Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2026 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2026 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
ETSAB
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Pesquera Gimferrer (núm. 11)
L'any 1948 Figueras va rebre un encàrrec ferm per bastir una pesquera. En aquest cas va ser l'industrial Antoni Gimferrer Hereu, que feia poc que acabava d'adquirir-ne una de tradicional i es va proposar de substituir-la per una de nova amb unes dimensions i aspectes més adequats al moment i a les possibilitats econòmiques. Un primer esbós conegut mostra una proposta que, d'alguna manera, lligava amb l'arquitectura que en aquell moment Figueras produïa a Banyoles: una espècie de xalet amb una planta en "L", amb un pati d'entrada i rematat amb una torreta d'accés al terrat, coberta amb teula a quatre aigües. Fins i tot, la barana del balcó proposada és la tradicional amb barrots de forja pròpia de principis de segle. Al juliol del mateix any Figueras va plantejar un avantprojecte complet d'un gran nivell arquitectònic que seguia tots els cànons del moviment racionalista i que era totalment oposat al croquis suara comentat. A part d'això, proposava una nova tipologia consistent a fer compatible l'entrada d'una embarcació amb una sala molt lluminosa que donava a l'estany a còpia de fer un sostremort per a vestidor i altres serveis justament sobre l'espai ocupat. Però també és interessant la valoració del terrat amb una pèrgola que facilitava una altra forma d'estada i que completava la composició de la façana tot compensant la part massissa. -
Pesquera Ametller Hostench (núm. 9)
Al costat mateix de la pesquera d'en Gimferrer i tot just un any després, Figueras va dur a terme una operació semblant. Allà on hi havia la petita pesquera construïda per un avantpassat dels Hostench que més tard es van relacionar familiarment amb els Ametller, totes dues tenien tradició industrial, i d'aquí ve el nom adquirit per la pesquera els darrers anys. Se'n va bastir una de nova de dimensions i volumetria semblants a la seva veïna. Si bé la tipologia era la mateixa que la introduïda per l'arquitecte a la pesquera d'en Gimferrer, la realitat formal tornava a ser de l'obra que en aquells anys havia produït, basada en la combinació de l'obra vista per a la base, i la superfície revocada amb color blanc per la part superior. És difícil saber del cert el perquè d'aquest retorn a l'estil habitual d'en Figueras, però tant pot ser per no repetir la fórmula racionalista com per causa d'un desig del client. En definitiva, es va bastir un edifici de planta quadrada, de mides pràcticament iguals a la d'en Gimferrer (6,00 x 6,00m) però amb una disposició dels espais diferent, ja que la sala està orientada al sud com si no volgués mirar la seva veïna. També tenia terrat i sostremort sobre el lloc per a la barca que no s'aprecia a l'exterior, ja que les finestres es mantenen a la mateixa alçada. En aquesta nova pesquera l'arquitecte va introduir la novetat del pati anterior a l'edifici en substitució de la passarel·la, un sistema que ja havia experimentat a la reforma de la pesquera de l'Agustí (núm. 5) un any abans i que ja s'havia dut a terme a "La Carpa d'Or", l'any 1912. Aquest pati previ a la pesquera, situat a l'est de l'edifici i dissenyat com a lloc d'estada per a les càlides tardes d'estiu, comportava així mateix més amplada del portal, que en aquesta ocasió Figueras hi va proporcionar una hàbil solució que reduïa l'impacte d'un massís excessiu. -
Pesquera Soler (núm. 19Z)
La pesquera no es va acabar de bastir fins a l'any 1975, tot i que ja hi havia fets els fonaments amb un nou sistema basat en la col·locació de tubs replens de formigó amb un diàmetre d'uns 80 cm sobre un sol compactat amb estaques de fusta. Els tubs suportaven una llosa de formigó armat sobre la qual s'assentava la pesquera, de 4,00 x 5,00 m. En el projecte original, que no es va seguir del tot, la pedra de Banyoles i la fusta n'eren els principals protagonistes ja que, a part de la façana principal, que és la que ha quedat del projecte, les altres tres anaven revestides de mitjos troncs de fusta de 30 cm de diàmetre encaixats en uns pilars de pedra a les cantonades. La realitat construïda va ser molt més moderada, ja que es varen eliminar els pilars i els troncs van ser substituïts per unes senzilles làmines de fusta, avui inexistents, que recorden l'anomenada "caseta de fusta" que l'Omedes va bastir prop del mateix lloc i pels seus remers a l'estany, l'any 1951. Tampoc no es va construir el servei amb dutxa que justifica les petites obertures de la façana del passeig.