Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Conjunt d'Habitatges 'la Caixa'

    Joaquim Figa i Mataró, Josep Maria Masramon i Ordis

    Conjunt d'Habitatges 'la Caixa'

    Seguint molt literalment el model de J. A. Coderch (cotxeres de Sarrià, Barcelona), un projecte per a 543 habitatges s’havia d’estructurar en blocs aïllats entre espais enjardinats i passos semiurbans, en una línia compositiva permeable i desencaixada i amb una concepció comunitària dels intersticis. Una manera de compondre que tracta d’aplicar a l’habitatge col·lectiu virtuts pròpies de la casa unifamiliar. La part nord del pla fou penosament avortada.
  2. Bloc dels Jardins

    Joaquim Figa i Mataró, Josep Maria Masramon i Ordis

    Bloc dels Jardins

    L’interès del projecte, dins una façana continguda i endreçada, rau en la composició de la planta, generosa i parcialment separada de les mitgeres, que crea complexitats d’espai interior-exterior. Aquest esperit impregna també el paper del pati central i les comunicacions amb una planta de carrer que fou diàfana. S’hi llegeix l’herència ideològica de Coderch. Parcialment esguerrat. Al número 21 del carrer de la Rutlla es pot veure, dels mateixos autors, el bloc Brunsó, del 1977.
  3. Primera Reforma de la Casa Boadas

    Joaquim Figa i Mataró

  4. Pesquera d'en Malagelada

    Joaquim Figa i Mataró, Jeroni Moner i Codina, Josep Riera i Micaló

    Pesquera d'en Malagelada

    Amb la perspectiva de les proves de rem dels Jocs Olímpics de 1992, els autors van dissenyar dues construccions a la vora de l’estany destinades als àrbitres que havien de controlar el punt de sortida de les regates. La pesquera d’en Malagelada, situada en una punta de terra òptima per a la seva funció, adopta una planta triangular, amb la bisectriu encarada al punt de sortida. L’estructura, metàl·lica, suporta una petita terrassa que vola per sobre l’aigua. Els autors es van inspirar en les pesqueres del segle XIX, en tractar-se de construccions que podien satisfer tota mena d’usos, a més de la pesca i les activitats lúdiques.
  5. Equipaments Esportius de Can Pau Birol

    Xavier Alarcón Carbó, Joaquim Figa i Mataró, Llorenç Vallès i Botey

    Equipaments Esportius de Can Pau Birol

    Masia del s. xv, parcialment fortificada amb la torre i modificada al llarg dels segles, avui nucli d’una activa institució d’ensenyament regida pel grup catòlic Opus Dei. Del Ribot de l’època fundacional convé assenyalar-ne la delicadesa, la sobrietat, la potència i la serenor de les decisions, que configuren una manera —més que un llenguatge— de crear ambients, llums i ombres, i espais interns i externs de transició. Una sobrietat lingüística aquí encara viva, prèvia a l’abús finalment anodí que l’autor en faria en obres futures. Amb les ampliacions del recinte, Figa encara la construcció d’un volum esportiu tot allunyant-lo del centre escolar fins a convertir-lo en teló de fons neutre del conjunt. El control de l’àmplia zona esportiva requerí una torre que, amb la grada i seguint un planteig recurrent des dels anys trenta, s’associa amb la imatge de l’estadi esportiu. Al subsòl es va trobar (1876) un mosaic romà notable («Cecilianus ficet», Museu Arqueològic de Barcelona).

Bibliografía