Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres (9)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (10)

  1. Bloc d'Habitatges Coliseu

    Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló

    Bloc d'Habitatges Coliseu

    Del 1984 al 1989 es va completar, amb obres d’aquests tres autors, la plaça de Sant Agustí. El projecte s’expressa en tres cossos diferenciats: la façana «segle xix», potser una mica pobra; la cara al riu, en el seu context de galeries; i la transició entre l’una i l’altra. En un cert revisionisme del llenguatge modern, interessa aquí l’aplicació de tendències compositives dels anys setanta en la galeria del riu, i també el cos de transició, de gran escala i eficàcia urbanes.
  2. Mercat a l'Engròs de Girona

    Jordi Crous i Peraferrer, Sergi Pasarín i Rua, Arcadi Pla i Masmiquel, Josep Portella i Soler, Assumpció Puig i Hors

    Mercat a l'Engròs de Girona

    Fins al 1983, els majoristes campaven dispersos pel centre urbà. El projecte encreua dos eixos de vianants desiguals com a passatge cobert, tot alineant cubicles entre moll de càrrega i espai de relació. Més que reinventar un tipus afaiçonat per la història, aplica radicalitat i investigació a un recurs principal: l’estructura, la seva complexitat, el gruix, la il·luminació i la volada. El treball de la pell conjuga seqüència, cromatisme i lectura industrial amb racionalitat i sense manierisme.
  3. Casa Pujol

    Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló

    Casa Pujol

    Una parcel·la amable, amb desnivell cap a les vistes de ponent, situa el programa nocturn d’esquena al vial i la vida diürna a baix, cap al jardí: opacitat, textura, volum i ràfec al carrer; porxo, doble espai, envidrament i pilars a la llum i a l’enclavament propi. Recursos d’un inveterat classicisme modern.
  4. Oficines Sala i Bertran

    Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Francesc Ragolta i Bagué, Josep Riera i Micaló

    Oficines Sala i Bertran

    Després d’una gestió complexa adreçada a minvar intensitats (Pla Mercadal, rev. 1974) i guanyar els espais de la plaça de la Constitució, una societat industrial del sector, ja extingida, bastí aquest immoble. El projecte d’oficines s’havia de definir entre l’arquitectura industrial de l’edifici veí —la torre de les Aigües (1886), convertida ara en Museu del Cinema— i les noves construccions de l’entorn. L’actitud s’apropa als valors de l’ambient industrial precedent, i l’ordre d’obertures intenta assolir un acord entre ús intern i contextualisme.
  5. Estadi d'Atletisme del GEiEG

    Jordi Crous i Peraferrer, Arcadi Pla i Masmiquel

    Estadi d'Atletisme del GEiEG

    L’imparable creixement al sud supera el pla i ocupa, primer amb una ciutat jardí elitista i després amb múltiples dotacions, la zona de boscos de Palau. Al vessant sud, sense cap planificació concertada, s’implanta l’estadi amb el seu complex, emigrat del parc de la Devesa (1920); el GEiEG, entitat esportiva amb una àmplia massa social, executa des del 1980 un extens programa de serveis, durant força anys en mans d’Arcadi Pla. La posició de la pista i el camp, ancorats al vessant del turó i definint un recinte entre dos nivells, és una opció obligada de bon resultat paisatgístic. Un cop més, l’actitud molt literal de Pla sobre l’ordre, la pauta i la trama explícits impregnen la grada construïda i la resta de l’equipament, amb un accés menys obvi.
  6. Reforma de la Casa de l'Ardiaca de Girona

    Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló

    Reforma de la Casa de l'Ardiaca de Girona

    Les divises de Jaume d’Agullana, ardiaca de la seu (1572-1617), i de Bernat de Cardona (1650) expliquen l’origen nobiliari de la casa i en situen l’època principal. Aquest enorme casal conserva restes d’edificis preexistents. A més de la capacitat de cloure el conjunt de la plaça dels Apòstols, s’hi poden destacar, pel seu interès, la portalada i l’atri principals, així com el pati jardí (amb elements dels s. xviii i xix) pel qual puja l’escala principal, que no ha retrobat encara la potència arquitectònica que s’hi endevina.
  7. Institut Santa Eugènia

    Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló

    Institut Santa Eugènia

    Sobre uns 19.000 m2 de superfície ubicats en un límit del municipi, l’organisme s’estructura tancant parcialment una part de l’espai obert, un pati pavimentat que centra la vida escolar i les seves circulacions. Una peça principal de quatre nivells acull l’aulari i els principals mòduls docents i administratius, amb façanes a est i oest, escales als extrems i una torre amb rellotge que es vol referència del conjunt. El cos baix de cafeteria i biblioteca s’interposa entre pati i vial; finalment, uns cossos de tallers i un gimnàs/sala d’actes delimiten l’envoltant del pati principal abans de l’acabament del cos principal, que s’allarga i domina la resta de la finca. Aliè a qualsevol digressió al marge de la funcionalitat i professionalment eficient en la llum i l’amabilitat interna, el projecte usa diversos recursos coneguts de la tradició moderna per motllurar les façanes, emprant viseres, pantalles i emmarcaments de formigó en la peça major i mostrant una major neutralitat en les peces comparses.
  8. Reforma de la Casa Martínez Davalillos

    Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló

    Reforma de la Casa Martínez Davalillos

    L’edifici acusa les intervencions successives sobre una casa ja existent. El més destacable de la reforma setcentista són l’atri d’entrada i una nova escalinata. Un pòrtic central separa l’accés rodat i articula el joc de voltes d’aresta rampants amb l’escala. L’heterodòxia geomètrica i el singular fust dels pilars hi ofereixen un exemple estrany del neoclassicisme domèstic. La reforma recent hi implanta un programa d’habitatge luxós i ordena les cobertes, amb cura en l’escala i l’atri.
  9. Reforma de l'Edifici Esportiu del GEiEG

    Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló

    Reforma de l'Edifici Esportiu del GEiEG

    Pla ha conduït diverses obres en aquest barri; en aquest cas, l’ampliació de la primera (1972) piscina climatitzada de la província amb un programa de serveis i de pistes d’esquaix. L’edifici presenta gestos integradors i una voluntat clara d’impregnar i reordenar tots els espais tant interiors com exteriors, estroncats per la manca de continuïtat del projecte. La nuesa epidèrmica és un tret recurrent de l’autor. La coberta amovible de la piscina olímpica (1999-00) constitueix una elegant i eficaç aplicació dels sistemes preindustrialitzats. Els habitatges socials del C. de l’Esport / Pl. de Sant Ponç, projectats per Pla (1990-91), evoquen el pensament dels germans Krier.
  10. Oficines La Ferreria

    Jordi Crous i Peraferrer, Jaume Grabuleda i Prim, Josep Riera i Micaló

    Oficines La Ferreria

    Alguns ajusts (1994) del planejament van anar atenent les particularitats d’un nucli urbà fallit i heterogeni. La preservació de l’obra veïna de Masó implica un gap que el projecte resol fent-se final del pla de façana i teló de fons de la peça masoniana. Un paper subsidiari que no impedeix, però, una sintaxi i una alta qualitat pròpies, basades en la combinació d’unes envoltants més tectòniques i un cos central més evanescent, amb una ortografia curosa que, sense abjurar del moviment modern, adopta uns patterns també clàssics per fer ciutat.

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.