Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Josep Maria Claret i Rubira

Memòria

Josep Claret va néixer a Girona el 19 d'agost de 1908. L'any 1925 va matricular-se a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i va compaginar els seus estudis amb les classes de pintura a l'Escola de Nobles Arts de la Llotja. Algunes de les seves obres seran exposades a les Galeries Dalmau de Barcelona en mostres col·lectives. Durant la seva estada a Barcelona establirà relació amb el grup de intel·lectuals i artistes liderats per Joan Ramon Oliver, i publicarà els seus articles i dibuixos a la revista Hèlix. També escriurà a les pàgines de El Autonomista i D'Ací i d'Allà per difondre les seves idees respecte a l'arquitectura moderna. És també durant aquesta etapa d'estudiant que treballa com a delineant en el despatx de l'arquitecte recionalista Josep Lluís Sert, al costat del qual viu la proclamació de la República i la fundació del mític GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura) que renovarà l'arquitectura a la llum dels corrents racionalistes internacionals. Josep Claret es fa membre del GATCPAC el 24/03/1931 i se'n dóna de baixa el 25/03/1936. L’any 1933 obté el títol d’arquitecte amb el projecte Institució d’Història Natural i retorna a Girona per establir-se professionalment. Aquests primers anys d’exercici construeix les que esdevindran les obres més emblemàtiques i reconegudes de la seva carrera: la desapareguda Casa Pla (1934), el Xalet Tarrús (1935), la Casa Coll (1935) i la Casa Bech de Careda (1935), entre d’altres. Al mateix temps s’involucra activament en algunes iniciatives culturals gironines com la fundació de la revista Víctors al costat de Pere Abellí, Emili Blanch, Josep Colomer, Josep Maria Corredor, Francesc Ferrer, Lluís Franquesa, Carles de Palol, Pompeu Pascual, Josep Planes, Agustí Pera i Francesc Riuró. El desenllaç de la guerra civil el porta a traslladar-se a l'illa de Menorca. Desprès de la guerra, treballa com a arquitecte municipal a l'illa i hi projecta obres tan emblemàtiques com l'escala monumental d'enllaç entre el Passeig Marítim i el Moll de Llevant (1955) i l’Hotel Port Maó (1956). Paral·lelament, en aquests anys manté obert també despatx a Girona i són freqüents els desplaçaments entre ambdues ciutats. A Girona construeix l’Escorxador Turon, a l’antiga fàbrica càrnica Prócer (1948), diverses cases plurifamiliars com la Casa Vila (1944-1947) o la Casa Teixidor (1945), i es presenta al concurs de projectes per l’edifici de la Delegació Hisenda a Girona (1954). A partir dels anys 60, més influenciat pel funcionalisme, projectà nombrosos conjunts d'apartaments a la costa. També va publicar sobre l'arquitectura popular i l'evolució del moble: Muebles de estilo inglés. Desde los Tudor hasta la reina Victoria, con los grupos coloniales y menorquín (1948) i Muebles de estilo francés (1950), entre d'altres. Josep Claret mor a Girona el 1988, deixant com a llegat el testimoni d'una dilatada trajectòria professional i personal que abraça els períodes més emblemàtics de la història del segle XX.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Sala de Festes Flamingo

    Josep Maria Claret i Rubira

    Sala de Festes Flamingo

  2. Bloc d'Habitatges Sala

    Josep Maria Claret i Rubira

    Bloc d'Habitatges Sala

    Projecte de gust «clàssic sever» per a les germanes Sala, consistent a edificar dues parcel·les de l’antic baluard del Governador, però sense la pretensió inicial d’assolir la cantonada amb unes formidables onze plantes. Efectivament, gust —no pas ordre— clàssic, ja que Claret s’aboca un cop més a un joc lliure: balconades amb balustrades delimiten un teginat sincopat i extensiu; timpans i frontons d’ordre divers coronen les obertures centrals; les baranes broden un joc de caragolines... La limitació municipal a un gruix mínim de les volades suscità un joc compositiu tan ric i hàbil com poc innovador.
  3. Xalet Tarrús

    Josep Maria Claret i Rubira

    Xalet Tarrús

    El xalet és de petites dimensions i es desenvolupa en planta baixa, si bé la coberta és accessible i pot ser utilitzada. Claret i Rubira separa clarament dues parts: a la part posterior, els dormitoris es disposen en una distribució rigorosa. A la part del davant, el conjunt d’espais format per la sala d’estar, el menjador, l’office i la cuina adquireixen un gran dinamisme gràcies a la versatilitat de les circulacions. Els elements accessoris —com ara les baranes, les tanques, els emmarcaments o els canalons de desguàs— mostren un refinat treball d’estilisme que al·ludeix constantment a les primeres cases de Le Corbusier.
  4. Bloc d'Habitatges Coll

    Josep Maria Claret i Rubira

    Bloc d'Habitatges Coll

    L’ordre organitzatiu en planta i la regularitat de les finestres quadrades sobre un pla llis reserven al ràfec de coronament inicial i a les cantonades la càrrega expressiva del volum. Com a la casa Blanch, la curvatura convexa sobre un diedre buit és el principal recurs racionalista. L’autor hi introdueix un innovador ampit d’obra calada. El bloc va ser ampliat amb una planta dissonant.
  5. Bloc d'Habitatges Bech de Careda

    Josep Maria Claret i Rubira

    Bloc d'Habitatges Bech de Careda

    Encara que aquest versàtil autor combinà amb habilitat múltiples tendències, fins i tot en l’aspecte polític, el bloc que ens ocupa és una de les escasses obres netament art déco de la ciutat: a través de la curvitat, Claret defineix el xamfrà com un llenç continu de rajol; l’emmarca amb una àmplia franja estriada de pedra maresa; alterna balcons i finestres en un joc no canònic i, finalment, inventa un programa de safareigs a l’àtic per recompondre el marc.

Bibliografia

Societats