Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Bergadà

    Francesc Ragolta i Bagué

    Casa Bergadà

    La topografia descendent i un bell pi susciten un cos principal decalat gradualment i ancorat en un potent mur, de ressonàncies aaltianes, que en defineix la geometria. Un petit cos secundari permet abraçar l’arbre a través del pati, tot alliberant la cabuda del jardí. El pi, finalment, no va resistir l’abraçada.
  2. Oficines Sala i Bertran

    Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Francesc Ragolta i Bagué, Josep Riera i Micaló

    Oficines Sala i Bertran

    Després d’una gestió complexa adreçada a minvar intensitats (Pla Mercadal, rev. 1974) i guanyar els espais de la plaça de la Constitució, una societat industrial del sector, ja extingida, bastí aquest immoble. El projecte d’oficines s’havia de definir entre l’arquitectura industrial de l’edifici veí —la torre de les Aigües (1886), convertida ara en Museu del Cinema— i les noves construccions de l’entorn. L’actitud s’apropa als valors de l’ambient industrial precedent, i l’ordre d’obertures intenta assolir un acord entre ús intern i contextualisme.
  3. Edifici d'Oficines i Sindicats

    Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual, Josep Santiago Oriol i Piferrer, Francesc Ragolta i Bagué

    Edifici d'Oficines i Sindicats

    En lloc d’un monumental estatge sindical (Ignasi Bosch, 1949), una permuta permet obtenir un edifici menor per a sindicats i patronal i genera un conjunt d’oficines privat. El tema crucial rau a plantejar-se un xamfrà escàs i desigual entre unes mitgeres que trigaran a integrar-lo. Es resol amb un desencaix que produeix una peça alhora aïllada i arrenglerada, amb un angle en tensió coronat d’una retòrica antena. El final calat del pla d’edifici evita la distorsió de l’àtic reculat.
  4. Bloc d'Habitatges Bohigas

    Francesc Ragolta i Bagué

    Bloc d'Habitatges Bohigas

    Poca dimensió per a una peça que ocupa una posició urbana preeminent, enmig de les alineacions i alçades d’un eixample de penosa trajectòria; l’edifici, d’habitatge i programa convencionals, adquireix una proporció i una continuïtat brillants. La pell juga entre la vertical real, pautada, ordenada, dels seus buits i del seu aplacat i l’horitzontal de perfileria i testes de forjat. La volada sobre l’alineació queda subsumida en un madur joc de gruixos.