Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Treballa durant del curs dels seus estudis als despatxos de Manuel Ribas Piera, MBM i Josep Acebillo entre d’altres. Arquitecte per l’ETSAB l’any 1982, ingressa un any abans a l’Ajuntament de Barcelona a l’equip del Servei de Projectes Urbans de nova creació de la mà d’Oriol Bohigas.

L’any 1989 inicia els seus treballs de restauració al Monestir de Pedralbes pels quals rep conjuntament amb Pere López Íñigo el Premi Ciutat de Barcelona l’any 1991 per la restauració del Dormidor. Des de l’any 1993 exerceix d’arquitecte conservador del Monestir de Pedralbes. Fins a l’actualitat compagina la seva activitat professional a l’Ajuntament de Barcelona amb el seu despatx propi.

La seva obra estat premiada i publicada en diferents ocasions, d’entre les quals destaquen la remodelació de la Via Júlia (finalista premis FAD 1986), el Premi Delta de Plata ADIFAD, de disseny industrial, a l’aplic “Macaya”(1990), la restauració del Vapor Vell de Sants (1999- 2000) i la rehabilitació de l’Antiga Fàbrica de Can Surís a Cornellà (Premi Bonaplata 2009 i Premi Urban Land Institute). Els projectes més rellevants sobre els que treballa en l’actualitat són la nova construcció del Parc Maresme Circular a Mataró dedicat a l’impuls i difusió de l’economia circular i la construcció del Nou Centre Penitenciari Obert de Tarragona.

Ha impartit classes a l’Escola Elisava, a l’ETSAB i a l’Escola d’Arts i Oficis de Vic i ha participat en diferents ponències organitzades pel COAC, el MUHBA i la Diputació de Barcelona. És autor de diversos articles sobre intervenció en patrimoni històric.

Obres (6)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (9)

  1. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Espais Públics
    Via Júlia

  2. Premi Ciutat de Barcelona

    Guardonat / Premiat. Categoria: Restauració d'Edificis
    Antic Dormidor del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

  3. Rehabilitació del Vapor Vell de Sants

    Josep Maria Julià i Capdevila

    Rehabilitació del Vapor Vell de Sants

    Antecedents. El conjunt està declarat Bé d’interès Cultural per la Generalitat de Catalunya. Correspon a una construcció industrial del 1840, i que només ha arribat al nostres dies la part principal formada per un cos central de 5 plantes i dos cossos laterals de 4 plantes. El edifici està construït a base de fonaments correguts de mamposteria, murs portants perimetrals d’obra de fàbrica de mamposteria i de maó massís, i pilars de fossa en la part central. Aquests suporten bigues de fusta composades i tirants metàl·lics, que aguantaven voltes a la catalana. En els cossos laterals, els forjats estan formats a base de bigues de fusta de diferents mides i revoltons també de diferents mides. Descripció. El projecte contempla una Biblioteca de Barri a l'antic edifici del Vapor Vell de Sants, compartint espai amb una escola de 2 línies. La Biblioteca amb accés des del cos que dona al c. Joan Güell, ocupa les plantes 3a i 4a, i l'escola, amb accés des de l'altre cos més a prop del c. Galileu, ocupa la planta baixa, la planta 1a i 2a. Disposa d'un pati a la zona exterior que dona al c. Miracle.
  4. Citilab Cornellà

    Julià Arquitectes Associats (JAAS), Josep Maria Julià i Capdevila

    L'antiga fàbrica de Can Surís va ser construïda als voltants del 1897 i es troba inclosa en el Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Cornellà de Llobregat, pel seu valor històric i tipològic. Està situat a la Plaça de Can Surís, s/n de Cornellà de Llobregat, al costat de la antiga carretera que unia els nuclis de Cornellà de Llobregat i Sant Joan Despí, en una zona de recent urbanització i remodelació, amb el pas del nou TramBaix. L’edifici es trobava desocupat i abandonat, buit de qualsevol tipus d’instal·lacions preexistents, i en procés de degradació accelerada per la falta de manteniment. Les actuacions s'han realitzat en 3 fases entre els anys 2001 i el 2009. La primera fase va contemplar la rehabilitació integral d’una part de l’estructura, de les façanes i de la coberta, i la reforma d’una altra part de l’estructura, per a destinar-ho a equipament d’ús públic però sense un programa específic clar. Aquest primer projecte va incloure uns nous espais de comunicació vertical -escala principal, ascensors i d’emergència-, serveis i instal·lacions per un programa no determinat, però que demanava un alt grau de flexibilitat a les diferents plantes. La segona fase va desenvolupar el programa d'ús en les plantes baixa i primera, amb l'adequació interior necessària, així com el mobiliari fix específic. El projecte contemplava la previsió dels espais necessaris per desenvolupar el programa del nou Centre d'Innovació ciutadà per a la Societat del Coneixement, en els seus apartats: socials de difusió-divulgació (planta baixa), politècnica d'aprenentatge-desenvolupament (planta primera) i finalment digital-media de realització-producció (planta segona) i que s'executaria en la tercera fase. Aquest programa demanava un alt grau de flexibilitat a les diferents plantes per poder-se adaptar en el temps a la introducció de novetats tecnològiques. L'accés es va reforçar amb la construcció d’un porxo lineal a doble alçada adossat a la façana principal que permet una lectura més amable d’un edifici industrial, al temps que serveix de filtre entre el contenidor d’activitats i l’espai exterior d’accés i lleure. Aquesta pèrgola construïda d'acer i vidre contrasta amb l'obra de fàbrica de maó massís i dona a l'edifici una nova imatge més contemporània, la seva col·locació reforça la lectura del edifici i dona resposta al nou ús al qual es destina. L'accés dona al vestíbul que es desenvolupa en la triple alçada del edifici. D' aquesta manera en entrar es reconeix el caràcter d'edifici púJOSEP M. JULIÀ blic i s'entreveu la magnitud de les tres plantes de que consta el nou Centre. La tercera fase de l'adequació de l'antiga fàbrica de Can Surís, va contemplar l’acabament de la rehabilitació integral de les plantes segona i sotacoberta, en quant a les divisions interiors, serveis, acabats, i totes les instal·lacions necessàries per a destinar-ho a l'ampliació de l'equipament d’ús públic Citilab-Cornellà. El projecte d'aquestes plantes superiors va desenvolupar el nou programa d'art digital en els seus apartats de realització i producció, i inclou 2 platós de diferents mides per a múltiples usos.
  5. Els Tresors del Monestir

    Julià Arquitectes Associats (JAAS), Josep Maria Julià i Capdevila, Manuel Julià

    Els Tresors del Monestir

    Situat al cor del recinte monàstic de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona, l’encàrrec perseguia, l’adecuació de l’antic Dormidor per tal d’acollir la nova exposició permanent del Museu del Monestir. En primer lloc, convenia redefinir i millorar el relat expositiu doncs transcorreguts 12 anys de recerca s’havien ja descobert noves dades sobre les peces exposades que requerien actualitzar el contingut de la mateixa. En segon lloc, s’havia de buidar i alliberar la “Sala de la Reina” per a poder allotjar exposicions temporals. Per últim, l’antic Dormidor havia de poder acollir concerts de música de cambra, com a mínim, un parell de vegades per any, requeriment que forçava el desmuntatge de l’actual distribució que comptava amb un mur separador central. Es plantejà que tots els nous elements afegits a la nau primigènia es fessin ressò, per sobre de tot, de l’austeritat i senzillesa presents en tots els espais d’aquest monestir dedicat a Santa Clara d’Assis, i tendissin, en la mesura del possible, a passar desapercebuts. Totes les parets es pintarien de gris en sintonia amb el color del paviment de pedra de Sant Vicenç, definint un entorn neutre i reposat on exposar les peces. Totes les pintures es penjarien exactament a la mateixa alçada, així com també les cartel·les que les acompanyaven. Totes les peanyes es construirien amb panells lacats del mateix color gris i sobre elles, i estrictament allà on fos necessari per motius de seguretat, es col·locarien unes vitrines cromades mínimes. Una distribució repartida de les mateixes permetria agrupar les obres dins l’espai facilitant una lectura diferenciada de tant del contenidor com del contingut de l’exposició. A l’entrada, a mode d’accent per indicar l’inici del recorregut expositiu, es pintaria un quadrat de color blanc, emulant una pintura de gran format. Una nova porta metàl·lica s’instal·laria per a poder segregar físicament la “Sala de la Reina” del Dormidor i, a l’extrem oposat a l’entrada, es col·locaria un banc de 7m de llargada entapissat amb vellut vermell que permetria el descans dels visitants.
  6. Premis Bonaplata

    Guardonat / Premiat. Categoria: Béns Immobles
    EMAV Escola de Mitjans Audiovisuals

Societats

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.