Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Illa de Cases Baró de Viver

    Josep Emili Donato i Folch, Miguel Jiménez Eroles, Ramon Martí i Puzo

    Illa de Cases Baró de Viver

    L’edifici existent és una part d’un projecte més extens, destinat a substituir el barri de “cases barates” construïdes a l’indret arran de l’Exposició Universal del 1929. La renovació del barri passava per la construcció d’una gran sala culminada per dos cossos còncaus, més un tercer espai transversal situat al punt intermedi. Es tractava de respondre a l’aïllament urbà del barri per mitjà d’una gran illa de cases que generés el seu propi espai públic, autogen i indiferent a la diversitat morfològica de la resta de la ciutat. Els habitatges formen un tipus de tres unitats per replà, per tal d’evitar els patis interiors i permetre que tots els habitatges donin a la sala central. La secció transversal salva el desnivell entre el passeig de Santa Coloma i el carrer inferior per mitjà d’una plataforma intermèdia de la qual arrenquen les escales i els ascensors, i per sota de la qual queden els espais destinats a l’aparcament i els comerços.
  2. Residència Geriàtrica d'Horta

    Josep Emili Donato i Folch, Miguel Jiménez Eroles, Ramon Martí i Puzo

    Residència Geriàtrica d'Horta

    La residència geriàtrica es troba al barri de la Taxonera, pocs metres més amunt del CEIP construït uns anys abans pel mateix arquitecte. La familiaritat amb el barri i la relació morfològica amb l’antiga escola porten Donato a prendre els suggeriments del vessant nord de la muntanya com generatrius d’un expressiu joc de geometries que fan de rèplica a les corbes de nivell del vessant. L’edifici s’obre en un arc convex per deixar un espai públic orientat al sud i apte per a les activitats a l’aire lliure de les persones grans. Aquesta contracorba superposada a la topografia original permet recollir la llum natural per les bandes laterals. La plataforma queda vinculada al paisatge obert a través d’un porxo en un tram, mentre que l’altre tram es reserva a les estances privades. El cercle inscrit en el volum separa clarament les dues parts del programa i articula l’entrada principal, que dóna accés a les cotes més baixes de l’edifici.
  3. 160 Habitatges Socials a Horta-Guinardó

    Martí-Miralles Arquitectes, Ramon Martí i Puzo, Antonio Miralles Guilló

    160 Habitatges Socials a Horta-Guinardó

    Les formes corbes de les façanes permeten resoldre diferents aspectes de la interacció amb la ciutat i donen un tractament unitari a tot el conjunt. L’illa es composa de dos edificis, que comparteixen un pati interior amb vocació d’espai urbà. L’edifici de baix resol la cruïlla entre les avingudes de l’Estatut i de Can Marcet. L’edifici de dalt resol la vora entre dos tipus diferents de teixit urbà. L’organització de les dues peces afavoreix l’assolellament dels habitatges. Aquesta disposició recolzada en mesures de caràcter passiu i amb la utilització de l’energia solar permet reduir el consum d’energia del habitatges i l’impacte mediambiental de l’edifici. Els habitatges incorporen solucions que afavoreixen la flexibilitat en el seu ús i l’adaptació a les necessitats canviants dels diferents tipus de composicions familiars. La doble circulació interior a través de la cuina i la relació del balcó amb les peces principals de l’habitatge amplien les seves possibilitats d’ús.
  4. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    160 Habitatges Socials a Horta-Guinardó

    Martí-Miralles Arquitectes, Ramon Martí i Puzo, Antonio Miralles Guilló

Bibliografia

Societats