Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Obres (10)
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia (12)
-
Seu de la Policia Municipal de Girona
Carles Bosch i Genover, Joaquim Español i Llorens, Joan Lluís Frigola i Torras, Francesc Hereu i Pascual
Un dels pocs exemples qualificats del que s’anomenà postmodern, materialitzat aquí més aviat en una actitud intel·lectual, vagament irònica, que no pas en una panòplia estilística per afegir al racionalisme. Un garatge i un programa d’oficines escàs s’eleven a la funció de representació institucional i al paper de redemptor d’una trama urbana mediocre: hi ha més voluntat de creació d’espai públic i d’escenografia que no pas de funció interna. El veïnatge dels habitatges públics del 1945 potser al·ludia prou al crescent com per plantejar-lo aquí literalment. -
Conjunt Cooperatiu Les Cent Llars
Carles Bosch i Genover, Joaquim Español i Llorens, Joan Lluís Frigola i Torras, Francesc Hereu i Pascual
Després que un primer ordenament (Masgrau, 1977) rebaixés les intensitats abusives dels plans anteriors, se succeïren diversos projectes fins a assolir el definitiu. El caràcter cooperatiu i la voluntat d’assajar formes urbanes superadores de la dispersió funcionalista impregnen l’obra. La recerca del sol, l’aïllament del bloc en l’època en què fou construït i l’encaix en un reducte propi qualificat generen una certa introspecció: una pell de galeries ordenada, pautada per l’estructura, fa de diafragma variable per a cada habitatge i contrasta amb la displicència del tractament perifèric. -
Centre Cívic Onyar
Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual
En un sector est de difícil connexió amb la resta urbana i molt confirmat en el seu paper autàrquic de barri proletari, es produeix, a partir del 1979, una intensificació de l’equipament. En una segona generació de dotacions es projecta una llar d’avis, un centre social i una guarderia infantil sobre la frontissa geogràfica entre dos nuclis poblacionals. Exclosa la guarderia, els dos serveis s’arrengleren seguint un corriol que travessa la parcel·la i adquireixen unitat per mitjà de l’estructura, la suau coberta i els tancaments de xapa i, principalment, la fàbrica vista. L’articulació de sengles patis de diferent orientació modula la volumetria: un ús molt precís de l’estructura i dels materials elementals de la mateixa construcció, sense cap ostentació literal, atorga un interès especial als espais interiors i al joc de llums i vistes. -
Segona Reforma de la Casa Dalmau
Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual
Obra realitzada per l’eclèctic Roca i Pinet en un moment noucentista, quan juga tant amb la tradició culta com amb caràcters propis de la construcció rural i de l’artesania del país. L’actuació del 1990 troba la casa privada d’alguns valors originals i reformada (Masramon, 1941). La implantació, el basament de les façanes i el conjunt format per mur, pavelló i jardí són trets apreciats per un projecte que buida i recompon l’interior de la casa sobre una nova estructura de pilars que aporta flexibilitat. La restauració exterior no és obstacle per a la inserció d’una nova funcionalitat i d’una arquitectura autònoma de gran precisió i qualitat. Dels mateixos arquitectes i promotor, els apartaments de lloguer situats al núm. 13-15 (1994) ofereixen una visió estricta i sense mimetismes de la intervenció al teixit antic. -
Edifici d'Oficines i Sindicats
Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual, Josep Santiago Oriol i Piferrer, Francesc Ragolta i Bagué
En lloc d’un monumental estatge sindical (Ignasi Bosch, 1949), una permuta permet obtenir un edifici menor per a sindicats i patronal i genera un conjunt d’oficines privat. El tema crucial rau a plantejar-se un xamfrà escàs i desigual entre unes mitgeres que trigaran a integrar-lo. Es resol amb un desencaix que produeix una peça alhora aïllada i arrenglerada, amb un angle en tensió coronat d’una retòrica antena. El final calat del pla d’edifici evita la distorsió de l’àtic reculat. -
Habitatges a la Colònia Simón
Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual
El solar és situat en un paisatge privilegiat adjacent al riu Carol, al límit sud de la Colònia Simón. L’edifici, destinat a habitatges socials, és de planta rectangular i s’emplaça a la banda sud del solar, deixant lliure una zona que actua com a plaça-passeig entre el barri existent i la nova construcció. El conjunt s’organitza amb quatre nuclis d’accés i alçàries de tres o quatre plantes, que són les pròpies del barri. Els materials i els procediments constructius són coneguts: l’estructura és de formigó, els tancaments són de maó, els revestiments de façana són estucats i les finestres són d’alumini, amb vidre de cambra. La coberta, pronunciada, és de pissarra, tal com prescriu la normativa urbanística. -
Bloc d'Habitatges Bons Aires
Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual
Dos habitatges per planta —un de sol a l’àtic— i soterrani aparcament servit per un elevador, en una operació del promotor local Homs. La mida del solar condiciona prou, amb la posició de pati i ascensor, l’ordenament de la planta. Però és l’expressió del volum, la desalineació dels voladissos i el pivot explícit i visible de l’ascensor allò que el fa més característic. El bloc suggereix el distanciament cultural d’alguns arquitectes respecte a l’ortodòxia de l’urbanisme com a metaprojecte o model de l’arquitectura. -
Centre Sociosanitari Mare de Déu de la Salut
Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual
L’edifici es troba en una zona boscosa propera al santuari de la Salut, en un terreny de fort pendent i molt exposat a les inclemències del temps. S’opta per disposar un edifici lineal en la directriu perpendicular a les corbes de nivell, amb la façana oberta cap al sud-est, de manera que la insolació és compatible amb les bones vistes. L’adaptació de l’edifici al pendent ha portat a desenvolupar-lo en tres nivells desplaçats que contenen els tres mòduls funcionals. L’edifici surt com una proa del vessant per tal de capturar el sol i les vistes. L’escalonament de les plantes assegura un ajust discret amb l’entorn. -
Conjunt d'Habitatges Fora Muralla
Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual
L’enderroc de 6 cases elementals per traçar el passeig extramurs i obrir el seu nou paisatge, encara avui incomplet, comprometé municipi i Govern en aquesta petita operació. El projecte s’esforça —en un solar petit, tort i desnivellat— a obtenir una proporció i una dimensió adequades al conjunt del front urbà, agrupant sis habitatges en dos volums, i a aplicar-hi unes tècniques i uns llenguatges contemporanis per tal de garantir l’economia i el confort del resultat. -
Parc de les Ribes del Ter
Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual
El creixement a la plana nord de la ciutat, el nou palau esportiu de Fontajau i una visió global del curs fluvial com a futura espina pública i ambiental de la conurbació dugueren a un ambiciós pla ordenador i naturalista de les ribes del Ter en tota l’àrea urbana i periurbana. Una execució només parcial del pla ens ha llegat decisions potents i refinades alhora, com la linealitat succinta de la passera d’enllaç urbà i el treball de les ribes, basat en la poètica del moll i d’una preexistència inventada. -
Biennal Internacional de Paisatge
Finalista
Parc de les Ribes del TerConjunt d'Habitatges Riu Ser
Joaquim Español i Llorens, Francesc Hereu i Pascual
Un conjunt bastit finalment en un sector alentit durant dècades, que obté una bona qualitat urbana i ambiental dels espais intersticials en aquest eixample mediocre. Habitatges de programa equivalent i de disposicions variades, sempre atents a la lluminositat, amb un nombre d’accessos elevat que redueix els espais comuns i els trajectes. Tres blocs d’alçades diferents esculpits amb una simplicitat estoica, matisada per subtileses minimalistes i jocs volumètrics estratègicament dosificats.