Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Antoni Gaudí i Cornet

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1878 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. La UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat les següents de les seves obres: el Parc Güell, el Palau Güell, la casa Milà, la Façana del Naixement i la Cripta de la Sagrada Família, la Casa Vicens i la Casa Batlló a Barcelona, juntament amb la Cripta de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

    Josep Fontserè i Mestre, Antoni Gaudí i Cornet

    Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella

    L’edifici neix per satisfer la demanda d’aigua que tenia un parc com el de la Ciutadella i es disposa al costat d'aquest, en una illa estàndard de l’Eixample. El volum de l’edifici és gairebé cúbic, a quatre vents, amb totes les façanes iguals –de maó massís, l'únic material utilitzat– i completament desproveït d’ornamentació; es tracta d’un edifici de servei pur, transcendit a base de l’ordre rigorós de la seva façana, definida pels contraforts exteriors de suport del dipòsit. Està alineat contra el carrer Wellington, sense tocar cap xamfrà. El dipòsit se situa a cel obert, elevat per pressuritzar l’aigua per gravetat. L’espai interior és una sala hipòstila producte de convertir els murs de suport de les voltes que suporten el dipòsit en pilars foradant-los mitjançant un sistema regular d’arcs. És un dels espais interiors més bells de la ciutat. L’estructura del dipòsit va ser calculada per un Antoni Gaudí encara estudiant a canvi d’un aprovat directe en l’assignatura Resistència de materials.
  2. Cascada i Llac Artificial

    Josep Fontserè i Mestre, Antoni Gaudí i Cornet

    Cascada i Llac Artificial

  3. Nau Gaudí

    Antoni Gaudí i Cornet

  4. Casa Vicens

    Antoni Gaudí i Cornet

    Casa Vicens

    Es tracta del primer encàrrec que obté Gaudí, tot just acabats els estudis. La casa consta de dues plantes de sostre baix, que allotgen la planta noble i els dormitoris, i unes golfes de molta més alçària, sota una coberta de diversos vessants. El tractament de la fàbrica construïda combina la maçoneria de pedra vista i de maó, que és dibuixada i organitzada segons filades horitzontals, i uns elements verticals de rajola ceràmica, que dibuixen sempre un escaquer i incorporen les tribunes de les cantonades i els seus elements de suport. La casa va ser concebuda com un gran dispositiu òptic vinculat al jardí i a les diverses vistes esbiaixades des del carrer.
  5. Cooperativa l'Obrera Mataronense

    Antoni Gaudí i Cornet

  6. Temple Expiatori de la Sagrada Família

    Antoni Gaudí i Cornet

    Temple Expiatori de la Sagrada Família

    És el projecte més ambiciós de Gaudí, que inicià als 31 anys i que va desenvolupar fins a la seva mort. Es tractava de construir un gran temple on els fidels de tot Catalunya hi poguessin expiar les seves culpes. Gaudí transforma una planta neogòtica de Francesc de Paula del Villar i la converteix progressivament en un organisme on les simbologies dels textos bíblics es corresponen perfectament amb un sistema geomètric i estructural tancat: els dotze apòstols queden repartits en grups de quatre a les tres portalades, Jesucrist queda situat a la gran volta central, envoltat dels quatre evangelistes, etc. Gaudí deixa enllestida la façana del Naixement amb el convenciment que el temple seria acabat per les generacions posteriors. La Sagrada Família assenyala el millor assoliment de Gaudí cap a les formes molt afuades que tant havia perseguit, i estableix un pont entre el gòtic i el modern que va despertar l’admiració de mestres com ara Wright o Le Corbusier.
  7. Pavelló del Guarda, Accés i Cavallerisses de la Finca Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

    Pavelló del Guarda, Accés i Cavallerisses de la Finca Güell

    Són les úniques construccions que es mantenen de les obres fetes per Gaudí a la finca del baró de Güell, que arribava fins al palau de Pedralbes. L’entrada queda flanquejada per dues construccions de tàpia reial, i el gran espai de les cavallerisses es cobreix amb una sèrie de voltes de canó per on entra la llum, recolzades sobre arcs parabòlics de maó. A l’exterior, l’ornamentació abstracta es combina amb elements de ferro que recullen la simbologia del poema , de Jacint Verdaguer: el drac no pot impedir que Hèrcules arrenqui una branca de l’arbre de les pomes d’or, que corona la gran pilastra de maó sobre la qual pivota la porta.
  8. Font d'Hèrcules i Pèrgola Parabòlica de la Finca Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

  9. Reforma de la Torre de Can Feliu

    Antoni Gaudí i Cornet

  10. Palau Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

    Palau Güell

    És la residència urbana principal del baró de Güell, construïda al solar deixat per dos antics edificis d’habitatges, en un moment àlgid per a la cultura de la ciutat a causa de la imminència de la primera Exposició Universal. Tot l’organisme gira entorn d’un gran espai central situat a la planta noble, amb alçària per damunt de la coberta, on es desenvolupa tota la vida cultural i social. Gaudí crea un ordre vertical insòlit, on les quatre plantes per sobre del carrer s’expressen a la façana en sis ordres diferents, trencats també en sentit horitzontal. A l’entrada, dues catenàries invertides canalitzen l’accés diferenciat a les cotxeres, a les cavallerisses i al gran saló. El palau és concebut com un espai unitari experimentat a través de l’escala, que va ascendint entorn de la gran sala fins a arribar als dormitoris. És palès el respecte de Gaudí per la tipologia del palau urbà medieval, si bé carregat d’un sentit molt sacralitzat de l’espai.
  11. Col·legi de les Teresianes

    Antoni Gaudí i Cornet

    Col·legi de les Teresianes

    L’edifici segueix un pati de tres crugies longitudinals, de manera que la crugia central esdevé un complex dispositiu d’il·luminació de l’interior, que assimila tot el conjunt a un claustre. En treballar amb un pressupost reduït, Gaudí opta per emprar un arc parabòlic molt estret, repetit nombroses vegades, que li permet resoldre els corredors centrals de distribució i alhora les obertures de la façana. Els patis centrals permeten fer arribar una llum atenuada fins a la planta baixa, per mitjà d’uns escalonaments successius que deixen passar la llum per recorreguts indirectes. Cal destacar la senzillesa amb què s’han resolt les fusteries: a l’interior, les particions de les fulles vidriades adopten formes abstractes sense cap simbolisme. La finestra tipus de la façana consisteix en una persiana rectangular, encaixada dins la massa de la fàbrica, que cobreix l’obertura pròpiament dita, la qual adopta la forma de l’arc parabòlic de referència.
  12. Cellers Güell

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Antoni Gaudí i Cornet

    Cellers Güell

    Es tracta d’una petita construcció destinada a emmagatzemar els vins criats a la finca que Eusebi Güell tenia al Garraf. La construcció és formada per tres ordres d’arcs parabòlics, que decreixen a mesura que pugen, de manera que, en conjunt, formen una coberta a dos aiguavessos molt alzinada. El celler s’emplaça a la vora de la carretera, al costat d’un gran desnivell. Tota la fàbrica és de maçoneria de pedra tosca, amb reforços monolítics a les cantonades, i descarregada audaçment en alguns punts, com a l’entrada de la capella del nivell superior. Si bé des de sempre se n’havia atribuït l’autoria a Francesc Berenguer, és palesa la intervenció de Gaudí en alguns detalls a escala més petita, com ara les xemeneies, la porta d’accés o les gelosies. El nivell intermedi, que acull l’habitatge de l’administrador, enllaça amb la cota del carrer i amb l’accés, on el vessant de la coberta s’aixeca suaument i forma un perfil semblant a una pagoda.
  13. Casa Calvet

    Antoni Gaudí i Cornet

    Casa Calvet

    Es tracta d’una interpretació força agosarada de la casa de lloguer pròpia de l’Eixample, en aquest cas amb dos habitatges per planta i una banda de façana amb cinc obertures. La façana al carrer, a base de balcons trilobats, un ordre variat de filades de carreus i una coronació amb dos timpans barrocs, contrasta amb la solució de la façana posterior, on incorpora bandes d’esgrafiats blancs a totes dues galeries i balustrades de perfils simplificats. Malgrat tot, la façana al carrer és repleta de petites simbologies imperceptibles, com ara els bolets, que al·ludeixen a la vocació de micòleg del propietari, o el xiprer de sota la tribuna, símbol de l’hospitalitat. Gaudí també recorre a l’excepció i a les referències barroques al vestíbul i a l’interior dels habitatges, tots ells diferents, i no dubta a utilitzar els estucats dibuixats, la pedra artificial o d’altres materials dissimulats per obtenir els efectes estètics que desitja.
  14. Cripta de la Colònia Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

    Cripta de la Colònia Güell

    Gaudí va treballar en el projecte durant deu anys, i les obres no s’iniciaren fins el 1908. Es tracta d’un autèntic laboratori en plena naturalesa on Gaudí alterna els seus descobriments amb les obres de la Pedrera, la Sagrada Família i el parc Güell. La cripta consisteix en una estructura de pilars inclinats de pedra basàltica, de fust monolític, preparats per suportar l’església que es volia construir al damunt. El sostre és format per un complex sistema de fines catenàries de maó pitxolí que segueixen una geometria molt irregular, guiada per nombroses al·lusions al món animal i vegetal. A les primeres filades del sistema murari, més fosques, segueixen unes filades vermelloses, i l’església havia de continuar amb tons verdosos i finalment blaus, el mateix ordre cromàtic del bosc que l’envolta. Gaudí va treballar amb maquetes de catenàries per traçar les voltes que havien de culminar el conjunt, si bé la cripta és el resultat del treball in situ amb tota mena de materials trobats i reciclats, com les reixes de les finestres o els maons de rebuig. Gaudí acaba imprimint a totes les superfícies nombroses simbologies religioses i catalanistes, com ara les quatre virtuts cardinals representades al mosaic situat sobre la porta d’entrada.
  15. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Guardonat / Premiat
    Casa Calvet

    Antoni Gaudí i Cornet

  16. Park Güell

    Antoni Gaudí i Cornet

    Park Güell

    El parc és el resultat de la compra, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de la urbanització d’un barri de luxe projectat per Gaudí i promogut per Eusebi Güell que mai no va arribar a ser. El que actualment es pot visitar són els enjardinaments de seixanta parcel·les no construïdes a la falda de la muntanya Pelada, amb unes vistes magnífiques sobre Barcelona, i les parts comunes del projecte: els camins, l’accés, el mercat, la plaça central. Gaudí urbanitza la muntanya amb carrers que segueixen les línies de mínim pendent i quatre ponts construïts amb material provinent del desmunt de les parcel·les. Resulten excepcionals els murs de contenció-porxada per l’interior dels quals es pot circular, recoberts amb pedra local. Tant els ponts com la porxada queden coronats per unes columnes úniques coronades al seu torn per unes jardineres on hi ha plantades atzavares. El cor de la urbanització havia de ser una plaça elevada que en lloc de barana perimetral té un banc ondulat projectat i construït amb formigó prefabricat pel seu col·laborador Josep Maria Jujol, acabat amb uns trencadissos que val la pena anar descobrint detalladament. Sota la plaça es disposa una sala hipòstila que havia d’allotjar el mercat, amb les columnes torçades perquè treballin amb el mínim esforç possible. Les columnes estan buides i sota d’aquestes es disposa un dipòsit d’aigua que havia d’abastar tot el parc. Algunes se suprimeixen a fi de deixar espai per a les parades més grans i queden substituïdes per uns medallons també dissenyats per Jujol. S’accedeix al conjunt per una escalinata imperial que té, a l’eix de simetria, un drac espectacular realitzat amb trencadís que ha esdevingut un dels emblemes de Barcelona. La tanca que guarda el parc a l'accés, acabada amb dos pavellons asimètrics, és igualment notable. Un dels pavellons allotja actualment el Museu Gaudí.
  17. Bellesguard

    Antoni Gaudí i Cornet

    Bellesguard

    La casa fou encarregada a Gaudí per la vídua de Jaume Figueres, en uns terrenys plens de ressonàncies històriques, ja que contenen les restes d’una antiga residència de Martí l’Humà, batejada com “Bellesguard” per Bernat Metge. La planta baixa, lleugerament aixecada respecte del terreny, conté els dormitoris senyorials, sota la planta noble. Unes primeres golfes allotgen les estances del servei, i unes segones, sota coberta, s’obren als quatre vents a través d’unes obertures contínues. Gaudí va experimentar als brancals i timpans de les finestres i en d’altres ornaments amb motlles replets de petites pedres. Els sostres de la planta noble i de les golfes superiors se sostenen per mitjà d’arcs de molt poc gruix, alleugerits amb gelosies. Gaudí cerca una funció estructural basada en elements de petites dimensions, tot al·ludint a la feminitat de la seva clienta, esmentada també a l’epígraf que presideix l’entrada: “Ave Maria Puríssima sens pecat fou concebuda”.
  18. Cases del Tenor Francesc Viñas

    Antoni Gaudí i Cornet, Josep Puig i Cadafalch

  19. Portal i Mur de Tancament de la Finca Miralles

    Antoni Gaudí i Cornet

    Portal i Mur de Tancament de la Finca Miralles

    Encàrrec personal d'Hermenegild Miralles al seu amic personal i alhora client Antoni Gaudí. L'industrial va comprar l'antiga finca de Sarrià al comte Eusebi Güell i ràpidament va decidir cercar-la, definint el seu perímetre i ubicant-ne l'accés. L'entrada, formada per un arc ondulat, aprofita la seva sinuositat per anar descendint i integrar-se en els murs baixos, que absorbeixen aquesta ondulació com a coronament, originalment revestida per teules àrabs. Aquests paraments verticals, construits amb blocs de pedra, també s'ondulen en sentit perpendicular. Aquest joc s'exten durant els 36 metres originals del mur, del que només es conserva el petit tram de l'accés.
  20. Xalet del Catllaràs

    Antoni Gaudí i Cornet

  21. Casa Batlló

    Antoni Gaudí i Cornet

    Casa Batlló

    Gaudí és requerit en aquest cas per transformar completament la imatge d’una casa ja existent, tot incorporant-hi amb plena llibertat noves concepcions estructurals, referències naturalistes, simbolismes de tota mena i ornamentacions abstractes. L’afegit d’una nova planta permet coronar la façana de manera asimètrica, tenint en compte la presència de la veïna casa Amatller, ja existent. La planta noble incorpora el naturalisme en la mateixa estructura portant, mentre que les golfes permeten la introducció de les voltes parabòliques, ja assajades anteriorment. La col·laboració de Josep Maria Jujol aporta una llibertat més gran en el treball amb els materials i en la intensitat dels efectes. Les dues façanes, anterior i posterior, ondulen com dues cortines. Podem considerar-la com la primera obra madura de Gaudí, on assoleix una síntesi sorprenent entre la materialitat estructural de l’edifici i el caràcter oníric dels múltiples suggeriments que hi podem trobar arreu.
  22. Jardins de Ca l'Artigas

    Antoni Gaudí i Cornet

  23. Casa Milà

    Antoni Gaudí i Cornet

    Casa Milà

    Es tracta de la darrera obra civil de Gaudí, on posa tot l’èmfasi en l’experimentació amb l’estructura i opta per solucions arriscades i ben diferenciades dels procediments tradicionals. Els peus drets portants són de pedra calcària del Garraf, combinats amb elements metàl·lics, i es dimensionen i configuren segons la casuística de la seva posició concreta. Els forjats són de bigues metàl·liques, que segueixen un ordre irregular d’acord amb la configuració de la planta. Les façanes al carrer es fonen amb els pilars perimetrals en un sistema monolític i autoportant. Gaudí es proposa desvincular les formes del seu contingut matèric i cercar una síntesi entre l’abstracció i l’evocació dels elements de la natura. Això el porta a convertir l’edifici en un gran monument dedicat a la Mare de Déu, que havia de coronar la casa com si aquesta només en fos un pedestal. L’ajut d’un enginyer naval o les formes suggerides a la coberta revelen un Gaudí precursor de l’arquitectura moderna, interessat a alliberar-se de les filades de maçoneria, dels ordres o del pes dels materials constructius. La Pedrera és una obra totalment inacabada que resol cada repte espacial i constructiu per mitjà de solucions inèdites i de vegades incomprensibles.

Bibliografia