Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Sergi Godia i Fran

Memòria

Graduat a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona l'any 1970. Ha rebut els següents premis i nominacions: Premi FAD d'Arquitectura els anys 1976 (FAD d'Arquitectura), 1982 (FAD de Restauració) juntament amb Julio Laviña, Pilar de la Vila i Pep Urgell i el 1999 (FAD d'Espais Urbans) juntament amb Xavier Casas. Premi Nacional d'Urbanisme 1979. Award of Excelence de l'European Chapter of the American Institute of Architects 2000 (Dublín). Nominació als Premis FAD d'Arquitectura dels anys 1987, 1989, 1991 i 2001. Finalista a la 5a Biennal d'Arquitectura Espanyola 1997-1998. Nominació al Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba 2000 i 20002. Premi a la 1a Mostra d'Arquitectura de Barcelona. 2104 juntament amb Berta Barri. Ha realitzat nombroses obres d'arquitectura centrades en els equipaments públics: Escoles, Centres Sanitaris, Instal·lacions Esportives, Biblioteques, Hotels i Edificis Administratius i d'oficines. En 1992 va participar en la construcció de la Vila Olímpica de Barcelona amb l'edificació d'un conjunt d'habitatges, centre sanitari i oficines amb 50000m2 construïts. Ha realitzat diversos Parcs a l'entorn de Barcelona: Parc de la Solidaritat, Parc de les Planes, Passeig Marítim i Parc Litoral de Sant Adrià, etc i la cobertura del tren i la urbanització de la seva coberta al barri de Sants a Barcelona, ​​amb una longitud de 700 m. i una superfície de 6 ha. Ha realitzat al costat de J.A. Acebillo diversos Plans Urbanístics en ciutats europees: Màster Pla per al Fòrum 2004 a Barcelona, ​​Singuidunum-Belgrad el 2010, Hellinikon- Atenes el 2011, Varna- Bulgària, Oostende- Belgica, etc. Professor de projectes de l'ETSAB (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona) el 1977 - 1978 i professor convidat en diversos cursos de les Escoles d'Arquitectura de Barcelona i el Vallès, de Sarajevo (Bòsnia) i Kazan (Rússia). La seva obra ha estat exposada en diverses exposicions i recollida en diverses publicacions nacionals i internacionals.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Habitatges Mañé i Flaquer

    Pere Aixàs i Espar, Sergi Godia i Fran, Juli Laviña Batallé, Josep Urgell i Beltrán

    Habitatges Mañé i Flaquer

    L’edifici es composa de dos cossos diferenciats on, el que dona al carrer Mañé i Flaquer, consta de vuit habitatges petits, quatre dels quals donen a l’interior de l’illa i un altre cos interior, que es dedicà a estudi d’arquitectura. La construcció destinada als habitatges, s’acomoda de forma discreta al entorn urbà en que s’insereix, es a dir, el casc antic de Sarrià, amb un llenguatge mínim i subtil. La composició de l’estreta façana pren com a base de sortida pel disseny, la supressió de les volades, que per ordenances podrien edificar-se, però que per voluntat dels promotors i tècnics, es va renunciar a executar-les i va donar lloc a la façana plana, que es mostrà com a suport eficaç per a la composició general en carrers estrets i de cascs antics. La renuncia a cossos sortints assegura la continuïtat dels plans de façana amb les edificacions veïnes i dona resposta a la problemàtica dels carrers estrets, evitant l’enfrontament de façanes i de les seves obertures i intimitzant els programes familiars. En la concepció unitària de la façana, cada element s’individualitza, encaixant en el van de l’obra, prenent com a referència la imatge de les façanes dels interiors d’illa,... galeries envidrades, sobreposades com a pell a les estructures de les façanes, que resolen espais de trànsit interior/exterior. Ambdós paraments, l’interior d’illa i el del carrer, es dissenyen com a doble pell, formant una cambra d’aire intermèdia entre l’interior dels habitatges i l’exterior. El parament interior es envidrat i l’exterior, enrassat amb la façana, es de perfilaria metàl·lica, responent al mateix temps, a un problema constructiu i a la necessitat de dividir el van, com a referencia a l’escala de l’entorn. La planta baixa es resolt amb un petit porxo, que facilita la maniobrabilitat de l’accés i facilita l’entrada independent, dels habitatges i del local, possibilitant per transparència, la visió de la profunditat del pati interior.
  2. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Habitatges Mañé i Flaquer

    Pere Aixàs i Espar, Sergi Godia i Fran, Juli Laviña Batallé, Josep Urgell i Beltrán

  3. Adaptació d'Edifici Industrial per a CEIP i Centre Cívic

    Sergi Godia i Fran, Xavier Gomà Presas, Juli Laviña Batallé, Josep Urgell i Beltrán

    Adaptació d'Edifici Industrial per a CEIP i Centre Cívic

    Per la seva construcció es van adaptar part de les naus dels tallers utilitzats per l’empresa automobilística FIAT, edificació , segons sembla, projectada per J.A. Coderch, però que no va dirigir les obres. El projecte el va encarregar el Ministerio de Educación y Ciencia, però va ser gestionat per l’Ajuntament de Barcelona, propietari dels terrenys i de l’edificació, que va considerar, junt amb l’Associació de Veïns, conservar part de les naus, en planta baixa, pel nou programa educatiu, donant compliment als requisits normatius establerts, quedant la resta de superfície i edifici, per resoldre d’altres dèficits d’equipaments pel Barri de les Corts. El projecte pren com a punt de sortida, aconseguir dos objectius prioritaris: Per una part, una Escola que pedagògica i arquitectònicament no pateixi pel fet de ser conseqüència de l’aprofitament de l’edifici existent, pensat per una finalitat molt diferent I per altre, que la solució adoptada sigui conseqüència del estudi en profunditat de la totalitat de la propietat municipal, encara que el projecte de l’Escola només desenvolupi una part del conjunt. La solució projectada contempla els següents aspectes: Manté l’aparença de les naus industrials en dent de serra, al cos principal, alliberant-lo d’afegits que desvirtuaven la seva visió. No s’amaguen les naus industrials, sino que lds completa i convierteix en l’element visual básic del conjunt Manté la tanca com element separador entre l’Escola i els carrers del voltant. Potencía la rampa entre el primer nivell i la coberta global L’Escola es vincula amb el Barri, donant front al pati i zona d’accés Destinar la resta de l’edificació respectada, però no destinada a l’Escola, per resoldre els dèficits d’equipaments del Barri de les Corts. L’Escola es vincula al Barri Posar en valor l’estructura formal interior existent, perfectament compatible amb el nou programa docent. La presencia d’espais lliures entre edificacions, es destinen a activitats pedagògiques complementaries, com a prolongació exterior de les aules. La distribució de les aules i les dependències complementaries es projecten al llarg de dos eixos paral·lels, que formalitzen dos corredors ortogonals, units entre sí mitjançant l’espai destinat als serveis, higiènics i vestuaris, i a l’accés vertical fins a la planta coberta.
  4. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Restauració

    Premi FAD

    Adaptació d'Edifici Industrial per a CEIP i Centre Cívic

    Sergi Godia i Fran, Xavier Gomà Presas, Juli Laviña Batallé, Josep Urgell i Beltrán

  5. Habitatges Vila Olímpica

    Pilar de la Villa Ugas, Sergi Godia i Fran, Josep Urgell i Beltrán

    Habitatges Vila Olímpica

    Una façana llarguíssima (250ml) i en una situació compromesa: porta d’entrada a la Vila Olímpica des de la ciutat, enmarcant juntament a la façana corba de MBM les dos torres icòniques del port olímpic. Tres singularitats en el desenvolupament de la façana totes elles en l’extrem Nord: 1. Edifici de major altura en el seu extrem. 2. Edifici pont sobre el Carrer Doctor Trueta. 3. “Absorció” de part de l’edifici existent d’oficines que va obligar a un esforç de contenció i rigors compositiu capaç d’absorbir tot els “accidents” en un concepte unitari i ordenat de la façana concebuda com a límit i presentació del barri.
  6. CAP Vila Olímpica

    Pilar de la Villa Ugas, Sergi Godia i Fran, Josep Urgell i Beltrán

    CAP Vila Olímpica

    El CAP es dissenya com una caixa perforada en el seu interior per un pati que resolt la il·luminació i ventilació de totes les sales d’espera. Les façanes s’organitzen amb un tipus de buit modulat i repetitiu que no reflecteix la complexitat de l’edifici. Aquesta complexitat organitzativa s’observa a l’interior de l’edifici, estructural entorn d’un pati central que reflecteix en la seva secció les diferències programàtiques de els diverses plantes. A la planta baixa es situen els accessos, diferenciant el d’àrea d’atenció continuada del de la resta de l’edifici, i s’hi ubiquen la recepció, l’arxiu, la dispensació i el magatzem de farmàcia, els despatxos de controls mèdics, l’àrea de radiologia i l’àrea d’extraccions i laboratori, comunicada amb l’àrea d’atenció continuada. La planta primera es destina al servei de rehabilitació i teràpia física. Les plantes segona i tercera es destinen a l’àrea polivalent. En la planta quarta hi trobem l’àrea del personal sanitari i l’àrea administrativa. A la planta soterrani s’hi ubiquen l’aparcament, els magatzems i els locals tècnics. El disseny dels elements d’estructura, instal·lacions i tancament faciliten les posteriors remodelacions i redistribucions interiors.
  7. Reforma i Ampliació del Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports

    Sergi Godia i Fran, Juli Laviña Batallé, Josep Urgell i Beltrán

    Reforma i Ampliació del Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports

    La seu del Col·legi Oficial d’Enginyers de Camins ocupava un habitatge unifamiliar aïllat en un solar molt petit situat al barri de Les Tres Torres. La reforma i ampliació de la seu es va plantejar amb una exigència que condicionava de manera determinant el projecte. Aquesta era la construcció d’una sala d’actes amb capacitat per 150 persones. Donades les dimensions de l’edifici a ampliar i del solar, l’única solució possible era la d’ubicar dita sala en planta soterrani ocupant el subsòl del pati frontal de l’edifici existent. Per tal de resoldre de manera funcional els accessos a la sala i donar una resposta adequada a les necessitats d’evacuació es va dissenyar la reforma i ampliació eliminant l’escala de l’edifici existent. Aquesta es va desplaçar a la nova construcció conjuntament amb l’ascensor i els servies higiènics de cada planta. D’aquesta manera, s’alliberava de circulacions verticals l’edifici vell destintant-lo a zona noble de planta baixa, i a oficines la resta de plantes. Els tancaments exteriors responien a una plantejament inicial de respecte a l’edificació existent, mantenint el revoc, pintura i fusteries originals, excepte en el cos central, en el que la modificació radical va fer necessari un tractament d’alumini. L’edificació nova es va resoldre amb obra vista de totxo premsat agafada amb morter de cal. Els paviments escollits fores el marbre travertí en el zona de la nova construcció, el parquet de tarima clavada de fusta d’Iroko en les zones nobles i el sintètic de PVC en les oficines. L’estructura de la sala d’actes soterrada es va resoldre mitjançant una volta de formigó armat subjectada pels murs laterals de contenció de terres. La volta es va deixar de formigó vist utilitzant per l’encofrat planxes de canyís.
  8. Parc de la Solidaritat

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Xavier Casas i Galofré, Sergi Godia i Fran

    Parc de la Solidaritat

  9. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Espais Exteriors

    Premi FAD

    Parc de la Solidaritat

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Xavier Casas i Galofré, Sergi Godia i Fran

  10. Cobertura de les Vies de Sants-Estació

    Sergi Godia i Fran

    Cobertura de les Vies de Sants-Estació

    En el año 2002 la administración de la ciudad decidió poner en marcha el proyecto de renovación urbana del corredor ferroviario de Sants. Descartada la opción de soterramiento del corredor ferroviario, se optó por su confinamiento dentro de una caja ligera y transparente en buena parte del trazado, cuya cubierta debía transformarse en un largo paseo elevado y ajardinado de 800 m. de longitud. La estructura de soporte del edificio /contenedor está constituida por piezas prefabricadas de hormigón en una secuencia diagonalizada que adopta la forma de una gran viga Warren que evoca los antiguos puentes ferroviarios, dejando grandes triángulos vacíos propicios a su acristalamiento. La cubierta del edificio queda elevada respecto a las calles del entorno entre 4 y 12 metros y en consecuencia sus jardines se convierten en un mirador sobre la ciudad y se estructuran en base a dos recorridos lineales: uno en el lado Norte de la cubierta, muy sombreado por el arbolado y otro en el lado Sur, permanentemente asoleado. El espacio intermedio entre ambos caminos se configura como la médula espinal de los jardines en base a la configuración de una topografía artificial compleja con una alta densidad de arbolado y una rica plantación de vegetación arbustiva y tapizante, seleccionada en función de una paleta cromática muy selectiva. Las elevaciones que presenta la topografía, reforzadas por la densidad y la estratégica posición de de las masas de arbolado, favorecen la creación de ámbitos en los que el paseante pierde la sensación de estar en el interior de la ciudad y genera la de hallarse inmerso en un entorno natural.
  11. Centre Cultural Aeronàutic a l'Aeroport de Barcelona-El Prat

    Godia & Barrio Arquitectes, Berta Barrio Uría, Sergi Godia i Fran, Eloi Juvillà i Ballester

    Centre Cultural Aeronàutic a l'Aeroport de Barcelona-El Prat

    El Museu està dotat d'un programa de 3200m2 repartit en Planta Baixa i Altell i està organitzat en dos crugies estructurals de 28 i 15.5 m. Sota la mes gran se situa una gran sala d'exposició d'avions antics i un taller de restauració. L'Altell forma part del recorregut expositiu i actua com a mirador sobre la gran sala. L'altra crugia conté la Sala d'Actes, l'Administració i els Magatzems. L'edifici, de planta rectangular, s'inspira en la imatge dels hangars. En la seva pell exterior els panells de formigó prefabricat es troben lleugerament desencaixats , trencant la planeitat de la façana i generant un joc de llums i ombres que varia al llarg del dia. En la façana principal aquest cos de formigó s'eleva com si fos un avió enlairant per a deixar una franja vidriada que permet observar els avions exposats.
  12. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Centre Cultural Aeronàutic a l'Aeroport de Barcelona-El Prat

    Godia & Barrio Arquitectes, Berta Barrio Uría, Sergi Godia i Fran, Eloi Juvillà i Ballester

Bibliografia

  • Article de Revista

    [Oficina].

    On : Oficina (1992)

Societats