Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Treballa durant del curs dels seus estudis als despatxos de Manuel Ribas Piera, MBM i Josep Acebillo entre d’altres. Arquitecte per l’ETSAB l’any 1982, ingressa un any abans a l’Ajuntament de Barcelona a l’equip del Servei de Projectes Urbans de nova creació de la mà d’Oriol Bohigas.

L’any 1989 inicia els seus treballs de restauració al Monestir de Pedralbes pels quals rep conjuntament amb Pere López Íñigo el Premi Ciutat de Barcelona l’any 1991 per la restauració del Dormidor. Des de l’any 1993 exerceix d’arquitecte conservador del Monestir de Pedralbes. Fins a l’actualitat compagina la seva activitat professional a l’Ajuntament de Barcelona amb el seu despatx propi.

La seva obra estat premiada i publicada en diferents ocasions, d’entre les quals destaquen la remodelació de la Via Júlia (finalista premis FAD 1986), el Premi Delta de Plata ADIFAD, de disseny industrial, a l’aplic “Macaya”(1990), la restauració del Vapor Vell de Sants (1999- 2000) i la rehabilitació de l’Antiga Fàbrica de Can Surís a Cornellà (Premi Bonaplata 2009 i Premi Urban Land Institute). Els projectes més rellevants sobre els que treballa en l’actualitat són la nova construcció del Parc Maresme Circular a Mataró dedicat a l’impuls i difusió de l’economia circular i la construcció del Nou Centre Penitenciari Obert de Tarragona.

Ha impartit classes a l’Escola Elisava, a l’ETSAB i a l’Escola d’Arts i Oficis de Vic i ha participat en diferents ponències organitzades pel COAC, el MUHBA i la Diputació de Barcelona. És autor de diversos articles sobre intervenció en patrimoni històric.

Obras (6)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (9)

  1. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura - Espacios Públicos
    Via Júlia

  2. Premi Ciutat de Barcelona

    Galardonado / Premiado. Categoría: Restauració d'Edificis
    Antic Dormidor del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

  3. Rehabilitación del Vapor Vell de Sants

    Josep Maria Julià i Capdevila

    Rehabilitación del Vapor Vell de Sants

    Antecedentes. El conjunto está declarado Bien de interés Cultural por la Generalitat de Catalunya. Corresponde a una construcción industrial de 1840, y que sólo ha llegado a nuestros días la parte principal formada por un cuerpo central de 5 plantas y dos cuerpos laterales de 4 plantas. El edificio está construido a base de cimientos corridos de mampostería, muros portantes perimetrales de obra de fábrica de mampostería y de ladrillo macizo, y pilares de fosa en la parte central. Estos soportan vigas de madera compuestas y tirantes metálicos, que sujetaban vueltas a la catalana. En los cuerpos laterales, los forjados están formados a base de vigas de madera de diferentes tamaños y bovedillas, también de diferentes tamaños. Descripción. El proyecto contempla una Biblioteca de Barrio en el antiguo edificio del Vapor Vell de Sants, compartiendo espacio con una escuela de 2 líneas. La Biblioteca con acceso desde el cuerpo que da a la c. Joan Güell, ocupa las plantas 3a y 4a, y la escuela, con acceso desde el otro cuerpo más cerca de la c. Galileu, ocupa la planta baja, la planta 1ª y 2ª. Dispone de un patio en la zona exterior que da a la c. Miracle.
  4. Citilab Cornellà

    Julià Arquitectes Associats (JAAS), Josep Maria Julià i Capdevila

    L'antiga fàbrica de Can Surís va ser construïda als voltants del 1897 i es troba inclosa en el Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Cornellà de Llobregat, pel seu valor històric i tipològic. Està situat a la Plaça de Can Surís, s/n de Cornellà de Llobregat, al costat de la antiga carretera que unia els nuclis de Cornellà de Llobregat i Sant Joan Despí, en una zona de recent urbanització i remodelació, amb el pas del nou TramBaix. L’edifici es trobava desocupat i abandonat, buit de qualsevol tipus d’instal·lacions preexistents, i en procés de degradació accelerada per la falta de manteniment. Les actuacions s'han realitzat en 3 fases entre els anys 2001 i el 2009. La primera fase va contemplar la rehabilitació integral d’una part de l’estructura, de les façanes i de la coberta, i la reforma d’una altra part de l’estructura, per a destinar-ho a equipament d’ús públic però sense un programa específic clar. Aquest primer projecte va incloure uns nous espais de comunicació vertical -escala principal, ascensors i d’emergència-, serveis i instal·lacions per un programa no determinat, però que demanava un alt grau de flexibilitat a les diferents plantes. La segona fase va desenvolupar el programa d'ús en les plantes baixa i primera, amb l'adequació interior necessària, així com el mobiliari fix específic. El projecte contemplava la previsió dels espais necessaris per desenvolupar el programa del nou Centre d'Innovació ciutadà per a la Societat del Coneixement, en els seus apartats: socials de difusió-divulgació (planta baixa), politècnica d'aprenentatge-desenvolupament (planta primera) i finalment digital-media de realització-producció (planta segona) i que s'executaria en la tercera fase. Aquest programa demanava un alt grau de flexibilitat a les diferents plantes per poder-se adaptar en el temps a la introducció de novetats tecnològiques. L'accés es va reforçar amb la construcció d’un porxo lineal a doble alçada adossat a la façana principal que permet una lectura més amable d’un edifici industrial, al temps que serveix de filtre entre el contenidor d’activitats i l’espai exterior d’accés i lleure. Aquesta pèrgola construïda d'acer i vidre contrasta amb l'obra de fàbrica de maó massís i dona a l'edifici una nova imatge més contemporània, la seva col·locació reforça la lectura del edifici i dona resposta al nou ús al qual es destina. L'accés dona al vestíbul que es desenvolupa en la triple alçada del edifici. D' aquesta manera en entrar es reconeix el caràcter d'edifici púJOSEP M. JULIÀ blic i s'entreveu la magnitud de les tres plantes de que consta el nou Centre. La tercera fase de l'adequació de l'antiga fàbrica de Can Surís, va contemplar l’acabament de la rehabilitació integral de les plantes segona i sotacoberta, en quant a les divisions interiors, serveis, acabats, i totes les instal·lacions necessàries per a destinar-ho a l'ampliació de l'equipament d’ús públic Citilab-Cornellà. El projecte d'aquestes plantes superiors va desenvolupar el nou programa d'art digital en els seus apartats de realització i producció, i inclou 2 platós de diferents mides per a múltiples usos.
  5. Los Tesoros del Monasterio

    Julià Arquitectes Associats (JAAS), Josep Maria Julià i Capdevila, Manuel Julià

    Los Tesoros del Monasterio

    Situado en el corazón del recinto monástico de Santa María de Pedralbes de Barcelona, el encargo perseguía la adecuación del antiguo dormitorio para acoger la nueva exposición permanente del Museo del Monasterio. En primer lugar, convenía redefinir y mejorar el relato expositivo, pues transcurridos 12 años de investigación se habían descubierto ya nuevos datos sobre las piezas expuestas que requerían actualizar el contenido de la misma. En segundo lugar, se debía despejar y liberar la “Sala de la Reina” para poder alojar exposiciones temporales. Por último, el antiguo dormitorio debía poder acoger conciertos de música de cámara al menos un par de veces por año, requerimiento que forzaba el desmontaje de la actual distribución que contaba con un muro separador central. Se planteó que todos los nuevos elementos añadidos a la nave primigenia se hicieran eco, por encima de todo, de la austeridad y sencillez presentes en todos los espacios de este monasterio dedicado a Santa Clara de Assís, y tendieran, en la medida de lo posible, a pasar desapercibidos. Todas las paredes se pintarían de gris en sintonía con el color del pavimento de piedra de Sant Vicenç, definiendo un entorno neutro y repuesto donde exponer las piezas. Todas las pinturas se colgarían exactamente a la misma altura, así como las cartelas que las acompañaban. Todas las peanas se construirían con paneles lacados del mismo color gris, y sobre ellas (y estrictamente donde fuera necesario por motivos de seguridad) se colocarían unas vitrinas cromadas mínimas. Una distribución repartida de las mismas permitiría agrupar las obras en el espacio facilitando una lectura diferenciada de tanto del contenedor como del contenido de la exposición. En la entrada, a modo de acento para indicar el inicio del recorrido expositivo, se pintaría un cuadrado de color blanco, emulando una pintura de gran formato. Una nueva puerta metálica se instalaría para poder segregar físicamente la “Sala de la Reina” del dormitorio y, en el extremo opuesto a la entrada, se colocaría un banco de 7m de longitud tapizado con terciopelo rojo que permitiría el descanso de los visitantes.
  6. Premis Bonaplata

    Galardonado / Premiado. Categoría: Béns Immobles
    EMAV Escola de Mitjans Audiovisuals

Sociedades

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.