Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2022 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum EdittioBústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Obres
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Casa Vilanova-Cullell
Albert Illescas de la Morena, Jeroni Moner i Codina
El plantejament de la casa aplica a una tipologia tradicional, una planta en L amb la bisectriu orientada al sud, una sèrie de variants destinades a transformar la imatge des del carrer. La sala d’estar, en un dels braços, queda separada de la resta de la casa per un corredor vidrat. L’escala d’accés al primer pis queda fora del gàlib principal, com també el dormitori dels fills, que vola sobre la planta baixa. A la segona planta, un petit estudi restitueix i enlaira l’aresta de la cantonada. La casa mostra un conjunt de volums cecs d’obra vista, en una interpretació atípica de la sensibilitat pròpia de l’arquitectura de l’època. -
Seu de la Demarcació de Girona del COAC
Benet Cervera Flotats, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel
Un projecte dilatat i molt elaborat concreta la implantació del Col·legi d’Arquitectes a l'antiga Pia Almoina; només se n’executa, però, una part, i es renuncia a l’aparcament interior, a la complexitat proposada per a la planta baixa i al vigorós joc espacial del pati. La seva aportació real foren els espais més públics i l’eclosió d’un enorm buit tangent a l’edifici, amb la qual cosa se solemnitza una escalinata que irriga circulatòriament i fa respirar volumètricament l’escassa fondària de les crugies romanents. -
Complex Poliesportiu Lluís Bachs del GEiEG
Antoni Blázquez i Boya, Josep Fuses i Comalada, Lluís Guanter i Feixas, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel, Josep Portella i Soler, Assumpció Puig i Hors
Un complex esportiu del GEiEG s’amplià amb un primer pavelló. El programa és convencional —amb grada autònoma de formigó que fa d’allotjament i una escala minvant— i s’ubica en un contenidor carrat d’estructura i encavallada metàl·liques, l’expressió i la figura del qual corresponen a la primera revisió dràstica de la «continuïtat moderna». L’ascetisme de les grans obertures quadrades, creuades per traves, va esdevenir un tòpic universitari: l’ordre sense forma. El segon pavelló presagia l’evolució de l’autor cap a l’ostentació de l’ordre com a forma. Presenta un vestíbul ordenador del complex, un aprofitament intens de la capacitat del solar, basat en el respecte a l’alineació, i opcions estructurals interessants, com ara la superposició de pistes. -
Pavelló Poliesportiu del Montgrí
Carlos Ferrater i Lambarri, Jeroni Moner i Codina, Arcadi Pla i Masmiquel
El projecte afronta el repte de construir un petit pavelló poliesportiu a la falda del Montgrí, en un terreny en lleuger pendent. La solució és alhora funcional, constructiva i paisatgística: la caixa de la pista esportiva és l’únic volum visible des de la llunyania, i és recoberta amb vidre translúcid armat. El contacte directe amb el terreny té lloc a través d’un pòrtic perimetral que envolta la pista i que estableix una continuïtat amb la graderia mitjançant una escalinata en cascada. El cos longitudinal de serveis, en contacte amb el terreny, permet un recorregut exterior que condueix, a l’extrem est de l’edifici, a un mirador. -
Aparcament de l'Hospital Josep Trueta
Jeroni Moner i Codina
S’encara amb la imponent massa hospitalària amb prou volum per acotar-hi un àmbit propi, una plaça. Les rampes helicoïdals són l’argument per a una formació sòlida —de rajol, com l’hospital—, d’un programa que, d’altra banda, en faria prou amb forjats i baranes. El cos d’edifici ofereix l’ambigua transparència nocturna i l’opacitat diürna del seu dinamisme interior, i la ventilació i la il·luminació naturals n’esdevenen tema principal. L’hospital, obert el 1956, és una fita discutida del paisatge periurbà, seguidor de prototips dels anys cinquanta, i ampliat fins a assolir una organicitat estimable. Els canvis tecnològics i problemes funcionals han dut a plantejar una substitució quasi in situ (concurs 2006, MAP Arquitectes). -
Passeig de Fora Muralla
Jeroni Moner i Codina, Pep Zazurca
Del 1956 al 1975, la idea d’una ronda viària i paisatgística a l’est del nucli antic —que enllacés la carretera de Sant Feliu amb Montjuïc— deambulava per despatxos municipals. El Pla del barri vell del 1982, en contra del parer de Moner, la limità a cordó umbilical de servei al nucli històric, sense altra aventura viària. El projecte s’enfila linealment, busca rasants homogènies i creació d’aparcament, i acaba en un ampli amfiteatre davant el llenç més gran de muralla. En les diverses fases d’execució, el seu recorregut va titubejar entre uns traçats més amplis i graduals i els costos de l’expropiació: el resultat acusa una distància escassa envers la muralla, sumida en una certa pèrdua d’escala. No ha trobat un esforç de manteniment que estigui al nivell de les seves ambicions. -
Pesquera d'en Malagelada
Joaquim Figa i Mataró, Jeroni Moner i Codina, Josep Riera i Micaló
Amb la perspectiva de les proves de rem dels Jocs Olímpics de 1992, els autors van dissenyar dues construccions a la vora de l’estany destinades als àrbitres que havien de controlar el punt de sortida de les regates. La pesquera d’en Malagelada, situada en una punta de terra òptima per a la seva funció, adopta una planta triangular, amb la bisectriu encarada al punt de sortida. L’estructura, metàl·lica, suporta una petita terrassa que vola per sobre l’aigua. Els autors es van inspirar en les pesqueres del segle XIX, en tractar-se de construccions que podien satisfer tota mena d’usos, a més de la pesca i les activitats lúdiques. -
Reforma de la Casa Heras de Puig
Jeroni Moner i Codina
La reedificació d’aquest immoble, pertanyent a una nissaga de propietaris rurals (els Heras d’Adri) establerta aquí almenys des del 1450, va desenvolupar a la façana, a l’atri, al pati i a l’escalinata una ambiciosa mostra de l’ordre estructural setcentista. La casa, com totes les assentades a la falda ascendent de la ciutat vella, té un jardí al darrere, situat a una cota superior. A l’interior, en salons de grans dimensions, es conserven configuracions i decoracions d’època neoclàssica i alguna anècdota en forma de lògia maçònica.