Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
-
Perspectiva de l'edifici d'Habitatges Pàdua.
-
- Autor:
- Sixte Illescas i Mirosa
-
- Data:
- 1934 - 1935
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Fons / Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
-
close
Memòria
El GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) va ser un moviment arquitectònic català, que durà de 1928-1939, coincidint en gran part amb la Segona República Espanyola.
Va ser un moviment radical i gran exponent del racionalisme al nostre país, portant el coneixement de les avantguardes europees, Le Corbusier, Gropius i la Bauhaus, Mies van der Rohe, i el grup TECTON entre d'altres.
El grup es va formar exactament el 1929 a Barcelona, incorporant un local pel grup el 1931 ubicat al Pg. de Gràcia, 99.
Els socis principals van ser Josep Torres Clavé, Josep Lluís Sert, Antoni Bonet Castellana, Raimon Duran i Reynals, Germà Rodríguez Arias, Joan Baptista Subirana, Sixte Illescas i Mirosa, Cristòfol Alzamora i Abreu, Josep Soteras Mauri, Pere Armengou i Torra, Lluís Riudor, Manuel Subiño i Ripoll, Ricard Ribas Seva, Marino Canosa Gutiérrez, Jaume Mestres i Fossas, Josep Maria Martino Arroyo, Josep Claret.
L'activitat intensa del grup en un curt període de temps es plasma en l'edició de la revista AC (Actividad Contemporanea), de 1931-1937, així com els lligams amb grups internacionals com el CIRPAC i participant als congressos del CIAM, i com no el GATEPAC.
L'obra més representativa serien el dispensari anti-tuberculós, la casa Bloc, estudis tals com el Pla Macià o la Ciutat de Repòs i Vacances, o debats públics com el problema escolar o la degradació del barri de Ciutat Vella.
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres (31)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (31)
-
Casa Vilaró
GATCPAC, Sixte Illescas i Mirosa
La Casa Vilaró és un dels primers edificis racionalistes de Barcelona, edificat per un Sixte Illescas que encara no havia fet trenta anys. Es tracta, doncs, d’un edifici de joventut creat per un dels membres fundadors del GATCPAC. La casa queda emplaçada a un turó extraordinàriament costerut sobre el qual l’avinguda del Coll del Portell serpenteja per salvar-ne el pendent, retorçada sobre si mateixa fins a l’extrem que la parcel·la on s’assenta queda servida dos cops pel mateix carrer. L’edifici és de molt difícil percepció des del carrer. La part posterior queda tapada per una tanca d’obra d’uns tres metres aproximadament i la part anterior per la vegetació crescuda que els propietaris han mantingut al jardí. Només presenta una tàpia que dóna al carrer, amb la porta del garatge. Es relaciona amb les vistes llunyanes sobre Barcelona i crea el seus propis espais exteriors mitjançant la terrassa seguida que recorre el perímetre continu i corb que forma el seu perfil característic. Aquesta terrassa està coberta per un ràfec de la mateixa amplada, subjectat per sis columnes metàl·liques de secció mínima. L'aspecte de l'edifici recorda el d’un vaixell i s’adscriu al corrent “naval” del primer Moviment Modern. La casa s’organitza amb els espais de dia a la planta primera, servits per la terrassa, abocats a la vista, i una planta baixa que conté les habitacions, il·luminades zenitalment per una finestra seguida llarga i estreta, situada just en contacte amb el sostre, de disseny singular, que contribueix a crear la il·lusió que la zona de dia flota sobre el terreny. La casa és d’ús privat i els interiors contenen elements de mobiliari dissenyats pel mateix Illescas. Al costat oest es disposa un passatge totalment esglaonat des del qual és fàcil obtenir alguna visió propera de la casa. -
Casa Trinitat Arias
GATCPAC, Germán Rodríguez Arias
En línia amb les premisses del GATCPAC, Rodríguez Arias es proposa la construcció d’habitatges amb uns bons estàndards de superfície i confort a costos molt baixos, gràcies als procediments constructius emprats. L’estructura és mixta, de maó i de peus drets de ferro, per afavorir els espais amplis i no sotmetre la disposició al sistema portant. Els sostres estan fets amb revoltons. Els paviments són de mosaic hidràulic, i les portes i finestres adopten els models estandarditzats pel mateix GATCPAC. L’edifici disposa de calefacció central, i tot l’utillatge de les cuines i els banys adopta la tecnologia més innovadora del moment. -
Casa Jenara López
Es tracta d’una interpretació personal del concepte d’habitatge llegat per Le Corbusier. Els habitatges s’organitzen en dos nivells, amb accessos independents. A totes dues plantes, un petit distribuïdor central dóna accés a totes les estances. A baix hi ha la sala d’estar, el menjador, la cuina, un dormitori i les zones de servei. A dalt hi ha la resta de dormitoris, a més d’una galeria que envolta la sala d’estar i va a morir al petit balcó de la cantonada. L’organització en habitatges dúplex queda reflectida a la façana, que altera l’escala convencional i proposa una imatge més dignificada de l’habitatge urbà. -
Sanatori de Sant Joan de Déu
GATCPAC, Germán Rodríguez Arias
El sanatori està destinat a uns 35 nens raquítics, pretuberculosos i de mal de Pott, que és el que permetia el pressupost assignat a aquest efecte. Per això és situat en el punt més alt de la ciutat, permanentment airejat i amb una magnífica vista a tot el voltant. La planta segueix una traça lineal trencada per un angle obtús, i la bisectriu d’aquest angle segueix exactament la direcció nord-sud, per al màxim aprofitament dels raigs solars a la galeria, que és l’estança més important. Una part de la galeria rep els raigs del sol naixent, i l’altra part rep els raigs de ponent, la qual cosa garanteix el màxim temps d’exposició solar dels malalts. -
Habitatges Astoria
GATCPAC, Germán Rodríguez Arias
L’edifici consta de sis habitatges per planta, dels quals tres donen al carrer París i els altres tres al pati interior de l’illa de cases. Els habitatges de la darrera planta són dúplexs, amb escales exteriors de comunicació entre tots dos nivells, a més de les interiors. L’estructura portant contempla el fet que a la planta baixa hi ha un cinema, i es resol per mitjà de peus drets metàl·lics de secció mínima, que són descarregats a baix. La distribució dels habitatges reflecteix les contradiccions entre les aspiracions del GATCPAC en matèria d’habitatge i la permissivitat de les ordenances municipals pel que fa a l’aprofitament del sòl. -
Joieria Roca
Durant els anys 30, Barcelona estava fent un procés d'internacionalització de la cultura catalana i el Passeig de Gràcia s'estava convertint en el passeig més elegant i prestigiós del moment. Rogeli Roca, que era un joier que estava molt interessat en el disseny contemporani i en els moviments d'avantguarda, va decidir traslladar la joieria familiar que estava situada a la Rambla, davant del Liceu, i portar-la a la cantonada de Passeig de Gràcia amb la Gran Via. Era amic de Sert i li va encarregar el projecte. Aquest és un bon exemple de com intervenir amb valentia en un edifici existent, tot i que la normativa actual no permetria plantejar aquesta actuació a causa de la protecció de l'Eixample. La proposta de Sert és radical i conseqüent amb les possibilitats que ofereix l'estructura metàl·lica de l'edifici, que estava amagada sota les façanes neoclàssiques de l'Eixample. La nova façana s'allibera completament de les restriccions dels murs de càrrega i es posa com un tancament lleuger. Una pell translúcida, executada amb materials polits i reflectors, que contrasta radicalment amb la textura mat i l'opacitat de l'arrebossat. Aquesta façana va causar molta polèmica a la societat del moment. -
Casa Barangé
GATCPAC, Ricardo de Churruca Dotres, Germán Rodríguez Arias
Churruca respon amb la millor retòrica racionalista a un emplaçament peculiar: una placeta situada encara sobre el pont de Vallcarca, amb una de les façanes que es desploma sobre el carrer que passa per sota el pont. El xalet assumeix el caràcter radicalment pla de la façana lateral, mentre que la façana principal es desdobla per mitjà d’una sèrie d’elements que donen profunditat al jardí: una tribuna, un ràfec curvilini en cantonada, un segon ràfec separat del pla principal. Per mitjà del treball formal en una cantonada, Churruca intensifica l’interès de l’objecte des de tots els punts de visió. -
Escola Josep Maria Folch i Torres
GATCPAC, Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé
La Generalitat Republicana va ser molt sensible a la proposta del GATCPAC de definir uns nous estàndards que facilitessin la implantació massiva d'escoles a tot Catalunya i es van començar a promoure alguns prototips que responien a aquest objectiu. Aquest és el cas del Grup Escolar Folch i Torres, que s’havia plantejat com un prototip per a les escoles d’educació infantil: estava concebut a partir d’un mòdul funcional i repetible que permetia dimensionar i ampliar les escoles en funció del nombre d’estudiants. Aquest grup estava format per dos mòduls (dues escoles) que, preveient una possible ampliació, es van construir a un extrem del solar, deixant els laterals cecs per a la futura connexió. Als anys cinquanta es va fer una ampliació a la façana oest, sense respectar el sistema originari de mòduls idèntics. El GATCPAC promovia una sèrie de conceptes arquitectònics que calia tenir en compte en construir una escola: espai i mobiliari proporcionats a les dimensions del nen, bona orientació i fàcil connexió de les aules amb l'exterior, bona ventilació i màxima il·luminació. Amb aquestes premisses es van construir les escoles de Palau. -
Casa Rosales
GATCPAC, Ricardo de Churruca Dotres
Edifici de planta rectangular aïllat situat al barri de la Bonanova. Consta de semisoterrani, planta baixa, dos pisos i coberta plana; sobre la coberta hi ha una petita edificació d'una planta amb teulada a doble vessant, que no és visible des del carrer. A l'interior hi havia dos habitatges iguals per planta, la distribució dels quals es feia al voltant de l'espai del saló-menjador. A les quatre façanes les obertures, totes elles rectangulars sense decoració, s'organitzen seguin uns eixos longitudinals. En els costats llargs es situen les portes d'entrada a les quals s'accedeix a partir d'un tram d'escala que salva l'espai ocupat pel semisoterrani; en una d'aquestes façanes hi ha un balcó corregut d'obra per planta, que ocupa l'espai de dos obertures. En les dos façanes més estretes, la part central de cada planta esta ocupada per un gran finestral que dona pas a un balcó d'obra i una finestra a banda i banda. El parament està arrebossat i pintat de color crema excepte els murs dels balcons que estan pintats d'un color terròs que fa que ressaltin. Aquest edifici és el resultat de la transformació d'un xalet unifamiliar en una casa de pisos de lloguer. De la casa original només es conserva el jardí, actualment transformat en aparcament, un petit edifici annex, la porta d'entrada i la reixa exterior de la finca decorada amb rajoles. Ela promotors d'aquesta obra van ser Ignacio Rosales Fernández de Castro i la seva cunyada Manuela de Arquer, vídua de José Rosales. L'any 1954 l'arquitecte Joan Baca i Reixach va fer una reforma per adaptar-ho a dispensari de la Clínica Dexeus. Actualment (2018), acull el centre mèdic Milenium Iradier de Sanitas. -
Casa de Vidre
GATCPAC, Sixte Illescas i Mirosa
La planta tipus acull tres habitatges per replà, si bé s’ha intentat col·locar el màxim de serveis comuns a la planta baixa, i es dóna un caràcter especial a les dues darreres plantes. Els habitatges de la planta cinquena disposen d’una terrassajardí a sobre, a la qual s’accedeix en vertical des del menjador. La darrera planta és ocupada per quatre estudis, també amb la seva pròpia terrassa-jardí. L’edifici és un motiu d’experimentació d’uns procediments constructius nous, que han de servir per donar el mínim gruix a la coberta plana, o permetre que les lloses dels trams d’escala siguin autoportants. -
Casa Bloc
GATCPAC, Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Subirana, Josep Torres Clavé
Es tracta d’una recreació de la proposta d’habitatges à redent, formulada per Le Corbusier l’any 1922 per a un teixit urbà amb una densitat de 300 habitants per hectàrea i habitatge luxós. El projecte del GATCPAC, destinat a habitatge social, també situa el conjunt en direcció nord-sud, de manera que els habitatges queden sempre orientats al sud i a l’est. S’accedeix a cada habitatge a través d’un llarg corredor cobert que sempre queda a la banda del nord i l’oest. Els blocs, llargs i estrets, es resolen amb una estructura metàl·lica de dues crugies. La planta inferior disposa d’una terrassa coberta situada davant de la sala d’estar. A la planta superior, a cada parell de crugies hi corresponen tres dormitoris, de manera que el dormitori central queda compensat. La densitat resultant és de 1.140 habitants per hectàrea, molt inferior a la dels teixits urbans tradicionals en illes de cases tancades. -
Grup Escolar Els Convents
En 1935, Sert proyectó dos edificios escolares para el Ayuntamiento de Martorell: el grupo escolar Montserrat, en el barrio de Can Carreres, y el grupo escolar Els Convents, en el huerto del antiguo Convento de los Capuchinos. El grupo Els Convents tiene una planta en L que deja el patio de juegos orientado a sur, contra la montaña. Está formada por tres módulos (tres escuelas) unidos por un pasillo en L que pasa de un lado al otro del edificio, según la orientación. El volumen tiene dos plantas y se apoya sobre un gran muro de piedra que sirve de contención. Sert defendía el hormigón armado como material básico de construcción para cumplir las exigencias que imponía la funcionalidad, negando la aplicación gratuita de elementos ornamentales. A finales de los años sesenta la construcción de la autopista A-7 perjudicó una parte importante de los espacios abiertos del grupo Els Convents y se realizaron algunas modificaciones posteriores en el lado sur del edificio. También se derribó la casa del conserje, obra de Sert. Son uno de los pocos ejemplos que quedan de las construcciones escolares de Sert, lo que les da una especial importancia y hace imprescindible su recuperación. -
Preventori Escola del Segell Pro-Infància Can Xifré
Aquesta escola es va construir com a annex a l'antic hospital Can Xifré, per als nens amb tuberculosi, però mai no va arribar a funcionar a causa de la Guerra Civil. Actualment és la seu del Centre de Documentació i Estudis Salvador Espriu. L’edifici està format per dos mòduls educatius, separats per una crugia d’accés, amb distribuïdor i serveis. Cinc crugies en total. Cadascuna està coberta per una volta catalana que ja no es recolza sobre murs portants, sinó sobre jàsseres, cosa que augmenta l'amplitud de l'espai. És un edifici blanc, de volumetria abstracta i contundent, pròpia dels CIAM, que es recolza sobre un basament de pedra. Les aules donen a una terrassa orientada a sud, que serveix per fer classes a l'aire lliure i està protegida per una llosa de formigó que segueix l'estètica del maquinisme, com l'ala d'un avió. L'encàrrec va ser realitzat pel Segell proinfància, una organització creada durant la Segona República, el 1933, que tenia la missió de recaptar diners per a la construcció i el manteniment d'edificis dedicats a la prevenció de la tuberculosi. Els diners que es recaptaven provenia de la venda de segells per Nadal. -
Dispensari Antituberculós
GATCPAC, Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Subirana, Josep Torres Clavé
L’edifici, destinat a cobrir una necessitat sanitària que era candent a l’època, no atén les alineacions de carrer sinó que s’organitza en dos cossos paral·lels orientats d’est a oest i articulats en una disposició en L. S’entra al recinte per un jardí semipúblic que dóna accés directe als dos cossos. El bloc situat a la banda nord conté els consultoris, els laboratoris i els arxius. El cos situat al fons del solar allotja la sala de conferències i la biblioteca a les plantes superiors. La disposició de totes les estances, el sistema de circulacions i el tractament de les façanes responen a un seguiment rigorós del programa i de l’àbac solar, al marge de les constriccions de l’emplaçament. Es tracta d’un model d’inserció dels conceptes del racionalisme dins un teixit que no és tingut en compte, i que queda criticat implícitament per l’estricta funcionalitat del mateix edifici. -
Habitatges Diagonal
GATCPAC, Ricardo de Churruca Dotres, Germán Rodríguez Arias
Conjunt de cinc edificis entre mitgeres projectats unitàriament, que ocupa mitja poma triangular de l'Eixample de Barcelona, inclòs un xamfrà. Les ordenances municipals i el desig lògic dels promotors d’aprofitar al màxim l’edificabilitat han determinat la volumetria del conjunt, que és notablement compacta i amb una geometria difícil de resoldre. Les distribucions de cadascun dels cinc edificis s'han hagut d'adaptar simultàniament a les exigències funcionals del programa i les particularitats morfològiques de cada solar, que són molt diferents. En un dels costats de la mansana s'obre un gran pati, cosa que permet augmentar el perímetre de la façana interior, millorant la ventilació i l'assoleig dels habitatges. A més, l'obertura del pati permet corregir les diferències de nivell a causa del pendent del carrer. El conjunt ha estat unificat per mitjà d'un aplacat de pedra de color beix i per una trama uniforme de finestres quadrades. La solució de cada alçat segueix un esquema de composició diferent per respondre a cada situació en particular, generant alguns efectes estètics de gran modernitat compositiva: per exemple, a la cantonada de l'avinguda Diagonal amb el carrer Enrique Granados, es retallen les terrasses al volum i es pinta linterior de color granat per augmentar la sensació de profunditat.
Arxiu
-
Dibuix
Perspectiva de l'edifici d'Habitatges Pàdua.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Diorama del Pla Macià.
© Fons Josep Torres Clavé / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva del Dispensari Antituberculós.
Arxiu Històric del COAC
