Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Josep Maria Claret i Rubira

Memoria

Josep Claret va néixer a Girona el 19 d'agost de 1908. L'any 1925 va matricular-se a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i va compaginar els seus estudis amb les classes de pintura a l'Escola de Nobles Arts de la Llotja. Algunes de les seves obres seran exposades a les Galeries Dalmau de Barcelona en mostres col·lectives. Durant la seva estada a Barcelona establirà relació amb el grup de intel·lectuals i artistes liderats per Joan Ramon Oliver, i publicarà els seus articles i dibuixos a la revista Hèlix. També escriurà a les pàgines de El Autonomista i D'Ací i d'Allà per difondre les seves idees respecte a l'arquitectura moderna. És també durant aquesta etapa d'estudiant que treballa com a delineant en el despatx de l'arquitecte recionalista Josep Lluís Sert, al costat del qual viu la proclamació de la República i la fundació del mític GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura) que renovarà l'arquitectura a la llum dels corrents racionalistes internacionals. Josep Claret es fa membre del GATCPAC el 24/03/1931 i se'n dóna de baixa el 25/03/1936. L’any 1933 obté el títol d’arquitecte amb el projecte Institució d’Història Natural i retorna a Girona per establir-se professionalment. Aquests primers anys d’exercici construeix les que esdevindran les obres més emblemàtiques i reconegudes de la seva carrera: la desapareguda Casa Pla (1934), el Xalet Tarrús (1935), la Casa Coll (1935) i la Casa Bech de Careda (1935), entre d’altres. Al mateix temps s’involucra activament en algunes iniciatives culturals gironines com la fundació de la revista Víctors al costat de Pere Abellí, Emili Blanch, Josep Colomer, Josep Maria Corredor, Francesc Ferrer, Lluís Franquesa, Carles de Palol, Pompeu Pascual, Josep Planes, Agustí Pera i Francesc Riuró. El desenllaç de la guerra civil el porta a traslladar-se a l'illa de Menorca. Desprès de la guerra, treballa com a arquitecte municipal a l'illa i hi projecta obres tan emblemàtiques com l'escala monumental d'enllaç entre el Passeig Marítim i el Moll de Llevant (1955) i l’Hotel Port Maó (1956). Paral·lelament, en aquests anys manté obert també despatx a Girona i són freqüents els desplaçaments entre ambdues ciutats. A Girona construeix l’Escorxador Turon, a l’antiga fàbrica càrnica Prócer (1948), diverses cases plurifamiliars com la Casa Vila (1944-1947) o la Casa Teixidor (1945), i es presenta al concurs de projectes per l’edifici de la Delegació Hisenda a Girona (1954). A partir dels anys 60, més influenciat pel funcionalisme, projectà nombrosos conjunts d'apartaments a la costa. També va publicar sobre l'arquitectura popular i l'evolució del moble: Muebles de estilo inglés. Desde los Tudor hasta la reina Victoria, con los grupos coloniales y menorquín (1948) i Muebles de estilo francés (1950), entre d'altres. Josep Claret mor a Girona el 1988, deixant com a llegat el testimoni d'una dilatada trajectòria professional i personal que abraça els períodes més emblemàtics de la història del segle XX.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Sala de Festes Flamingo

    Josep Maria Claret i Rubira

    Sala de Festes Flamingo

  2. Bloc d'Habitatges Sala

    Josep Maria Claret i Rubira

    Bloc d'Habitatges Sala

    Projecte de gust «clàssic sever» per a les germanes Sala, consistent a edificar dues parcel·les de l’antic baluard del Governador, però sense la pretensió inicial d’assolir la cantonada amb unes formidables onze plantes. Efectivament, gust —no pas ordre— clàssic, ja que Claret s’aboca un cop més a un joc lliure: balconades amb balustrades delimiten un teginat sincopat i extensiu; timpans i frontons d’ordre divers coronen les obertures centrals; les baranes broden un joc de caragolines... La limitació municipal a un gruix mínim de les volades suscità un joc compositiu tan ric i hàbil com poc innovador.
  3. Chalet Tarrús

    Josep Maria Claret i Rubira

    Chalet Tarrús

    El xalet és de petites dimensions i es desenvolupa en planta baixa, si bé la coberta és accessible i pot ser utilitzada. Claret i Rubira separa clarament dues parts: a la part posterior, els dormitoris es disposen en una distribució rigorosa. A la part del davant, el conjunt d’espais format per la sala d’estar, el menjador, l’office i la cuina adquireixen un gran dinamisme gràcies a la versatilitat de les circulacions. Els elements accessoris —com ara les baranes, les tanques, els emmarcaments o els canalons de desguàs— mostren un refinat treball d’estilisme que al·ludeix constantment a les primeres cases de Le Corbusier.
  4. Bloc d'Habitatges Coll

    Josep Maria Claret i Rubira

    Bloc d'Habitatges Coll

    L’ordre organitzatiu en planta i la regularitat de les finestres quadrades sobre un pla llis reserven al ràfec de coronament inicial i a les cantonades la càrrega expressiva del volum. Com a la casa Blanch, la curvatura convexa sobre un diedre buit és el principal recurs racionalista. L’autor hi introdueix un innovador ampit d’obra calada. El bloc va ser ampliat amb una planta dissonant.
  5. Bloc d'Habitatges Bech de Careda

    Josep Maria Claret i Rubira

    Bloc d'Habitatges Bech de Careda

    Encara que aquest versàtil autor combinà amb habilitat múltiples tendències, fins i tot en l’aspecte polític, el bloc que ens ocupa és una de les escasses obres netament art déco de la ciutat: a través de la curvitat, Claret defineix el xamfrà com un llenç continu de rajol; l’emmarca amb una àmplia franja estriada de pedra maresa; alterna balcons i finestres en un joc no canònic i, finalment, inventa un programa de safareigs a l’àtic per recompondre el marc.

Bibliografía

Sociedades