Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Obres (12)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (13)
-
Edifici de Serveis del Complex Turístic Politur
Antoni Bonet Castellana, Josep Maria Esquius i Prat, Josep Puig i Torné
L'edifici es troba situat a l'entrada del Complex Turístic Politur i engloba una sèrie de serveis molt variats d'atenció al públic: centre d'informació, supermercat, magatzem general, oficines de venda, administració, oficina tècnica i aparcament. Amb l'objectiu de funcionar com a reclam publicitari per a la venda de parcel·les s'ha afegit un element espectacular completament diferenciat de la resta de l'edifici. Aquest reclam està format per un sistema de làmines de formigó armat que generen un gran paraigua triangular que es divideix en quatre triangles equilàters. El triangle central dibuixa un buit retallat i cada un dels tres triangles restants ve definit per tres paraboloides hiperbòlics de 8cm de gruix. Aquests tres triangles estan recolzats sobre tres pilars de formigó armat que reben un sistema de tensors a la part superior per suportar la coberta. Els pilars porten incorporats els focus que il·luminen la coberta per sota. La resta de l'edifici està resolt amb estructura d'acer per a diferenciar-se totalment del paraigua publicitari i sobre la coberta es desenvolupa l'aparcament. L'espai buit que queda entre el paraigua i la coberta emmarca el conjunt de la urbanització. -
Urbanització Mirador
Josep Maria Esquius i Prat, Josep Puig i Torné
En 1964, Josep Puig i Torné abandonó el despacho de Antoni Bonet i Castellana para asociarse con Josep M. Esquius, un arquitecto que colaboraba con ellos desde que era estudiante. La urbanización Mirador, que sería su primer proyecto, está planteada en forma de cruz para que todas las parcelas tengan una buena relación con el paisaje. En el centro de la gran cruz es donde se encontraban localizados los servicios comunitarios, como el casino y la piscina, pero que no se construyeron. Al entrar en la urbanización, lo primero que nos encontramos son dos promociones de apartamentos entre medianeras, los edificios Vela 1 y Vela 2, que son dos agrupaciones muy interesantes de apartamentos retranqueados, con la fachada principal inclinada unos sesenta grados. El resto de la urbanización está resuelta con viviendas unifamiliares aisladas, construidas por encargo a partir de cuatro modelos que podían adaptarse a las necesidades de los clientes y la topografía del solar: Diamante, Esmeralda, Perla y Topacio. El resultado es un conjunto muy variado y de una gran calidad expresiva, que se completa con un edificio de cuatro bungalós adosados de gran interés. Algunas de estas casas han sido más o menos transformadas, pero muchas de ellas todavía conservan el estado original. Cabe destacar que también se aplicaron algunos principios urbanísticos de la teoría de las ciudades jardín, como, por ejemplo, la ausencia de vallas entre las parcelas y la introducción de recorridos peatonales. -
Monument a les Homilies d’Organyà
Josep Maria Esquius i Prat, Josep Puig i Torné
El monument a les Homilies d'Organyà és un petit immoble de planta circular cobert per dos trams de llosat, el superior de forma cònica, culminat per una creu metàl·lica, separats per una secció de petites finestres corregudes, presents també sota del ràfec del tram inferior de llosat. L'estructura és sostinguda internament per deu nervis de formigó que s'uneixen en una clau central, del mateix material. El conjunt està semisoterrat a la plaça. L'accés es fa pel costat sud del conjunt, a través d'una porta de fusta que ocupa tota l'alçada de l'edifici, fins al ràfec del tram superior del llosat. Dos bancs correguts de formigó situats a banda i banda del desmunt que salva la diferència entre el nivell del parc i el nivell de la vorera, canalitzen l'accés entre el carrer i la porta del monument, un accés que apunta directament, cap a la col·legiata de Santa Maria d'Organyà, lloc on es varen trobar les Homilies i on possiblement foren escrites al segle XII. A l'interior trobem un relleu de fusta dedicat a les Homilies, obra de l'escultor d'Organyà, Josep Maria Xart, que data de l'any 2002. L'immoble és construí segons projecte de Josep Puig Torné. -
Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA
Finalista. Categoria: Intervenció en el Patrimoni ConstruïtRestauració del Monestir de Sant Benet de Bages