Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Plaça de la Constitució

  • Plaça de la Constitució

  • Plaça de la Constitució

  • Plaça de la Constitució

  • Plaça de la Constitució

  • Plaça de la Constitució

  • Plaça de la Constitució

  • Plaça de la Constitució

  • Plaça de la Constitució

  • Plaça de la Constitució

  • Plaça de la Constitució

  • Plaça de la Constitució

  • Plaça de la Constitució

  • Plaça de la Constitució

  • Plaça de la Constitució

  • Plaça de la Constitució

  • Plaça de la Constitució

Memòria

Un jardí escenifica amb lleis pròpies fragments de la naturalesa. Els tests són jardins a les cases. La Plaça de la Constitució és un test a la ciutat. A la plaça es recrea una arbreda semblant a unes altres que són familiars als gironins en els paisatges dels camps de cultius de plàtans i pollancres. L'arbreda creix sobre un pla horitzontal de grava i sorra suau per als passejos, emmarcada per llargs volums de formigó polièdric. Aquesta envolupant tectònica la separa i protegeix dels carrers, i defineix l'àmbit d'aquest test a escala urbana. En els projectes de jardins sempre han estat una constant les cites i les picades d'ullet, que accentuen el seu caràcter lúdic i surrealista. D'aquí la presència davant del Banc d'Espanya de gegants monedes antigues encunyades a Girona; de caps de carpa del riu Onyar, escopidors de pluja; de mosques narcisistes (Sant Narcís és el patró de Girona) en els escocells dels arbres; de bancs amb crestes, o de megàfon amb potes; i de font de lletres traspuant en els quatre rius de la ciutat (quan de la font no brolla aigua, almenys es pot llegir el nom de la plaça). La nena que simbolitza la Constitució va néixer a Girona el dia de la seva promulgació. Cada dècada que commemorés aquesta data, Francisco López anava a modelar una nova figura de la mateixa nena que s'anava a col·locar al costat de l'anterior. La plaça s'estén sobre la coberta d'un aparcament amb un paviment de formigó de rombes verds i grisos. Elevacions en forma de graderies són al seu torn xemeneies de ventilació.

Autor: Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

Autors

Sobre el mapa