Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Jeroni Francesc Granell és un edifici entre mitgeres que es troba a l'illa de cases delimitada pels Carrers de Girona, de Mallorca, de Bailèn i de València. Disposa d'una única façana exterior afrontada al Carrer Girona, des d'on es produeix l'accés principal, i una façana interior afrontada al pati de l'illa. De planta rectangular, l'estructura en alçat d'aquesta casa de veïns comprèn planta baixa amb semisoterrani i entresòl, cinc pisos i terrat transitable. L'accés principal dóna pas a una llarga zona de vestíbul que dóna pas a l'escala de veïns i al pati posterior de l'edifici. La façana estructura les seves obertures en quatre eixos verticals de ritme regular, formant una composició axial al voltant d'un cos central format per dos eixos de finestres aparellades i dos cossos laterals formats per una línia de balcons simples. La planta baixa, que també comprèn un semisoterrani i l'entresòl, esta configurada com un basament de pedra de Montjuïc. A l'extrem meridional de la façana s'hi localitza l'accés principal a la finca, tancat per una porta de roure massís i una sobreporta de vitralls de colors. Les obertures d'aquest basament presenten llurs brancals, ampits i llindes envoltats per una sinuosa motllura. A partir del primer pis, el cos central de la façana es presenta revestida amb esgrafiats de color verd i rosa dibuixant complexos i variats motius vegetals a base de fulles de cinc puntes. En cadascun dels pisos, tant els balcons com les finestres aparellades que s'obren al carrer, presenten llurs emmarcaments de pedra formant sinuoses decoracions corbes motllurades a les sobreportes. Els balcons, que només es localitzen en els dos cossos que flanquegen verticalment la façana, presenten llosanes rectangulars d'angles arrodonits de pedra i barana de ferro forjat. Cadascuna d'aquestes obertures presenta llurs tancaments originals, consistents en finestres decorades amb vitralls i porticons de llibret de color rosa. El cornisament, consistent en una motllura doble d'obra que conté petits respiradors quadrangulars, destaca per la seva forma corba. Amb tot, aquesta façana és un compendi de diverses solucions ornamentals pròpies del modernisme d'inspiració floral i rocalla. El vestíbul i el celobert central és l'espai que dóna accés a l'immoble i en distribueix les diverses propietats horitzontals. S'hi accedeix a través del vestíbul de la porta principal, un espai allargassat de planta rectangular amb els terres de marbre i els arrimadors revestits de marbre daurat i tiges de ceràmica vidrada verda. Sobre aquests arrimadors apareix una decoració en esgrafiat a base de sanefes florals en forma d'iris hispànics entrellaçats. Els sostres del vestíbul destaquen per la seva decoració en estuc policromat, a base d'estampats florals i rams d'iris hispànics i plomes de paó. Al fons d'aquest vestíbul es localitza l'escala que mena a l'entresòl, on es localitza el celobert que conté l'escala de veïns i l'ascensor, profusament ornamentat amb esgrafiats. Aquest edifici fou dissenyat per Jeroni Francesc Granell i Manresa l'any 1901 i finalitzat el 1903. L'arquitecte concebí la seva pròpia casa com un immoble plurifamiliar que li permetia extreure uns rèdits aplicant-hi règims de lloguer. Segons sembla, Granell no fou tan sols propietari i arquitecte de l'edifici, sinó també constructor i proveïdor dels vitralls que ornen les obertures, a través de la seva empresa Rigalt i Granell.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Granell

    Jeroni Ferran Granell i Manresa

    Ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Jeroni Francesc Granell és un edifici entre mitgeres que es troba a l'illa de cases delimitada pels Carrers de Girona, de Mallorca, de Bailèn i de València. Disposa d'una única façana exterior afrontada al Carrer Girona, des d'on es produeix l'accés principal, i una façana interior afrontada al pati de l'illa. De planta rectangular, l'estructura en alçat d'aquesta casa de veïns comprèn planta baixa amb semisoterrani i entresòl, cinc pisos i terrat transitable. L'accés principal dóna pas a una llarga zona de vestíbul que dóna pas a l'escala de veïns i al pati posterior de l'edifici. La façana estructura les seves obertures en quatre eixos verticals de ritme regular, formant una composició axial al voltant d'un cos central format per dos eixos de finestres aparellades i dos cossos laterals formats per una línia de balcons simples. La planta baixa, que també comprèn un semisoterrani i l'entresòl, esta configurada com un basament de pedra de Montjuïc. A l'extrem meridional de la façana s'hi localitza l'accés principal a la finca, tancat per una porta de roure massís i una sobreporta de vitralls de colors. Les obertures d'aquest basament presenten llurs brancals, ampits i llindes envoltats per una sinuosa motllura. A partir del primer pis, el cos central de la façana es presenta revestida amb esgrafiats de color verd i rosa dibuixant complexos i variats motius vegetals a base de fulles de cinc puntes. En cadascun dels pisos, tant els balcons com les finestres aparellades que s'obren al carrer, presenten llurs emmarcaments de pedra formant sinuoses decoracions corbes motllurades a les sobreportes. Els balcons, que només es localitzen en els dos cossos que flanquegen verticalment la façana, presenten llosanes rectangulars d'angles arrodonits de pedra i barana de ferro forjat. Cadascuna d'aquestes obertures presenta llurs tancaments originals, consistents en finestres decorades amb vitralls i porticons de llibret de color rosa. El cornisament, consistent en una motllura doble d'obra que conté petits respiradors quadrangulars, destaca per la seva forma corba. Amb tot, aquesta façana és un compendi de diverses solucions ornamentals pròpies del modernisme d'inspiració floral i rocalla. El vestíbul i el celobert central és l'espai que dóna accés a l'immoble i en distribueix les diverses propietats horitzontals. S'hi accedeix a través del vestíbul de la porta principal, un espai allargassat de planta rectangular amb els terres de marbre i els arrimadors revestits de marbre daurat i tiges de ceràmica vidrada verda. Sobre aquests arrimadors apareix una decoració en esgrafiat a base de sanefes florals en forma d'iris hispànics entrellaçats. Els sostres del vestíbul destaquen per la seva decoració en estuc policromat, a base d'estampats florals i rams d'iris hispànics i plomes de paó. Al fons d'aquest vestíbul es localitza l'escala que mena a l'entresòl, on es localitza el celobert que conté l'escala de veïns i l'ascensor, profusament ornamentat amb esgrafiats. Aquest edifici fou dissenyat per Jeroni Francesc Granell i Manresa l'any 1901 i finalitzat el 1903. L'arquitecte concebí la seva pròpia casa com un immoble plurifamiliar que li permetia extreure uns rèdits aplicant-hi règims de lloguer. Segons sembla, Granell no fou tan sols propietari i arquitecte de l'edifici, sinó també constructor i proveïdor dels vitralls que ornen les obertures, a través de la seva empresa Rigalt i Granell.
  2. Premi Ciutat de Barcelona

    Guardonat / Premiat. Categoria: Restauració de Façanes

    Premi Ciutat de Barcelona

    Restauració de la Casa Granell

    Antoni Solanas