altre divertiment que la retallada línia de la coberta. S'ha procurat aconseguir una definició espaial rica, per tal que les variacions introduïdes a posteriori, o els simples detalls d'acabat que no es podessin controlar, no modifiqués l'expressió original. Els acabats són tradicionals: terra enrajolat hidràulic, esglaons amb “marchapiés” de fusta, revocat de parets amb rajola de la Bisbal i acabat exterior senzillament revocat, sense pintar, tal com el tenia la casa anteriorment. -
Habitatges Castellar
Es tracta d'un edifici de divuit habitatges, locals comercials i garatge, situat a la cantonada d'un carrer que desemboca a la Plaça Major de Castellar de Vallès. La posició de les escales —i la valoració comercial del xamfrà en planta baixa— obliga a fer alguns ajustos en la tipologia d'habitatge. La façana es resol amb maó vist donat que l'obra es va haver de realitzar amb molt baix pressupost. -
Casa Tello
Casa de cap de setmana en el “celler” d’una casa burgesa en entorn rural, de principis del segle XX. Es tracta d’un cos funcionalment annex, integrat a la composició general de la casa: cos central i dues ales laterals. L’espai a reformar es desenrotlla linealment en un dels laterals que contenia un petit apartament de masovers, i les tines i magatzems per a l’elaboració de l’oli i el vi de la finca. La proposta manté les tines de la zona central, elevades sobre el terreny i ambdues finestres de càrrega i descàrrega, i deixa dos espais a doble altura a cadascun dels extrems, en coincidència amb les generoses portes obertes cap a l’exterior. Cadascuna de les peces components té sortida directa al jardí, els dormitoris a través de les antigues finestres. Per això es disposen unes escales exteriors de fusta adossades a la façana, que evoquen elements del món rural com ara caixes artesanals de fruita o gàbies per a conills. La introducció de nous usos porta a diferenciar les noves obertures, quadrades i amb un disseny específic que treu profit de l’espessor dels murs. Es composen de vidre a l’exterior i porticó a l’interior de manera que, tot fent evident el gruix murari, permet totes les posicions possibles de ventilació i il·luminació. L’interior es tracta com a contenidor unitari, articulat en el punt central amb el “moble” de les habitacions i el bany, i contenint al final espais a doble altura que eviten la unidireccionalitat i es constitueixen en dos pols d’activitat que equilibren els extrems, problema recurrent en les disposicions lineals. -
Casa Núñez
Un solar amb una pendent pronunciada permet i, a vegades fa inexcusable, una autonomia d’implantació que esdevé fàcilment major llibertat formal, en absència de cànon. Acostuma a descansar sobre la importància que la secció (o seccions) poden prendre en el projecte. El pla del terra s’ha elevat tradicionalment, mitjançant un basament o la creació d’un pla sostingut per pilotis, amb la qual cosa, es pot reduir l’impacte dels fonaments sobre els costos globals. En aquest cas, el perfil és molt empinat i el vial d’accés descendeix amb força als dos extrems del solar. D’altra banda, el projecte havia de minimitzar costos i ajustar-se a una realització del tot artesanal. Es va pensar, doncs, en un plantejament de prisma elemental, amb llums econòmiques, que havia de col·locar-se en disposició paral·lela i no contra pendent, per tal d’aprofitar el seu magnífic domini visual sobre el paisatge. Es composa de tres plantes, amb les àrees de vida a la superior, dormitoris a la intermèdia i un basament pels serveis. La disposició del prisma a la obligada distància del vial, suggeria desdoblar les entrades i reservar l’accés pedestre a la planta superior mitjançant un petit pont – record del Mar Menor-. El cotxe podria allotjar-se a la planta immediatament inferior. Altrament, davant la dificultat d’esglaonar el terreny, es disposa una generosa terrassa a la planta superior per permetre la vida a cel obert, i es connecta amb la entrada a peu a través del petit pont d’accés, de manera que actua de hall d’entrada a l’aire lliure. Es crea així un efecte sorpresa, ja que al creuar el mur un espera trobar-se en un interior que creix un cop s’ha descobert emmarcat per una àmplia finestra panoràmica, el paisatge que s’ha pogut albirar al aproximar-se. -
Casa Arenas
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
A Vilanova, als carrers propers a la platja, encara avui trobem els habitatges dels “indianos”, gent que van fer les seves fortunes a les amèriques a finals del s.XIX. Són construccions amb clares referències al món colonial. La casa Arenas fa una interpretació clau, més abstracta, de les qualitats espaials i dinàmiques d’aquelles. -
Casa Olèrdola
En una zona de ciutat jardí de Barcelona, es col.loca la casa al fons de la reduïda parcel·la a l'objecte de disposar d'un jardí assolellat en la part davantera. El jardí venç l'acusada pendent del terreny en situar-se en part sobre el cos del garatge, única peça de la casa amb façana a la petita plaça on s'ubica, acabada amb material i color a to amb la major part de les seves edificacions. S'accedeix a la casa de dues maneres: pel garatge, en pas soterrat, o bé per una escala exterior contígua al mur del jardí. En aquest s'obre una entrada “representativa” i un pas directe al jardí, en tant que l'accés pel garatge és més neutre i clarament lligat a l'ús de l'automòbil –la manera més freqüent d'arribar a la casa. L'habitatge s'estableix en dues plantes amb la particularitat de contar amb els “cossos afegits”-tots ells de tecnologia diferent- de l'entrada, la galeria i el bany-piscina que ha estat modificat amb el temps. L'adició d'un toldo de notables dimensions procura un espai agradable a l'aire lliure i protegeix de la intimitat de piscina i jardí. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura
Casa OlèrdolaConjunt Escolar l'Alzina
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Grup escolar que inclou totes les etapes, de parvulari a secundaria. Se situa en una illa de cases irregular, estructurada en pavellons, tres dels quals es mantenen en el nou projecte. Com entre ells han crescut arbres esplèndids, es respecta l'organització aïllada sobre l'eix principal i s'allibera un espaiós jardí. Un dels nous edificis té façana al carrer i absorbeix la irregularitat del solar, de manera que fa de teló de fons del segon, més aïllat i definit amb precisió per les dimensions de les dues pistes esportives de la coberta. L'estructura és de formigó armat i el totxo cobreix les façanes i forma les divisions i espais interiors. A les finestres s'adopta la solució de parteluz que permet amagar les guies de dues persianes enrotllables, necessàries per les seves dimensions, així com els muntants centrals de les fulles. D'aquesta manera, s'insinuen canvis d’escala en la fenestració.Estació Pilot per a FGC: Estació de Muntaner
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Per encàrrec de Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona, es va fer una proposta per normalitzar i homogeneïtzar tot el disseny de les línies de metro. Es a dir, es tractava de projectar tot el conjunt de normes i senyalitzacions de les estacions. D’aquesta manera els tècnics de Ferrocarrils van reformar un gran nombre d’estacions; petites intervencions de remodelació de les estacions soterrades. Aquests projectes es plantegen amb voluntària discreció, de manera que ofereixin un repertori de mides capaces de dignificar aquestes infrastructures. Així, el revestiment pautat amb marbre blanc, en alternància de color, a lo llarg de tota la línia. La il·luminació que potència les parts d’us, però no priva la visió de la coberta, generalment una volta, que li serveix de suport. El disseny acanalat del paviment que suposa una millora visual important, al mateix temps que permet ser utilitzat en exteriors. Finalment, destacar el disseny de les taquilles de vidre, els passos de control per electroiman i els bancs i papereres.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: RestauracióEstació Pilot per a FGC: Estació de MuntanerCasa Rodríguez
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Casa de molt limitat pressupost que es redueix a allò essencial i s'organitza dins d'una forma elemental en dues plantes, sobre el terreny pla d'una anodina urbanització propera al mar.Escola Francesc Aldea
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Situada a Terrassa, en el que havia estat un fantàstic paisatge i que, en l'actualitat, és un punt de trobada d'imatges diverses com una autopista, un hipermercat, una zona de blocs i una urbanització d'habitatges marginals, l'escola precisava d’una imatge contundent i unitària que la distingís del caos expressiu que l'envolta. Així doncs, es projecta assemblant-se a les antigues naus industrials o construccions agrícoles de principis de segle, fàcilment identificable i amb un pes específic propi. L'escola se situa paral·lela a l'accés. El pendent del terreny permet un decalatge entre els dos cossos de l'edifici, desnivell que s'aprofita per donar major alçada a la sala d'actes, emfatitzant el caràcter simbòlic d'aquest espai.Estació de FGC: Universitat Autònoma
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
La petita estació de la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra, projectada i construïda en molt poc temps, havia d’adaptar en part una escala i un túnel existents. El projecte pretén dos propòsits: el primer, obtenir una arquitectura amb la dimensió i l’entitat adequades al lloc i a la seva significació tot i el seu reduït programa; el segon, trobar una solució formal als diferents requeriments de les façanes a les andanes i a l’avinguda. Així, l’edifici es projecta a partir d’un mur paral·lel a les vies del tren que articula, per un cantó, una marquesina subjectada amb tirants que cobreix tota l’andana i, per l’altre, un cos adossat, cobert i opac en què s’obre un gran arc rebaixat que acull en el seu interior les petites peces del programa, al mateix temps que, centrat sobre l’eix de l’avinguda, li proporciona un final amb més propietat. En el tram del mur que no té construcció, el vol de la marquesina es compensa amb contraforts. Els acabats, amb petites peces de gres i tires de marbre blanc, segueixen la proposta per a tota la línia.Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaEstació de FGC: Universitat AutònomaReforma i Millora de les Places de Gràcia
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
La Vil·la de Gràcia s’annexionà a Barcelona a finals del segle XIX. S’inicià aleshores un procés de densificació que va produir una arquitectura desigual, tant en alçada com en qualitats. Distribuïda en carrerons estrets plens de cotxes i amb els pocs espais públics ocupats per un mobiliari urbà mal dissenyat. Les seves nou petites places conserven encara avui, el seu caràcter. Es tractava, donada la poca ajuda de l’arquitectura del barri, d’organitzar el projecte des de l’interior de l’espai de les places i reforçar les peculiaritats de cadascuna d’elles. Subratllant l’específic, però afirmant la pertanyença a un ambient comú. Es proposa substituir l’aparcament en superfície de les places i reduir els trams d’asfalt al mínim, per engrandir-les física i visualment, ordenant amb racionalitat els elements de servei.CAP Sant Vicenç dels Horts
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
El centre d'Assistència Primària de Sant Vicenç dels Horts, està situat en un terreny pla, de superfície gairebé quadrada, ubicat dins d'una trama urbana d'escàs interès i amb un únic front digne que dóna a la carretera general. Es proposa una sola planta en tota la superfície i dues en la façana principal, amb la finalitat de crear una imatge apropiada per a un edifici públic. Les altres façanes es configuren per un tancament perimetral pretengudament inexpressiu. La planta gira entorn a un pati circular amb un arbre de copa generosa, que fa de cúpula vegetal, al centre. Al voltant, s'ubiquen les zones de circulació i espera dels pacients. Al perímetre s'allotgen els consultoris, protegits de la visió directa des del carrer per un pati.Escola Josep Maria Jujol
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
En una zona amb gran densitat del barri de Gràcia de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona ha de construir una escola CEIP. Es decideix utilitzar el solar de la fàbrica Tallers Manyach obra de Josep Mª Jujol, construïda el 1916, que es troba en un pèssim estat de conservació i està a la vegada protegida i catalogada. Optant per construir en la façana de la Riera de Sant Miquel un edifici escola entre mitgeres, utilitzant el solar prèvi als tallers de Jujol, es construeix una escola de 4 plantes, amb la pista poliesportiva al terrat i conservant les naus de l’antiga fàbrica Manyach convertides en porxos de joc de l’escola. La restauració va ésser complexa, degut al mal estat de l’estructura metàl·lica que sostenia la base de les voltes tabicades. Va obligar a substituir o reforçar-la, depenent dels casos, es van restaurar i impermeabilitzar totes les voltes, tots els contraforts d’obra vista i els lluernaris. La fàbrica de Jujol queda independitzada de la nova escola a través d’un pati on es troben els forns restaurats i s’estintola la part baixa per donar transparència a les noves funcions de la fàbrica, convertint-la en un gran espai cobert de jocs per la canalla. Havent perdut els colors originals, es va re-pintar amb colors extrets de la paleta de l’arquitecte i s’ofereix com un “objet trouvé” dins el pati d’illa.Habitatges Can Gasset
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
L’edifici completa una illa de cases ocupada per un palau neoclàssic i adopta la seva disposició general a partir d’aquesta referència. El nou edifici respecta l’eix de simetria del vell palau, disposant una única entrada central que condueix a un pati posterior de relació i circulacions. A la mitgera amb l’antic edifici s’hi adossa un cos baix, de planta baixa més un pis, que conté dos habitatges per planta, amb accés directe des del pati. El bloc principal, separat del palau, adopta una configuració de castell, amb els cossos de les cantonades més alts. S’accedeix als habitatges del bloc a través del pati, directament a les caixes d’escala. Les sales d’estar i les cuines donen a la façana interior i emfasitzen la importància del pati com a espai que vertebra tot l’edifici. El conjunt tanca l’illa de cases amb la forta referència del monument a tocar de la mitgera, que determina l’estricta regularitat de la disposició.Parvulari de l'Escola Torre Balldovina
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Un petit parvulari havia de construir-se al reduït pati de jocs d'una escola pública a la perifèria metropolitana. El projecte proposa construir en alçada tancant el jardí per la seva façana posterior de manera que quedés reduït el mínim possible. En aquest punt i donat que la parcel·la es troba en un xamfrà residencial irregular, entre una mitjana alta i un espai verd esportiu privat no construïble. Es proposa una disposició aterrassada, de manera que les aules tinguin una sortida assolellada a l’exterior amb vistes sobre els arbres veïns. La mitjana queda coberta i el xamfrà, complert amb un final digne ja que no pot arribar a tancar-se sobre si mateix. El conjunt es valora construint una coberta lleugera unitària que li dóna escala i aparença d’edifici públic –ajuda també el rellotge, a més d’oferir una agradable terrassa coberta i a l'ombra pels jocs–.Premi FAD
Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Interiorisme - Reformes i RehabilitacionsEscola Josep Maria JujolEscola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
L'escola s'ubica prop d'un petit altiplà a la comarca vitícola del Penedès; i completa antigues construccions agrícoles com ara una masia i part de les bodegues annexes. Gran part de les noves edificacions se situen a la cara nord de la finca, configurant així un pati obert al sol a la manera dels tradicionals espais agrícoles. Una vella servitud de pas, obliga a connectar el nou amb l'existent, mitjançant un pont i un pas inferior. Una part de les antigues construccions són absorbides per les noves construccions, com la petita masia integrada a l'entrada principal, o a les runes de l'extrem nord, cuidadosament valorades per l'obertura de la sala d'actes. La construcció s'erigeix amb murs portants de totxo i bigues vistes prefabricades de formigó. L'escola conté: aules, laboratoris, sala d'actes, residència d'estudiants i restaurant.Caves Josep Maria Raventós i Blanc
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
El nou complex agrícola per a l’elaboració de cava és situat en una finca de grans dimensions, enfront de les velles caves Codorniu, projectades per Josep Puig i Cadafalch. El projecte té en compte la visió de la muntanya de Montserrat, com també la presència d’un roure centenari, símbol ancestral de l’empresa. El complex s’organitza entorn de dos patis, un de circular i un altre de rectangular, que configuren una planta en forma de falç, l’estri utilitzat en els treballs del camp. El pati circular dóna accés als edificis de caire representatiu, mentre que el segon pati és el centre de les tasques pròpiament agrícoles, i té al seu perímetre els cellers i les oficines. Els cellers queden coberts per un sistema de diedres subjectats amb tirants que permeten l’entrada repartida de la llum i recorden les formes de cobriment de les naus industrials del començament de segle. Les cobertes són de teula plana i les volades s’han recobert de gres.Premi FAD
Finalista. Categoria: Interiorisme - Interiors d'Ús Públic, Comercial i ProfessionalAcondicionament de la Planta 5a del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús PrivatCaves Josep Maria Raventós i BlancPoliesportiu Perill
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
La falta d'espai al cèntric barri de Gràcia a Barcelona, donava peu a aquesta proposta d'edifici poliesportiu desenvolupat en alçada. La possibilitat d'ús de la coberta del pati interior del xamfrà, a uns sis metres d’alçada per sobre de l'estret carrer, li afegeix complexitat. L'edifici juxtaposa racionalment els variats usos verticalment: de menor a major llum estructural, de menor a major necessitat de llum natural i de major a menor afluència d’ús. La voluntat de traduir, en un episodi d’arquitectura, la relació de tots els diversos espais origina l'aparició d'una generosa escala plena de llum natural sobre un alt mur d'enrajolat blanc que transcorre entre el vestíbul i el pati central exterior, on s'obre la piscina.Acondicionament de la Planta 5a del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
La planta de Secretaria havia estat dissenyada per Antoni Moragas i Gallissà. La junta del COAC, considerant que havia quedat obsoleta, va encarregar una renovació total de la mateixa. En la nova planta s'ha incorporat l'antic vestíbul per augmentar l'espai de recepció, i s'han creat tres zones: uns despatxos tancats, una oficina panoràmica i la tercera d'arxiu. En el projecte s'han recuperat parts de l'antic interior per a mantenir la memòria de la història del COAC.Centre Cultural La Caixa Palau Macaya
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
El Centre Cultural “La Caixa”, ocupa el Palau Macaya (Puig i Cadafalch, 1901), monument històrico-artístic d’interès nacional, que va ser una residència privada modernista. Posteriorment, va ser adaptat juntament amb els annexos, per a l’ús cultural i es va convertir en un dels centres més actius de la ciutat en quant a la programació d’exposicions. Encara conserva les façanes, l’entrada i el pati central amb l’escala de pujada al pis noble, en molt bon estat. Els interiors, en canvi, han estat profundament remodelats. L'encàrrec pretén l’adequació de l’entrada, el cobriment del pati i que es torni a dissenyar les sales d’exposició. El punt més delicat és l’entrada, que estava amagada entre peces de serveis. La disposició de la rampa d’entrada i el buidat de la paret li donen a aquest espai un caràcter més públic. Igualment passa amb les finestres de la planta baixa que estaven tapiades i es van tornar a obrir retornant la vida a la façana en incorporar el servei de llibreria.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme - Reformes i RehabilitacionsCentre Cultural La Caixa Palau MacayaPremi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús PúblicPoliesportiu PerillCentral Telefònica
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
En el punt de confluència de les fortuïtes alineacions de carrers d’una barriada vertical contemporània de Reus, es situa aquesta peça composada, com és usual, de dos parts desiguals: equip i oficines. La decisió de tractar-les de forma unitària, en continuïtat, i la corba de la façana com a mitjà de transcendir els límits irregulars del solar, són les dues decisions principals, tot i que, conceptualment, l'horitzontalitat de les finestres es planteja com a opció, des de l'idea del públic, a la verticalitat dominant de la multiplicitat del privat.Ampliació de la Clínica Corachan (Fase 2)
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
L'ampliació de la Clínica Corachan es planteja com la necessitat de donar expressió tipològica a l'heterogeni conjunt existent. Per aconseguir-ho, es redactà un nou pla urbanístic que adaptava l'àrea contigua a l'ús hospitalari i permetia l'extensió amb volumetries similars a la utilitzada a la resta de la plaça Gironella, on l'ampliació tenia la façana i el complex, la nova i significativa entrada. L'afegit és un bloc amb un corredor central en forma d'U, que continua a cada planta provocant els corredors existents i els estructurals, al voltant dels patis. El tram curvilini que suporta la façana principal, s'obre per donar cabuda al bloc d’ascensors i escales que assenyalen així el seu final, alhora que la corba inflexiona la façana cap el centre de gravetat del conjunt i assenyala la pertanyença al cos principal. La façana principal està aplacada amb peces de marbre blanc i amb un sòcol de granet gris. Les parts posteriors es revesteixen amb estucat de color ocre. Les peces de marbre situades a la cantonada de la façana queden suportades per una estructura d'acer inoxidable, facilitant l'alliberació del mur i la il·luminació i ventilació de l'escala de forma discreta. El vetejat transparenta cap a l'interior amb llum de dia, i de nit cap a l'exterior.Casa Uriach
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Volumetria simple, grans plans de coberta, voladius que protegeixen la casa del sol i de la pluja, porxos, contraposició entre l’espai exterior i els espais introvertits del pati, aigua emmarcada en ells... temes d’arquitectura vernàcula que es reinterpreten en aquest habitatge situat en una irregular i extensa parcel·la a la localitat de l’Ametlla del Vallès.Planta Incineradora de Residus Sòlids Urbans
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Una planta incineradora de residus sòlids urbans és bàsicament una fosa o contenidor amb una àrea de descàrrega, un pont-grua que eleva les restes fins els forns i una sèrie d'elements que permeten extreure energia del procés en forma d'aigua calenta i electricitat. Es planteja, doncs, una distinció entre la part “mecànica” del procés i la “tècnica” de transformació, que treballa amb elements manufacturats –tubs, conductes, generadors, filtres... – dissenyats com un conjunt des de l'enginyeria. En conseqüència, es projecta la primera com una arquitectura de grans caixes cúbiques, i simplement s'ordena i exterioritza el potencial expressiu de la segona. Els materials utilitzats per donar textura als diferents volums cúbics són bàsicament el formigó in situ, els prefabricats de formigó en placa i la planxa de ferro galvanitzat col·locada horizontalment en l'interior del bloc de formigó vist.Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús PúblicAmpliació de la Clínica Corachan (Fase 2)Estació de FGC: Can Ros
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
El petit baixador de Sant Vicenç dels Horts, a les afores de la petita vila rural, ha quedat en el centre de la nova ciutat del cinturó metropolità. La línia, per la topografia, transcorre elevada respecte al nucli històric i a nivell amb la perifèria posterior. Mai ha existit més que una plataforma i un innombrable pas inferior, baix i estret. El projecte fa coincidir l’estació soterrada i el pas peatonal a través. Cadascuna de les dues vies salva en biga pont l’espai del vestíbul i deixa entre elles una entrada de llum natural que coincideix amb l’ample de l’única andana central. La marquesina que el cobreix es prolonga com a coberta d’aquest espai, que ofereix d’aquesta manera una dimensió i un caràcter adient a la seva funció pública. Per a separar els trens d’aquest pou de llum i evitar la pluja s’alcen dues parets exentes retallades com a metàfora del ferrocarril.Estadi Olímpic de Terrassa
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
La zona esportiva Abat Marcet a Terrassa, d’unes 14ha d’extensió, havia de ser remodelada per allotjar les competicions de hockey herba del Jocs Olímpics de l’estiu de 1992. El tractament de la peça principal fou l’origen de tota la intervenció. Es tracta d’un inacabat estadi semisoterrat amb dos nivells de grades. Es desaconsella la creació d’un tercer nivell en alçada i es proposa soterrar les que haurien estat parts emergents per a no entrar en competència amb les edificacions veïnes i la vista de la perifèria. Per altre banda, la tribuna principal s’aireja i es distingeixen les estructures de ferro de les de formigó, endarrerint el pilar de tensió de la secció principal i obtenint una llarga i corbada “estoa” de fins pilars com a nova i emblemàtica façana. Quatre altes torres metàl·liques d’il·luminació, contrapesades per lleugeres marquesines en equilibri inestable emfatitzen les cantonades. La resta d’àrees es tracten, conseqüentment, de la mateixa manera: modelat de l’espai horitzontal mitjançant terrasses, murs, cobertes transitables –tals com l’entrada del gimnàs semisoterrat –, puntejat per un camp d’objectes com claraboies triangulars, torres d’il·luminació, grans cobertes corbades en peces aïllades...Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Reformes i RehabilitacionsEstadi Olímpic de TerrassaCentral Telefònica de la Vila Olímpica
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
El Pla Especial de la Vila Olímpica proposa una sèrie d'edificis porta, a cavall entre la fi de l'Eixample i l'ordenació pròpia de la Vila, a tocar del mar. Es tracta d'edificacions singulars no destinades a residència sinó a activitats diverses, com ara els serveis. L'Avinguda Icària esdevé un dels principals eixos comercials de la Vila i compta amb quatre d’aquests edificis singulars. La Central de Telefónica es situa a la confluència amb Joan d'Àustria. L'hem plantejat com la unió de dos cossos independents, tant en el sentit funcional com estètic. Resten units per un pont sobre el carrer i un soterrani comú. El volum de planta rectangular, pràcticament cec, conté els equips i maquinària telefònica, mentre que l'el·líptic i vidrat, les oficines. El cos prismàtic queda aplacat en pedra, amb una façana desplomada que es retreu per aconseguir més espai interior. L'el·líptic, es revesteix de planxa ondulada d'alumini, adoptant aquesta geometria per aconseguir esveltesa, doncs té menor alçada. La unió per sobre el carrer conté les rampes de comunicació i una sala polivalent de descans amb vistes a la muntanya i al mar. Les dues figures creen una tensió formal interessant pel que suposen aquests edificis simbòlics de la Vila, resolent el pesat problema iconogràfic d'un pas, pont o portal i oferint una convenient imatge d'edifici públic.Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaEstació de FGC: Sabadell-EstacióConjunt de 90 Habitatges Socials
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
El barri de Torreguitart, començat a construir a mitjans dels anys vuitanta amb edificis de maó vermell rigorosament alineats, s’havia de completar en un dels seus finals, en una de les principals interseccions del cinturó viari de Sabadell sobre el qual, en gran part, es recolza. La proposta, llògicament, es basa en la continuïtat dels blocs, introduint-hi però un trencament en forma de Z, alliberant així l´espai davanter, assolellat, obert al “desordre perifèric”, allunyat de l’encreuament viari i elevat sobre el trànsit, per tal d’oferir un major comfort i domini visual sobre l’entorn. Pavimentada amb la mateixa argila vermella de la façana s’ofereix com una “plaça” i porta d’entrada a l’ombrívol “parc” posterior. La plaça queda limitada amb el cinturó viari per un bloc d’habitatges més baix de maó clar que s’adapta millor en escala i dóna un final a tot el conjunt. La reglamentació dels habitatges de protecció oficial pràcticament impedeix qualsevol variació tipològica. En aquest projecte s’han obtingut petits avanços mitjançant la col·locació de l’ascensor i les entrades en façana, aconseguint així vestíbuls i replans assolellats i una estructuració de l’habitatge a partir de les estances públiques cap a les privades a mesura que avancem cap a l’ interior.Estació de FGC: Sabadell-Estació
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
La línia dels FGC, a la seva arribada a Sabadell, es soterra en arribar a l’estació. L’antic edifici, pur català ferroviari, situat en un solar esquitxat de tipus edificatoris diversos, i enfonsat en gran part per la trinxera de la pròpia línia, mal emplaçada i disfuncional; gairebé no deixava espai per alguns arbres ni per l’entrada de carruatges, convertida en aparcament de cotxes. El recobriment de la trinxera i l’emplaçament de la nova estació al punt més proper dels carrers perimetrals que proposa el projecte, permet eliminar en gran part la barrera del ferrocarril, mitjançant el salt peatonal. L’estació, similar en volum al seu context, se situa en l’eix dels dos carrers que uneix. S’ofereix clarament visible, així com des del fons del park & ride proposat. L’edifici s’estructura en murs de totxo vermell i ocre i amplis plans horitzontals de formigó. S’ofereixen espais protegits, aptes per al creuament de circulacions i, al mateix temps s’enmarquen les construccions contigües o el dispers fluïr de trens i autopistes properes. El salt entre l’entrada superior –el vestíbul s’obre visualment cap a les andanes– i les plataformes s’ha realitzat també en horitzontal, a partir de l’àmplia estructura de vidre acabada en un dintell de formigó, suportat per un pilar arbori. Així doncs, es distingeix certa monumentalitat a l’entrada soterrada del tren, oposada al caire més distès de la marquesina de l’aparcament.Centre Operatiu i Tallers Centrals de FGC
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Tres grans peces i un petit nucli de control fix entre grans paisatges de vies eren el punt de partida del centre operatiu dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Rubí, on es centralitzen els tallers i part de les oficines, allunyats així de la congestió de l’àrea metropolitana central. Es tracta d’ una intervenció de gran escala –la nau gran té més superfície en planta que una illa de l´Eixample de Cerdà– pròxima al casc urbà de Rubí i a l’ autopista B-30. La nau de tallers, de 90x130m queda dividida en tres llums principals, ja que la necessitat de disposar de tres ponts grua treia sentit a una única llum. Cadscuna d’elles està salvada per una encavallada idèntica que es desplaça amb la corbatura de la coberta, valorada per una llum zenital contínua. Aquesta nau d’acer està envoltada per una estructura de dos pisos de formigó prefabricat –dues tècniques diferents i una possibilitat de repartir competències, plaços i treballs–. En conseqüència, s’alternen també les plaques de formigó i les planxes lacades ondulades d’acer. En un dels testers s’acopla al cos d’ oficines, els menjadors, els espais de separació o sales de conferències amb formes més lliures, totes més maclades i adaptades als límits del terreny, i obertes amb un enfinestrament panoràmic a la visió de la mobilitat metropolitana dels propis trens o de les autopistes properes.Ampliació de l'Estació de FGC: Universitat Autònoma
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Enfrontar la petita estació de 1984 a una major i complexa estructura necessària per l’establiment de la doble línia –desapareix el cul-de-sac inicial– suposa una dificultat conceptual important. L’estació existent s’havia plantejat com un mur paral·lel a les vies del tren que presentava, en cada un dels seus costats, dos episodis ben diferenciats: la lleugera marquesina, suspesa del propi mur per cables, i el cos compacte en el que s’obria el gran arc rebaixat d’accés i que contenia les dependències de l’estació. En el nou plantejament es manté la idea del mur i de la marquesina, però amb una formalització diferent al primer projecte. La nova estació està concebuda com una gran nau d’una sola llum salvada per bigues vistes de perfil especial que sobrepassen el tancament de la façana principal, permetent, així, un espai exterior de transició en l’accés a l’estació. Aquestes bigues es bifurquen una mica abans de travessar el mur que separa l’andana i suporten, com si fossin tirants, la marquesina que la cobreix. Igual que passava en la primera estació, en les zones del mur que no hi ha edificació, els tirants de la marquesina queden compensats per contraforts. Una lleugera coberta metàl·lica corba, que sobrepassa els tancaments i el propi mur, embolcalla tot el conjunt.Institut Mollet del Vallès
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
Situat a l’extrem d’un barri de nova creació de disposició i arquitectura molt regular, el nou complex escolar s’organitza al voltant de tres patis que s’adapten al terreny i tenen diferent funció i caràcter. El primer fa d’entrada amb l’accés per sota de l’estructura pont de la biblioteca. Al seu entorn s’obren les peces més públiques: sala d’actes, biblioteca i gimnàs. El segon és el pati central, tranquil i tancat. L’últim, més obert, acull el paisatge i la vegetació dels voltants. El pati de jocs i el d’entrada separen l’ampli i proper conjunt d’habitatges, de manera que el passadís principal se situa en façana, darrera d’un mur de maó amb petites obertures. Les parets que li són ortogonals, es tracten amb planxa de ferro galvanitzada, col·locades horitzontalment, per aconseguir l’efecte de lleugeresa.Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaInstitut Mollet del VallèsEscola Ramon Fuster (Fase 1)
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
L'escola desenvolupava les seves activitats en un petit grup de torres contigües a la ciutat-jardí de Bellaterra. L'associació de pares, en decidir la construcció de nova planta, van proposar un model similar. El projecte planteja tres edificis independents destinats, respectivament, a ensenyament de primària, secundària i serveis. Cadascun d'ells es desenvolupa en tres plantes en alçada, unides en el seu centre de gravetat per un pas exterior adossat al mur de contenció del carrer. Disposen del seu propi accés. Dels edificis plantejats, només se'n construeix un en la primera fase. Les següents fases serien construïdes per l’estudi MORA-SANVISENS Arquitectes Associats.Illa Fleming
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
El criteri escollit és el de projectar tres volums prismàtics de volumetria elemental; de manera rectangular el primer i de planta quadrada els altres dos. Aquests volums harmonitzen amb les edificacions i tipologia de la zona, que és d’edificacions aïllades, donant permeabilitat visual, sobretot a la Ronda del General Mitre. L'interior de la mançana (coberta de les sales del multicinema) és tractada com una zona ajardinada d'ús privat i la plaça deprimida emmarca i relaciona les edificacions en la cantonada. Les façanes, elements molt rellevants, presenten dos formes discontinues, assolellades amb unes grans persianes corredisses que les fan contínuament canviants i les que donen al cinturó sorollós i al nord, més cegues i tectòniques.Fàbrica Sinel
Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt
El complex comprèn: les naus de fabricació, els magatzems logístics de 16m d'alçada, les oficines pròpies de la fàbrica i les que pertanyen al holding d'empreses (situades en primera planta), a més d'un edifici aïllat que conté els vestuaris i la cantina. Les oficines emboliquen la nau de la fàbrica, es situen fent front a un bosc amb magnífiques vistes i formen una T de dos nivells creant un gran porxo d’entrada al conjunt. L’edifici és d’estructura metàl·lica. Pel que fa als materials de tancament, són plaques prefabricades de formigó a la zona de fàbrica i xapa miniona a oficines. El complex està dedicat a la producció d’etiquetes industrials. Conté dues empreses, Caposa i Sinel. Comparteixen les instal·lacions de fabricació i les oficines. Els espais, doncs, s'han hagut d'organitzar de forma dinàmica perque permetin certa flexibilitat, sobretot de cara al futur.Premi FAD
NominatFàbrica SinelPremi FAD
NominatIlla FlemingCasa PR
Bach Arquitectes, Jaume Bach i Núñez
El projecte parteix de la voluntat d’estudiar com un habitatge adossat, és a dir, amb una de les seves façanes totalment cega, pot aconseguir una il·luminació natural en tot el perímetre i donar així les mateixes qualitats que un habitatge aïllat. Per aconseguir aquest objectiu, la franja immediatament contigua a la mitgera genera una sèrie de triples espais, lluernaris i patis que atravessen totes les plantes de l’habitatge generant una complexitat espacial i lumínica així com visuals creuades tant en planta com en secció, descobrint un interior sorprenent dins d’un perímetre construït fruit d’unes ordenances estrictes. El programa s’organitza en un sol volum, limitat per les distàncies mínimes i profunditats edificables del solar. El resultat és un rectangle situat en la part mitja de la parcel·la, generant un pati d’entrada en la part posterior i un jardí aixecat respecte el carrer, amb vistes al mar. En planta soterrani, en la cota del carrer, s’organitza l’entrada i l’aparcament per a dos vehicles. Al fons del solar, un pati que atravessa tota la casa, porta llum i ventilació a aquesta planta soterrada. Una escala porta de l’entrada directament a la planta baixa, on s’organitza la sala d’estar, el menjador i la cuina. Entre la sala i el menjador se situa un petit bany que serveix a aquesta planta i divideix l’espai. El pati conté una escala tancada que porta a la planta primera, on es disposen 3 habitacions; dues dobles, amb un bany que salta per sobre el pati per recolzar-se a la mitgera, i una conjugal amb bany propi. Una nova escala, disposada immediatament sobre l’anterior, puja a la planta segona, on se situa un petit estudi que dóna a una terrassa oberta al sud.Edifici d’Habitatges Casp 74
Bach Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Eugeni Bach Triadó
El programa de l’edifici consisteix en 27 habitatges distribuïts en 5 plantes i PB, i dos locals comercials amb altell donant front al carrer Casp; habitatges d’1 i 2 dormitoris, distribuïts amb 3 habitatges sobre el c/ Casp i 2 a l’interior d’illa, excepte en la planta superior on es projecten 2 habitatges més grans (de 3 habitacions). En planta baixa, 3 habitatges dúplex amb jardí propi es distribueixen a la façana d’interior d’illa, mentre que els locals donen al carrer. En plantes soterrani, un aparcament de 2 plantes allotja 34 vehicles. La façana se sotmet a l’estricta regulació de la normativa de l’Eixample de Barcelona, i es soluciona a través d’uns pannells fixes formats per unes peces especials de gres en posició vertical emmarcades per un fi marc d’acer inoxidable, així com unes persianes correderes d’alumini que acaben de donar la privacitat i el control lumínic necessari. La façana del pati de la illa es resol amb una retícula d’acer que emmarca les grans finestres dels habitatges. La protecció solar i la privacitat es resolen aquí amb unes persianes replegables d’alumini lacat que tornaran a crear una façana canviant i en moviment des de l’exterior. En la coberta de l’edifici s’hi instal·len captadors solars per a l’aigua calenta sanitària, connectats al sistema de climatització dels habitatges per a reduir el consum energètic. Aquest fet, combinat amb la ventilació creuada de tots els habitatges a través d’uns patis interiors generosos i la protecció solar passiva que composa les façanes, fan que l’edifici pugui funcionar amb una mínima aportació dels mitjans actius de climatització. Els elements constructius principals (persianes, gres, fusteries) són reciclables. La coberta és de pendent zero (amb làmina de EPDM) acabada amb lloses de formigó alleugerit, que segons un estudi de l’ITEC és la que menys contamina durant el seu procés constructiu i la que més permet el seu reciclatge i reutilització.Ampliació de la Seu Central del Banc Sabadell
Bach Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Eugeni Bach Triadó
La nova seu central i centre de serveis del Banc de Sabadell es planteja com a transformació i ampliació del complex d'oficines Landscape que vam projectar i construir per al Banc el 2003. L'edifici existent consta d'una barra longitudinal d'oficines que segueix la geometria del solar al llarg de l'autopista B-30 i una nau industrial destinada a arxiu en la part posterior, connectada a les oficines mitjançant quatre ponts elevats respecte a la planta d'accés a l'edifici. La proposta proposa enderrocar la nau industrial existent per concentrar la seva edificabilitat en un nou volum d'oficines, de manera que s'allibera una gran superfície ajardinada en el centre del solar que es converteix en el punt d'entrada als diferents edificis de la nova seu. Sota aquest espai verd central es disposa la planta de serveis del complex (auditori, cafeteria, sala de descans, gimnàs, aules de formació, zona comercial, oficina bancària, infermeria, etc) amb conexió directa als edificis d´oficines, i sota aquesta, dues plantes d'aparcament conectades a nivell amb les ja existents. Amb aquesta estratègia aconseguim canviar rotundament el caràcter del lloc, que passa de ser un edifici en una zona de caràcter industrial, a un complex d'oficines al voltant d'uns jardins. El fet que el nou volum d'oficines estigui concentrat en una petita torre permet no només alliberar espai “verd” sinó marcar la pauta de com ha de ser el futur creixement edificatori del banc en la parcel·la contígua, també propietat de Banc Sabadell.Premi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaAmpliació de la Seu Central del Banc SabadellMostres d'Arquitectura (Barcelona)
Seleccionat
Edifici d’Habitatges Casp 74Arxiu
-
Dibuix
Axonometria de la Casa Olèrdola.
Arxiu Històric del COAC
Bibliografia (66)
Societats
