Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • José Antonio Martínez Lapeña

Memòria

Neix a Tarragona el 1941 Títol d’Aparellador el 1962 Títol d’Arquitecte a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) el 1968 Estudi professional amb Elías Torres des de 1968 (Martínez Lapeña-Torres Arquitectos) Professor de Projectes a l’ESTA Barcelona 1969-71 i 1978-83 Professor de Projectes a l’ESTA Vallès de 1983 a 2007 Professor de Projectes a l’ESTA Ramon Llull de 1998 a 2016 Professor Màster d’Arquitectura a l’ ETSA de Pamplona. Semestre 2001 i Semestre 2008

Autor: Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Garcia

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Casa Garcia

    ...els tigres i els lleons amuntegats al costat dels pingüins i les foques de qualsevol zoològic i, com un més, aquesta tableta de xocolata que espera ser penetrada amb el seu continu badall. La meva habitació és la tercera unça de l'esquerra; no sé si menjar-me-la o deixar-me empassar pel tub que perfora la tauleta i m'estira des de que surto de l'automòbil fins que em veig llançat al seu interior per la «kentia» que, com sempre, em dirà: ¡alt! M'agrada aquest vegetal esquemàtic de dits punxeguts que recorda l’os de pollastre amb què Hansel i Gretel enganyaven a la bruixa. Però, què diran els veïns? ... Els veïns no diran res; continuaran saludant-se de finestra en finestra creuant les mirades per sobre de la tauleta, i qualsevol matí instal·laran sobre ella una taula de ping-pong per a jugar una partida.
  2. Torre Andrade

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Torre Andrade

    El solar que ocupa la torre mesura 30x12m. Les ordenances especials del Pla Parcial permeten construir setze plantes i es poden obrir buits en les quatre façanes, sense dret a vol en les de l'interior de la illa. L'edifici alberga 80 habitatges dels quals quatre són iguals i ocupen els vèrtexs de la planta i altres dues en dúplexs se situen en el centre del costat major. El terrat de l'edifici és una terrassa-jardí on una piscina és el dipòsit per a emergència d'incendis. La Torre Velasca a Milà, de l'estudi d'arquitectura BBPR, va quedar, desitjant-ho, llunyanament reflectida en la façana sud de la torre, amb aquests voladissos que creixen cap a fora a partir de la meitat d'alçada de la torre. Les baranes protectores de les terrasses també creixen a partir d'aquesta meitat.
  3. Edifici d'Habitatges SUER

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Edifici d'Habitatges SUER

    Els murs cecs de les mitgeres emmarquen el gran pati obert - amb l'escala, l'ascensor, les galeries i els ponts d'accés als habitatges - i es veuen amb major dignitat malgrat la seva absurda presència pel canvi brusc d'alçades en una mateixa illa que permeten les obligades normes urbanístiques.
  4. Oficines i Showroom Balay

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Oficines i Showroom Balay

    La necessària identificació d'aquestes oficines en el caòtic entorn on es situen es resol revestint tota la superfície de la façana amb planxa metàl·lica pintada de vermell brillant, el color de la firma. A l'interior oficines marró acollidor i electrodomèstics al vermell sexy.
  5. Botiga de Mobles Pilma

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Botiga de Mobles Pilma

    La coberta de lames de mercat antic protegeix el continu aparador de la planta baixa. Acompanyant a la porta d'entrada centrada, els elements singulars: muntacàrregues envidriat, escala a la coberta i el rètol.
  6. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Oficines i Showroom Balay

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  7. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Botiga de Mobles Pilma

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  8. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Torre Andrade

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  9. Edifici Traci

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Edifici Traci

    L’edifici està situat en una zona industrial de construccions entre mitgeres i amb una orientació N-S en el seu eix major. Les quatre primeres plantes estan ocupades per una indústria de perfumeria amb accés per la planta baixa mitjançant una rampa entre els molls de descàrrega. Les cinc plantes restants, són plantes lliures per a lloguer i disposen d’accessos independents. Per a obtenir una major llibertat d’ús, tots els serveis i comunicacions verticals s’han situat al llarg d’una de les parets laterals i aprop del carrer. Les dues fileres de pilars en el centre de l’edifici permeten situar un corredor que desemboca en l’escala general d’incendis, en un extrem, i en una porta d’entrada de mercaderies pesades, en l’altre. El vestíbul de la fàbrica de perfumeria rep llum zenital per mitjà d’un pati, a la vegada que allotja les escales i l’ascensor privat, il·lumina totes les plantes a través de finestres de glas-block.
  10. Cases Bessones Valeri

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Cases Bessones Valeri

    Bessones: juntes o separades. Veure's simètricament reflectit en el veí. Pati comú amb barbacoa entre ambdues; el jardí, el bosc conservat. Cada casa és una nau-sala de doble alçada, de fusta i maó acollidors; les altres dependències s'adossen a banda i banda de la sala.
  11. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Edifici Traci

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  12. Conjunt d'Habitatges Socials a Canovelles

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur, Miguel Usandizaga Calparsoro

    Conjunt d'Habitatges Socials a Canovelles

    Conjunt d'habitatges de promoció privada amb normativa d'habitatge social de subvenció estatal, amb una ordenació en blocs aïllats de tres plantes. Cada habitatge el componen tres mòduls d'encofrat túnel, amb un grup de mòduls en un sol nivell i un altre grup amb tres mòduls superposats - tríplex. El primer grup s'organitza a partir d'un pas públic descobert que dona accés a les escales. A l'ambient de carrer interior arbrat contribueixen els jardins dels habitatges a la planta baixa i la reduïda alçada dels blocs. L’exterior del conjunt és de maó. Els murs de formigó dels túnels prefabricats tan sols apareixen a les escales, on no cal l'aïllament tèrmic. La disposició dels blocs que organitzen el grup de tríplex dona lloc a passos per als vianants que queden a nivell diferent dels carrers d'aparcament i circulació, i que donen accés independentment a les entrades de les cases i als seus jardins. El conjunt el completa un edifici comercial i unes botigues als baixos d'un dels blocs.
  13. Rehabilitació del Monestir de Sant Pere de Rodes

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Rehabilitació del Monestir de Sant Pere de Rodes

    Es va proposar convertir el conjunt del monestir en un museu de les seves ruïnes, mitjançant la protecció i conservació de les seves restes. S'han cobert amb làmines de coure les cobertes de la nau de l'església, de la galilea, els merlets i les rematades dels murs. S'ha construït una escala damunt de les restes d'una altra antiga; s'ha col·locat una passarel·la sobre les excavacions de la galilea a l'entrada de la nau de l'església; s'han instal·lat serveis de recepció i s'ha adaptat l'antic refectori per a un petit museu. S'ha construït a la casa de l'abat un centre de reunions i una petita residència per a albergar activitats que potenciïn la visita i l'ús del conjunt. La nostra primera visita al monestir va coincidir amb un dia que els núvols volaven baixos i creuaven la torre del campanar a través de les finestres. Potser era aquella visió enigmàtica i fantasmagòrica el que desitjàvem conservar.
  14. Edifici per a la UdG

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Lluís Cantallops Valeri, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Edifici per a la UdG

    L’edifici principal es projectà com un cos allargassat servit per un vestíbul-passadís orientat en direcció nord-sud. Al costat de ponent es situen totes les dependències de tamany petit i de difícil integració. Les dependències més grans es disposaran en les plantes inferiors. Les de menor acollida en les superiors, esglaonant l’edifici des de l’exterior. La façana de llevant mostra aquest esglaonat en planta i secció. La façana de ponent és una superfície plana tallada només per les finestres contínues que accentuen la horitzontalitat predominant de la composició. Des de lluny, la silueta de l’edifici, de totxo blanc silici-calcari, es retalla en els camps que rodegen Girona. Les petites finestres quadrades de la planta semi-soterrada, afegida a última hora al projecte, reforcen la imatge de vaixell enmig d’un mar verd de blat.
  15. Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC

    Antiga Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicacions. Es projecta un edifici capaç d’albergar unes instal·lacions docents universitàries sense espais qualificats per a usos específics. L’edifici té forma d’U per així donar una imatge d’edifici acabat als carrers que l’envolten i està preparat per a ser ampliat amb tres braços més, que més endavant complementaràn la seva volumetria final. Es projecten uns accessos i comunicacions verticals, clars i estratègicament col·locats, una estructura simple i modulada capaç de ser distribuïda en les superfícies adequades als programes de necessitats. Té dues plantes d’altura excepte en l’ala est, que, degut al desnivell del terreny, en té tres i, malgrat estigui denominada com a planta soterrani, té accés directe des del carrer situat al sud de l’edifici. Es situen en planta soterrani, a doble altura, el laboratori d’estructures de l’Escola de Camins amb els seus despatxos corresponents, transformador, bar, magatzem i el laboratori de Servotècnia. En planta baixa està situada la secretaria i la direcció, aules, ordinadors i laboratoris. En la planta primera es situa la biblioteca, aules i despatxos de professors; i en un altell que es produeix entre aquesta última planta i la coberta, hi ha les àrees d’instal·lacions.
  16. Jardins de la Vil·la Cecília

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Jardins de la Vil·la Cecília

    Els jardins són escenografies de la natura. Gaudí i Jujol amb els seus reixats i reixes, in memoriam. Per a estendre Vil·la Cecília com a parc públic: uns traçats geomètrics similars i el mateix tipus de vegetació (xiprers, palmeres canàries, plàtans, llorers, tarongers i baladres) del jardí que envolta a la casa, ara centre cultural del barri. El traçat de la geometria es remarca amb vorades de pedra calcària blanca que emmarquen les tanques de xiprer i organitzen el sistema de camins. Els recorreguts, que s'oculten un a l'altre, fan l'efecte d'un jardí major del que és, té una mica de suau laberint. A l'altre costat de la paret que tanca Vil·la Cecília, el carrer Santa Amèlia s'ha dissenyat com una via de cotxes a l'interior d'un parc, ja que el Parc de la Cinquena Amèlia a l'altre costat del carrer es tanca amb una barrera alta de xiprers en ziga-zaga. Fragments d'aquesta tanca aparentment suren sobre les voreres del carrer. Alineacions d'arbres des del jardí de Vil·la Cecília creuen sobre les voreres d'asfalt rosat cap als jardins de Vil·la Amèlia, establint una continuïtat visual entre tots dos. Companyies per a la vegetació natural del jardí: - Falsos murals de ceràmica grega per a augmentar el valor d'unes parets abandonades. - Una porta a cada costat del carrer amb el nom del jardí i del parc. - Tres portes amb fulles vegetals gegants. - Bancs de càpsules medicinals-skateboards. - Fanals “lampelunas”. - Catifa a assecar pintada sobre el mur d'entrada amb el pla del jardí. - Fulles gegants de ginko per a pèrgola que descendeix sobre el canal-estany. - Pèls o arrels de coure per a acompanyar a la Ofèlia de bronze de l'escultor Francisco López. - Escocells amb buits de fulles de taronger. - Tots els xiprers els havia de tallar i pentinar un perruquer, però els van podar els jardiners. - I més...
  17. CAP Gandesa

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur, Miguel Usandizaga Calparsoro

    CAP Gandesa

    Edifici aïllat revestit de maó blanc, amb una entrada a cada façana per a pacients, ambulàncies, personal intern i sortida d'escombraries. L'espai principal alberga dues rampes que connecten el hall amb els altres dos nivells i s'il·lumina a través del pati contigu i amb una línia de finestres altes pintades de blau El revestiment de maó es transforma en una gelosia ceràmica en passar per davant de les finestres per a mantenir fresc l'interior en els calorosos dies de l'estiu tarragoní.
  18. Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

    Les recomanacions del programa funcional i les característiques dels terrenys han donat lloc a un edifici extens i de poca alçada, que s'integra en el paisatge agrícola de l'altiplà sobre el riu Ebre i a les restes de muralla que coronen la vila de Móra. Les unitats d'hospitalització se situen orientades al sud o llevant, al voltant de patis enjardinats als quals els malalts poden accedir amb rampes suaus i gaudir de la seva presència des de les habitacions. Els serveis de bugaderia, cuina, calderes, etc. se situen en la façana nord, al voltant d'un pati de serveis tancat i al marge de la circulació general de l'hospital. La resta de serveis hospitalaris ocupa un bloc compacte amb façana a ponent i cap a uns patis interiors amb cobertes elevades i inclinades sobre puntals. Aquest cos longitudinal de tres plantes i revestit de maó pintat de blanc, és la façana urbana del conjunt. En les unitats d'hospitalització es manté el color marró del maó, semblant al dels camps de cultiu contigus.
  19. Plaça de la Constitució

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Juli Esteban i Noguera, Antoni Font Arellano, José Antonio Martínez Lapeña, Jon Montero, Elías Torres Tur

    Plaça de la Constitució

    Un jardí escenifica amb lleis pròpies fragments de la naturalesa. Els tests són jardins a les cases. La Plaça de la Constitució és un test a la ciutat. A la plaça es recrea una arbreda semblant a unes altres que són familiars als gironins en els paisatges dels camps de cultius de plàtans i pollancres. L'arbreda creix sobre un pla horitzontal de grava i sorra suau per als passejos, emmarcada per llargs volums de formigó polièdric. Aquesta envolupant tectònica la separa i protegeix dels carrers, i defineix l'àmbit d'aquest test a escala urbana. En els projectes de jardins sempre han estat una constant les cites i les picades d'ullet, que accentuen el seu caràcter lúdic i surrealista. D'aquí la presència davant del Banc d'Espanya de gegants monedes antigues encunyades a Girona; de caps de carpa del riu Onyar, escopidors de pluja; de mosques narcisistes (Sant Narcís és el patró de Girona) en els escocells dels arbres; de bancs amb crestes, o de megàfon amb potes; i de font de lletres traspuant en els quatre rius de la ciutat (quan de la font no brolla aigua, almenys es pot llegir el nom de la plaça). La nena que simbolitza la Constitució va néixer a Girona el dia de la seva promulgació. Cada dècada que commemorés aquesta data, Francisco López anava a modelar una nova figura de la mateixa nena que s'anava a col·locar al costat de l'anterior. La plaça s'estén sobre la coberta d'un aparcament amb un paviment de formigó de rombes verds i grisos. Elevacions en forma de graderies són al seu torn xemeneies de ventilació.
  20. Casa Estévez

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Casa Estévez

    L'edifici es situa al fons del solar, en el límit nord per a permètrer bones condicions d'assolellament al jardí. La vivenda es disposa en dues plantes. En planta baixa es projecten: garatge, cuina, despensa, entrada principal, menjador, estar, estudi i dormitori principal. En planta pis es projecten tres dormitoris, una sala de jocs de nens i una terrassa. Gairebé totes les dependències s'orienten a sud, adoptant la casa una forma lleugerament rectangular de poca profunditat i molta llargària. S'aprofita una antiga bassa de rec per a utilitzar com a piscina.
  21. Intervencions al Park Güell

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Intervencions al Park Güell

    Restauración de la Sala Hipóstila, la plaza y el banco perimetral. El Park Güell fue una operación inmobiliaria de 60 casas para la burguesía barcelonesa que fracasó y que en el año 1922 el ayuntamiento compró y lo convirtió en parque público. El parque nunca ha visto cambiar su arquitectura. Apenas, desde los años veinte, algunas reparaciones y retoques puntuales. La vegetación sí ha cambiado y crecido y ya no se ofrece a la vista aquella imagen rala y pedregosa de pendientes y barrancos; vegetación inmóvil y permanente, podada en piedra. Un jardín arquitectónico y abstracto; naturaleza rocosa, montaña pelada esculpida, cantera de vegetación pétrea. La Sala Hipóstila es un templo a la griega de capiteles dóricos exagerados con un techo abollado de cupulitas y que soporta una plaza de tierra con un ribete-banco ondulado; una cenefa de acroteras de crestas de olas con crustáceos incrustados que aproximan el mar del horizonte a la montaña pelada. Obras de restauración de la Sala Hipóstila y de la plaza. Reparación de los elementos estructurales en mal estado; impermeabilización de la cubierta, y construcción de un sistema de desagüe eficaz; reconstrucción de revestimientos de piedra artificial de fustes de columnas, capiteles y arquitrabe; sustitución de azulejos de dinteles, cúpulas y banco perimetral.
  22. Facultat de Geologia de la UPC

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, Josep Llinàs Carmona, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Facultat de Geologia de la UPC

    Alineats a la façana sud es troben els seminaris i els despatxos de professors. L'entrada principal, en el centre d'aquesta façana i en un petit volum adossat. En la cara nord, els laboratoris i les aules de pràctiques - ampliacions del bloc lineal de la cara sud - organitzats en quatre volums que s'escalonen en planta. Per la façana oest s'entra al bar i al magatzem; per la de l'est, i a través d'un pati amb rampa, a l'aparcament, a la litoteca, als magatzems i a les instal·lacions.
  23. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Casa Estévez

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  24. Noves Façanes per a El Corte Inglés

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, José Antonio Martínez Lapeña, Josep Maria Martorell i Codina, Elías Torres Tur

    Noves Façanes per a El Corte Inglés

    Els grans magatzems creixen i la ciutat sol·licita una nova façana. Vam passar diversos mesos intentant trobar una façana palatina civil, amb torre o campanar, com les dels altres edificis de la Plaça Catalunya; incorporant records d'edificis de Nova York (Wollworth, Rockefeller Center)..., de la Rinascente de Roma, o d'algun de F. Gehry a Boston, o uns altres més tranquils… La façana construïda és de granit de color beix salmó, com les lletres amb el logo en la coronació de la cantonada. El sòcol que cobreix la planta baixa i l'aler continu que el protegeix són de llautó. En la mateixa cantonada l'aler s'aixeca com l'ala d'un barret. La cantonada sud de l'ampliació és projecte de l'estudi d'arquitectura MBM, amb anells horitzontals en les tres últimes plantes. I en canvi, en un parell d'hores de treball va aparèixer amb facilitat la façana de l'interior de l’illa. És la façana que recobreix les escales d'evacuació i els conductes d'instal·lacions i està revestida de planxes d'alumini encunyades com la persiana del radiador de l'automòbil Seat 600. Una cosa similar es dona a les façanes dels patis de l'eixample barcelonina: elementals i útils, tan poc necessitades de representació i ostentació com els passa a les façanes dels carrers. Les planxes i el granit de les façanes dels carrers tenen la mateixa mesura per a encaixar unes amb unes altres quan es troben.
  25. Seu de Barcelona Activa

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Seu de Barcelona Activa

    L’edifici a rehabilitar, unes antigues instal·lacions de l’empresa Hispano Olivetti, està situat en una zona de la ciutat de Barcelona que està tenint una ràpida transformació. El tradicional aïllament que sofria aquesta part de la ciutat es resoldrà amb l’obertura de vials que uniran d’una forma definitiva la resta de la ciutat. Aquestes circumstàncies expliquen l’adquisició i reconversió d’un edifici com el que ens ocupa, malgrat el seu aïllament actual. L’edifici es construí als voltants dels anys 50 i consta de soterranis, baixos i tres plantes. La seva estructura és de formigó armat i es composa d’uns grans pilars aparellats amb tornapuntes que ajuden a salvar les grans llums del forjat i és en certa manera una rèplica de l’edifici contigu, les Indústries Olivetti, i que pel seu interès en l’expressivitat estructural, mereix ser conservat. El projecte havia de transformar la planta lliure actual en una altra compartimentada en petits tallers de superfície variable entre 30 i 100m2, que fos capaç d’albergar les activitats diverses d’un centre de creació d’empreses. En l’organització de la nova planta es mantenen els nuclis d’accés vertical, escala, ascensor i muntacàrregues i s’afegeix una nova escala d’incendis exterior, d’acord amb la normativa d’incendis vigent. La distribució dels tallers es realitza amb parets de bloc de formigó pintat fins a 2,40m d’alçada, amb la intenció de mantenir un sostre unitari que permeti una millor percepció de l’espai i que alhora faciliti la il·luminació natural de la planta, així com un traçat de les instal·lacions més pràctic i racional. La privacitat de cada taller queda assegurada per la col·locació d’unes malles de tela metàl·lica penjades dels sostre, que aïllen cada taller, tant del contigu com dels accessos generals. Davant de l’edifici existent es col·loca una petita construcció que alberga les oficines del centre; la seva posició qualifica els accessos al centre, un peatonal i l’altre rodat, per les mercaderies que des del soterrani arriben a les plantes. Es construeix també una gran marquesina translúcida que protegeix l’entrada als edificis i el moll de càrrega del soterrani.
  26. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Espais Públics

    Premi FAD

    Jardins de la Vil·la Cecília

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  27. Piscines dels Banys de Sant Sebastià

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Piscines dels Banys de Sant Sebastià

    Totes les aigües de les petites piscines dels clubs que ocupaven la platja de la Barceloneta s'han agrupat en un nou edifici i repartit en tres piscines, una d'elles coberta i amb graderia. El conjunt construït en tres etapes ocupa els terrenys dels antics Banys de Sant Sebastià, demolits per ruïnosos. Banyar-se en les noves piscines a 4m d'alçada sobre la platja estableix una relació visual gairebé contínua de l'aigua dolça emmarcada i l'aigua de la mar lliure. En la planta baixa, l'entrada al conjunt dona accés a vestuaris, gimnasos i magatzems. En el semisoterrani un aparcament. En el nivell de la superfície d'aigües i en la cara oposada a la platja altres vestuaris, saunes, vapors, jacuzzis, saló social per al club i bar restaurant. En la coberta, un frontó amb graderies. Tot en formigó vist, tractat per a exteriors al costat del mar, perquè formi part de la família d'edificis portuaris aïllats i industrials de la zona (cada vegada més engalanats, més senyorials).
  28. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Reformes i Rehabilitacions

    Premi FAD

    Seu de Barcelona Activa

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  29. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús Públic

    Premi FAD

    Hospital Comarcal de Móra d'Ebre

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  30. Casa Almirall

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Casa Almirall

    L'habitatge s'obre al paisatge agrícola dominat per la vinya. Té alguna cosa de suma de tres volums rurals adossats per a imposar-se menys en el paisatge.
  31. Rampes d'Accés al Castell de Castelldefels

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur, Miguel Usandizaga Calparsoro

    Rampes d'Accés al Castell de Castelldefels

    Un quilòmetre de rampes per a vianants ascendeix en corbes ziga-zaga per a conquistar el Castell des del centre de la ciutat. Els encofrats dels murs de contenció són planxes d'acer corten plegades que formen les baranes en sobresortir del paviment. Perquè les plaques d'acer encaixessin entre si, va caldre inclinar els plecs respecte dels costats un angle relativament petit que variava en funció del radi de curvatura de la rampa. Això era impossible de dibuixar amb els mitjans de l'època, així que vàrem utilitzar per primera vegada els ordinadors per al projecte, amb un full de càlcul que definia les dimensions de cada peça.
  32. Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

    El projecte sorgeix del Pla d'Ordenació de la Vila Olímpica. El conjunt s'ajusta a la volumetria del pla encara que estableix canvis en les alineacions. L'edifici en arc trenca la seva rigidesa donant un cop de cua a un segment de corba perquè els habitatges de l'est vegin millor la mar. La façana posterior de l'arc apareix com una pantalla gran perforada per les finestres iguals de dormitoris i escales. A la façana cap al mar la corba de l'arc posterior es transforma en plans que es van plegant per a rebre les persianes corredisses dels grans finestrals de les sales d'estar, que a la vegada assenyalen i protegeixen l'entrada a cada escala. S'ha modificat la planta quadrada de la torre, que es preveia, per una altra en forma d'ametlla, una proa cap a la mar. Totes les façanes es veuen envaïdes desordenadament per les persianes que es llisquen sobre les parets i finestres. El centre de la plaça és un jardí de palmeres de diferents espècies i grandàries, restes de les que van quedar d'altres instal·lacions olímpiques. Els clients dels bars estaran asseguts a la terrassa elevada un metre que envolta al jardí, a la qual s'accedeix per rampes i escales. La coberta de teula a dues aigües era obligada en tots els edificis de la Vila Olímpica. A la torre, per a evitar una imatge de birret, es va invertir la coberta cap a l'interior.
  33. Central Telefònica

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Central Telefònica

    La planta de l’edifici té la forma del solar, una fulla de ganivet. Un espai residual en el barri industrial de la Zona Franca. Un sòcol de planxa de core-ten embolcalla la planta baixa. La resta de les plantes s’han revestit amb pannells d’alumini Formawail de Robertson. Una tanca de peces de formigó prefabricades –tipus Como Terragni- defineix els límits de la propietat.
  34. Oficines per al Banco Simeon

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Oficines per al Banco Simeon

    La façana al carrer il·lumina les àrees que estan sota l'edifici d'habitatges; noves claraboies, l'espai que ocupa el pati de l’illa. Revestiments acústics en els paraments verticals, panells de fusta en les divisions, paviment de moqueta i columnes de formigó colat en obra protegeixen les de ferro colat.
  35. Casa Bon Ton

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Casa Bon Ton

    Ampliació i transformació d’una casa de 1970 amb coberta de teula en una altra amb cobertes i terrasses horitzontals. La seva situació privilegiada, aixecada respecte la ciutat, des d’on es divisa Barcelona, ha permès obrir finestres als quatre vents, la posició de les quals, en planta, ha canviat durant la construcció per a anar a buscar les vistes més estratègiques. La parcel·la és petita i les terrasses exteriors s’han tractat com prolongacions de l’interior per evitar que els espais que havien romàs, en separar la casa dels seus límits, es percebéssin com a residuals. S’ha construït murs amb gelosies que fragmenten i fan aquest exterior més variat i comfortable. Les jàsseres de l’interior es prolonguen en la terrassa per a ser suports d’una pèrgola vegetal.
  36. CAP Sant Sadurní d'Anoia

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    CAP Sant Sadurní d'Anoia

    Per a la realització del projecte del CAP s'han utilitzat les directrius de diseny i programa funcional del Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya. L'edifici es desenvolupa en una sola planta, per evitar barreres arquitectòniques, sense recórrer a elements mecànics d’elevació. S’accedeix des del Carrer de Gelida (única via urbanitzada des d’una petita plaça comú al CAP i al grup escolar contigu). Mitjançant una lleugera rampa que salva un desnivell de 50cm, s'arriba a la porta principal, en façana sud. L'entrada de personal i mercaderies es situa en la façana oposada, on també es preveu un petit aparcament per al personal. L'edifici es projecta de manera que les dependències d'ús públic disposin de la millor orientació. Així, les àrees assistencials estan situades a sud-est, reservant la zona nord per als serveis. S'ha pretès que la llum natural arribi a totes les parts de l'edifici, de manera que la utilització de l'energia elèctrica sigui mínima durant el dia. El terreny en què està construït el CAP és rectangular i el seu costat major és perpendicular al carrer que dóna accés. És una construcció introvertida que es desenvolupa al voltant de dos patis interiors que el fan certament independent de l'entorn indiferent que l'envolta. El pati més proper a l'entrada del públic és un rectangle allargassat, al voltant del qual es situa el vestíbul amb la recepció i l'entrada a l'aula sanitària, les sales d'espera, els corredors de consultes mèdiques i de consultes socials. El seu paviment és de totxo col·locat a sardinell, amb juntes en les que creix la gespa i on s'hi ha plantat un cirerer. El segon pati il·lumina les àrees del personal sanitari, del metge de guàrdia, els menjadors i les instal·lacions. El paviment d'aquest pati és de fusta flotant sobre el qual es recolzen testos amb begònies. Els sistemes constructius són tradicionals i amb materials senzills, d'escassa complicació tècnica, adequant el material a la funció que ha d'assolir. Ha estat important, a l'hora d’escollir els materials, la bona acceptació d'aquests al pas del temps, per evitar grans pèrdues de manteniment en el futur. El totxo és el material de revestiment exterior amb el que es construeixen, també, les gelosies de seguretat, que il·luminen totes les dependències que es desenvolupen en façana. El paviment interior de l'edifici és de terratzo. En les zones públiques s’ha col·locat un sòcol d’1.3m amb laminat plàstic. La fusteria exterior és d'alumini lacat. S'ha projectat una instal·lació d’aire acondicionat de fred i calor, situada en la coberta de l'edifici. Des del centre productor energètic es distribueix l’aire mitjançant conductes que van pel cel ras a les diferents àrees de l’edifici.
  37. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Reformes i Rehabilitacions

    Premi FAD

    Rehabilitació del Monestir de Sant Pere de Rodes

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  38. Institut Bosc de la Coma

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Institut Bosc de la Coma

    L'institut se situa en el límit de la trama urbana per a que, amb la seva gran dimensió i les seves dues plantes, ajudi a ordenar l'entorn d'edificacions aïllades i de camps de cultiu al seu voltant. En la planta superior l'aulari, l'àrea de professors, la biblioteca, la sala d'actes i el gimnàs. En la planta inferior l'accés general, els menjadors i els tallers en contacte amb la pista poliesportiva. Des de l'entrada, amb una rampa i dues escales s'accedeix al nivell superior.
  39. Escola Baldiri i Reixac

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Escola Baldiri i Reixac

    El projecte s’ha plantejat amb la intenció de millorar i mantenir l’imatge de l’edifici actual, d’una dignitat considerable. La proposta tendeix, més que a una transfiguració de l’edifici, a un millor aprofitament de la superfície. El projecte de reforma té dues intencions: Per una part, disposar les diferents peces del programa per a obtenir una màxima rentabilitat de l’espai, resoldre les comunicacions verticals de l’edifici adequant-les a la normativa contra incendis i, per altra part, resoldre els problemes volumètrics de l’edifici, conseqüència dels últims afegits. Així, es suprimeixen parts d’edifici, millorant la seva relació amb l’entorn immediat de la Sala Hipòstila, provocant una sortida a nivell de la sala de les columnes, tangent al mur de contenció, enriquint d’aquesta manera els recorreguts pel parc. L’operació fonamental del projecte consisteix en el trasllat de la porta d’entrada actual, quedant enfrontada així a la nova escala i ascensor. Això fa possible que disposem de tota la planta lliure de l’ala orientada a sud i ponent. Les golfes d’una ala de l’edifici és convertida en una sala polivalent en suprimir la coberta i convertir-la en un terrat. En planta baixa es situen el menjador i cuines amb els seus serveix corresponents, els vestuaris de pati i consergeria. En planta entresòl es situen les tres aules de parvulari, que tenen una escala independent de la general i que al mateix temps condueix al gimnàs. Aquest està situat a l’antic hivernacle. En aquesta planta es situen les dependències administratives en l’ala de ponent. En planta primera es situen tres aules i la biblioteca en l’ala orientada a sud i una aula taller, dues tutories i un departament en l’ala de ponent. Als extrems de les plantes estan situats el lavabos. En planta segona es situen tres aules en l’ala sud i dues aules en l’ala de ponent. En la tercera planta es situa una sala d’ús polivalent en l’ala de ponent. Sobre ella està situada, en un nivell superior, la sala de calderes i l’espai per la maquinària de l’ascensor. S’ha tractat de controlar els forats i finestres de l’edifici repetint en algunes ocasions els ja existents i introduïnt un nou tipus de finestres, que en forma de gran gelosia, va donant llum i ventilació a les noves dependències, fonamentalment a les de serveis.
  40. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús Privat

    Premi FAD

    Conjunt d'Habitatges Tirant Lo Blanc

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  41. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Casa Bon Ton

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  42. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Espais Exteriors

    Premi FAD

    Rampes d'Accés al Castell de Castelldefels

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur, Miguel Usandizaga Calparsoro

  43. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Noves Façanes per a El Corte Inglés

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, José Antonio Martínez Lapeña, Josep Maria Martorell i Codina, Elías Torres Tur

  44. Casa Mas

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Casa Mas

    Casa catalogada a la cantonada de dos carrers estrets a l'interior del recinte romà de Barcelona. És probable que fos la quarta part d'un habitatge més gran de l'antic barri jueu. Les façanes als carrers havien estat restaurades en els anys seixanta i no podien ser modificades. Les seves quatre plantes sobre el nivell del carrer han estat remodelades, reutilitzades i afegides des del segle XIV al XIX, i han suportat algun terratrèmol. La idea bàsica de la renovació és recuperar la presència de part del pati original, amb la demolició de forjats afegits que ho ocultaven i consolidar l'estructura interior. Un ascensor al costat d'una escala serveixen a les dependències d'una nova organització funcional. Les noves divisions dels interiors se situen en diagonal respecte als murs de pedra, com si de mobles es tractessin. Les finestres gòtiques geminades han quedat separades de l'interior i exhibides com si fossin objectes dins d'una vitrina gegant alhora que les dependències a les quals il·luminen es distancien de l'edifici de davant situat a dos metres. Una escala d'acer que uneix la planta baixa amb la primera, tracta de recordar les escalinates de palaus medievals i rescata una imaginària presència de l'escala original de la casa. En estar separada de les parets l'escala sembla surar al pati encara que està lligada amb barres d'acer al paviment i als murs verticals. Sobre una cantonada de la coberta s'eleva l'estudi de planta triangular, de la mateixa família que les construccions de les altres teulades veïnes i des del qual es veuen els campanars gòtics del barri.
  45. Biblioteca Universitària de la URV

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Biblioteca Universitària de la URV

    La biblioteca s'ha construït en el gran pati d'un altre edifici universitari amb forma d'U. Al vestíbul a la planta baixa, situada a nivell de la part alta del terreny, s'arriba per una passarel·la i per una escala des del pati enjardinat, on queda assentada la planta semisoterrani. Escala i rampa identifiquen, en el conjunt d'edificis, al prismàtic volum de la biblioteca. Les sales d'estudi i informàtica estan localitzades en la planta d'accés i en la planta inferior. La biblioteca està en part a la planta baixa i a la planta superior. L'edifici s'ha construït amb murs de formigó vist en l'exterior i en la façana sud unes grans lames també de formigó actuen com a persiana, alhora que sobre els seus plans inclinats havien d'instal·lar-se panells fotovoltaics. Al jardí exterior la il·luminació és el reflex sobre plaques inclinades de formigó blanc de la llum de projectors encastats en el paviment.
  46. Habitatges Mestre Olivella

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Habitatges Mestre Olivella

    Dos grups d'habitatges entre mitgeres i en carrers oposats gaudeixen d'un pati jardí comunitari, construït sobre la coberta de l'aparcament. El jardí el configuren els passos per a comunicar les quatre escales dels habitatges i els parterres són espesses plantacions d'alts llorers. Les mitgeres del pati comunitari s'han incorporat al conjunt de les façanes dels habitatges amb el mateix revestiment de pedra calcària d'Andalusia. Els àtics i cobertes estan protegits per planxes de zinc.
  47. Rehabilitació del Vapor Sampere i Nous Habitatges

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, José Rafael Moneo Vallés, Elías Torres Tur

    Rehabilitació del Vapor Sampere i Nous Habitatges

    Els dos edificis d'habitatges s'aixequen al costat del Vapor Sampere, un significatiu exemple de les arquitectures industrials de Sabadell, construïdes al començament del segle XX per a subministrar energia a telers que poblaven la ciutat. El projecte pretén millorar la qualitat de l'espai interior d’illa així com la relació volumètrica entre les noves edificacions i el conjunt fabril. L'edificació s'escalona des de la seva màxima altura en el xamfrà Tres Creus/Sallarès i Pla, amb set plantes, fins a aconseguir quatre plantes en entrar en contacte amb el Vapor Sampere al carrer Turull. Cap a l'interior, bolcat cap al sud i gaudint de les millors vistes, els edificis s'obren com una poligonal trencada, convertint l'espai entre els edificis i el vapor en un ampli recinte semipúblic, amb vistes cap al vapor. Les evidents diferències en les condicions de l'entorn a les quals ha de respondre la proposta generen una clara diferenciació entre el seu exterior, bolcat a Tres Creus i el seu interior, on es fa present la vocació de privacitat i calma. Les façanes exteriors, de clar caràcter massiu, es construeixen en maó tractat de manera diferent a mesura que s'ascendeix en alçada, retallant-se en elles uns buits disposats amb la intenció d'evitar monotonia. Cap al sud, façanes més lleugeres, resoltes amb persianes extensibles de fusta que evoquen els tancaments dels patis interiors, propis de l'eixample Cerdà de Barcelona i que protegeixen del sol a unes galeries exteriors. És aquesta dualitat entre envolupants la que explica la planta dels habitatges: cap a l'exterior se situen els dormitoris i banys en rigorosa disposició, mentre que cap a l'interior, orientat al sud i a les vistes, es bolquen els espais més habitables: estar, menjador i cuina, amb una disposició molt més lliure, vinculada a la poligonal que defineix la façana.
  48. Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

    La superfície sobre la qual s'ha actuat és de 5 hectàrees. El viaducte que flotava sobre l'espai públic s'ha demolit i el trànsit de vehicles s'ha reorganitzat. Els espais de passeig i joc per als ciutadans són ara protagonistes. Ascensors, escales mecàniques i rampes permeten moure's amb comoditat malgrat haver de salvar grans desnivells topogràfics. En el tram de major desnivell de la Ronda, les dues direccions de circulació estaven separades per cinc metres d'alçada. El fet de derrocar el voladís que suportava la circulació superior i traslladar els vehicles al nivell inferior, ha permès que aquesta àrea superior es converteixi en una gran vorera de passeig, amb circulació restringida als serveis i l'accés als garatges dels edificis. El mur en el qual es recolzava el voladís, suport d'aquest nou passeig i al costat del qual ara es circula en dues direccions, s'ha revestit de maons fono-absorbents esmaltats en dos tons de verd. Una jardinera longitudinal recorre la part alta del mur, amb plantes que pengen i ajuden a fer més amable la seva inevitable presència. Tots els murs de l'àrea renovada estan revestits amb els mateixos maons esmaltats i estan coronats per blocs de granit. Un paviment continu d'asfalt modificat, color salmó, ocupa totes les àrees per als vianants. Els fanals són convencionals, en forma de branca corbada. S'han plantat 470 arbres de diferents espècies, amb la tipuana com a espècie majoritària per a aconseguir una imatge més unitària en tot el conjunt. El resultat final ha estat assimilat sense esforç pels ciutadans, com si els anteriors elements discordants sobre aquest espai mai haguessin existit.
  49. Ampliació de l'Institut Bosc de la Coma

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Ampliació de l'Institut Bosc de la Coma

  50. Teatre del CCCB

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur, Luís Valiente

    Teatre del CCCB

    L'antic teatre de l'arquitecte Josep Goday, de 1912, s'ha remodelat. La resta de dependències s'ha ordenat i netejat d'estructures innecessàries, i s'han reorganitzat les comunicacions verticals. La façana a la plaça Joan Coromines, oposada al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), és el conjunt d’arcs que es conserva d'un dels claustres de l'antic hospital, la Casa de la Caritat. El pas obert entre l'edifici de teatre i l'antiga església de l'hospital, que comunica el carrer Valldonzella amb la plaça Coromines, s'eixampla cap a la plaça a la planta baixa per organitzar un atri exterior cobert que protegeix la nova porta d'entrada de l'edifici remodelat . Els dos arcs buits de la façana del claustre ajuden a assenyalar aquest accés. A l'espai trapezoidal interior, entre la façana d'arcs i el volum de teatre, s'han organitzat els vestíbuls que, mitjançant escales mecàniques, permeten comunicar els nivells expositius i culturals. Aquests vestíbuls, a més, connecten amb el nou pas sota la plaça, que serveix de zona d'exposició i de cordó umbilical amb l'edifici principal de Centre de Cultura Contemporània (CCCB). La nova coberta d'aquest espai engloba la façana sud de teatre i ajuda a fusionar-la amb la del claustre. Dins de la geometria dels arcs de la façana protegida s'han incorporat noves obertures, en les que es mig llegeixen les lletres CCCB, que permeten vistes a la plaça des de l'interior a través de talls inesperats.
  51. Esplanada Fòrum 2004

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Esplanada Fòrum 2004

    El pla Cerdà de 1859 no preveia l'arribada de l'Avinguda Diagonal al mar. La construcció d’una nova esplanada sobre la depuradora i al costat de la incineradora i la central tèrmica, amb el motiu d'organitzar el Fòrum Barcelona 2004, ha permès a la Diagonal arribar finalment al mar. Com a prova veraç del principi de sostenibilitat que promovia el Fòrum, ara es fan conviure nous habitatges, hotels i equipaments públics, un nou down-town, amb aquestes instal·lacions, abans marginals i malvistes. L'esplanada del Fòrum, suport de l'Edifici Fòrum i del Centre de Convencions, és una extensió de la Diagonal en forma de mà amb els dits oberts -un delta cap a la mar- que cobreix la major part de la depuradora ara ampliada. La seva superfície és de 14 Ha. La Diagonal ascendeix per a superar la Ronda del Litoral des de 4,5 m, en el seu últim punt amb circulació rodada, fins a 17 m i comença llavors a descendir suaument en direcció al mar. Aquesta coberta es pot veure com una tovalla unitàtia d'asfalt, un gegantí patchwork de cinc colors. Sobre aquesta esplanada emergeixen xemeneies i serveis de la depuradora. Una d'elles s'ha convertit en una central meteorològica i d'orientació. Sobre l'esplanada s'han construït pèrgoles plegades per a ombra, així com dues grans sales hipòstiles, que coincideixen amb l'estructura dels tancs de la depuradora i suporten una estructura metàl·lica en dents de serra, les cares nord dels quals es cobreixen amb cristall i les sud amb panells de cèl·lules fotovoltaiques (6.500 m2). Les dues sales sense tancaments laterals, són dos sostres gairebé fabrils que protegeixen 13.000 m2. Els dits de l'esplanada ascendeixen de manera que els seus finals es converteixen en penya-segats sobre les àrees del port esportiu, els seus intersticis allotgen escalinates i rampes. Un ha-ha amb escalinata en tot el perímetre dels dits garanteix un horitzó no interromput per la presència de baranes. L'últim dit suporta amb quatre potes torçades una gran pèrgola fotovoltaica de 4.500 m2 que es veurà com una més de les instal·lacions industrials d'aquesta zona. La pèrgola rep sol, produeix energia i ombra com si fos de canyís. És un pla de biaix de 112x50m, inclinat 35 graus i orientat al sud. L'últim mirador-beldevere de la ciutat a l'aigua, a la qual s'arriba descendint per una escalinata sota pal·li.
  52. Premio Década

    Guardonat / Premiat

    Premio Década

    Intervencions al Park Güell

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  53. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Espais Exteriors

    Premi FAD

    Esplanada Fòrum 2004

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  54. Saló Daurat del Palau de la Generalitat

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur, Luís Valiente

    Saló Daurat del Palau de la Generalitat

    La remodelació d'aquesta sala de cassetonat daurat permet que, mentre es realitzin obres de reestructuració d'altres ales del Palau de la Generalitat de Catalunya, el seu govern pugui temporalment reunir-se en aquest espai. El mural d'Antoni Tàpies, que presidia l'anterior sala de reunions, s'ha traslladat i ara flota sobre un sòcol de mirall convertit en el teló de fons de les reunions. El cassetonat, els llums de llàgrimes de cristall i els nous focus per a diferents ambientacions, s'han embolcallat en una tela daurada semitransparent que fa més acollidor el treball a la taula circular. L'antiga taula de reunions es recolza sobre una catifa circular amb un dibuix que reprodueix a grandària set vegades major un fragment del paviment sobre el qual es posa. Tot el mobiliari i la decoració que omplia el Saló s'ha dipositat en el Museu Nacional de Catalunya.
  55. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Saló Daurat del Palau de la Generalitat

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur, Luís Valiente

  56. Centre Cultural el Carme

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Centre Cultural el Carme

    El Centre substitueix l'antiga clínica del Carme a la cantonada entre els carrers Sant Francesc d'Assís i Francesc Layret. La diferent geometria de les plantes dóna lloc a la superposició de volums diferents que caracteritzen l'aspecte de l'edifici. Les terrasses són, en cada planta, conseqüència dels desplaçaments entre volums. Els volums de les tres últimes plantes s'alliberen dels edificis mitgers i s'abalancen cap a la cantonada amb vols que sobresurten a Layret; s'evita així la presència visual als carrers de nous murs mitgers que sobresurtin de les edificacions veïnes. A la tercera planta, el volum recula sobre l'edifici veí del carrer Assís per obtenir una terrassa orientada cap al mar, i que serveix a un petit bar interior. L'edifici és un mur cortina velat per persianes d'alumini de 24 cm, excepte a la cara nord-est. Les grans làmines de persiana són fixes, però modifiquen la seva inclinació per mirar entre elles a l'altura de la vista.
  57. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Teatre del CCCB

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur, Luís Valiente

  58. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Ciutat i Paisatge

    Premi FAD

    Adequació de la Ronda del Guinardó i de l'Accés al Túnel de la Rovira (Boca Sud)

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  59. Rehabilitació i Reforma de la Casa Vicens per a Casa Museu

    DAW Office, Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, David García Martínez, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

    Rehabilitació i Reforma de la Casa Vicens per a Casa Museu

    La rehabilitació de la Casa Vicens ha permès ressuscitar els elements arquitectònics existents i restituir els desapareguts, que s’han pogut reproduir a través de fotografies antigues. L’aproximació a la Casa Vicens s’ha fet amb respecte i amb una sana distància i independència. Treballant com un cirurgià, s’han substituït les parts que li faltaven a l’obra de la destacada personalitat de Gaudí amb noves incorporacions. En aquest procés ha estat important actuar amb la màxima precisió i sense por. Dissenyar una nova escala per adaptar-se a les normatives actuals i al mateix temps reemplaçar el fantasma de l’escala original de Gaudí ha estat un repte. Aquest singular element vertical, acompanyat d’un ascensor, ocupa el cor central de l’edifici i relaciona la casa d’estiueig de tres plantes, que Gaudí va construir el 1885 per a la família Vicens, amb el volum agregat el 1925 de l’arquitecte Serra de Martínez per a allotjar a tres famílies en tres plantes diferents. Els replans de l’escala condueixen a les dependències de la casa original, i el nou volum s’expandeix amb una figura poligonal dins l’ampliació del segle XX. L’escala emergeix a la coberta com un nou volum de geometria complementària a l’estil morisc de la casa. La Casa Vicens ha passat d’albergar vides privades a tenir ara un ús públic, en convertir-se en casa museu.
  60. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Centre Cultural el Carme

    Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

  61. Premio Nacional de Arquitectura

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

  62. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Rehabilitació i Reforma de la Casa Vicens per a Casa Museu

    DAW Office, Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, David García Martínez, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur

Arxiu

  • Estudi de la façana d'El Corte Inglés de la plaça Catalunya.

    Dibuix

    Estudi de la façana d'El Corte Inglés de la plaça Catalunya.

    Arxiu Històric del COAC

  • Estudi de la façana d'El Corte Inglés de la plaça Catalunya.

    Dibuix

    Estudi de la façana d'El Corte Inglés de la plaça Catalunya.

    Arxiu Històric del COAC

  • Estudi de la façana d'El Corte Inglés de la plaça Catalunya.

    Dibuix

    Estudi de la façana d'El Corte Inglés de la plaça Catalunya.

    Arxiu Històric del COAC

  • Estudi de la façana d'El Corte Inglés de la plaça Catalunya.

    Dibuix

    Estudi de la façana d'El Corte Inglés de la plaça Catalunya.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia

Societats