Entre 1901 i 1903 es van construir les tres cases bessones del carrer Mallorca (núm. 184- 188), obra de l'arquitecte Jeroni Francesc Granell i Manresa (1867- 1931). Segons algunes fonts (El Quadrat d'Or) Granell hauria estat el promotor, arquitecte i probablement també constructor d'aquestes cases. Dins de la documentació conservada al voltant de la construcció de les finques, es conserva la data d'acabament de la núm. 184, al gener de 1903. De la mateixa forma es té constància del seguiment cronològic d'algunes obres a les altres dues cases, com la documentació que fa referència al vitrall de la casa número 186 i 188 que mostra la data de 1902. Se sap també que Granell - gran mestre del mosaic i vitraller- va tenir entre altres col·laboradors a Rigalt. Destaca especialment de la seva obra arquitectònica el llenguatge depurat en la que preval la simplificació i l'elegància de les formes. Els edificis s'aixequen en una parcel·la molt regular, fet que va permetre construir unes finques de planta rectangular molt regular, amb una façana unitària. Les cases disposen de set nivells d'alçat: planta baixa, entresol, principal i quatre pisos més, tot cobrint-se amb un terrat pla transitable. Com ja s'avançava al paràgraf anterior, aquesta construcció amb tres cases disposa d'una façana unitària, però que permet al mateix temps distingir cadascuna de les finques. Això és possible gràcies a l'atermància d'uns cossos estrets definits per un eix continu de finestres, amb uns cossos més amples oberts amb balcons dobles. Destaca precisament d'aquesta façana la gran qualitat decorativa i d'acabaments de les llindes i els coronaments, els quals s'ornamenten amb relleus curvilinis de gust modernista. Les llindes de les finestres obertes als balcons estan decorades amb motius vegetals i unes cares humanes que contrasten amb la senzillesa de la llosana curvilínia del balcó. Altrament, les finestres dels cossos laterals -el més estrets- presenten una decoració a base d'elements vegetals i emmarcaments motllurats de línies més puristes. El mur es troba totalment revestit i decorat amb uns esgrafiats de tonalitat clara on es representen motius vegetals entrellaçats. Pel coronament de l'edifici, l'arquitecte va recórrer a elements de gran senzillesa estructural però de gran eficàcia visual. Així, pels trams centrals -els més amples- projectà una cornisa ondulant sense cap mena de decoració mentre que, els trams més estrets, queden rematats amb una cornisa recta de pedra amb motius vegetals entrellaçats que segueixen els models emprats en la decoració de les finestres i els esgrafiats. La porta d'entrada a cadascun dels edificis queda descentrada de l'eix de simetria de la façana, tot obrint-se a un dels cossos laterals. Aquest fet permet desenvolupar al tram central dues portes d'escassa alçada amb dues finestres just a sobre de la llinda corresponent al nivell d'entresol. La reduïda alçada d'aquestes portes és possible precisament a la configuració de la planta baixa, que destinada a locals comercials es troba a una cota lleugerament més baixa que la cota de circulació del carrer. A través de la porta d'entrada a la finca, s'accedeix al vestíbul que es configura com un espai de pas i comunicació amb l'escala de veïns. Es tracta d'un àmbit de dos trams, cobert amb un sostre de guix motllurat, blanc i amb escòcies. Els murs es troben decorats a la banda inferior amb un arrambador de ceràmica vidriada que reprodueix motius florals i combina el color verd i taronja. Sobre d'aquest element es desenvolupa la paret de tonalitat clara que està decorada -a manera d'emmarcament- amb unes línies que coronen als angles amb uns motius florals. A la finca es conserven alguns elements del projecte arquitectònic original com els llums. Tanmateix, cal remarcar també la gran qualitat i bellesa decorativa de les finestres del celobert de la finca, localitzat al costat de l'escala i que permet donar llum i ventilació a les estances interiors dels diversos pisos.

Located in the Eixample district, the Jeroni Francesc Granell House is a building between partitions that is located on the block of houses bounded by Girona, Mallorca, Bailèn and València Streets. It has a single exterior façade facing Girona Street, from where the main access takes place, and an interior façade facing the courtyard of the block. With a rectangular plan, the vertical structure of this neighbour's house includes a ground floor with a semi-basement and mezzanine, five floors and a passable roof. The main entrance gives way to a long hall area which gives way to the neighbours’ staircase and the rear courtyard of the building. The façade structures its openings in four vertical axes of regular rhythm, forming an axial composition around a central body formed by two axes of paired windows and two lateral bodies formed by a line of simple balconies. The ground floor, which also includes a semi-basement and mezzanine, is configured as a Montjuïc stone basement. The main access to the estate is at the southern end of the façade, closed by a solid oak door and a coloured stained glass overdoor. The openings of this plinth have their jambs, sills and lintels surrounded by a sinuous moulding. From the first floor, the central body of the façade is covered with green and pink sgraffitos, drawing complex and varied plant motifs based on five-pointed leaves. On each of the floors, both the balconies and the paired windows that open onto the street have their stone frames forming sinuous curved decorations moulded on the over-doors. The balconies, which are only located in the two bodies that vertically flank the façade, have rectangular stone slabs with rounded corners and a wrought iron railing. Each of these openings has its original closures, consisting of windows decorated with stained glass and pink porticos. The cornice, consisting of a double moulding of work containing small quadrangular breathers, stands out for its curved shape. All in all, this façade is a compendium of various ornamental solutions typical of modernism inspired by flowers and rockery. The lobby is the space that gives access to the property and distributes its various horizontal properties. It is accessed through the main door vestibule, an elongated space of rectangular plan with marble floors and gilt marble-clad handrails and green glazed ceramic stems. A sgraffito decoration based on floral borders in the form of interlaced Hispanic irises appears on these wainscots. The lobby ceilings stand out for their decoration in polychrome stucco, based on floral prints and bouquets of Hispanic irises and peacock feathers. The staircase that leads to the mezzanine is at the back of this hall, where the cellar containing the neighbours' staircase and the elevator is located, profusely ornamented with sgraffitos. This building was designed by Jeroni Francesc Granell i Manresa in 1901 and was completed in 1903. The architect conceived his own house as a multi-family property that allowed him to extract income by applying rental regimes. Apparently, Granell was not only the owner and architect of the building, but also the builder and supplier of the stained-glass windows that decorate the openings, through his company Rigalt i Granell.

The Elisa Bremon de Espina house is located in Carrer de Gran de Gràcia, on a narrow rectangular plot. It is a building between partitions, consisting of a ground floor with two commercial premises located on both sides of the entrance door of the building, as well as four floors of flats and a terrace on the top floor. The façade, which has been preserved practically intact, is structured around a central axis presided over by a large vertical tribune covering the first two floors. On either side of this composition we can find independent balconies with little aerial development and a slightly lobed floor plan. The third floor breaks with this vertical dynamic, as it has a single continuous balcony onto which the three existing windows open. In this last step, the balcony is not undulating but rectilinear. The façade was designed in the personal and spectacular modernist style of Jeroni Granell. Its particular outline is manifested in the undulating crown divided into three bodies separated by two-lobed forms. The ironwork of the balconies has a type of descending grid with occasional floral motifs. The woodwork of the door has partial floral motifs and soft lines, very similar to those of the frieze that crowns it. The sculpted decoration on all the doors and balconies is noteworthy, with floral motifs on the balconies and on the tribune, where the motifs of undulating lines and spirals stand out. This large tribune is the façade of the first two floors, but the polychrome stained-glass windows are no longer there. On the top floor, the ironwork of the balcony stands out for its more regular shapes.