Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Situat al cor del recinte monàstic de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona, l’encàrrec perseguia, l’adecuació de l’antic Dormidor per tal d’acollir la nova exposició permanent del Museu del Monestir. En primer lloc, convenia redefinir i millorar el relat expositiu doncs transcorreguts 12 anys de recerca s’havien ja descobert noves dades sobre les peces exposades que requerien actualitzar el contingut de la mateixa. En segon lloc, s’havia de buidar i alliberar la “Sala de la Reina” per a poder allotjar exposicions temporals. Per últim, l’antic Dormidor havia de poder acollir concerts de música de cambra, com a mínim, un parell de vegades per any, requeriment que forçava el desmuntatge de l’actual distribució que comptava amb un mur separador central. Es plantejà que tots els nous elements afegits a la nau primigènia es fessin ressò, per sobre de tot, de l’austeritat i senzillesa presents en tots els espais d’aquest monestir dedicat a Santa Clara d’Assis, i tendissin, en la mesura del possible, a passar desapercebuts. Totes les parets es pintarien de gris en sintonia amb el color del paviment de pedra de Sant Vicenç, definint un entorn neutre i reposat on exposar les peces. Totes les pintures es penjarien exactament a la mateixa alçada, així com també les cartel·les que les acompanyaven. Totes les peanyes es construirien amb panells lacats del mateix color gris i sobre elles, i estrictament allà on fos necessari per motius de seguretat, es col·locarien unes vitrines cromades mínimes. Una distribució repartida de les mateixes permetria agrupar les obres dins l’espai facilitant una lectura diferenciada de tant del contenidor com del contingut de l’exposició. A l’entrada, a mode d’accent per indicar l’inici del recorregut expositiu, es pintaria un quadrat de color blanc, emulant una pintura de gran format. Una nova porta metàl·lica s’instal·laria per a poder segregar físicament la “Sala de la Reina” del Dormidor i, a l’extrem oposat a l’entrada, es col·locaria un banc de 7m de llargada entapissat amb vellut vermell que permetria el descans dels visitants.

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

    autoria desconeguda

  2. Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Sala Capitular

    Guillem Abiell, Antoni Nató

  3. Antic Dormidor del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

    Josep Maria Julià i Capdevila, Pedro López Iñigo

  4. Premi Ciutat de Barcelona

    Guardonat / Premiat. Categoria: Restauració d'Edificis

    Premi Ciutat de Barcelona

    Antic Dormidor del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

    Josep Maria Julià i Capdevila, Pedro López Iñigo

  5. Els Tresors del Monestir

    Julià Arquitectes Associats (JAAS), Josep Maria Julià i Capdevila, Manuel Julià

    Els Tresors del Monestir

    Situat al cor del recinte monàstic de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona, l’encàrrec perseguia, l’adecuació de l’antic Dormidor per tal d’acollir la nova exposició permanent del Museu del Monestir. En primer lloc, convenia redefinir i millorar el relat expositiu doncs transcorreguts 12 anys de recerca s’havien ja descobert noves dades sobre les peces exposades que requerien actualitzar el contingut de la mateixa. En segon lloc, s’havia de buidar i alliberar la “Sala de la Reina” per a poder allotjar exposicions temporals. Per últim, l’antic Dormidor havia de poder acollir concerts de música de cambra, com a mínim, un parell de vegades per any, requeriment que forçava el desmuntatge de l’actual distribució que comptava amb un mur separador central. Es plantejà que tots els nous elements afegits a la nau primigènia es fessin ressò, per sobre de tot, de l’austeritat i senzillesa presents en tots els espais d’aquest monestir dedicat a Santa Clara d’Assis, i tendissin, en la mesura del possible, a passar desapercebuts. Totes les parets es pintarien de gris en sintonia amb el color del paviment de pedra de Sant Vicenç, definint un entorn neutre i reposat on exposar les peces. Totes les pintures es penjarien exactament a la mateixa alçada, així com també les cartel·les que les acompanyaven. Totes les peanyes es construirien amb panells lacats del mateix color gris i sobre elles, i estrictament allà on fos necessari per motius de seguretat, es col·locarien unes vitrines cromades mínimes. Una distribució repartida de les mateixes permetria agrupar les obres dins l’espai facilitant una lectura diferenciada de tant del contenidor com del contingut de l’exposició. A l’entrada, a mode d’accent per indicar l’inici del recorregut expositiu, es pintaria un quadrat de color blanc, emulant una pintura de gran format. Una nova porta metàl·lica s’instal·laria per a poder segregar físicament la “Sala de la Reina” del Dormidor i, a l’extrem oposat a l’entrada, es col·locaria un banc de 7m de llargada entapissat amb vellut vermell que permetria el descans dels visitants.