Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Estudia a l’Agrupació escolar Blanquerna fins a la Guerra Civil. Obté el títols d’aparellador el 1949 i el d’Arquitecte Superior el 1953. Exerceix de professor de Sistemes de Representació a l’Escola Tècnica d’Aparelladors (1957-67) ,Adjunt de Projectes IV a Arquitectura (1956-66), Professor Encarregat de la Càtedra de Tecnologia de l’Arquitecte i Organització d’Empreses, des de 1966. N’obté la càtedra el 1968. Els darrers cursos d’estudiant a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona Jordi Adroer Iglesias coneix l’arquitecte Robert Terradas i Via, director de l’ETSAB, amb qui comparteix tasques docents a l’assignatura de Projectes. S’inicia així una relació de treball que esdevindrà una col·laboració professional i una estreta amistat. Comparteixen el despatx del c/ Corsega, on ambdós exerceixen la professió conjuntament i també de forma individual.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Rocamora-Sabaté

    Jordi Adroer Iglesias, Robert Terradas i Via

  2. Casa Puig

    Jordi Adroer Iglesias

  3. Casa Fontfreda

    Jordi Adroer Iglesias

    Esta vivienda unifamiliar aislada está situada en una zona residencial que se ha acabado integrando con la ciudad y actualmente ya forma parte de ella. Se desarrolla principalmente en planta baja, sobre un terreno muy llano, y tiene un estudio en la primera planta. La organización del programa es muy clara: las zonas de servicio dan al jardín de la calle, y las zonas de día y de noche lo hacen al jardín posterior. El acceso se produce a través de dos muros perpendiculares a la casa que deslizan entre sí y producen un desfase entre la zona de día y la de noche. Los elementos más expresivos del proyecto son los tres porches con que cuenta la casa: el porche de acceso; el porche del comedor, en contacto directo con la cocina; y la pérgola del jardín posterior. Esta última se desarrolla como una prolongación de la sala de estar y tiene un estanque con árboles en el extremo.La estructura de la casa es de muros de carga, pero los porches y las cubiertas en voladizo están soportadas por una estructura de pilares y jácenas metálicas de color gris, que cuando se apoyan directamente sobre los muros generan un espacio de sombra que separa visualmente las cubiertas. Cromáticamente, las paredes y las persianas correderas de librillo que cierran las ventanas son de color blanco, mientras que los cantos de los forjados de las losas en voladizo son de piedra de color gris, de este modo se refuerza el juego de planos verticales y horizontales.
  4. Apartaments Ginette

    Jordi Adroer Iglesias

  5. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

    Terradas i Adroer Arquitectes, Jordi Adroer Iglesias, Robert Terradas i Via

    Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

    El 1957, Robert Terradas havia participat en el concurs per a la Nova Seu del COAC en què va desenvolupar una proposta molt semblant a la que es construiria posteriorment. El 1966 també es va presentar i en aquest cas va guanyar el concurs del Pavelló Social per al RACC, encara que no es va arribar a construir. En aquest projecte Terradas aconsegueix superar el llenguatge modern tradicional i planteja un sistema formal que el situa a l'avantguarda de l'arquitectura moderna, treballant amb volums desplaçats entre ells i separats per l'alçada d'una planta. El Col·legi de Metges és una adaptació d'aquest mateix sistema compositiu a un nou solar i a un programa nou. El joc de volums és pràcticament el mateix, fins i tot els buits i els materials coincideixen. Cal assenyalar que tots aquests volums també es diferencien entre si per la textura, la utilització del material i la proporció dels buits. En un dels volums s'utilitza la fusta com a revestiment exterior, cosa que en aquells moments comportava certes dificultats. Analitzant els alçats s'observen certes similituds amb el Monument de Mies a Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, construït a Berlín el 1926 i destruït pels nazis el 1935.
  6. Edifici d'Habitatges Robert Aguiló

    Terradas i Adroer Arquitectes, Jordi Adroer Iglesias, Robert Terradas i Via

Arxiu

  • Vista interior de la zona d'estar del Club del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

    Dibuix

    Vista interior de la zona d'estar del Club del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'accés del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

    Dibuix

    Perspectiva de l'accés del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

    Arxiu Històric del COAC

  • Vista de la piscina i solarium del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

    Dibuix

    Vista de la piscina i solarium del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

    Arxiu Històric del COAC

  • Vista interior de l'accés a la Sala d'actes del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

    Dibuix

    Vista interior de l'accés a la Sala d'actes del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

    Arxiu Històric del COAC

  • Vista interior del hall d'accés del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

    Dibuix

    Vista interior del hall d'accés del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'Exposició de material mèdic de Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de l'Exposició de material mèdic de Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia

Societats