Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Conjunt d'Habitatges 'la Caixa'

    Joaquim Figa i Mataró, Josep Maria Masramon i Ordis

    Conjunt d'Habitatges 'la Caixa'

    Seguint molt literalment el model de J. A. Coderch (cotxeres de Sarrià, Barcelona), un projecte per a 543 habitatges s’havia d’estructurar en blocs aïllats entre espais enjardinats i passos semiurbans, en una línia compositiva permeable i desencaixada i amb una concepció comunitària dels intersticis. Una manera de compondre que tracta d’aplicar a l’habitatge col·lectiu virtuts pròpies de la casa unifamiliar. La part nord del pla fou penosament avortada.
  2. Bloc dels Jardins

    Joaquim Figa i Mataró, Josep Maria Masramon i Ordis

    Bloc dels Jardins

    L’interès del projecte, dins una façana continguda i endreçada, rau en la composició de la planta, generosa i parcialment separada de les mitgeres, que crea complexitats d’espai interior-exterior. Aquest esperit impregna també el paper del pati central i les comunicacions amb una planta de carrer que fou diàfana. S’hi llegeix l’herència ideològica de Coderch. Parcialment esguerrat. Al número 21 del carrer de la Rutlla es pot veure, dels mateixos autors, el bloc Brunsó, del 1977.
  3. Primera Reforma de la Casa Boadas

    Joaquim Figa i Mataró

  4. Pesquera d'en Malagelada

    Joaquim Figa i Mataró, Jeroni Moner i Codina, Josep Riera i Micaló

    Pesquera d'en Malagelada

    Amb la perspectiva de les proves de rem dels Jocs Olímpics de 1992, els autors van dissenyar dues construccions a la vora de l’estany destinades als àrbitres que havien de controlar el punt de sortida de les regates. La pesquera d’en Malagelada, situada en una punta de terra òptima per a la seva funció, adopta una planta triangular, amb la bisectriu encarada al punt de sortida. L’estructura, metàl·lica, suporta una petita terrassa que vola per sobre l’aigua. Els autors es van inspirar en les pesqueres del segle XIX, en tractar-se de construccions que podien satisfer tota mena d’usos, a més de la pesca i les activitats lúdiques.
  5. Equipaments Esportius de Can Pau Birol

    Xavier Alarcón Carbó, Joaquim Figa i Mataró, Llorenç Vallès i Botey

    Equipaments Esportius de Can Pau Birol

    Masia del s. xv, parcialment fortificada amb la torre i modificada al llarg dels segles, avui nucli d’una activa institució d’ensenyament regida pel grup catòlic Opus Dei. Del Ribot de l’època fundacional convé assenyalar-ne la delicadesa, la sobrietat, la potència i la serenor de les decisions, que configuren una manera —més que un llenguatge— de crear ambients, llums i ombres, i espais interns i externs de transició. Una sobrietat lingüística aquí encara viva, prèvia a l’abús finalment anodí que l’autor en faria en obres futures. Amb les ampliacions del recinte, Figa encara la construcció d’un volum esportiu tot allunyant-lo del centre escolar fins a convertir-lo en teló de fons neutre del conjunt. El control de l’àmplia zona esportiva requerí una torre que, amb la grada i seguint un planteig recurrent des dels anys trenta, s’associa amb la imatge de l’estadi esportiu. Al subsòl es va trobar (1876) un mosaic romà notable («Cecilianus ficet», Museu Arqueològic de Barcelona).

Bibliografia