Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1929. Membre del GATPAC. Arquitecte Municipal de Tarragona i Arquitecte Delegat del “Instituto Nacional de la Vivienda província de Tarragona”. Va realitzar entre d’altres l’Escola del Treball i els habitatges “Alegría y Reposo”

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Cases Barates La Colectiva

    Manuel Cases Lamolla, Josep Maria Monravà i López, Francisco Monravà Soler

  2. Casa Malé

    Josep Maria Monravà i López

    Casa Malé

    L’edifici respon a l’encàrrec de reformar dues cases d’una cantonada de la Rambla Vella per situar-hi les noves dependències d’un comerciant de teixits. Monravà desenvolupa la feina de donar un caràcter unitari a l’edifici resultant, ordenant i simplificant les fileres de finestres i refent de cap i de nou el coronament de l’edifici, que adopta l’alçària màxima a la cantonada i va baixant esglaonadament cap als laterals. També incorpora els balcons de la cantonada, suportats sobre un ràfec i interromputs per un plegament del mateix ràfec. El projecte inclou l’arranjament dels interiors i els elements distintius del comerç, com ara el rètol que dóna a la Rambla Vella. Es tracta d’un projecte de joventut de Monravà, a mig camí entre l’art déco, el purisme i l’incipient llenguatge de l’arquitectura racionalista.
  3. Institut Politècnic Vidal Barraquer

    Josep Maria Monravà i López

    Institut Politècnic Vidal Barraquer

    L’edifici és una mostra de les millors realitzacions del programa racionalista en el camp de l’arquitectura per a institucions. Situat entre la casa Bloc i el futur Govern Civil, interpreta la traça radial del creixement urbà d’una manera que afecta l’organització general de l’edifici. Es tracta d’un organisme en forma de U, en què totes les dependències es troben al voltant de la sala de dibuix. Una crugia intermèdia recull els serveis i una sèrie de quatre patis. Les aules, a la façana, queden reflectides per unes llargues finestres que corren de banda a banda de l’edifici. Monravà emfasitza la coherència entre la distribució i la funcionalitat del programa.
  4. Casa Bloc - Grup d'Habitatges Alegría y Descanso

    Josep Maria Monravà i López

    Casa Bloc - Grup d'Habitatges Alegría y Descanso

    El projecte respon a una iniciativa de l’Obra Sindical del Hogar la institució del règim franquista encarregada de la promoció d’habitatges socials. Es tracta d’un bloc lineal que abasta de carrer a carrer, seguint un arc de circumferència amb centre a la plaça Imperial Tarraco, de recent urbanització. L’edifici determina així el futur creixement urbanístic de la zona, seguint un traçat radial. Monravà aplica austerament la retòrica constructiva i compositiva del racionalisme per satisfer un programa basat en el baix cost de la construcció. El bloc adossa de dos en dos un total de 74 habitatges, distribuïts en tres plantes, mentre que la planta baixa forma una gran porxada que salva el desnivell entre un carrer i l’altre. Les sales d’estar sobresurten en unes tribunes que marquen un ritme vertical al llarg de tot el bloc, compensat per la continuïtat horitzontal dels balcons, interrompuda hàbilment a les dues plantes superiors.
  5. Perfumeria Micó

    Josep Maria Monravà i López

  6. Institut Provincial de Sanitat de Tarragona

    Josep Maria Monravà i López

  7. Casa Musolas

    Josep Maria Monravà i López

  8. Xalets de la Salle

    Josep Maria Monravà i López

  9. Passeig de les Palmeres

    Josep Maria Monravà i López

  10. Via de l'Imperi Romà

    Josep Maria Monravà i López

  11. Universitat Laboral de Tarragona

    Josep Maria Monravà i López, Luis Peral Buesa, Antoni Pujol i Sevil, Manuel Sierra Nava, Antonio de la Vega Martínez

    Universitat Laboral de Tarragona

    El projecte de les universitats laborals respon a la iniciativa de l’aleshores ministre de Treball, José Antonio Girón de Velasco, per tal de “formar, a més d’obrers tècnicament millors, homes de cap a peus, capacitats per a totes les conteses de la intel·ligència, ensinistrats per a les batalles de l’esperit...”. La primera que es va fer fou la de Gijón, i tot seguit es varen construir les de Sevilla i Tarragona. Per a aquesta darrera es van escollir dues finques anomenades mas de la Pineda i mas de Palau, que sumaven un total de 150 hectàrees situades a tres quilòmetres de Tarragona. La construcció resultant és el fruit de l’evolució de tres propostes, que parteixen d’una clara separació de les funcions en una organització general que recorda un enclavament urbà. La versió definitiva queda diferenciada en tres parts, que van anar a càrrec de cadascun dels arquitectes autors: els dormitoris i el menjador —units per galeries subterrànies—, les aules i els tallers. Aquesta disposició per parts clarament separades obeeix a la intenció d’estendre el conjunt i obligar els estudiants a recórrer certes distàncies entre les seves activitats, igual que en un emplaçament urbà.
  12. Ciutat de Repòs i de Vacances La Residencial

    Josep Maria Monravà i López, Antoni Pujol i Sevil

    El propio nombre del proyecto pone de manifiesto su relación con el ideario GATCPAC y la asunción de las líneas maestras del Pla Macià aplicadas a Tarragona. Cabe recordar que Monravà había sido socio del GATCPAC durante la Segunda República y que después de la guerra civil construyó una Casa Bloc (1940-1945) en Tarragona. Siguiendo el modelo urbanístico de la Carta de Atenas, este proyecto constituye una verdadera ciudad jardín para el descanso de los trabajadores y sus familias en las afueras de la ciudad. Este proyecto se encuentra situado en primera línea de mar y se divide en tres zonas, a causa de las infraestructuras que la atraviesan: la carretera N-340 y la vía del tren. La zona más elevada y alejada del mar es la residencial. La zona intermedia es la deportiva, que se encuentra situada entre la carretera y la vía de tren. Finalmente se encuentra la zona marítima, junto a la playa. Cabe destacar que todo el proyecto se construyó de una sola vez, lo que ha permitido que esté dotado de una cierta unidad arquitectónica y constructiva. Aquí se rodó la película "La familia y uno más", que explica los avatares de una familia que ha seguido creciendo hasta los dieciséis hijos.
  13. Garatge, Taller i exposición de Renault

    Josep Maria Monravà i López

    José María Monravà López proyecta en 1956 un edificio destinado a garaje, taller y exposición para la Renault en la carretera de Barcelona –Vía Augusta–, un trazado viario que actualmente está integrado en la trama urbana de Tarragona. El promotor, Razón social vda. e hijos de Jaime Garau, completará el programa en 1960 en el solar colindante, con la construcción del concesionario Renault, obra de Antonio Bonet Castellana y Josep Puig Torné. Monravà propone un gesto curvo en la fachada de la carretera de Barcelona que revela, por un lado, el papel comercial asignado al edificio y, por otro, marca una inflexión en el trazo rectilíneo de la carretera de Barcelona y podría resultar monótono. Se trata de un cuerpo edificado destinado a recepción de los clientes cuya posición central determina la distribución del edificio. El resto del edificio, destinado a taller, lavado de vehículos, almacén, oficina y expositor de vehículos, se caracteriza por tener grandes aberturas en fachada y por el uso de nuevos materiales: carpinterías metálicas y plafones de chapa prefabricados, que contrastan con la arquitectura del entorno.
  14. Hotel Imperial Tarraco

    Josep Maria Monravà i López, Antoni Pujol i Sevil

  15. Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer

    Lluis Maria Albín i Solé, Josep Maria Monravà i López, Antoni Pujol i Sevil

  16. Col·legi de La Salle Torreforta

    Josep Maria Monravà i López

  17. Edifici d'Habitatges per a la Caixa de Pensions a Tarragona

    Josep Maria Monravà i López, Antoni Pujol i Sevil

  18. Club de Tennis Tarragona

    Josep Maria Monravà i López

  19. Fàbrica Ceratonia

    Josep Maria Monravà i López

  20. Casa Effinger

    Josep Maria Monravà i López

    Poco después de la Guerra Civil, Monravà construyó la Casa Bloc de Tarragona, referencia indiscutible de su voluntad de dar continuidad al espíritu del GATCPAC. En 1955 reforzaría este vínculo ideológico construyendo la Ciudad Residencial de Educación y Descanso, cerca de Tarragona, en clara referencia a la Ciutat del Repòs del Pla Macià. Desgraciadamente, las viviendas de este conjunto residencial han sido demolidas recientemente, y sólo quedan en pie los servicios comunitarios.La casa Effinger es una vivienda unifamiliar aislada de dos plantas que está situada en la parte de atrás de una parcela con fuerte pendiente y de gran dimensión, dejando el máximo de espacio libre delante para jardín. Para adaptarse a la pendiente, Monravà fue generando una serie de zócalos de piedra que sirven de terraza para ver el mar. Los elementos que más destacan del proyecto son las terrazas y voladizos de gran dimensión que convierten el proyecto en un juego de planos horizontales. Este efecto queda reforzado por el hecho de que los cantos de los forjados y las barandillas metálicas están pintados de color gris, mientras que el resto de la casa está pintada de color blanco. Sobre este juego de planos en voladizo, destacan algunos elementos dinámicos, como el juego de escaleras exteriores, la gárgola de hormigón o la persiana corredera de librillo que se desliza por fuera de la terraza.
  21. Hostal Sant Jordi

    Josep Maria Monravà i López

  22. Edifici Horòscop

    Josep Maria Monravà i López, Antoni Pujol i Sevil

  23. Xalet Hernani

    Josep Maria Monravà i López, Eleuterio Población Knappe

  24. Edifici Mata

    Josep Maria Monravà i López

  25. Hotel Núria

    Josep Maria Monravà i López

  26. Edifici Rambla Nova 1

    Pascual Monravà Gassol, Josep Maria Monravà i López

  27. Nau de l'Empresa Municipal de Transports Públics de Tarragona

    Josep Maria Monravà i López

Arxiu

  • Perspectiva de l'Institut Politècnic Vidal Barraquer.

    Dibuix

    Perspectiva de l'Institut Politècnic Vidal Barraquer.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia