Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Obres (36)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (37)

  1. Capella del Convent de la Sagrada Família

    Josep Puig i Torné, Josep Miquel Serra de Dalmases

    Capella del Convent de la Sagrada Família

    La iglesia nueva se adosa al convento en el solar adyacente, ya que la antigua capilla era insuficiente para las actuales necesidades del Noviciado, como lo era también el refectorio, cocina y despensas. Las directrices del proyecto las ha determinado la necesidad de establecer un paso entre el antiguo edificio y la iglesia nueva, la exigencia de una entrada digna al conjunto y una zonificación adecuada desde el punto de vista urbanístico. En la fachada se ha dispuesto un porche y un jardín de entrada que cumplen las funciones de aislar y separar el convento de la vía pública, defendiéndolo del exterior con una celosía y vegetación: un acceso recogido a la iglesia y un final agradable a la calle. Las características del entorno y el clima de los Pirineos han determinado la forma y los materiales del proyecto, que combina el lenguaje y materiales modernos con cubiertas inclinadas y materiales del lugar. Los testeros y muros de carga son de mampostería, mientras que la estructura de la iglesia es de pórticos articulados de hormigón armado que sostienen una cubierta de pizarra a dos aguas. Predominan los elementos en su color natural, piedra, madera, metales y cristales de color.
  2. Quiosc al Càmping Salou

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Quiosc al Càmping Salou

    El càmping Salou va ser projectat el 1956 per l’arquitecte Josep Maria Monravà López. Al llarg dels seus trenta anys d’història, el càmping va anar evolucionant amb diferents fases projectades per varis arquitectes. Així, l’any 1961, els arquitectes Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné van projectar un edifici de quiosc que van situar a la plaça central del càmping. Aquest edifici tenia una clara vocació pública, tant pel seu ús com per la seva definició. Van construir un pavelló hexagonal de 3,5m de costat, en dos nivells: la planta inferior contenia una barra perimetral en la què es venien diaris i es servien begudes, i la planta superior albergava dues oficines i un servei. Ambdós nivells estaven comunicats per una escala exterior metàl·lica, adossada a un dels costats de l’hexàgon. Aquest pavelló va ser construït amb tècniques en sec, un sistema molt diferent dels edificis projectats per Monravà. En aquest cas, els arquitectes van utilitzar un entramat de perfils metàl·lics que cohesionava els sis pilars que formaven l’hexàgon, i també un doble pilar central que rebia les bigues vistes dels forjats. Pel què fa a les façanes, la planta baixa responia al seu ús públic mitjançant l’obertura d’alguns dels seus costats amb panells abatibles que projectaven ombra sobre la barra. Les parts massisses de la planta baixa, així com l’interior de les oficines, es resolien amb panells de fòrmica de color gris clar, que destacaven per contrast amb l’estructura pintada de color verd fosc. Pel què respecta al nivell superior, dues de les façanes es van resoldre mitjançant panells de xapa ondulada de color ambre, que també contrastaven amb l’estructura i amb els altres quatre costats amb fusteries de vidre. Els arquitectes van estendre l’hexàgon cap a l’espai públic que envoltava el pavelló. Per assolir-ho, van utilitzar una plataforma formada per tres hexàgons de les mateixes dimensions, que s’adaptaven a la topografia mitjançant murs baixos resseguint el perímetre. Mantenint l’essència d’altres edificis del càmping anteriors, aquests murs podien ser utilitzats com a bancs, i aportaven caràcter urbà al conjunt. Actualment, es poden identificar els fonaments d’aquest quiosc, que va ser enderrocat en el procés de transformació del càmping en Parc Municipal pel seu estat de conservació inadequat.
  3. Casa Rubió

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Casa Rubió

    Situada a sobre d’un promontori rocós davant del mar, la casa s’adapta a la irregularitat del terreny per mitjà de nombroses tirades a 45 graus i una combinació de materials que inclou el paredat vist, l’emblanquinat i les superfícies vidrades. La sala d’estar dóna paral·lelament al paisatge, mentre que les terrasses hi apunten els angles aguts. Els dormitoris se situen sota la terrassa principal, de manera que tota la casa forma un gran organisme a dos nivells. El díedre que tanca la terrassa superior i els terrassaments que porten fins a la platgeta responen a una transformació integral de l’indret.
  4. Apartaments Xipre

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Apartaments Xipre

    En un terreny amb una topografia variable i pronunciada, Bonet superposa dotze crugies de 5 metres d’amplada, estrictament orientades de nord a sud, que serveixen de pauta per a l’adaptació dels apartaments al pendent. Els mòduls que componen els habitatges s’esglaonen progressivament i creen salts d’una planta, tot adaptant-se a la topografia sense rebaixos ni terraplens. Aquesta disposició permet unificar elements constructius que es repeteixen, com ara les fusteries i les baranes, que són identificables dins la imatge variable que ofereix el conjunt. Els apartaments es desplacen per les crugies a la recerca de la millor situació, i cada unitat ocupa dues crugies i dues plantes. De la mateixa manera que en altres projectes d’aquesta època, Bonet assaja dispositius que li permetin de combinar les lleis de la naturalesa amb un criteri geomètric, i el resultat és un conjunt unitari on es produeixen un gran nombre de formes i situacions particulars.
  5. Apartaments Madrid

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Apartaments Madrid

    Los apartamentos Madrid están situados en un terreno de acusada pendiente con vistas al mar, y en medio de un bosque existente de pinos muy altos. El conjunto se coloca sobre la pendiente de un solar muy alargado, acumulando los apartamentos en tres plantas como si fueran un muro de contención, con dos fachadas principales muy distintas: en la fachada de acceso se perciben dos plantas y, en la fachada sur, tres. Al acumular los apartamentos en tres plantas se puede mantener la máxima superficie de bosque delante del bloque para respetar el entorno y filtrar las vistas y el asoleo de la fachada sur. La estructura del conjunto está formada por una serie de muros de carga paralelos, con una crujía de 5 metros. Estos muros se van retranqueando en planta y en sección cada dos crujías para adaptarse a la pendiente del terreno natural. El acceso a los apartamentos se produce a través de la planta intermedia, por medio de un porche retranqueado en planta y en sección por la parte de atrás. Los apartamentos en cada planta son distintos, porque responden a situaciones muy distintas en función de su relación con el porche o con el muro de contención. Los muros de carga en los retranqueos están revestidos con la piedra del lugar para integrarse con el paisaje. El resto de los muros son blancos, y la fachada que da al mar dispone de grandes terrazas que coinciden con las zonas de estar, y están soportadas por pilares metálicos.
  6. Snack Bar i Vestuaris Cala Crancs

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Snack Bar i Vestuaris Cala Crancs

    Cuando Bonet empezó a tener encargos en Catalunya se asoció con Josep Puig i Torné para desarrollar los proyectos. Juntos construyeron una serie de proyectos residenciales en el Cap de Salou: los apartamentos Xipre, Cala Vinya, Reus, Madrid, la casa Rubio y el snack y vestuarios Cala Crancs, actualmente conocidos como la plaza de los triángulos. El promotor de estos equipamientos fue Josep Lluís Rubio, el mismo propietario de la casa Rubio. El conjunto constituye un proyecto de paisaje que consiste en la construcción del camino de acceso a la playa, a lo largo del cual se van distribuyendo distintos equipamientos. El de más arriba es el chiringuito, que actualmente sirve de centro cívico. El siguiente es una plaza con un porche para celebrar actividades con los vecinos. El tercero es otro porche que sirve de mirador y está construido justo encima de los vestuarios. Cada una de estas tres piezas es un triángulo de hormigón armado soportado sobre pilares metálicos que siguen el mismo criterio compositivo que la casa Rubio, sólo que al tener mayor libertad funcional se pueden disgregar y definir un espacio público. Parecen fragmentos de espacio que se hubieran desprendido directamente de la vivienda.
  7. Apartaments Cala Viña

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Apartaments Cala Viña

    Los apartamentos Cala Vinya están situados en un terreno en pendiente y forman un conjunto de quince bloques de seis viviendas cada uno. Estos bloques forman dos hileras que rodean una explanada central donde se encuentran el aparcamiento, las piscinas y otros servicios comunes. Cada bloque tiene tres plantas, con dos apartamentos por planta, a los que se accede mediante un sistema de pasarelas y escaleras exteriores situadas en los espacios intermedios. Los apartamentos son mínimos, y se organizan a partir de un pequeño núcleo de servicios que separa el único dormitorio de la zona de día. La cocina está abierta, pero separada de la sala de estar comedor por la chimenea. A pesar de que los bloques de Cala Vinya son unidades de seis apartamentos, su imagen está basada en las casas Citrohan de Le Corbusier, que son viviendas unifamiliares aunque tienen cuatro plantas. Todos los apartamentos están orientados a sur, con vistas al mar, lo que genera dos fachadas muy distintas. Las fachadas a sur tienen terrazas de un extremo a otro, con una importante impronta horizontal, mientras que las fachadas a norte tienen una intensa componente vertical, remarcada por las ventanas de los dormitorios que van de suelo a techo, los bajantes cerámicos de color naranja y una textura muy rugosa de la fachada. En la segunda fase se construyó un hotel.
  8. Apartaments Reus

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Apartaments Reus

    Los apartamentos Reus están situados en la parte más alta del Cap de Salou, desde donde se domina toda la costa, con vistas hacia Tarragona. La parte de atrás del terreno está resguardada por un bosque de pinos muy denso. En este caso, Bonet ha agrupado los apartamentos en tres edificios independientes de planta cuadrada que se van escalonando entre sí, tanto en planta como en alzado. Cada bloque se apoya sobre una planta semisótano que contiene los servicios del edificio y sirve de basamento, y cada bloque tiene cuatro apartamentos por planta, distribuidos en forma de molinete, cada uno en una esquina; de esta forma, cada apartamento dispone de dos fachadas y puede ventilar todas las piezas al exterior. A todos ellos se accede a través de un sistema de escaleras exteriores, situadas en las esquinas, que refuerzan la imagen dinámica de la planta. Desde los apartamentos de la última planta se accede al ático, que está retrasado de la fachada, es totalmente vidriado y está protegido con persianas correderas de librillo. La estructura es de muros de carga y está organizada en forma de cruz. Tanto los muros del semisótano como los muros donde se apoyan las escaleras exteriores están revestidos con piedra del Cap de Salou.
  9. Canòdrom Meridiana

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Canòdrom Meridiana

    El programa d’una pista per a curses de llebrers dóna lloc a un edifici peculiar i amb unes servituds pròpies. Bonet concep una llarga construcció en forma de grill de taronja i amb una coberta unitària. L’element tipus de suport consta d’un únic pilar d’acer col·locat al centre, que suporta una jàssera volada a banda i banda. El desequilibri creat es compensa amb el pes del para-sol que filtra la llum del sud, i uns tirants vinculats als pilars que en contraresten el pes. La coberta, fràgil i inestable, és formada per unes riostes que suporten unes planxes prefabricades, i queda fixada definitivament per un tirant a cada extrem. A sota d’aquest gran pla bombat s’hi disposa la plataforma que acull la circulació dels espectadors, com també l’accés a les taquilles d’apostes i a les grades. Sota la plataforma hi ha les gosseres i les dependències de serveis.
  10. Edifici de Serveis del Complex Turístic Politur

    Antoni Bonet Castellana, Josep Maria Esquius i Prat, Josep Puig i Torné

    Edifici de Serveis del Complex Turístic Politur

    L'edifici es troba situat a l'entrada del Complex Turístic Politur i engloba una sèrie de serveis molt variats d'atenció al públic: centre d'informació, supermercat, magatzem general, oficines de venda, administració, oficina tècnica i aparcament. Amb l'objectiu de funcionar com a reclam publicitari per a la venda de parcel·les s'ha afegit un element espectacular completament diferenciat de la resta de l'edifici. Aquest reclam està format per un sistema de làmines de formigó armat que generen un gran paraigua triangular que es divideix en quatre triangles equilàters. El triangle central dibuixa un buit retallat i cada un dels tres triangles restants ve definit per tres paraboloides hiperbòlics de 8cm de gruix. Aquests tres triangles estan recolzats sobre tres pilars de formigó armat que reben un sistema de tensors a la part superior per suportar la coberta. Els pilars porten incorporats els focus que il·luminen la coberta per sota. La resta de l'edifici està resolt amb estructura d'acer per a diferenciar-se totalment del paraigua publicitari i sobre la coberta es desenvolupa l'aparcament. L'espai buit que queda entre el paraigua i la coberta emmarca el conjunt de la urbanització.
  11. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura
    Canòdrom Meridiana

  12. Edifici Renault

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Situat al pas de la Via Augusta per Tarragona, l’Edifici Renault d’Antoni Bonet Castellana i Josep Puig Torné és una de les dues construccions de l’empresa automobilística tenia a Tarragona juntament amb el garatge, taller i aparador projectat per Josep Maria Monravà situat al costat i construït 8 anys abans. En quant a l’Edifici Renault, racionalista, consta de cinc plantes de les quals les tres superiors estan dedicades a l’ús residencial, mentre que la planta baixa i l’entresòl eren destinades a les oficines de Renault (actualment ocupades per un local comercial). L’exterior és d’obra vista, amb una façana lleugera amb persianes abatibles que cobreix els balcons i compleix la funció de mur-cortina.
  13. Casa Rectoral de Sarral

    Josep Puig i Torné

    Edifici construït l'any 1964 sobre l'antiga casa rectoral derruïda juntament amb altres cases de la Plaça de l'Església pel derrocament de la torre campanar durant la darrera guerra civil. Construïda amb pedra irregular i ciment armat, destaquen les obertures en forma de balcó i finestra. A la façana hi ha incrustada mitja coberta jònica i una mènsula antropomòrfica, restes de l'antiga torre campanar. L'obra fou projectada per l'arquitecte sarralenc J. Puig Torner. Després de la guerra civil l'antiga casa rectoral restà en runes fins l'any 1961. Un cop aprovat el projecte de Puig Torner, amb la prestació d'alguns feligresos, es començà l'obra de preparació del solar. L'obra fou executada pel mestre d'obres L. Savidó Rosselló. El 14 de març de 1965 fou inaugurada amb l'assistència del Cardenal de Tarragona Don Benjamín de Arribas y Castro.
  14. Apartaments París

    Josep Puig i Torné

    Los apartamentos se piensan para atender al comportamiento ocioso y despreocupado del periodo estival. Más que una sustracción del paisaje, podemos definir la propuesta de Puig Torné como una sustitución de ese mismo paisaje. Sin violentar el paisaje existente, Puig Torné construye un paisaje nuevo a partir del perímetro cerrado de la construcción. Los límites son precisos. Los apartamentos son un refugio, se separan de la naturaleza salvaje del lugar. El Cabo de Salou, en 1965, cuando se construyen los apartamentos, era un lugar inhóspito de naturaleza salvaje. La característica más notable y acierto del edificio radica en el escalonamiento topográfico provocando un interesante juego volumétrico para mantener la privacidad entre apartamentos a través del escalonamiento topográfico y el desplazamiento en planta de la unidad elemental. El edificio consta de 16 apartamentos organizados en PB+3PP. Puig Torné adopta la sintaxis clara y precisa de la composición neoplástica que caracteriza visualmente la obra, con el uso de barras de hormigón in situ que contrastan con el revoco blanco. Los jardines de planta baja forman terrazas entendidas como abstracción del bancal agrícola catalán, presente en los alrededores del emplazamiento. Las viviendas se separan del viario en cul de sac generando un espacio intermedio, un jardín comunitario de uso vecinal que recrea el paisaje del lugar. Una estrategia perseguida por Antonio Bonet y el propio Puig Torné en los numerosos edificios proyectados en el Cabo de Salou entre 1959 y 1963 Puig Torné propone un modo educado de habitar el paisaje del cabo de Salou antes de su destrucción. Sin que el usuario sea consciente, multiplicando la percepción visual y táctil que produce el sonido del viento, el rumor de las olas, el canto de las aves marinas, los olores del mar y la vegetación o el contraste lumínico de sol y sombra. Habitar de un modo saludable, respetuoso con el medioambiente, al aire libre. Significa también apreciar aquellas impresiones fugitivas del paisaje: variaciones de luz y temperatura en el día, en el tiempo, en las estaciones, apreciar el carácter efímero y dinámico de la naturaleza.
  15. Polígon del Sud-Oest del Besòs

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Enric Giralt i Ortet, Pedro López Iñigo, Josep Puig i Torné, Xavier Subías i Fages

    Polígon del Sud-Oest del Besòs

    Els límits que abasta el present pla són els següents: Alineació Est del carrer de Prim; alineació Sud de la Avinguda de José Antonio Primo de Rivera fins a la plaça de dispersió al costat de l'Besòs; alineació Oest del segon cinturó de Ronda, i alineació Nord del carrer de Llull. El perímetre anteriorment assenyalat abasta terrenys situats al terme municipal de Barcelona i una petita part en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs. Aquesta última zona té un traçat urbanístic a base de grans blocs concebuts com a unitats d'habitació i ha estat projectat per tal d'aconseguir una entrada a Barcelona d'acord amb la importància de la ciutat. Nascut aquest pla parcial de la necessitat de crear un gran polígon destinat a habitatge modest a construir pel Patronat Municipal de l'Habitatge, per les seves especials característiques, ha hagut de conjuminar els següents punts: a) Economia a la urbanització. b) Consideració de la dificultat de desguàs per falta de cota. c) Unió entre la part de Poblat Dirigit i la resta d'edificació que es preveu d'una major categoria. Els dos primers punts es contraposen. La solució que es projecta és la del just mig, ja que l'economia a la urbanització aconsellava conservar la mateixa rasant del terreny amb la consegüent deficiència en l'evacuació d'aigües residuals i la completa manca de desguàs per a les pluvials. Aquesta solució, poc satisfactòria, ha mogut a elevar les rasants el mínim per obtenir un pendent suficient, a fi que es pogués construir una claveguera de sistema unitari. Per tant, les rasants s'eleven una mitjana d'un metre en tota la zona del Poblat Dirigit. El joc de volums amb una contraposició de plens i buits alternativa, ha estat la directriu estètica del nucli d'aquest Pla. Aquest tema es troba emmarcat per blocs en sèrie, la disposició dels quals es conjuga amb l'anterior, tot i que amb una lleugera preponderància de la idea «marc», no com enclaustrament d'un tema, sinó com a acabada continuïtat del mateix.
  16. Edifici Mediterrani

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Edifici Mediterrani

    L’edifici Mediterrani és una crítica construïda al model de casa d’habitatges que Cerdà proposa per a l’Eixample de Barcelona, amb poca façana, molta profunditat edificable i diversos patis interiors, només apte per a pisos de molta superfície, difícilment adaptable a habitatges més petits. Bonet Castellana disposa un edifici en doble crugia, completament rectilini, prismàtic pur, amb la meitat dels habitatges abocats al carrer i l’altra meitat al pati interior de l'illa. Els patis interiors, de bona mida, queden unificats en una sola banda, per la qual ventilen exclusivament habitacions per fugir de fums i brutícia innecessaris. Al xamfrà de la parcel·la la intervenció s’explica per si mateixa: els dos blocs arriben per separat i es disposen en longituds diferents per tal de respectar-ne la geometria. La geometria dels blocs d’habitatge no es modifica per adaptar-la al contorn del carrer en cap moment. L’edifici que s’aboca al carrer no toca el terra, queda alçat sobre una planta baixa que forma una porxada respecte al carrer (una planta baixa lliure, o pilotis, segons la denominació moderna). Els pilars presenten un disseny singular atès que, per estalviar fonaments, grups de tres pilars queden estintolats sobre un únic suport. Els esforços queden transmesos per una columna complexa en forma de ventall. Les façanes queden formades per bandes verticals alternes de finestres, terrasses (a les quals s’aboquen les sales d'estar) i panys aplacats amb gres de color verd fosc que agrupen les parets de les habitacions. El ritme, sever, pauta l’edifici i compatibilitza el seu mòdul amb el de les cases veïnes. Les porteries d’accés als habitatges són de disseny molt singular, totes diferents. Estan totalment envidrades i permeten la visió des del carrer. Aturar-se en els detalls de cadascuna és recomanable.
  17. Urbanització Mirador

    Josep Maria Esquius i Prat, Josep Puig i Torné

    En 1964, Josep Puig i Torné abandonó el despacho de Antoni Bonet i Castellana para asociarse con Josep M. Esquius, un arquitecto que colaboraba con ellos desde que era estudiante. La urbanización Mirador, que sería su primer proyecto, está planteada en forma de cruz para que todas las parcelas tengan una buena relación con el paisaje. En el centro de la gran cruz es donde se encontraban localizados los servicios comunitarios, como el casino y la piscina, pero que no se construyeron. Al entrar en la urbanización, lo primero que nos encontramos son dos promociones de apartamentos entre medianeras, los edificios Vela 1 y Vela 2, que son dos agrupaciones muy interesantes de apartamentos retranqueados, con la fachada principal inclinada unos sesenta grados. El resto de la urbanización está resuelta con viviendas unifamiliares aisladas, construidas por encargo a partir de cuatro modelos que podían adaptarse a las necesidades de los clientes y la topografía del solar: Diamante, Esmeralda, Perla y Topacio. El resultado es un conjunto muy variado y de una gran calidad expresiva, que se completa con un edificio de cuatro bungalós adosados de gran interés. Algunas de estas casas han sido más o menos transformadas, pero muchas de ellas todavía conservan el estado original. Cabe destacar que también se aplicaron algunos principios urbanísticos de la teoría de las ciudades jardín, como, por ejemplo, la ausencia de vallas entre las parcelas y la introducción de recorridos peatonales.
  18. Casa Cruylles

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Casa Cruylles

    La casa se situa davant d’una caleta, al final d’un tàlveg que es va obrint al mar a mesura que s’hi apropa. Bonet interpreta les característiques del lloc a través d’una geometria trapezoïdal que afecta la configuració dels tancaments, les voltes dels sostres i fins i tot els paviments, assimilant tota la casa a una vasta composició de teules àrabs. Des d’una plataforma enjardinada es baixa a la casa a través d’una escala de cargol. En un nivell intermedi hi ha els dormitoris de tota la família, i uns graons més avall s’arriba a la sala d’estar, coberta per tres grans voltes. En un nivell més baix hi ha un porxo que fa de menjador d’estiu, connectat amb la rocalla que porta a la caleta. A la plataforma superior, una coberta esfèrica invertida sobre els dormitoris dels convidats completa la composició. Bonet empra la geometria per interpretar l’emplaçament i les complexes servituds d’un programa domèstic.
  19. Poblat Hifrensa

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Poblat Hifrensa

    El projecte respon a un programa per allotjar els treballadors de la central nuclear de Vandellòs, en una implantació propera a la central, projectada pel mateix Bonet Castellana. El terreny presenta suaus pendents orientats cap al mar i arbredes formades per oliveres, garrofers, figueres i una petita pineda. L’encàrrec establia que les construccions no malmetessin el paisatge i quedessin amagades per la vegetació. A l’àrea central hi ha quatre edificis: una residència per a treballadors solters, un club amb un petit equip d’assistència, una escola amb una llar d’infants i un supermercat. Al sector nord es destina una àrea per a 280 habitatges i una altra àrea d’ús col·lectiu. La trama per a vianants és formada per dues places unides per un ampli passeig, i queda complementada per uns camins secundaris que enllacen racionalment totes les zones. A l’entrada hi ha el pavelló dels vigilants, la centraleta telefònica i l’estació meteorològica, tots tres edificis coberts amb una cúpula de formigó armat recoberta de trencadís ceràmic de color groc, i suportada per esvelts perfils metàl·lics. El poblat s’ha concebut perquè els tècnics i els seus familiars puguin dur a terme una vida individual i col·lectiva completes.
  20. Monument a les Homilies d’Organyà

    Josep Maria Esquius i Prat, Josep Puig i Torné

    El monument a les Homilies d'Organyà és un petit immoble de planta circular cobert per dos trams de llosat, el superior de forma cònica, culminat per una creu metàl·lica, separats per una secció de petites finestres corregudes, presents també sota del ràfec del tram inferior de llosat. L'estructura és sostinguda internament per deu nervis de formigó que s'uneixen en una clau central, del mateix material. El conjunt està semisoterrat a la plaça. L'accés es fa pel costat sud del conjunt, a través d'una porta de fusta que ocupa tota l'alçada de l'edifici, fins al ràfec del tram superior del llosat. Dos bancs correguts de formigó situats a banda i banda del desmunt que salva la diferència entre el nivell del parc i el nivell de la vorera, canalitzen l'accés entre el carrer i la porta del monument, un accés que apunta directament, cap a la col·legiata de Santa Maria d'Organyà, lloc on es varen trobar les Homilies i on possiblement foren escrites al segle XII. A l'interior trobem un relleu de fusta dedicat a les Homilies, obra de l'escultor d'Organyà, Josep Maria Xart, que data de l'any 2002. L'immoble és construí segons projecte de Josep Puig Torné.

Bibliografia (21)

Rutes i Apunts (4)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!