Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Josep Maria Julià i Capdevila

Memòria

Treballa durant del curs dels seus estudis als despatxos de Manuel Ribas Piera, MBM i Josep Acebillo entre d’altres. Arquitecte per l’ETSAB l’any 1982, ingressa un any abans a l’Ajuntament de Barcelona a l’equip del Servei de Projectes Urbans de nova creació de la mà d’Oriol Bohigas. L’any 1989 inicia els seus treballs de restauració al Monestir de Pedralbes pels quals rep conjuntament amb Pere López Íñigo el Premi Ciutat de Barcelona l’any 1991 per la restauració del Dormidor. Des de l’any 1993 exerceix d’arquitecte conservador del Monestir de Pedralbes. Fins a l’actualitat compagina la seva activitat professional a l’Ajuntament de Barcelona amb el seu despatx propi. La seva obra estat premiada i publicada en diferents ocasions, d’entre les quals destaquen la remodelació de la Via Júlia (finalista premis FAD 1986), el Premi Delta de Plata ADIFAD, de disseny industrial, a l’aplic “Macaya”(1990), la restauració del Vapor Vell de Sants (1999- 2000) i la rehabilitació de l’Antiga Fàbrica de Can Surís a Cornellà (Premi Bonaplata 2009 i Premi Urban Land Institute). Els projectes més rellevants sobre els que treballa en l’actualitat són la nova construcció del Parc Maresme Circular a Mataró dedicat a l’impuls i difusió de l’economia circular i la construcció del Nou Centre Penitenciari Obert de Tarragona. Ha impartit classes a l’Escola Elisava, a l’ETSAB i a l’Escola d’Arts i Oficis de Vic i ha participat en diferents ponències organitzades pel COAC, el MUHBA i la Diputació de Barcelona. És autor de diversos articles sobre intervenció en patrimoni històric.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Via Júlia

    Bernardo de Solá Susperregui, Josep Maria Julià i Capdevila

  2. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Espais Públics

    Premi FAD

    Via Júlia

    Bernardo de Solá Susperregui, Josep Maria Julià i Capdevila

  3. Els Tressors del Monestir

    Julià Arquitectes Associats (JAAS), Josep Maria Julià i Capdevila, Manuel Julià

    Els Tressors del Monestir

    Situat al cor del recinte monàstic de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona, l’encàrrec perseguia, l’adecuació de l’antic Dormidor per tal d’acollir la nova exposició permanent del Museu del Monestir. En primer lloc, convenia redefinir i millorar el relat expositiu doncs transcorreguts 12 anys de recerca s’havien ja descobert noves dades sobre les peces exposades que requerien actualitzar el contingut de la mateixa. En segon lloc, s’havia de buidar i alliberar la “Sala de la Reina” per a poder allotjar exposicions temporals. Per últim, l’antic Dormidor havia de poder acollir concerts de música de cambra, com a mínim, un parell de vegades per any, requeriment que forçava el desmuntatge de l’actual distribució que comptava amb un mur separador central. Es plantejà que tots els nous elements afegits a la nau primigènia es fessin ressò, per sobre de tot, de l’austeritat i senzillesa presents en tots els espais d’aquest monestir dedicat a Santa Clara d’Assis, i tendissin, en la mesura del possible, a passar desapercebuts. Totes les parets es pintarien de gris en sintonia amb el color del paviment de pedra de Sant Vicenç, definint un entorn neutre i reposat on exposar les peces. Totes les pintures es penjarien exactament a la mateixa alçada, així com també les cartel·les que les acompanyaven. Totes les peanyes es construirien amb panells lacats del mateix color gris i sobre elles, i estrictament allà on fos necessari per motius de seguretat, es col·locarien unes vitrines cromades mínimes. Una distribució repartida de les mateixes permetria agrupar les obres dins l’espai facilitant una lectura diferenciada de tant del contenidor com del contingut de l’exposició. A l’entrada, a mode d’accent per indicar l’inici del recorregut expositiu, es pintaria un quadrat de color blanc, emulant una pintura de gran format. Una nova porta metàl·lica s’instal·laria per a poder segregar físicament la “Sala de la Reina” del Dormidor i, a l’extrem oposat a l’entrada, es col·locaria un banc de 7m de llargada entapissat amb vellut vermell que permetria el descans dels visitants.

Societats