Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Graduat a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona l'any 1970.

Ha rebut els següents premis i nominacions:
Premi FAD d'Arquitectura els anys 1976 (FAD d'Arquitectura), 1982 (FAD de Restauració) juntament amb Julio Laviña, Pilar de la Vila i Pep Urgell i el 1999 (FAD d'Espais Urbans) juntament amb Xavier Casas.
Premi Nacional d'Urbanisme 1979.
Award of Excelence de l'European Chapter of the American Institute of Architects 2000 (Dublín).
Nominació als Premis FAD d'Arquitectura dels anys 1987, 1989, 1991 i 2001.
Finalista a la 5a Biennal d'Arquitectura Espanyola 1997-1998.
Nominació al Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba 2000 i 20002.
Premi a la 1a Mostra d'Arquitectura de Barcelona. 2104 juntament amb Berta Barri.

Ha realitzat nombroses obres d'arquitectura centrades en els equipaments públics: Escoles, Centres Sanitaris, Instal·lacions Esportives, Biblioteques, Hotels i Edificis Administratius i d'oficines.

En 1992 va participar en la construcció de la Vila Olímpica de Barcelona amb l'edificació d'un conjunt d'habitatges, centre sanitari i oficines amb 50000m2 construïts.

Ha realitzat diversos Parcs a l'entorn de Barcelona: Parc de la Solidaritat, Parc de les Planes, Passeig Marítim i Parc Litoral de Sant Adrià, etc i la cobertura del tren i la urbanització de la seva coberta al barri de Sants a Barcelona, ​​amb una longitud de 700 m. i una superfície de 6 ha.

Ha realitzat al costat de J.A. Acebillo diversos Plans Urbanístics en ciutats europees: Màster Pla per al Fòrum 2004 a Barcelona, ​​Singuidunum-Belgrad el 2010, Hellinikon- Atenes el 2011, Varna- Bulgària, Oostende- Belgica, etc.

Professor de projectes de l'ETSAB (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona) el 1977 - 1978 i professor convidat en diversos cursos de les Escoles d'Arquitectura de Barcelona i el Vallès, de Sarajevo (Bòsnia) i Kazan (Rússia).

La seva obra ha estat exposada en diverses exposicions i recollida en diverses publicacions nacionals i internacionals.

Obres (8)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (14)

  1. Habitatges Mañé i Flaquer

    Pere Aixàs i Espar, Sergi Godia i Fran, Juli Laviña Batallé, Josep Urgell i Beltrán

    Habitatges Mañé i Flaquer

    L’edifici es composa de dos cossos diferenciats on, el que dona al carrer Mañé i Flaquer, consta de vuit habitatges petits, quatre dels quals donen a l’interior de l’illa i un altre cos interior, que es dedicà a estudi d’arquitectura. La construcció destinada als habitatges s’acomoda de forma discreta a l'entorn urbà en què s’insereix, és a dir, el casc antic de Sarrià, amb un llenguatge mínim i subtil. La composició de l’estreta façana pren com a base de sortida pel disseny la supressió de les volades que per ordenances podrien edificar-se, però que, per voluntat dels promotors i tècnics, es va renunciar a executar-les i va donar lloc a la façana plana, que es mostrà com a suport eficaç per a la composició general en carrers estrets i de cascs antics. La renúncia a cossos sortints assegura la continuïtat dels plans de façana amb les edificacions veïnes i dona resposta a la problemàtica dels carrers estrets, evitant l’enfrontament de façanes i de les seves obertures i intimitzant els programes familiars. En la concepció unitària de la façana, cada element s’individualitza, encaixant en el van de l’obra, prenent com a referència la imatge de les façanes dels interiors d’illa... galeries envidrades, sobreposades com a pell a les estructures de les façanes, que resolen espais de trànsit interior/exterior. Ambdós paraments, l’interior d’illa i el del carrer, es dissenyen com a doble pell, formant una cambra d’aire intermèdia entre l’interior dels habitatges i l’exterior. El parament interior és envidrat i l’exterior, enrassat amb la façana, és de perfilària metàl·lica, responent al mateix temps a un problema constructiu i a la necessitat de dividir el van, com a referència a l’escala de l’entorn. La planta baixa es resol amb un petit porxo que facilita la maniobrabilitat de l’accés i facilita l’entrada independent, dels habitatges i del local, possibilitant la visió de la profunditat del pati interior mitjançant la transparència.
  2. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura
    Habitatges Mañé i Flaquer

  3. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Restauració
    Adaptació d'Edifici Industrial per a CEIP i Centre Cívic

  4. Adaptació d'Edifici Industrial per a CEIP i Centre Cívic

    Sergi Godia i Fran, Xavier Gomà Presas, Juli Laviña Batallé, Josep Urgell i Beltrán

    Adaptació d'Edifici Industrial per a CEIP i Centre Cívic

    Per a la seva construcció es van adaptar part de les naus dels tallers utilitzats per l’empresa automobilística FIAT; edificació , segons sembla, projectada per J.A. Coderch, però que no va dirigir les obres. El projecte el va encarregar el Ministerio de Educación y Ciencia, però va ser gestionat per l’Ajuntament de Barcelona, propietari dels terrenys i de l’edificació, que va considerar, junt amb l’Associació de Veïns, conservar part de les naus en planta baixa pel nou programa educatiu, donant compliment als requisits normatius establerts, quedant la resta de superfície i edifici per resoldre d’altres dèficits d’equipaments pel Barri de Les Corts. El projecte pren com a punt de sortida aconseguir dos objectius prioritaris: Per una part, una escola que pedagògica i arquitectònicament no pateixi pel fet de ser conseqüència de l’aprofitament de l’edifici existent, pensat per una finalitat molt diferent. I, per una altra, que la solució adoptada sigui conseqüència de l'estudi en profunditat de la totalitat de la propietat municipal, encara que el projecte de l’escola només desenvolupi una part del conjunt. La solució projectada contempla els següents aspectes: Manté l’aparença de les naus industrials en dent de serra, al cos principal, alliberant-lo d’afegits que desvirtuaven la seva visió. No s’amaguen les naus industrials, sino que es completen i esdevenen l’element visual bàsic del conjunt. Manté la tanca com element separador entre l’escola i els carrers del voltant. Potencia la rampa entre el primer nivell i la coberta global. L’escola es vincula amb el barri, donant front al pati i zona d’accés. Destinar la resta de l’edificació respectada, però no destinada a l’escola, per resoldre els dèficits d’equipaments del barri de Les Corts. L’escola es vincula al barri. Posar en valor l’estructura formal interior existent, perfectament compatible amb el nou programa docent. La presència d’espais lliures entre edificacions es destinen a activitats pedagògiques complementàries, com a prolongació exterior de les aules. La distribució de les aules i les dependències complementàries es projecten al llarg de dos eixos paral·lels que formalitzen dos corredors ortogonals, units entre sí mitjançant l’espai destinat als serveis, higiènics i vestuaris, i a l’accés vertical fins a la planta coberta.
  5. Habitatges Vila Olímpica

    Pilar de la Villa Ugas, Sergi Godia i Fran, Josep Urgell i Beltrán

    Habitatges Vila Olímpica

    Una façana llarguíssima (250ml) i en una situació compromesa: porta d’entrada a la Vila Olímpica des de la ciutat, enmarcant juntament a la façana corba de MBM les dos torres icòniques del port olímpic. Tres singularitats en el desenvolupament de la façana totes elles en l’extrem Nord: 1. Edifici de major altura en el seu extrem. 2. Edifici pont sobre el Carrer Doctor Trueta. 3. “Absorció” de part de l’edifici existent d’oficines que va obligar a un esforç de contenció i rigors compositius capaç d’absorbir tot els “accidents” en un concepte unitari i ordenat de la façana concebuda com a límit i presentació del barri.
  6. CAP Vila Olímpica

    Pilar de la Villa Ugas, Sergi Godia i Fran, Josep Urgell i Beltrán

    CAP Vila Olímpica

    El CAP es dissenya com una caixa perforada en el seu interior per un pati que resolt la il·luminació i ventilació de totes les sales d’espera. Les façanes s’organitzen amb un tipus de buit modulat i repetitiu que no reflecteix la complexitat de l’edifici. Aquesta complexitat organitzativa s’observa a l’interior de l’edifici, estructural entorn d’un pati central que reflecteix en la seva secció les diferències programàtiques de els diverses plantes. A la planta baixa es situen els accessos, diferenciant el d’àrea d’atenció continuada del de la resta de l’edifici, i s’hi ubiquen la recepció, l’arxiu, la dispensació i el magatzem de farmàcia, els despatxos de controls mèdics, l’àrea de radiologia i l’àrea d’extraccions i laboratori, comunicada amb l’àrea d’atenció continuada. La planta primera es destina al servei de rehabilitació i teràpia física. Les plantes segona i tercera es destinen a l’àrea polivalent. En la planta quarta hi trobem l’àrea del personal sanitari i l’àrea administrativa. A la planta soterrani s’hi ubiquen l’aparcament, els magatzems i els locals tècnics. El disseny dels elements d’estructura, instal·lacions i tancament faciliten les posteriors remodelacions i redistribucions interiors.
  7. Reforma i Ampliació del Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports

    Sergi Godia i Fran, Juli Laviña Batallé, Josep Urgell i Beltrán

    Reforma i Ampliació del Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports

    La seu del Col·legi Oficial d’Enginyers de Camins ocupava un habitatge unifamiliar aïllat en un solar molt petit situat al barri de Les Tres Torres. La reforma i ampliació de la seu es va plantejar amb una exigència que condicionava de manera determinant el projecte. Aquesta era la construcció d’una sala d’actes amb capacitat per 150 persones. Donades les dimensions de l’edifici a ampliar i del solar, l’única solució possible era la d’ubicar dita sala en planta soterrani ocupant el subsòl del pati frontal de l’edifici existent. Per tal de resoldre de manera funcional els accessos a la sala i donar una resposta adequada a les necessitats d’evacuació es va dissenyar la reforma i ampliació eliminant l’escala de l’edifici existent. Aquesta es va desplaçar a la nova construcció conjuntament amb l’ascensor i els servies higiènics de cada planta. D’aquesta manera, s’alliberava de circulacions verticals l’edifici vell destintant-lo a zona noble de planta baixa, i a oficines la resta de plantes. Els tancaments exteriors responien a una plantejament inicial de respecte a l’edificació existent, mantenint el revoc, pintura i fusteries originals, excepte en el cos central, en el que la modificació radical va fer necessari un tractament d’alumini. L’edificació nova es va resoldre amb obra vista de totxo premsat agafada amb morter de cal. Els paviments escollits fores el marbre travertí en el zona de la nova construcció, el parquet de tarima clavada de fusta d’Iroko en les zones nobles i el sintètic de PVC en les oficines. L’estructura de la sala d’actes soterrada es va resoldre mitjançant una volta de formigó armat subjectada pels murs laterals de contenció de terres. La volta es va deixar de formigó vist utilitzant per l’encofrat planxes de canyís.
  8. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Espais Exteriors
    Parc de la Solidaritat

  9. Biennal Internacional de Paisatge

    Finalista
    Connexió de Dos Barris sobre Gran Vía

  10. Centre Cultural Aeronàutic a l'Aeroport de Barcelona-El Prat

    Godia & Barrio Arquitectes, Berta Barrio Uría, Sergi Godia i Fran, Eloi Juvillà i Ballester

    Centre Cultural Aeronàutic a l'Aeroport de Barcelona-El Prat

    El Museu està dotat d'un programa de 3200m2 repartit en Planta Baixa i Altell i està organitzat en dos crugies estructurals de 28 i 15.5 m. Sota la mes gran se situa una gran sala d'exposició d'avions antics i un taller de restauració. L'Altell forma part del recorregut expositiu i actua com a mirador sobre la gran sala. L'altra crugia conté la Sala d'Actes, l'Administració i els Magatzems. L'edifici, de planta rectangular, s'inspira en la imatge dels hangars. En la seva pell exterior els panells de formigó prefabricat es troben lleugerament desencaixats , trencant la planeitat de la façana i generant un joc de llums i ombres que varia al llarg del dia. En la façana principal aquest cos de formigó s'eleva com si fos un avió enlairant per a deixar una franja vidriada que permet observar els avions exposats.
  11. Cobertura de les Vies de Sants-Estació

    Sergi Godia i Fran

    Cobertura de les Vies de Sants-Estació

    L'any 2002, l'administració de la ciutat va decidir emprendre el projecte de renovació urbana del corredor ferroviari de Sants. Descartada l'opció de soterrament del corredor ferroviari, es va optar pel seu confinament dins d'una caixa lleugera i transparent en bona part del traçat, la coberta de la qual havia de transformar-se en un llarg passeig elevat i enjardinat de 800 m. de longitud. L'estructura de suport de l'edifici/contenidor està constituïda per peces prefabricades de formigó en una seqüència diagonalitzada que adopta la forma d'una gran biga Warren que evoca els antics ponts ferroviaris, deixant grans triangles buits propicis al seu vidre. La coberta de l'edifici queda elevada respecte als carrers de l'entorn entre 4 i 12 metres i, consegüentment, els seus jardins es converteixen en un mirador sobre la ciutat i s'estructuren sobre la base de dos recorreguts lineals: un al costat nord de la coberta, molt ombrejat per l'arbrat i un altre al costat sud, permanentment assolejat. L'espai intermedi entre tots dos camins es configura com la medul·la espinal dels jardins sobre la base de la configuració d'una topografia artificial complexa amb una alta densitat d'arbrat i una rica plantació de vegetació arbustiva i entapissant, seleccionada en funció d'una paleta cromàtica molt selectiva. Les elevacions que presenta la topografia, reforçades per la densitat i l'estratègica posició de les masses d'arbrat, afavoreixen la creació d'àmbits en què el passejant perd la sensació d'estar a l'interior de la ciutat i genera la de trobar-se immers en un entorn natural.
  12. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Guardonat / Premiat. Categoria: Edificis d’Ús No Residencial de Promoció Pública
    Centre Cultural Aeronàutic a l'Aeroport de Barcelona-El Prat

Bibliografia

  • Article de Revista

    [Oficina].

    On : Oficina (1992)

Societats

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.