Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Illa de Cases Baró de Viver

    Josep Emili Donato i Folch, Miguel Jiménez Eroles, Ramon Martí i Puzo

    Illa de Cases Baró de Viver

    L’edifici existent és una part d’un projecte més extens, destinat a substituir el barri de “cases barates” construïdes a l’indret arran de l’Exposició Universal del 1929. La renovació del barri passava per la construcció d’una gran sala culminada per dos cossos còncaus, més un tercer espai transversal situat al punt intermedi. Es tractava de respondre a l’aïllament urbà del barri per mitjà d’una gran illa de cases que generés el seu propi espai públic, autogen i indiferent a la diversitat morfològica de la resta de la ciutat. Els habitatges formen un tipus de tres unitats per replà, per tal d’evitar els patis interiors i permetre que tots els habitatges donin a la sala central. La secció transversal salva el desnivell entre el passeig de Santa Coloma i el carrer inferior per mitjà d’una plataforma intermèdia de la qual arrenquen les escales i els ascensors, i per sota de la qual queden els espais destinats a l’aparcament i els comerços.
  2. Residència Geriàtrica d'Horta

    Josep Emili Donato i Folch, Miguel Jiménez Eroles, Ramon Martí i Puzo

    Residència Geriàtrica d'Horta

    La residència geriàtrica es troba al barri de la Taxonera, pocs metres més amunt del CEIP construït uns anys abans pel mateix arquitecte. La familiaritat amb el barri i la relació morfològica amb l’antiga escola porten Donato a prendre els suggeriments del vessant nord de la muntanya com generatrius d’un expressiu joc de geometries que fan de rèplica a les corbes de nivell del vessant. L’edifici s’obre en un arc convex per deixar un espai públic orientat al sud i apte per a les activitats a l’aire lliure de les persones grans. Aquesta contracorba superposada a la topografia original permet recollir la llum natural per les bandes laterals. La plataforma queda vinculada al paisatge obert a través d’un porxo en un tram, mentre que l’altre tram es reserva a les estances privades. El cercle inscrit en el volum separa clarament les dues parts del programa i articula l’entrada principal, que dóna accés a les cotes més baixes de l’edifici.
  3. Institut de l'Arboç

    Josep Emili Donato i Folch, Miguel Jiménez Eroles

    Institut de l'Arboç

    L’Arboç és un petit municipi del Penedès, situat en un turó envoltat d’ametllers, oliveres i vinyes, a la vora d’una vall per on passava l’antiga Via Augusta romana. Al poble hi ha algunes residències del final del segle XIX, a més d’algunes ruïnes preromanes i medievals. Donato reprèn el caràcter monumental del poble a l’hora de plantejar l’edifici de l’institut. Emplaçat al nord de la població, en un terreny no urbanitzat, l’edifici queda situat al límit septentrional del terreny, a tocar de la via fèrria, mentre que el pati es col·loca a la banda del poble i adquireix ben aviat un caràcter de plaça pública. L’escola organitza totes les dependències al voltant d’un ampli espai central dotat d’una gran lluerna superior longitudinal que fa que el vestíbul adquireixi una sacralitat remarcable. L’edifici adopta un aspecte de “catedral cívica” tant per la seva disposició tipològica com per la presència que té en l’indret.
  4. Hospital d'Igualada

    Josep Emili Donato i Folch, Miguel Jiménez Eroles, Julio Alberto Pueyo dell’Oro

    Hospital d'Igualada

    El nou hospital adopta un model extensiu i de poca alçària, que permet més flexibilitat d’adaptació a les reestructuracions i els canvis futurs exigits per l’evolució de les tecnologies assistencials. A més, aquest model permet aprofitar al màxim les condicions de ventilació i il·luminació naturals. La disposició de l’edifici s’adapta a la directriu de l’eix de l’avinguda Montaner, i a partir d’aquesta directriu genera una malla rectangular que organitza tot l’edifici i la urbanització interna del solar. L’edifici acaba adoptant la forma d’un gran sòcol de dues plantes que acullen els serveis més dinàmics i progressius, mentre que les unitats d’hospitalització, més estàtiques i tradicionals, es col·loquen a la part superior. El sòcol forma un volum extensiu que ocupa tot el solar i es troba creuat per un sistema de vies internes de circulació i un sistema de patis que garanteixen la respiració natural dels locals. Les dues ales transversals de les unitats d’hospitalització adopten una coberta diferenciada, formada per un arc de cercle construït amb xapa metàl·lica, que arriba fins a les testeres i assigna una identitat diferenciada a aquesta part de l’edifici.

Bibliografia