Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2026 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores:
2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuColaboradores Externos:
2019-2026 Helena Cepeda Inès MartinelCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
ETSAB
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Obras
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología
-
Pesquera Gimferrer (núm. 11)
L'any 1948 Figueras va rebre un encàrrec ferm per bastir una pesquera. En aquest cas va ser l'industrial Antoni Gimferrer Hereu, que feia poc que acabava d'adquirir-ne una de tradicional i es va proposar de substituir-la per una de nova amb unes dimensions i aspectes més adequats al moment i a les possibilitats econòmiques. Un primer esbós conegut mostra una proposta que, d'alguna manera, lligava amb l'arquitectura que en aquell moment Figueras produïa a Banyoles: una espècie de xalet amb una planta en "L", amb un pati d'entrada i rematat amb una torreta d'accés al terrat, coberta amb teula a quatre aigües. Fins i tot, la barana del balcó proposada és la tradicional amb barrots de forja pròpia de principis de segle. Al juliol del mateix any Figueras va plantejar un avantprojecte complet d'un gran nivell arquitectònic que seguia tots els cànons del moviment racionalista i que era totalment oposat al croquis suara comentat. A part d'això, proposava una nova tipologia consistent a fer compatible l'entrada d'una embarcació amb una sala molt lluminosa que donava a l'estany a còpia de fer un sostremort per a vestidor i altres serveis justament sobre l'espai ocupat. Però també és interessant la valoració del terrat amb una pèrgola que facilitava una altra forma d'estada i que completava la composició de la façana tot compensant la part massissa. -
Pesquera Ametller Hostench (núm. 9)
Al costat mateix de la pesquera d'en Gimferrer i tot just un any després, Figueras va dur a terme una operació semblant. Allà on hi havia la petita pesquera construïda per un avantpassat dels Hostench que més tard es van relacionar familiarment amb els Ametller, totes dues tenien tradició industrial, i d'aquí ve el nom adquirit per la pesquera els darrers anys. Se'n va bastir una de nova de dimensions i volumetria semblants a la seva veïna. Si bé la tipologia era la mateixa que la introduïda per l'arquitecte a la pesquera d'en Gimferrer, la realitat formal tornava a ser de l'obra que en aquells anys havia produït, basada en la combinació de l'obra vista per a la base, i la superfície revocada amb color blanc per la part superior. És difícil saber del cert el perquè d'aquest retorn a l'estil habitual d'en Figueras, però tant pot ser per no repetir la fórmula racionalista com per causa d'un desig del client. En definitiva, es va bastir un edifici de planta quadrada, de mides pràcticament iguals a la d'en Gimferrer (6,00 x 6,00m) però amb una disposició dels espais diferent, ja que la sala està orientada al sud com si no volgués mirar la seva veïna. També tenia terrat i sostremort sobre el lloc per a la barca que no s'aprecia a l'exterior, ja que les finestres es mantenen a la mateixa alçada. En aquesta nova pesquera l'arquitecte va introduir la novetat del pati anterior a l'edifici en substitució de la passarel·la, un sistema que ja havia experimentat a la reforma de la pesquera de l'Agustí (núm. 5) un any abans i que ja s'havia dut a terme a "La Carpa d'Or", l'any 1912. Aquest pati previ a la pesquera, situat a l'est de l'edifici i dissenyat com a lloc d'estada per a les càlides tardes d'estiu, comportava així mateix més amplada del portal, que en aquesta ocasió Figueras hi va proporcionar una hàbil solució que reduïa l'impacte d'un massís excessiu. -
Pesquera Soler (núm. 19Z)
La pesquera no es va acabar de bastir fins a l'any 1975, tot i que ja hi havia fets els fonaments amb un nou sistema basat en la col·locació de tubs replens de formigó amb un diàmetre d'uns 80 cm sobre un sol compactat amb estaques de fusta. Els tubs suportaven una llosa de formigó armat sobre la qual s'assentava la pesquera, de 4,00 x 5,00 m. En el projecte original, que no es va seguir del tot, la pedra de Banyoles i la fusta n'eren els principals protagonistes ja que, a part de la façana principal, que és la que ha quedat del projecte, les altres tres anaven revestides de mitjos troncs de fusta de 30 cm de diàmetre encaixats en uns pilars de pedra a les cantonades. La realitat construïda va ser molt més moderada, ja que es varen eliminar els pilars i els troncs van ser substituïts per unes senzilles làmines de fusta, avui inexistents, que recorden l'anomenada "caseta de fusta" que l'Omedes va bastir prop del mateix lloc i pels seus remers a l'estany, l'any 1951. Tampoc no es va construir el servei amb dutxa que justifica les petites obertures de la façana del passeig.