Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Juli Laviña Batallé

Memòria

Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Novembre 1971. Professor del Departament de Projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. 1977-1978. Professor del Departament de Projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès. Universitat Politècnica de Catalunya. 1983-1985. Professor del Curs d’Estudis Territorials i Urbanístics de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. 1986. Professor Postgrau: "Del projecte a la gestió dels espais verds públics". Universitat de Barcelona, Fundació Bosch i Gimpera. 1996-97, 1997-98, 1998-99. Membre de la Junta de Govern de la Delegació de Barcelona del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (Comissió de Cultura). Des de Maig de 1978 fins a Maig de 1981. Responsable de la Comissió de Defensa del Patrimoni Arquitectònic. Cap d’Arquitectura i Urbanisme de la S.P.M. Vila Olímpica S.A. des de l’any 1986 fins l’any 1989. Gestió del Pla Director de la Vila Olímpica de Barcelona. Aproximadament 470.000 m2. Director Tècnic d’Arquitectura i Urbanisme de la S.P.M. Vila Olímpica S.A. des de l’any 1989 a 1993. Responsabilitat de gestió de Projectes i Obres amb un volum total de 153 milions d’euros. Direcció dels projectes i responsabilitat de Gestió dels Equipaments Esportius: Pavelló de la Nova Icària, Pavelló de la Mar Bella, Pista Poliesportiva de la Mar Bella, Base Nàutica i dels Parcs de Poblenou i de Carles i de la Urbanització de la Vila Olímpica. Coordinació de l’edificació de Promoció Privada en el sector. Aproximadament 625.000 m² construïts, equivalents a 600 milions d’euros. Director de Projectes Urbans. Ajuntament de Barcelona. 1996-1999. Responsabilitat de gestió de Projectes i Obres amb un volum total de 160 milions d’euros. Membre de l’equip redactor de la candidatura olímpica "Andorra 2010", Jocs Olímpics d’hivern. 2002. President del Jurat Final de Carrera, Escola d’Arquitectura de La Salle. Barcelona. 2017. Treballa a l’estudi de l’arquitecte Josep Mª Sostres Maluquer l’any 1969. Treballa a l’estudi de l’arquitecte Josep Pratmarsó Parera durant el període comprès entre els anys 1970-1971. Forma part de l’estudi AIXÁS-ARDEVOL-GODIA-LAVIÑA-URGELL-DE LA VILLA, des de l’any 1971 i fins l’any 1980. Forma part de l’estudi GODIA-LAVIÑA-URGELL-DE LA VILLA, des de l’any 1980 i fins l’any 2000. Forma part del despatx LAVIÑA–DE LA VILLA, ARQUITECTURA SLP, com a fundador i soci des de l’any 2000. PREMIS OBTINGUTS Premi FAD d’Arquitectura a un edifici d’habitatges al carrer Mañé i Flaquer,17 de Barcelona. Concedit pel Foment de les Arts Decoratives. 1976. Premi Nacional d’Urbanisme pel Pla Especial de Reforma Interior del sector Can Carreras i Parc de Can Quintana. Barcelona. Accèssit concedit pel Ministeri d’obres Públiques i Urbanisme (MOPU). 1979. Premi FAD de Restauració a l’adaptació de part d’un edifici industrial per a Col·legi Públic d’E.G.B. de 16 uts. Concedit pel Foment de les Arts Decoratives. 1982. Selecció Premi FAD d’Arquitectura i Interiorisme. Adaptació de l’Ajuntament de Les Corts per a seu del Districte 4 de Barcelona. 1989. Selecció Premi FAD d’Arquitectura i Interiorisme. Institut Valldemossa a Renfe-Meridiana. Barcelona. 1991. INTERNATIONAL FILM AND VIDEO FESTIVAL. 1990-1999. Golden Decade Award. The transformation Of An Olympic City. Barcelona 1986-1992”. VOSA/Julio Laviña/Clara Films. Chicago, Illinois, U.S.A. 15 June 2000. 1er Premi de la 3a Biennal d’Arquitectura de les Comarques Centrals pel Centre d’Assistència Primària a Sta. Margarida de Montbui. 2002. 1r Premi al Projecte de l’Escola d’Agricultura del Campus de la UPC a Castelldefels convocat pel Col·legi Oficial d’arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa, Enginyers Industrials de Catalunya, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Escola Universitària Politècnica de Manresa, Fecsa- Endesa, Gremi d’Electricitat, Fontaneria i Afins del Bages i Berguedà, Cambra de Comerç de Manresa i Fira de Manresa, pel III Premi ECOVIURE a la Construcció Sostenible. 2005. Menció Premis Construmat 2007 a la Innovació Tecnològica. Residència i Centre de Dia per la Gent Gran a Font Florida. Barcelona. Finalista VIII Premi Dècada (1997-2007). Reforma i Ampliació del Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. Fundació Oscar Tusquets Blanca. 2007. Selecció per als Premis Catalunya Construcció 2010, pel Complex Central de la Policia de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, de Sabadell. Selecció per a la Direcció i Execució d’Obra. 2010. Obra Seleccionada en la 2ª Mostra d’Arquitectura Catalana. Barcelona. Rehabilitació i adequació de l’edifici Calabria 66-78 a Barcelona. 2016.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Habitatges Mañé i Flaquer

    Pere Aixàs i Espar, Sergi Godia i Fran, Juli Laviña Batallé, Josep Urgell i Beltrán

    Habitatges Mañé i Flaquer

    L’edifici es composa de dos cossos diferenciats on, el que dona al carrer Mañé i Flaquer, consta de vuit habitatges petits, quatre dels quals donen a l’interior de l’illa i un altre cos interior, que es dedicà a estudi d’arquitectura. La construcció destinada als habitatges, s’acomoda de forma discreta al entorn urbà en que s’insereix, es a dir, el casc antic de Sarrià, amb un llenguatge mínim i subtil. La composició de l’estreta façana pren com a base de sortida pel disseny, la supressió de les volades, que per ordenances podrien edificar-se, però que per voluntat dels promotors i tècnics, es va renunciar a executar-les i va donar lloc a la façana plana, que es mostrà com a suport eficaç per a la composició general en carrers estrets i de cascs antics. La renuncia a cossos sortints assegura la continuïtat dels plans de façana amb les edificacions veïnes i dona resposta a la problemàtica dels carrers estrets, evitant l’enfrontament de façanes i de les seves obertures i intimitzant els programes familiars. En la concepció unitària de la façana, cada element s’individualitza, encaixant en el van de l’obra, prenent com a referència la imatge de les façanes dels interiors d’illa,... galeries envidrades, sobreposades com a pell a les estructures de les façanes, que resolen espais de trànsit interior/exterior. Ambdós paraments, l’interior d’illa i el del carrer, es dissenyen com a doble pell, formant una cambra d’aire intermèdia entre l’interior dels habitatges i l’exterior. El parament interior es envidrat i l’exterior, enrassat amb la façana, es de perfilaria metàl·lica, responent al mateix temps, a un problema constructiu i a la necessitat de dividir el van, com a referencia a l’escala de l’entorn. La planta baixa es resolt amb un petit porxo, que facilita la maniobrabilitat de l’accés i facilita l’entrada independent, dels habitatges i del local, possibilitant per transparència, la visió de la profunditat del pati interior.
  2. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Habitatges Mañé i Flaquer

    Pere Aixàs i Espar, Sergi Godia i Fran, Juli Laviña Batallé, Josep Urgell i Beltrán

  3. Adaptació d'Edifici Industrial per a CEIP i Centre Cívic

    Sergi Godia i Fran, Xavier Gomà Presas, Juli Laviña Batallé, Josep Urgell i Beltrán

    Adaptació d'Edifici Industrial per a CEIP i Centre Cívic

    Per la seva construcció es van adaptar part de les naus dels tallers utilitzats per l’empresa automobilística FIAT, edificació , segons sembla, projectada per J.A. Coderch, però que no va dirigir les obres. El projecte el va encarregar el Ministerio de Educación y Ciencia, però va ser gestionat per l’Ajuntament de Barcelona, propietari dels terrenys i de l’edificació, que va considerar, junt amb l’Associació de Veïns, conservar part de les naus, en planta baixa, pel nou programa educatiu, donant compliment als requisits normatius establerts, quedant la resta de superfície i edifici, per resoldre d’altres dèficits d’equipaments pel Barri de les Corts. El projecte pren com a punt de sortida, aconseguir dos objectius prioritaris: Per una part, una Escola que pedagògica i arquitectònicament no pateixi pel fet de ser conseqüència de l’aprofitament de l’edifici existent, pensat per una finalitat molt diferent I per altre, que la solució adoptada sigui conseqüència del estudi en profunditat de la totalitat de la propietat municipal, encara que el projecte de l’Escola només desenvolupi una part del conjunt. La solució projectada contempla els següents aspectes: Manté l’aparença de les naus industrials en dent de serra, al cos principal, alliberant-lo d’afegits que desvirtuaven la seva visió. No s’amaguen les naus industrials, sino que lds completa i convierteix en l’element visual básic del conjunt Manté la tanca com element separador entre l’Escola i els carrers del voltant. Potencía la rampa entre el primer nivell i la coberta global L’Escola es vincula amb el Barri, donant front al pati i zona d’accés Destinar la resta de l’edificació respectada, però no destinada a l’Escola, per resoldre els dèficits d’equipaments del Barri de les Corts. L’Escola es vincula al Barri Posar en valor l’estructura formal interior existent, perfectament compatible amb el nou programa docent. La presencia d’espais lliures entre edificacions, es destinen a activitats pedagògiques complementaries, com a prolongació exterior de les aules. La distribució de les aules i les dependències complementaries es projecten al llarg de dos eixos paral·lels, que formalitzen dos corredors ortogonals, units entre sí mitjançant l’espai destinat als serveis, higiènics i vestuaris, i a l’accés vertical fins a la planta coberta.
  4. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Restauració

    Premi FAD

    Adaptació d'Edifici Industrial per a CEIP i Centre Cívic

    Sergi Godia i Fran, Xavier Gomà Presas, Juli Laviña Batallé, Josep Urgell i Beltrán

  5. Reforma i Ampliació del Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports

    Sergi Godia i Fran, Juli Laviña Batallé, Josep Urgell i Beltrán

    Reforma i Ampliació del Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports

    La seu del Col·legi Oficial d’Enginyers de Camins ocupava un habitatge unifamiliar aïllat en un solar molt petit situat al barri de Les Tres Torres. La reforma i ampliació de la seu es va plantejar amb una exigència que condicionava de manera determinant el projecte. Aquesta era la construcció d’una sala d’actes amb capacitat per 150 persones. Donades les dimensions de l’edifici a ampliar i del solar, l’única solució possible era la d’ubicar dita sala en planta soterrani ocupant el subsòl del pati frontal de l’edifici existent. Per tal de resoldre de manera funcional els accessos a la sala i donar una resposta adequada a les necessitats d’evacuació es va dissenyar la reforma i ampliació eliminant l’escala de l’edifici existent. Aquesta es va desplaçar a la nova construcció conjuntament amb l’ascensor i els servies higiènics de cada planta. D’aquesta manera, s’alliberava de circulacions verticals l’edifici vell destintant-lo a zona noble de planta baixa, i a oficines la resta de plantes. Els tancaments exteriors responien a una plantejament inicial de respecte a l’edificació existent, mantenint el revoc, pintura i fusteries originals, excepte en el cos central, en el que la modificació radical va fer necessari un tractament d’alumini. L’edificació nova es va resoldre amb obra vista de totxo premsat agafada amb morter de cal. Els paviments escollits fores el marbre travertí en el zona de la nova construcció, el parquet de tarima clavada de fusta d’Iroko en les zones nobles i el sintètic de PVC en les oficines. L’estructura de la sala d’actes soterrada es va resoldre mitjançant una volta de formigó armat subjectada pels murs laterals de contenció de terres. La volta es va deixar de formigó vist utilitzant per l’encofrat planxes de canyís.
  6. Rehabilitació i Adequació de l'Edifici Calàbria 66-78

    Laviña - de la Villa Arquitectura, Pilar de la Villa Ugas, Juli Laviña Batallé, Mariona Laviña de la Villa

    Rehabilitació i Adequació de l'Edifici Calàbria 66-78

    La proposta arquitectònica respon a unes estratègies prèvies: Funcional fonamentada en racionalitzar distribucions interiors, possibilitant la lectura unitària de l’edifici, a partir de la flexibilitat funcional, permetent la integració del present i del futur. Formal fonamentada en la resposta urbana, tant a la façana Calabria, integrada formalment a la trama Eixample, com a la futura relació amb l’interior d’illa, generant permeabilitats, que potenciïn aquesta relació. Tècnica i sostenible, tant des del punt de vista de funcionalitat interior i les seves instal·lacions, com de la seva manifestació externa, per aconseguir millors aportacions climàtiques i de confort, optimitzant la il·luminació natural i l’assoleix, amb regulació lumínica i climàtica per millorar el consum energètic. L’edifici alberga el programa de diversos operadors: Escola Adults Pere Calders Centre Normalització Lingüística Espai de Veïnatge i Districte Oficines BSM Direcció Atenció al Ciutadà
  7. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Rehabilitació i Adequació de l'Edifici Calàbria 66-78

    Laviña - de la Villa Arquitectura, Pilar de la Villa Ugas, Juli Laviña Batallé, Mariona Laviña de la Villa

Bibliografia

Societats