Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Jon Montero

Memòria

Títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (1969). Estudi professional amb Juli Esteban i Antonio Font (1973 – 2003) Actualment, disposa de despatx propi en el carrer Hercegovina a Barcelona, i forma equip amb una sèrie de professionals col.laboradors sota el nom de TAU (Taller d’Arquitectura i Urbanisme). Cap del Servei de Projectes Metropolitans de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. (1975 – 2009) Treballs professionals de planejament, arquitectura i disseny urbà. Es destaca: Pla General d’Ordenació de Girona (1986). Edifici de 143 vivendes a l’avinguda Diagonal de Barcelona (1986). Passeig Marítim de la Vila Olímpica de Barcelona (1992). Hotel de 250 habitacions en el Golf de Caldes de Malavella (Girona 2005). Projecte d’urbanització en el Sector Bon Salvador de Sant Feliu de Llobregat i construcció de 500 habitatges, Renovació Arquitectònica de Tabakalera a San Sebastián-Donostia. Premi Nacional d’Urbanisme 1983. Finalista del premi FAD (espais exteriors) 1989. Director del curs d’arquitectura de la “Universidad Internacional Menéndez y Pelayo”: Las escalas del paisaje (Santander 1994). President d’Arquinfad (Associació d’Arquitectes i Interioristes del FAD). 1998-2005. Membre del jurat dels premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme. 1998-2005. Membre de la Comissió Tècnica de l’Eixample /Ajuntament de Barcelona. 2000-2005. Actualment és cap de redacció de la revista On Diseño. Autor de diversos articles en premsa diaria i especialitzada, ha participat com a ponent en nombrosos cursos i conferències. 1er. Premi en el Concurs per a la “Redacció d’un Conjunt d’habitatges de Promoció Pública a Matadepera”. (febrer 2006) Finalista del premi FAD d’Arquitectura amb un edifici d’habitatges al carrer Provença de Barcelona 2007. 1er Premi en el Concurs per a la Renovació Arquitectònica de Tabakalera a San Sebastián-Donostia. (setembre 2008) 1er Accèsit en el Concurs d´Idees Parc Urbà Valdebebas (Madrid) (juliol 2009) 1er Premi en el Concurs per al Projecte escultòric en espai públic a Sant Feliu de Llobregat (juliol 2009) Finalista als Premis d’Arquitectura COAVN del 2016 Finalista als Premis arquitectònics Palmarés Architecure Aluminium Technal 2017 1er Premi en el Concurs “Proyecto de la nueva Estación de Alta Velocidad de Atotxa (Donostia – San Sebastián) en la nueva red ferroviaria en el País Vasco”. 2018

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Plaça de la Constitució

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Juli Esteban i Noguera, Antoni Font Arellano, José Antonio Martínez Lapeña, Jon Montero, Elías Torres Tur

    Plaça de la Constitució

    Un jardí escenifica amb lleis pròpies fragments de la naturalesa. Els tests són jardins a les cases. La Plaça de la Constitució és un test a la ciutat. A la plaça es recrea una arbreda semblant a unes altres que són familiars als gironins en els paisatges dels camps de cultius de plàtans i pollancres. L'arbreda creix sobre un pla horitzontal de grava i sorra suau per als passejos, emmarcada per llargs volums de formigó polièdric. Aquesta envolupant tectònica la separa i protegeix dels carrers, i defineix l'àmbit d'aquest test a escala urbana. En els projectes de jardins sempre han estat una constant les cites i les picades d'ullet, que accentuen el seu caràcter lúdic i surrealista. D'aquí la presència davant del Banc d'Espanya de gegants monedes antigues encunyades a Girona; de caps de carpa del riu Onyar, escopidors de pluja; de mosques narcisistes (Sant Narcís és el patró de Girona) en els escocells dels arbres; de bancs amb crestes, o de megàfon amb potes; i de font de lletres traspuant en els quatre rius de la ciutat (quan de la font no brolla aigua, almenys es pot llegir el nom de la plaça). La nena que simbolitza la Constitució va néixer a Girona el dia de la seva promulgació. Cada dècada que commemorés aquesta data, Francisco López anava a modelar una nova figura de la mateixa nena que s'anava a col·locar al costat de l'anterior. La plaça s'estén sobre la coberta d'un aparcament amb un paviment de formigó de rombes verds i grisos. Elevacions en forma de graderies són al seu torn xemeneies de ventilació.
  2. Parc Central de Girona

    Antoni Font Arellano, Jon Montero

    Parc projectat alhora que el Pla general del 1986 i pels mateixos autors, sobre espais que havien estat ferroviaris (Olot, Sant Feliu), adquirits per l’Ajuntament (1984-86). Així, sostrets a jocs especulatius, aquests espais esdevenen una sutura urbana perdurable i reeixida entre barris segregats. El projecte, mediatitzat per traçats viaris i per l’estació d’autobusos, desgrana una seqüència sinuosa d’espais utilitaris, tamisats per la gradació vegetal.

Bibliografia