Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

En Imatges

  • Jeroni F. Granell i Manresa

Obres (6)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (6)

  1. Cases Granell

    Jeroni F. Granell i Manresa

    Cases Granell

    Entre 1901 i 1903 es van construir les tres cases bessones del carrer Mallorca (núm. 184- 188), obra de l'arquitecte Jeroni Francesc Granell i Manresa (1867- 1931). Segons algunes fonts (El Quadrat d'Or) Granell hauria estat el promotor, arquitecte i probablement també constructor d'aquestes cases. Dins de la documentació conservada al voltant de la construcció de les finques, es conserva la data d'acabament de la núm. 184, al gener de 1903. De la mateixa forma es té constància del seguiment cronològic d'algunes obres a les altres dues cases, com la documentació que fa referència al vitrall de la casa número 186 i 188 que mostra la data de 1902. Se sap també que Granell - gran mestre del mosaic i vitraller- va tenir entre altres col·laboradors a Rigalt. Destaca especialment de la seva obra arquitectònica el llenguatge depurat en la que preval la simplificació i l'elegància de les formes. Els edificis s'aixequen en una parcel·la molt regular, fet que va permetre construir unes finques de planta rectangular molt regular, amb una façana unitària. Les cases disposen de set nivells d'alçat: planta baixa, entresol, principal i quatre pisos més, tot cobrint-se amb un terrat pla transitable. Com ja s'avançava al paràgraf anterior, aquesta construcció amb tres cases disposa d'una façana unitària, però que permet al mateix temps distingir cadascuna de les finques. Això és possible gràcies a l'atermància d'uns cossos estrets definits per un eix continu de finestres, amb uns cossos més amples oberts amb balcons dobles. Destaca precisament d'aquesta façana la gran qualitat decorativa i d'acabaments de les llindes i els coronaments, els quals s'ornamenten amb relleus curvilinis de gust modernista. Les llindes de les finestres obertes als balcons estan decorades amb motius vegetals i unes cares humanes que contrasten amb la senzillesa de la llosana curvilínia del balcó. Altrament, les finestres dels cossos laterals -el més estrets- presenten una decoració a base d'elements vegetals i emmarcaments motllurats de línies més puristes. El mur es troba totalment revestit i decorat amb uns esgrafiats de tonalitat clara on es representen motius vegetals entrellaçats. Pel coronament de l'edifici, l'arquitecte va recórrer a elements de gran senzillesa estructural però de gran eficàcia visual. Així, pels trams centrals -els més amples- projectà una cornisa ondulant sense cap mena de decoració mentre que, els trams més estrets, queden rematats amb una cornisa recta de pedra amb motius vegetals entrellaçats que segueixen els models emprats en la decoració de les finestres i els esgrafiats. La porta d'entrada a cadascun dels edificis queda descentrada de l'eix de simetria de la façana, tot obrint-se a un dels cossos laterals. Aquest fet permet desenvolupar al tram central dues portes d'escassa alçada amb dues finestres just a sobre de la llinda corresponent al nivell d'entresol. La reduïda alçada d'aquestes portes és possible precisament a la configuració de la planta baixa, que destinada a locals comercials es troba a una cota lleugerament més baixa que la cota de circulació del carrer. A través de la porta d'entrada a la finca, s'accedeix al vestíbul que es configura com un espai de pas i comunicació amb l'escala de veïns. Es tracta d'un àmbit de dos trams, cobert amb un sostre de guix motllurat, blanc i amb escòcies. Els murs es troben decorats a la banda inferior amb un arrambador de ceràmica vidriada que reprodueix motius florals i combina el color verd i taronja. Sobre d'aquest element es desenvolupa la paret de tonalitat clara que està decorada -a manera d'emmarcament- amb unes línies que coronen als angles amb uns motius florals. A la finca es conserven alguns elements del projecte arquitectònic original com els llums. Tanmateix, cal remarcar també la gran qualitat i bellesa decorativa de les finestres del celobert de la finca, localitzat al costat de l'escala i que permet donar llum i ventilació a les estances interiors dels diversos pisos.
  2. Casa Granell

    Jeroni F. Granell i Manresa

    Casa Granell

    Ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Jeroni Francesc Granell és un edifici entre mitgeres que es troba a l'illa de cases delimitada pels Carrers de Girona, de Mallorca, de Bailèn i de València. Disposa d'una única façana exterior afrontada al Carrer Girona, des d'on es produeix l'accés principal, i una façana interior afrontada al pati de l'illa. De planta rectangular, l'estructura en alçat d'aquesta casa de veïns comprèn planta baixa amb semisoterrani i entresòl, cinc pisos i terrat transitable. L'accés principal dóna pas a una llarga zona de vestíbul que dóna pas a l'escala de veïns i al pati posterior de l'edifici. La façana estructura les seves obertures en quatre eixos verticals de ritme regular, formant una composició axial al voltant d'un cos central format per dos eixos de finestres aparellades i dos cossos laterals formats per una línia de balcons simples. La planta baixa, que també comprèn un semisoterrani i l'entresòl, esta configurada com un basament de pedra de Montjuïc. A l'extrem meridional de la façana s'hi localitza l'accés principal a la finca, tancat per una porta de roure massís i una sobreporta de vitralls de colors. Les obertures d'aquest basament presenten llurs brancals, ampits i llindes envoltats per una sinuosa motllura. A partir del primer pis, el cos central de la façana es presenta revestida amb esgrafiats de color verd i rosa dibuixant complexos i variats motius vegetals a base de fulles de cinc puntes. En cadascun dels pisos, tant els balcons com les finestres aparellades que s'obren al carrer, presenten llurs emmarcaments de pedra formant sinuoses decoracions corbes motllurades a les sobreportes. Els balcons, que només es localitzen en els dos cossos que flanquegen verticalment la façana, presenten llosanes rectangulars d'angles arrodonits de pedra i barana de ferro forjat. Cadascuna d'aquestes obertures presenta llurs tancaments originals, consistents en finestres decorades amb vitralls i porticons de llibret de color rosa. El cornisament, consistent en una motllura doble d'obra que conté petits respiradors quadrangulars, destaca per la seva forma corba. Amb tot, aquesta façana és un compendi de diverses solucions ornamentals pròpies del modernisme d'inspiració floral i rocalla. El vestíbul i el celobert central és l'espai que dóna accés a l'immoble i en distribueix les diverses propietats horitzontals. S'hi accedeix a través del vestíbul de la porta principal, un espai allargassat de planta rectangular amb els terres de marbre i els arrimadors revestits de marbre daurat i tiges de ceràmica vidrada verda. Sobre aquests arrimadors apareix una decoració en esgrafiat a base de sanefes florals en forma d'iris hispànics entrellaçats. Els sostres del vestíbul destaquen per la seva decoració en estuc policromat, a base d'estampats florals i rams d'iris hispànics i plomes de paó. Al fons d'aquest vestíbul es localitza l'escala que mena a l'entresòl, on es localitza el celobert que conté l'escala de veïns i l'ascensor, profusament ornamentat amb esgrafiats. Aquest edifici fou dissenyat per Jeroni Francesc Granell i Manresa l'any 1901 i finalitzat el 1903. L'arquitecte concebí la seva pròpia casa com un immoble plurifamiliar que li permetia extreure uns rèdits aplicant-hi règims de lloguer. Segons sembla, Granell no fou tan sols propietari i arquitecte de l'edifici, sinó també constructor i proveïdor dels vitralls que ornen les obertures, a través de la seva empresa Rigalt i Granell.
  3. Casa Elisa Bremon d'Espina

    Jeroni F. Granell i Manresa

    Casa Elisa Bremon d'Espina

    La casa Elisa Bremon d'Espina es troba ubicada al carrer Gran de Gràcia, en una parcel·la estreta de forma rectangular. Es tracta d'una edificació entre mitgeres, consistent en una planta baixa amb dos locals comercials situats a banda i banda de la porta d'entrada de l'immoble, així com quatre plantes d'habitatges i una terrassa sobre la darrera planta. La façana, conservada pràcticament intacta, s'articula a partir d'un eix central presidit per una gran tribuna en vertical que cobreix les dues primeres plantes. A costat i costat d'aquesta composició s'hi situen balcons independents d'escàs desenvolupament aeri i de planta lleugerament lobulada. La tercera planta trenca amb aquesta dinàmica vertical, ja que presenta un únic balcó corregut on s'obren les tres finestres existents. En aquest darrer pas, el balcó no és lobulat sinó rectilini. La façana fou dissenyada dins el personal i espectacular modernisme de línies toves de Jeroni Granell. El seu particular traç es manifesta en el coronament ondulant dividit en tres cossos separats per formes de dos lòbuls. La ferreria dels balcons presenta un tipus de retícula descendent amb puntuals motius florals. La fusteria de la porta presenta parcialment motius florals i línies toves, molt similars a les del fris que la corona. També és ressenyable la decoració esculpida al damunt de totes les portes i balcons, de temàtica sobretot floral als balcons i per la tribuna, sobretot hi destaquen els motius de línies ondulants i espirals. L'esmentada gran tribuna és el frontis en les dues primeres plantes, però ja no conserva els vitralls policroms. Al darrer pis la ferreria del balcó destaca per unes formes més regulars.

Bibliografia

Rutes i Apunts (1)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!