Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Antoni Gaudí i Cornet

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1878 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. La UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat les següents de les seves obres: el Parc Güell, el Palau Güell, la casa Milà, la Façana del Naixement i la Cripta de la Sagrada Família, la Casa Vicens i la Casa Batlló a Barcelona, juntament amb la Cripta de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

    Josep Fontserè i Mestre, Antoni Gaudí i Cornet

    Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

    L’edifici neix per satisfer la demanda d’aigua que tenia un parc com el de la Ciutadella i es disposa al costat d'aquest, en una illa estàndard de l’Eixample. El volum de l’edifici és gairebé cúbic, a quatre vents, amb totes les façanes iguals –de maó massís, l'únic material utilitzat– i completament desproveït d’ornamentació; es tracta d’un edifici de servei pur, transcendit a base de l’ordre rigorós de la seva façana, definida pels contraforts exteriors de suport del dipòsit. Està alineat contra el carrer Wellington, sense tocar cap xamfrà. El dipòsit se situa a cel obert, elevat per pressuritzar l’aigua per gravetat. L’espai interior és una sala hipòstila producte de convertir els murs de suport de les voltes que suporten el dipòsit en pilars foradant-los mitjançant un sistema regular d’arcs. És un dels espais interiors més bells de la ciutat. L’estructura del dipòsit va ser calculada per un Antoni Gaudí encara estudiant a canvi d’un aprovat directe en l’assignatura Resistència de materials.
  2. Cascada i Llac Artificial

    Josep Fontserè i Mestre, Antoni Gaudí i Cornet

    Cascada i Llac Artificial

  3. Casa Vicens

    Antoni Gaudí i Cornet

    Casa Vicens

    Es tracta del primer encàrrec que obté Gaudí, tot just acabats els estudis. La casa consta de dues plantes de sostre baix, que allotgen la planta noble i els dormitoris, i unes golfes de molta més alçària, sota una coberta de diversos vessants. El tractament de la fàbrica construïda combina la maçoneria de pedra vista i de maó, que és dibuixada i organitzada segons filades horitzontals, i uns elements verticals de rajola ceràmica, que dibuixen sempre un escaquer i incorporen les tribunes de les cantonades i els seus elements de suport. La casa va ser concebuda com un gran dispositiu òptic vinculat al jardí i a les diverses vistes esbiaixades des del carrer.
  4. Nau Gaudí

    Antoni Gaudí i Cornet

  5. Temple Expiatori de la Sagrada Família

    Antoni Gaudí i Cornet

    Temple Expiatori de la Sagrada Família

    INICIS DEL TEMPLE I PROJECTE DE GAUDÍ Després de la renúncia de Villar, Joan Martorell, que assessorava l’Associació Josefina i era un dels arquitectes més prestigiosos del moment, proposa Antoni Gaudí com a continuador de les obres iniciades. En aquell moment Gaudí era un jove arquitecte que tenia 31 anys, i accepta l’encàrrec d’arquitecte director el 3 de novembre de 1883. Gaudí continua les obres projectades per Villar i a mesura que guanya prestigi com a arquitecte –i alhora la confiança de l’associació josefina– transforma progressivament el projecte inicial fins assolir un gran temple monumental cap a l’any 1890. La nova concepció ja no es limita només a una típica església de creu llatina. N’augmenta l’escala i projecta un cos principal de cinc naus amb un transsepte de tres, i una façana monumental a cada extrem, dedicades al Naixement –transsepte de llevant–, a la Passió –transsepte de ponent– i la Glòria, situada als peus de la nau principal. Per unir les tres façanes situa un claustre perimetral, que rodeja la nau i l’aïlla de l’entorn, amb una construcció a cada cantonada que dedica a sagristies, baptisteri i capella del Sagrament i la Penitència. El nou edifici es dota d’una gran càrrega simbòlica com a manifestació de la fe cristiana –que es manifesta de forma indissociable amb l’art i l’arquitectura- i també guanya en verticalitat. Les tres façanes contenen quatre torres cada una, d’uns 100 metres d’alt, que es dediquen als dotze apòstols. Al centre del creuer es projecta un gran cimbori, format per sis torres encara més altes que les anteriors, dedicades a la Mare de Déu –sobre l’absis-, als quatre Evangelistes –una a cada cantonada del creuer- i la gran torre central de Jesucrist, d’uns 170 metres. Gaudí dedicarà la resta de la seva vida al projecte i la construcció del Temple, i de forma exclusiva a partir de 1914 , quan cessa la seva activitat professional al marge de Sagrada Família. En vida de Gaudí es construeixen la cripta, la façana de l’absis i gran part de la Façana del Naixement.
  6. Cooperativa l'Obrera Mataronense

    Antoni Gaudí i Cornet

  7. Pavelló del Guarda, Accés i Cavallerisses de la Finca Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

    Pavelló del Guarda, Accés i Cavallerisses de la Finca Güell

    Són les úniques construccions que es mantenen de les obres fetes per Gaudí a la finca del baró de Güell, que arribava fins al palau de Pedralbes. L’entrada queda flanquejada per dues construccions de tàpia reial, i el gran espai de les cavallerisses es cobreix amb una sèrie de voltes de canó per on entra la llum, recolzades sobre arcs parabòlics de maó. A l’exterior, l’ornamentació abstracta es combina amb elements de ferro que recullen la simbologia del poema , de Jacint Verdaguer: el drac no pot impedir que Hèrcules arrenqui una branca de l’arbre de les pomes d’or, que corona la gran pilastra de maó sobre la qual pivota la porta.
  8. Reforma de la Torre de Can Feliu

    Antoni Gaudí i Cornet

  9. Portes de la Finca Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

  10. Font d'Hèrcules i Pèrgola Parabòlica de la Finca Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

  11. Cascada i Jardins de la Casa Vicens

    Antoni Gaudí i Cornet

    Es tracta del primer encàrrec que obté Gaudí, tot just acabats els estudis. La casa consta de dues plantes de sostre baix, que allotgen la planta noble i els dormitoris, i unes golfes de molta més alçària, sota una coberta de diversos vessants. El tractament de la fàbrica construïda combina la maçoneria de pedra vista i de maó, que és dibuixada i organitzada segons filades horitzontals, i uns elements verticals de rajola ceràmica, que dibuixen sempre un escaquer i incorporen les tribunes de les cantonades i els seus elements de suport. La casa va ser concebuda com un gran dispositiu òptic vinculat al jardí i a les diverses vistes esbiaixades des del carrer.
  12. Palau Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

    Palau Güell

    És la residència urbana principal del baró de Güell, construïda al solar deixat per dos antics edificis d’habitatges, en un moment àlgid per a la cultura de la ciutat a causa de la imminència de la primera Exposició Universal. Tot l’organisme gira entorn d’un gran espai central situat a la planta noble, amb alçària per damunt de la coberta, on es desenvolupa tota la vida cultural i social. Gaudí crea un ordre vertical insòlit, on les quatre plantes per sobre del carrer s’expressen a la façana en sis ordres diferents, trencats també en sentit horitzontal. A l’entrada, dues catenàries invertides canalitzen l’accés diferenciat a les cotxeres, a les cavallerisses i al gran saló. El palau és concebut com un espai unitari experimentat a través de l’escala, que va ascendint entorn de la gran sala fins a arribar als dormitoris. És palès el respecte de Gaudí per la tipologia del palau urbà medieval, si bé carregat d’un sentit molt sacralitzat de l’espai.
  13. Col·legi de les Teresianes

    Antoni Gaudí i Cornet

    Col·legi de les Teresianes

    L’edifici segueix un pati de tres crugies longitudinals, de manera que la crugia central esdevé un complex dispositiu d’il·luminació de l’interior, que assimila tot el conjunt a un claustre. En treballar amb un pressupost reduït, Gaudí opta per emprar un arc parabòlic molt estret, repetit nombroses vegades, que li permet resoldre els corredors centrals de distribució i alhora les obertures de la façana. Els patis centrals permeten fer arribar una llum atenuada fins a la planta baixa, per mitjà d’uns escalonaments successius que deixen passar la llum per recorreguts indirectes. Cal destacar la senzillesa amb què s’han resolt les fusteries: a l’interior, les particions de les fulles vidriades adopten formes abstractes sense cap simbolisme. La finestra tipus de la façana consisteix en una persiana rectangular, encaixada dins la massa de la fàbrica, que cobreix l’obertura pròpiament dita, la qual adopta la forma de l’arc parabòlic de referència.
  14. Cellers Güell

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Antoni Gaudí i Cornet

    Cellers Güell

    Es tracta d’una petita construcció destinada a emmagatzemar els vins criats a la finca que Eusebi Güell tenia al Garraf. La construcció és formada per tres ordres d’arcs parabòlics, que decreixen a mesura que pugen, de manera que, en conjunt, formen una coberta a dos aiguavessos molt alzinada. El celler s’emplaça a la vora de la carretera, al costat d’un gran desnivell. Tota la fàbrica és de maçoneria de pedra tosca, amb reforços monolítics a les cantonades, i descarregada audaçment en alguns punts, com a l’entrada de la capella del nivell superior. Si bé des de sempre se n’havia atribuït l’autoria a Francesc Berenguer, és palesa la intervenció de Gaudí en alguns detalls a escala més petita, com ara les xemeneies, la porta d’accés o les gelosies. El nivell intermedi, que acull l’habitatge de l’administrador, enllaça amb la cota del carrer i amb l’accés, on el vessant de la coberta s’aixeca suaument i forma un perfil semblant a una pagoda.
  15. Cripta de la Colònia Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

    Cripta de la Colònia Güell

    Gaudí va treballar en el projecte durant deu anys, i les obres no s’iniciaren fins el 1908. Es tracta d’un autèntic laboratori en plena naturalesa on Gaudí alterna els seus descobriments amb les obres de la Pedrera, la Sagrada Família i el parc Güell. La cripta consisteix en una estructura de pilars inclinats de pedra basàltica, de fust monolític, preparats per suportar l’església que es volia construir al damunt. El sostre és format per un complex sistema de fines catenàries de maó pitxolí que segueixen una geometria molt irregular, guiada per nombroses al·lusions al món animal i vegetal. A les primeres filades del sistema murari, més fosques, segueixen unes filades vermelloses, i l’església havia de continuar amb tons verdosos i finalment blaus, el mateix ordre cromàtic del bosc que l’envolta. Gaudí va treballar amb maquetes de catenàries per traçar les voltes que havien de culminar el conjunt, si bé la cripta és el resultat del treball in situ amb tota mena de materials trobats i reciclats, com les reixes de les finestres o els maons de rebuig. Gaudí acaba imprimint a totes les superfícies nombroses simbologies religioses i catalanistes, com ara les quatre virtuts cardinals representades al mosaic situat sobre la porta d’entrada.
  16. Casa Calvet

    Antoni Gaudí i Cornet

    Casa Calvet

    Es tracta d’una interpretació força agosarada de la casa de lloguer pròpia de l’Eixample, en aquest cas amb dos habitatges per planta i una banda de façana amb cinc obertures. La façana al carrer, a base de balcons trilobats, un ordre variat de filades de carreus i una coronació amb dos timpans barrocs, contrasta amb la solució de la façana posterior, on incorpora bandes d’esgrafiats blancs a totes dues galeries i balustrades de perfils simplificats. Malgrat tot, la façana al carrer és repleta de petites simbologies imperceptibles, com ara els bolets, que al·ludeixen a la vocació de micòleg del propietari, o el xiprer de sota la tribuna, símbol de l’hospitalitat. Gaudí també recorre a l’excepció i a les referències barroques al vestíbul i a l’interior dels habitatges, tots ells diferents, i no dubta a utilitzar els estucats dibuixats, la pedra artificial o d’altres materials dissimulats per obtenir els efectes estètics que desitja.
  17. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Guardonat / Premiat
    Casa Calvet

    Antoni Gaudí i Cornet

  18. Park Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

    Park Güell

    El parc és el resultat de la compra, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de la urbanització d’un barri de luxe projectat per Gaudí i promogut per Eusebi Güell que mai no va arribar a ser. El que actualment es pot visitar són els enjardinaments de seixanta parcel·les no construïdes a la falda de la muntanya Pelada, amb unes vistes magnífiques sobre Barcelona, i les parts comunes del projecte: els camins, l’accés, el mercat, la plaça central. Gaudí urbanitza la muntanya amb carrers que segueixen les línies de mínim pendent i quatre ponts construïts amb material provinent del desmunt de les parcel·les. Resulten excepcionals els murs de contenció-porxada per l’interior dels quals es pot circular, recoberts amb pedra local. Tant els ponts com la porxada queden coronats per unes columnes úniques coronades al seu torn per unes jardineres on hi ha plantades atzavares. El cor de la urbanització havia de ser una plaça elevada que en lloc de barana perimetral té un banc ondulat projectat i construït amb formigó prefabricat pel seu col·laborador Josep Maria Jujol, acabat amb uns trencadissos que val la pena anar descobrint detalladament. Sota la plaça es disposa una sala hipòstila que havia d’allotjar el mercat, amb les columnes torçades perquè treballin amb el mínim esforç possible. Les columnes estan buides i sota d’aquestes es disposa un dipòsit d’aigua que havia d’abastar tot el parc. Algunes se suprimeixen a fi de deixar espai per a les parades més grans i queden substituïdes per uns medallons també dissenyats per Jujol. S’accedeix al conjunt per una escalinata imperial que té, a l’eix de simetria, un drac espectacular realitzat amb trencadís que ha esdevingut un dels emblemes de Barcelona. La tanca que guarda el parc a l'accés, acabada amb dos pavellons asimètrics, és igualment notable. Un dels pavellons allotja actualment el Museu Gaudí.
  19. Capelletes del Jardí de les Cases del Tenor Francesc Viñas

    Antoni Gaudí i Cornet

  20. Bellesguard

    Antoni Gaudí i Cornet

    Bellesguard

    La casa fou encarregada a Gaudí per la vídua de Jaume Figueres, en uns terrenys plens de ressonàncies històriques, ja que contenen les restes d’una antiga residència de Martí l’Humà, batejada com “Bellesguard” per Bernat Metge. La planta baixa, lleugerament aixecada respecte del terreny, conté els dormitoris senyorials, sota la planta noble. Unes primeres golfes allotgen les estances del servei, i unes segones, sota coberta, s’obren als quatre vents a través d’unes obertures contínues. Gaudí va experimentar als brancals i timpans de les finestres i en d’altres ornaments amb motlles replets de petites pedres. Els sostres de la planta noble i de les golfes superiors se sostenen per mitjà d’arcs de molt poc gruix, alleugerits amb gelosies. Gaudí cerca una funció estructural basada en elements de petites dimensions, tot al·ludint a la feminitat de la seva clienta, esmentada també a l’epígraf que presideix l’entrada: “Ave Maria Puríssima sens pecat fou concebuda”.
  21. Xalet del Catllaràs

    Antoni Gaudí i Cornet

  22. Portal i Mur de Tancament de la Finca Miralles

    Antoni Gaudí i Cornet

    Portal i Mur de Tancament de la Finca Miralles

    Encàrrec personal d'Hermenegild Miralles al seu amic personal i alhora client Antoni Gaudí. L'industrial va comprar l'antiga finca de Sarrià al comte Eusebi Güell i ràpidament va decidir cercar-la, definint el seu perímetre i ubicant-ne l'accés. L'entrada, formada per un arc ondulat, aprofita la seva sinuositat per anar descendint i integrar-se en els murs baixos, que absorbeixen aquesta ondulació com a coronament, originalment revestida per teules àrabs. Aquests paraments verticals, construits amb blocs de pedra, també s'ondulen en sentit perpendicular. Aquest joc s'exten durant els 36 metres originals del mur, del que només es conserva el petit tram de l'accés.
  23. Casa Batlló

    Antoni Gaudí i Cornet

    Casa Batlló

    Gaudí és requerit en aquest cas per transformar completament la imatge d’una casa ja existent, tot incorporant-hi amb plena llibertat noves concepcions estructurals, referències naturalistes, simbolismes de tota mena i ornamentacions abstractes. L’afegit d’una nova planta permet coronar la façana de manera asimètrica, tenint en compte la presència de la veïna casa Amatller, ja existent. La planta noble incorpora el naturalisme en la mateixa estructura portant, mentre que les golfes permeten la introducció de les voltes parabòliques, ja assajades anteriorment. La col·laboració de Josep Maria Jujol aporta una llibertat més gran en el treball amb els materials i en la intensitat dels efectes. Les dues façanes, anterior i posterior, ondulen com dues cortines. Podem considerar-la com la primera obra madura de Gaudí, on assoleix una síntesi sorprenent entre la materialitat estructural de l’edifici i el caràcter oníric dels múltiples suggeriments que hi podem trobar arreu.
  24. Jardins de Ca l'Artigas

    Antoni Gaudí i Cornet

  25. Casa Milà

    Antoni Gaudí i Cornet

    Casa Milà

    Es tracta de la darrera obra civil de Gaudí, on posa tot l’èmfasi en l’experimentació amb l’estructura i opta per solucions arriscades i ben diferenciades dels procediments tradicionals. Els peus drets portants són de pedra calcària del Garraf, combinats amb elements metàl·lics, i es dimensionen i configuren segons la casuística de la seva posició concreta. Els forjats són de bigues metàl·liques, que segueixen un ordre irregular d’acord amb la configuració de la planta. Les façanes al carrer es fonen amb els pilars perimetrals en un sistema monolític i autoportant. Gaudí es proposa desvincular les formes del seu contingut matèric i cercar una síntesi entre l’abstracció i l’evocació dels elements de la natura. Això el porta a convertir l’edifici en un gran monument dedicat a la Mare de Déu, que havia de coronar la casa com si aquesta només en fos un pedestal. L’ajut d’un enginyer naval o les formes suggerides a la coberta revelen un Gaudí precursor de l’arquitectura moderna, interessat a alliberar-se de les filades de maçoneria, dels ordres o del pes dels materials constructius. La Pedrera és una obra totalment inacabada que resol cada repte espacial i constructiu per mitjà de solucions inèdites i de vegades incomprensibles.
  26. Escoles Provisionals de la Sagrada Família

    Antoni Gaudí i Cornet

    L’any 1909 Gaudí projectà i construí les escoles provisionals de la Sagrada Família amb l’objectiu d’escolaritzar els nens del barri que creixien als voltants del temple i els fills dels treballadors de l’obra. Ubicada dins del solar del Temple, originàriament l’obra es bastí a la cantonada dels carrers Sardenya i Mallorca. L’edifici es caracteritza per l’enginyosa utilització de superfícies reglades –en aquest cas conoides– que permeten construir un edifici resistent amb escassetat de materials. Les escoles van crear admiració en Le Corbusier, que va realitzar-ne un croquis durant la seva visita de l’any 1928. Les escoles van ser malmeses a l’inici de la guerra i reconstruïdes al cap de dos anys en plena guerra. L’any 2002 van ser traslladades al lateral del claustre del carrer Sardenya, per permetre la construcció de les naus. Es restituïren els materials originals de l’estructura de la coberta, que no s’havien pogut replicar durant l’actuació de l’any 1938. L’edifici de les escoles provisionals de la Sagrada Família és Bé Cultural d’Interès Local.
  27. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí

    Antoni Gaudí i Cornet, Domènec Sugrañes i Gras

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí

    Després de la mort de Gaudí la direcció de les obres recau en l’arquitecte Domènec Sugrañes, que era el seu principal col·laborador en aquell moment. Sugrañes dirigeix les obres de la Façana del Naixement -de les que Gaudí només havia vist acabat totalment un campanar- que finalitzen abans de l’esclat de la Guerra Civil. Anímicament afectat per la destrucció del taller de la Sagrada Família a l’inici de la Guerra Civil, Sugrañes mor l’any 1938.
  28. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí

    Antoni Gaudí i Cornet, Francesc de Paula Quintana Vidal

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí

    Un cop acabada la guerra, el càrrec d’arquitecte director va recaure en Francesc de Paula Quintana, que havia estat arquitecte ajudant de Gaudí, i posteriorment de Sugrañes. Un cop acabada la guerra la nova junta del Temple es concentra en la restauració de les zones afectades (Cripta, part baixa de l’absis i la Façana del Naixement i les escoles) i a la recuperació de l’obrador i el projecte de Gaudí, recopilant fotografies i plànols –publicats abans de l’incendi en les biografies de Gaudí i llibres sobre la Sagrada Família- i recuperant els models de guix malmesos durant el conflicte bèl·lic, generats per geometries molt precises. A partir de l’any 1954 s’inicia la construcció de la Façana de la Passió, que Gaudí deixà descrita en un plànol d’alçat molt detallat, que havia explicat als seus deixebles. En el transsepte de Passió Quintana aixeca la columna de doble gir dedicada a la diòcesi de Barcelona, seguint el procediment geomètric ideat per Gaudí, que va ser la primera columna de l’interior del temple i va servir de model per a la resta.
  29. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí

    Lluís Bonet i Garí, Antoni Gaudí i Cornet, Isidre Puig Boada

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí

    Els arquitectes Isidre Puig Boada i Lluis Bonet i Garí, que havien visitat assíduament Gaudí en la darrera etapa de la seva vida, i havien treballat en el desenvolupament de l’obra sota la direcció de Francesc de Paula Quintana, esdevenen els continuadors després de la mort d’aquest darrer. En aquesta etapa es conclou la part arquitectònica de la Façana de la Passió, tret de la porxada superior, i es recopila i s’estudia gran part de la documentació i maquetes que permetrà la continuació de les obres.
  30. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí

    Francesc de Paula Cardoner i Blanch, Antoni Gaudí i Cornet

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí

    Francesc de Paula Cardoner i Blanch, que havia treballat sota les ordres de Puig Boada i Bonet Garí en la construcció de la Façana de la Passió, esdevé arquitecte director entre els anys 1983 i 1985. Sota la seva direcció s’inicia la construcció dels finestrals laterals de les naus. A banda de la construcció, Cardoner va dedicar molts anys de la seva vida a l’estudi dels models originals del projecte -incloses les versions anteriors del projecte que Gaudí va descartar- , establint una important classificació de les peces que ha servit a les generacions posteriors per aprofundir en el coneixement del projecte.
  31. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí

    Jordi Bonet i Armengol, Antoni Gaudí i Cornet

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí

    Jordi Bonet i Armengol és nomenat arquitecte director l’any 1985. Els treballs es concentren en l’estudi detallat i la construcció de l’espai interior del temple (nau principal, transsepte, absis i creuer), aplicant els procediments i les geometries definides en detall per Gaudí en les maquetes de guix a escala 1:10. En aquesta etapa s’estudien en deteniment la geometria i les proporcions que regeixen els models originals i s’introdueix el modelat informàtic en 3D per al desenvolupament del projecte i la producció de peces de pedra. En el camp constructiu s’introdueix la volta catalana per a les voltes de l’interior de la nau central, seguint les generatrius de la geometria reglada, i la incorporació de vidre venecià d’acord amb el simbolisme. L’any 2010 es tanca l’espai interior de la basílica, que és dedicada pel Sant Pare Benet XVI el 7 de novembre. El mateix any la nau del Temple de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí és distingida amb el premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’arquitectura i urbanisme. Sota la seva direcció s’encarrega l’execució del conjunt escultòric de la Façana de la Passió a Josep Maria Subirachs i els vitralls de les naus a l’artista Joan Vila-Grau. Un cop finalitzades les naus el treball es concentra en la construcció de la Sagristia, que segons les paraules de Gaudí, esdevindrà el model a seguir per les torres del cimbori central.
  32. Premi Ciutat de Barcelona

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i Urbanisme

    Premi Ciutat de Barcelona

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí

    Jordi Bonet i Armengol, Antoni Gaudí i Cornet

  33. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí

    Jordi Faulí, Antoni Gaudí i Cornet

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí

    Jordi Faulí i Oller treballa com a arquitecte adjunt sota la direcció de Jordi Bonet, i n’esdevé arquitecte director des de l’any 2012. Es continua la construcció de la Sagristia, definida per grans superfícies parabòliques segons el model original de guix, i s’apliquen els conceptes definits per Gaudí en el projecte de les sis torres que formen el cimbori central, dedicades a la Mare de Déu, de 138 metres d’altura situada sobre l’absis; els quatre evangelistes, de 135 metres, situats en les quatre cantonades del creuer i la torre central de Jesucrist, de 172,5 metres d’altura. Les torres van coronades amb els símbols que les representen: la corona i l’estrella en el cas de la Mare de Déu, el tetramorf alat en els evangelistes, i una gran creu de quatre braços en la torre de Jesucrist. Des del punt de vista estructural i constructiu es desenvolupa el sistema de pedra tesada per a poder construir les torres de grans dimensions amb gruixos –i per tant el seu pes- reduïts. Aquesta tècnica, que consisteix en inserir unes barres d’acer inoxidable que es tesen, permet construir torres d’uns 60 metres d’altura amb uns gruixos de pedra massissa compresos entre els 50 i 35 centímetres. El sistema també ha facilitat la construcció amb grans panells de pedra, premuntats en un taller extern. Es continua el projecte i la construcció de les cobertes –ja iniciades en el període anterior- i s’elabora el projecte bàsic de la Capella de l’Assumpta i de la Façana de la Glòria, enllestit en una part important.

Arxiu

  • L'església segons el projecte original de Gaudí

    Dibuix

    L'església segons el projecte original de Gaudí

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia