Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

El GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) va ser un moviment arquitectònic català, que durà de 1928-1939, coincidint en gran part amb la Segona República Espanyola.
Va ser un moviment radical i gran exponent del racionalisme al nostre país, portant el coneixement de les avantguardes europees, Le Corbusier, Gropius i la Bauhaus, Mies van der Rohe, i el grup TECTON entre d'altres.
El grup es va formar exactament el 1929 a Barcelona, incorporant un local pel grup el 1931 ubicat al Pg. de Gràcia, 99.
Els socis principals van ser Josep Torres Clavé, Josep Lluís Sert, Antoni Bonet Castellana, Raimon Duran i Reynals, Germà Rodríguez Arias, Joan Baptista Subirana, Sixte Illescas i Mirosa, Cristòfol Alzamora i Abreu, Josep Soteras Mauri, Pere Armengou i Torra, Lluís Riudor, Manuel Subiño i Ripoll, Ricard Ribas Seva, Marino Canosa Gutiérrez, Jaume Mestres i Fossas, Josep Maria Martino Arroyo, Josep Claret.
L'activitat intensa del grup en un curt període de temps es plasma en l'edició de la revista AC (Actividad Contemporanea), de 1931-1937, així com els lligams amb grups internacionals com el CIRPAC i participant als congressos del CIAM, i com no el GATEPAC.
L'obra més representativa serien el dispensari anti-tuberculós, la casa Bloc, estudis tals com el Pla Macià o la Ciutat de Repòs i Vacances, o debats públics com el problema escolar o la degradació del barri de Ciutat Vella.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (22)

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia (22)

  1. Casa Vilaró

    GATCPAC, Sixte Illescas i Mirosa

    Casa Vilaró

    La Casa Vilaró és un dels primers edificis racionalistes de Barcelona, edificat per un Sixte Illescas que encara no havia fet trenta anys. Es tracta, doncs, d’un edifici de joventut creat per un dels membres fundadors del GATCPAC. La casa queda emplaçada a un turó extraordinàriament costerut sobre el qual l’avinguda del Coll del Portell serpenteja per salvar-ne el pendent, retorçada sobre si mateixa fins a l’extrem que la parcel·la on s’assenta queda servida dos cops pel mateix carrer. L’edifici és de molt difícil percepció des del carrer. La part posterior queda tapada per una tanca d’obra d’uns tres metres aproximadament i la part anterior per la vegetació crescuda que els propietaris han mantingut al jardí. Només presenta una tàpia que dóna al carrer, amb la porta del garatge. Es relaciona amb les vistes llunyanes sobre Barcelona i crea el seus propis espais exteriors mitjançant la terrassa seguida que recorre el perímetre continu i corb que forma el seu perfil característic. Aquesta terrassa està coberta per un ràfec de la mateixa amplada, subjectat per sis columnes metàl·liques de secció mínima. L'aspecte de l'edifici recorda el d’un vaixell i s’adscriu al corrent “naval” del primer Moviment Modern. La casa s’organitza amb els espais de dia a la planta primera, servits per la terrassa, abocats a la vista, i una planta baixa que conté les habitacions, il·luminades zenitalment per una finestra seguida llarga i estreta, situada just en contacte amb el sostre, de disseny singular, que contribueix a crear la il·lusió que la zona de dia flota sobre el terreny. La casa és d’ús privat i els interiors contenen elements de mobiliari dissenyats pel mateix Illescas. Al costat oest es disposa un passatge totalment esglaonat des del qual és fàcil obtenir alguna visió propera de la casa.
  2. Casa Trinitat Arias

    GATCPAC, Germán Rodríguez Arias

    Casa Trinitat Arias

    En línia amb les premisses del GATCPAC, Rodríguez Arias es proposa la construcció d’habitatges amb uns bons estàndards de superfície i confort a costos molt baixos, gràcies als procediments constructius emprats. L’estructura és mixta, de maó i de peus drets de ferro, per afavorir els espais amplis i no sotmetre la disposició al sistema portant. Els sostres estan fets amb revoltons. Els paviments són de mosaic hidràulic, i les portes i finestres adopten els models estandarditzats pel mateix GATCPAC. L’edifici disposa de calefacció central, i tot l’utillatge de les cuines i els banys adopta la tecnologia més innovadora del moment.
  3. Casa Jenara López

    GATCPAC, Josep Lluís Sert

    Casa Jenara López

    Es tracta d’una interpretació personal del concepte d’habitatge llegat per Le Corbusier. Els habitatges s’organitzen en dos nivells, amb accessos independents. A totes dues plantes, un petit distribuïdor central dóna accés a totes les estances. A baix hi ha la sala d’estar, el menjador, la cuina, un dormitori i les zones de servei. A dalt hi ha la resta de dormitoris, a més d’una galeria que envolta la sala d’estar i va a morir al petit balcó de la cantonada. L’organització en habitatges dúplex queda reflectida a la façana, que altera l’escala convencional i proposa una imatge més dignificada de l’habitatge urbà.
  4. Sanatori de Sant Joan de Déu

    GATCPAC, Germán Rodríguez Arias

    Sanatori de Sant Joan de Déu

    El sanatori està destinat a uns 35 nens raquítics, pretuberculosos i de mal de Pott, que és el que permetia el pressupost assignat a aquest efecte. Per això és situat en el punt més alt de la ciutat, permanentment airejat i amb una magnífica vista a tot el voltant. La planta segueix una traça lineal trencada per un angle obtús, i la bisectriu d’aquest angle segueix exactament la direcció nord-sud, per al màxim aprofitament dels raigs solars a la galeria, que és l’estança més important. Una part de la galeria rep els raigs del sol naixent, i l’altra part rep els raigs de ponent, la qual cosa garanteix el màxim temps d’exposició solar dels malalts.
  5. Habitatges Astoria

    GATCPAC, Germán Rodríguez Arias

    Habitatges Astoria

    L’edifici consta de sis habitatges per planta, dels quals tres donen al carrer París i els altres tres al pati interior de l’illa de cases. Els habitatges de la darrera planta són dúplexs, amb escales exteriors de comunicació entre tots dos nivells, a més de les interiors. L’estructura portant contempla el fet que a la planta baixa hi ha un cinema, i es resol per mitjà de peus drets metàl·lics de secció mínima, que són descarregats a baix. La distribució dels habitatges reflecteix les contradiccions entre les aspiracions del GATCPAC en matèria d’habitatge i la permissivitat de les ordenances municipals pel que fa a l’aprofitament del sòl.
  6. Joieria Roca

    GATCPAC, Josep Lluís Sert

    Joieria Roca

    Durante los años 30, Barcelona estaba llevando a cabo un proceso de internacionalización de la cultura catalana y el Passeig de Gràcia se estaba convirtiendo en el paseo más elegante y prestigioso del momento. Rogeli Roca, que era un joyero que estaba muy interesado en el diseño contemporáneo y en los movimientos de vanguardia, decidió trasladar la joyería familiar que estaba situada en Las Ramblas, delante del Liceo, y llevarla a la esquina de Passeig de Gràcia con la Gran Via. Era amigo de Sert y le encargó el proyecto. Éste es un buen ejemplo de cómo intervenir con valentía en un edificio existente, aunque la normativa actual no permitiría plantear una actuación de este tipo a causa de la protección del Eixample. La propuesta de Sert es radical y consecuente con las posibilidades que ofrece la estructura metálica del edificio, que permanecía oculta bajo las fachadas neoclásicas del Eixample. La nueva fachada se libera completamente de las restricciones de los muros de carga y se plantea como un cerramiento ligero. Una piel traslúcida, ejecutada con materiales pulidos y reflectantes, que contrasta radicalmente con la textura mate y la opacidad del revoco. Esta fachada causó mucha polémica en la sociedad del momento.
  7. Casa Barangé

    GATCPAC, Ricardo de Churruca Dotres, Germán Rodríguez Arias

    Casa Barangé

    Churruca respon amb la millor retòrica racionalista a un emplaçament peculiar: una placeta situada encara sobre el pont de Vallcarca, amb una de les façanes que es desploma sobre el carrer que passa per sota el pont. El xalet assumeix el caràcter radicalment pla de la façana lateral, mentre que la façana principal es desdobla per mitjà d’una sèrie d’elements que donen profunditat al jardí: una tribuna, un ràfec curvilini en cantonada, un segon ràfec separat del pla principal. Per mitjà del treball formal en una cantonada, Churruca intensifica l’interès de l’objecte des de tots els punts de visió.
  8. Casa Rosales

    GATCPAC, Ricardo de Churruca Dotres

    Casa Rosales

    Edifici de planta rectangular aïllat situat al barri de la Bonanova. Consta de semisoterrani, planta baixa, dos pisos i coberta plana; sobre la coberta hi ha una petita edificació d'una planta amb teulada a doble vessant, que no és visible des del carrer. A l'interior hi havia dos habitatges iguals per planta, la distribució dels quals es feia al voltant de l'espai del saló-menjador. A les quatre façanes les obertures, totes elles rectangulars sense decoració, s'organitzen seguin uns eixos longitudinals. En els costats llargs es situen les portes d'entrada a les quals s'accedeix a partir d'un tram d'escala que salva l'espai ocupat pel semisoterrani; en una d'aquestes façanes hi ha un balcó corregut d'obra per planta, que ocupa l'espai de dos obertures. En les dos façanes més estretes, la part central de cada planta esta ocupada per un gran finestral que dona pas a un balcó d'obra i una finestra a banda i banda. El parament està arrebossat i pintat de color crema excepte els murs dels balcons que estan pintats d'un color terròs que fa que ressaltin. Aquest edifici és el resultat de la transformació d'un xalet unifamiliar en una casa de pisos de lloguer. De la casa original només es conserva el jardí, actualment transformat en aparcament, un petit edifici annex, la porta d'entrada i la reixa exterior de la finca decorada amb rajoles. Ela promotors d'aquesta obra van ser Ignacio Rosales Fernández de Castro i la seva cunyada Manuela de Arquer, vídua de José Rosales. L'any 1954 l'arquitecte Joan Baca i Reixach va fer una reforma per adaptar-ho a dispensari de la Clínica Dexeus. Actualment (2018), acull el centre mèdic Milenium Iradier de Sanitas.
  9. Casa de Vidre

    GATCPAC, Sixte Illescas i Mirosa

     Casa de Vidre

    La planta tipus acull tres habitatges per replà, si bé s’ha intentat col·locar el màxim de serveis comuns a la planta baixa, i es dóna un caràcter especial a les dues darreres plantes. Els habitatges de la planta cinquena disposen d’una terrassajardí a sobre, a la qual s’accedeix en vertical des del menjador. La darrera planta és ocupada per quatre estudis, també amb la seva pròpia terrassa-jardí. L’edifici és un motiu d’experimentació d’uns procediments constructius nous, que han de servir per donar el mínim gruix a la coberta plana, o permetre que les lloses dels trams d’escala siguin autoportants.
  10. Escola Josep Maria Folch i Torres

    GATCPAC, Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé

    La Generalitat Republicana fue muy sensible a la propuesta del GATCPAC de definir unos nuevos estándares que facilitaran la implantación masiva de escuelas en toda Cataluña y se empezaron a promover algunos prototipos que respondían a este objetivo. Éste es el caso del Grupo Escolar Folch i Torres, que se había planteado como un prototipo para las escuelas de educación infantil: estaba concebido a partir de un módulo funcional y repetible que permitía dimensionar y ampliar las escuelas en función del número de estudiantes. Este grupo estaba formado por dos módulos (dos escuelas) que, previendo una posible ampliación, se construyeron en un extremo del solar, dejando los laterales ciegos para la futura conexión. En los años cincuenta se hizo una ampliación en la fachada oeste, sin respetar el sistema originario de módulos idénticos. El GATCPAC promovía una serie de conceptos arquitectónicos que debían tenerse en cuenta al construir una escuela: espacio y mobiliario proporcionados a las dimensiones del niño, buena orientación y fácil conexión de las aulas con el exterior, buena ventilación y máxima iluminación. Con estas premisas se construyeron las escuelas de Palau.
  11. Casa Bloc

    GATCPAC, Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Subirana, Josep Torres Clavé

    Casa Bloc

    Es tracta d’una recreació de la proposta d’habitatges à redent, formulada per Le Corbusier l’any 1922 per a un teixit urbà amb una densitat de 300 habitants per hectàrea i habitatge luxós. El projecte del GATCPAC, destinat a habitatge social, també situa el conjunt en direcció nord-sud, de manera que els habitatges queden sempre orientats al sud i a l’est. S’accedeix a cada habitatge a través d’un llarg corredor cobert que sempre queda a la banda del nord i l’oest. Els blocs, llargs i estrets, es resolen amb una estructura metàl·lica de dues crugies. La planta inferior disposa d’una terrassa coberta situada davant de la sala d’estar. A la planta superior, a cada parell de crugies hi corresponen tres dormitoris, de manera que el dormitori central queda compensat. La densitat resultant és de 1.140 habitants per hectàrea, molt inferior a la dels teixits urbans tradicionals en illes de cases tancades.
  12. Grup Escolar Els Convents

    GATCPAC, Josep Lluís Sert

    En 1935, Sert proyectó dos edificios escolares para el Ayuntamiento de Martorell: el grupo escolar Montserrat, en el barrio de Can Carreres, y el grupo escolar Els Convents, en el huerto del antiguo Convento de los Capuchinos. El grupo Els Convents tiene una planta en L que deja el patio de juegos orientado a sur, contra la montaña. Está formada por tres módulos (tres escuelas) unidos por un pasillo en L que pasa de un lado al otro del edificio, según la orientación. El volumen tiene dos plantas y se apoya sobre un gran muro de piedra que sirve de contención. Sert defendía el hormigón armado como material básico de construcción para cumplir las exigencias que imponía la funcionalidad, negando la aplicación gratuita de elementos ornamentales. A finales de los años sesenta la construcción de la autopista A-7 perjudicó una parte importante de los espacios abiertos del grupo Els Convents y se realizaron algunas modificaciones posteriores en el lado sur del edificio. También se derribó la casa del conserje, obra de Sert. Son uno de los pocos ejemplos que quedan de las construcciones escolares de Sert, lo que les da una especial importancia y hace imprescindible su recuperación.
  13. Preventori Escola del Segell Pro-Infància Can Xifré

    GATCPAC, Josep Lluís Sert

    Esta escuela se construyó como anexo al antiguo hospital Can Xifré, para los niños con tuberculosis, pero nunca llegó a funcionar a causa de la Guerra Civil. Actualmente es la sede del Centro de Documentación y Estudios Salvador Espriu. El edificio está formado por dos módulos educativos, separados por una crujía de acceso, con distribuidor y servicios. Cinco crujías en total. Cada una está cubierta por una bóveda catalana que ya no se apoya sobre muros portantes, sino sobre jácenas, lo que aumenta la amplitud del espacio. Es un edificio blanco, de volumetría abstracta y contundente, propia de los CIAM, que se apoya sobre un basamento de piedra. Las aulas dan a una terraza orientada a sur, que sirve para dar clases al aire libre y está protegida por una losa de hormigón que sigue la estética del maquinismo, como el ala de un avión. El encargo fue realizado por el Sello proinfancia, una organización creada durante la Segunda República, en 1933, que tenía la misión de recaudar dinero para la construcción y mantenimiento de edificios dedicados a la prevención de la tuberculosis. El dinero que se recaudaba provenía de la venta de sellos en Navidad.
  14. Dispensari Antituberculós

    GATCPAC, Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Subirana, Josep Torres Clavé

    Dispensari Antituberculós

    L’edifici, destinat a cobrir una necessitat sanitària que era candent a l’època, no atén les alineacions de carrer sinó que s’organitza en dos cossos paral·lels orientats d’est a oest i articulats en una disposició en L. S’entra al recinte per un jardí semipúblic que dóna accés directe als dos cossos. El bloc situat a la banda nord conté els consultoris, els laboratoris i els arxius. El cos situat al fons del solar allotja la sala de conferències i la biblioteca a les plantes superiors. La disposició de totes les estances, el sistema de circulacions i el tractament de les façanes responen a un seguiment rigorós del programa i de l’àbac solar, al marge de les constriccions de l’emplaçament. Es tracta d’un model d’inserció dels conceptes del racionalisme dins un teixit que no és tingut en compte, i que queda criticat implícitament per l’estricta funcionalitat del mateix edifici.
  15. Habitatges Diagonal

    GATCPAC, Ricardo de Churruca Dotres, Germán Rodríguez Arias

    Habitatges Diagonal

    Conjunto de cinco edificios entre medianeras proyectados unitariamente, que ocupa media manzana triangular del Eixample de Barcelona, incluido un chaflán. Las ordenanzas municipales y el deseo lógico de los promotores de aprovechar al máximo la edificabilidad han determinado la volumetría del conjunto, que es notablemente compacta y con una geometría difícil de resolver. Las distribuciones de cada uno de los cinco edificios se han tenido que adaptar simultáneamente a las exigencias funcionales del programa y a las particularidades morfológicas de cada solar, que son muy distintas. En uno de los lados de la manzana se abre un gran patio, lo que permite aumentar el perímetro de la fachada interior, mejorando la ventilación y el asoleo de las viviendas. Además, la apertura del patio permite corregir las diferencias de nivel debidas a la pendiente de la calle. El conjunto se ha unificado por medio de un aplacado de piedra de color beige y por una trama uniforme de ventanas cuadradas. La solución de cada alzado sigue un esquema de composición diferente para responder a cada situación en particular, generando algunos efectos estéticos de gran modernidad compositiva: por ejemplo, en la esquina de la avenida Diagonal con la calle Enrique Granados, se recortan las terrazas en el volumen y se pinta el interior de color granate para aumentar la sensación de profundidad.

Arxiu

  • Diorama del Pla Macià.

    Dibuix

    Diorama del Pla Macià.

    © Fons Josep Torres Clavé / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del Dispensari Antituberculós.

    Dibuix

    Perspectiva del Dispensari Antituberculós.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'edifici d'Habitatges Pàdua.

    Dibuix

    Perspectiva de l'edifici d'Habitatges Pàdua.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia (31)

Autors (10)