Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Parròquia de Sant Bernat Calvó

    Lluis Maria Albín i Solé

    Esta iglesia se encuentra situada en el barrio Fortuny de Reus, que se construyó en los años cincuenta para acoger la gran oleada migratoria procedente de Andalucía y otros lugares de España. En 1960 se constituye la nueva parroquia como equipamiento central. Para significar el edificio en el barrio y dimensionarlo de acuerdo con las necesidades de la población, se decidió construir la iglesia con una estructura de grandes dimensiones delante de la plaza que define el centro del nuevo barrio. La iglesia está formada por tres elementos claramente diferenciados: un volumen rectangular de obra vista, la bóveda de hormigón armado que cubre la nave principal e incorpora unos grandes ventanales, y el campanario cilíndrico de gran altura y hormigón visto. La cubierta consiste en una gran bóveda de arista que exige tan sólo 4 puntos de apoyo para sostenerla. Después de realizar unos tanteos, se decidió construir esta bóveda con una membrana de hormigón armado, una de las primeras de Cataluña. La cubierta se apoya sobre cuatro pilares de hormigón armado, ayudados por tres puntos en fachada y un muro situado al fondo del presbiterio. Todo ello queda cerrado por el muro de ladrillo visto de la fachada.
  2. Edifici dels Pares Caputxins i Església de Sant Antoni de Pàdua

    Lluis Maria Albín i Solé

    El edifico de la Rambla Nova, situado en uno de los entornos más destacados del ensanche tarraconense, no muestra en su exterior la naturaleza o variedad de las funciones que alberga, de abajo a arriba: escuela, iglesia y residencia religiosa con sus correspondientes servicios comunes. La claridad compositiva de la fachada, antaño blanca e inequívocamente moderna, es una de las características de este edificio: su composición, de inspiración corbuseriana, juega rítmicamente con los huecos rectangulares mientras la monotonía del conjunto se rompe mediante grandes gestos de una escala superior. Entre ellos destacan el saliente, a modo de tribuna, de las plantas más altas –correspondientes a la residencia– con dos grandes balcones corridos, la primera planta totalmente acristalada y el zócalo, formado por una gran celosía de hormigón prefabricado y un collage en bajorrelieve del artista Carles Collet, donde la combinación de distintas fábricas de piedra nos recuerda a los yacimientos arqueológicos tan presentes en la ciudad.

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.