About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
About us
Project by: 
Created by: 
Directors:
2019-2026 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCollaborators:
2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuExternal Collaborators:
2019-2026 Helena Cepeda Inès MartinelWith the support of:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
ETSAB
Suggestion box
Request the image
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
close
close
Works
On the Map
Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
Constellation
Chronology
-
Pesquera Gimferrer (núm. 11)
L'any 1948 Figueras va rebre un encàrrec ferm per bastir una pesquera. En aquest cas va ser l'industrial Antoni Gimferrer Hereu, que feia poc que acabava d'adquirir-ne una de tradicional i es va proposar de substituir-la per una de nova amb unes dimensions i aspectes més adequats al moment i a les possibilitats econòmiques. Un primer esbós conegut mostra una proposta que, d'alguna manera, lligava amb l'arquitectura que en aquell moment Figueras produïa a Banyoles: una espècie de xalet amb una planta en "L", amb un pati d'entrada i rematat amb una torreta d'accés al terrat, coberta amb teula a quatre aigües. Fins i tot, la barana del balcó proposada és la tradicional amb barrots de forja pròpia de principis de segle. Al juliol del mateix any Figueras va plantejar un avantprojecte complet d'un gran nivell arquitectònic que seguia tots els cànons del moviment racionalista i que era totalment oposat al croquis suara comentat. A part d'això, proposava una nova tipologia consistent a fer compatible l'entrada d'una embarcació amb una sala molt lluminosa que donava a l'estany a còpia de fer un sostremort per a vestidor i altres serveis justament sobre l'espai ocupat. Però també és interessant la valoració del terrat amb una pèrgola que facilitava una altra forma d'estada i que completava la composició de la façana tot compensant la part massissa. -
Pesquera Ametller Hostench (núm. 9)
Al costat mateix de la pesquera d'en Gimferrer i tot just un any després, Figueras va dur a terme una operació semblant. Allà on hi havia la petita pesquera construïda per un avantpassat dels Hostench que més tard es van relacionar familiarment amb els Ametller, totes dues tenien tradició industrial, i d'aquí ve el nom adquirit per la pesquera els darrers anys. Se'n va bastir una de nova de dimensions i volumetria semblants a la seva veïna. Si bé la tipologia era la mateixa que la introduïda per l'arquitecte a la pesquera d'en Gimferrer, la realitat formal tornava a ser de l'obra que en aquells anys havia produït, basada en la combinació de l'obra vista per a la base, i la superfície revocada amb color blanc per la part superior. És difícil saber del cert el perquè d'aquest retorn a l'estil habitual d'en Figueras, però tant pot ser per no repetir la fórmula racionalista com per causa d'un desig del client. En definitiva, es va bastir un edifici de planta quadrada, de mides pràcticament iguals a la d'en Gimferrer (6,00 x 6,00m) però amb una disposició dels espais diferent, ja que la sala està orientada al sud com si no volgués mirar la seva veïna. També tenia terrat i sostremort sobre el lloc per a la barca que no s'aprecia a l'exterior, ja que les finestres es mantenen a la mateixa alçada. En aquesta nova pesquera l'arquitecte va introduir la novetat del pati anterior a l'edifici en substitució de la passarel·la, un sistema que ja havia experimentat a la reforma de la pesquera de l'Agustí (núm. 5) un any abans i que ja s'havia dut a terme a "La Carpa d'Or", l'any 1912. Aquest pati previ a la pesquera, situat a l'est de l'edifici i dissenyat com a lloc d'estada per a les càlides tardes d'estiu, comportava així mateix més amplada del portal, que en aquesta ocasió Figueras hi va proporcionar una hàbil solució que reduïa l'impacte d'un massís excessiu. -
Pesquera Soler (núm. 19Z)
La pesquera no es va acabar de bastir fins a l'any 1975, tot i que ja hi havia fets els fonaments amb un nou sistema basat en la col·locació de tubs replens de formigó amb un diàmetre d'uns 80 cm sobre un sol compactat amb estaques de fusta. Els tubs suportaven una llosa de formigó armat sobre la qual s'assentava la pesquera, de 4,00 x 5,00 m. En el projecte original, que no es va seguir del tot, la pedra de Banyoles i la fusta n'eren els principals protagonistes ja que, a part de la façana principal, que és la que ha quedat del projecte, les altres tres anaven revestides de mitjos troncs de fusta de 30 cm de diàmetre encaixats en uns pilars de pedra a les cantonades. La realitat construïda va ser molt més moderada, ja que es varen eliminar els pilars i els troncs van ser substituïts per unes senzilles làmines de fusta, avui inexistents, que recorden l'anomenada "caseta de fusta" que l'Omedes va bastir prop del mateix lloc i pels seus remers a l'estany, l'any 1951. Tampoc no es va construir el servei amb dutxa que justifica les petites obertures de la façana del passeig.