About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
About us
Project by: 
Created by: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueExternal Collaborators:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroWith the support of:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Suggestion box
Request the image
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
Memory
Títol d’arquitecte: 20 d’agost de 1923. Considerat una de les figures rellevants a la dècada dels anys trenta, va mostrar una ferma oposició per l’avantguarda racionalista personificada en el grup GATCPAC. És de destacar les seves aportacions als diaris de l’època , a la revista Arquitectura i Urbanisme, així com les seves pròpies produccions teòriques. Va ser l’últim president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, i fou membre numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Entre les seves obres compten la cripta de l’església de Pompeia, el convent dels caputxins de Sarrià i alguns col·legis majors.
Source: Arxiu Històric del COAC
Works (10)
On the Map
Constellation
Cronology (10)
-
Magdalena de Barberà Vergés Dwellings
Pere Benavent de Barberà Abelló
Building between partitions located in the Old Esquerra de l’Eixample neighbourhood. It consists of a ground floor and six floors with a flat roof. On the ground floor, 3 large doors open: the central one corresponds to the access portal to the building and the lateral ones to commercial premises. At this level, the wall coverings are plastered and painted except for the door, where the stone ashlars are visible. The upper levels are distributed in four longitudinal axes where rectangular doors open to balconies; the rectangular balconies, with very little overhang, are combined with other larger half-hexagonal ones. On the two lateral axes, the façade protrudes slightly to form large pilasters topped by hollow triangular tympans. The last opening of these pilasters, instead of having a lintel, are semi-circular arches. The facing is of exposed brick with a rounded profile in the jambs of the openings, and the balustrades of the balconies are tubular. This is the oldest house of Pere Benavent de Barberà that meets the rationalist current and in it, classic elements are still visible: the result of its 19th century past. The building, intended for rental housing, was built for his mother. -
Casa Anna Maria Torras Riviere
Pere Benavent de Barberà Abelló
Pere Benavent seguía los principios constructivos de su época, pero, a su vez, se distanciaba de ella. Estaba en contra del maquinismo, porque pensaba que era contraria a la integridad moral y espiritual de la población, sin embargo, hacía una apuesta por la sinceridad constructiva y la funcionalidad, negando todo tipo de ornamentación añadida. En 1934, preocupado por la durabilidad de las obras, publicó el manual Com he de construir, donde recopilaba la tradición constructiva catalana. En 1939 lo tradujo al castellano: Como debo construir: Manual práctico de construcción de edificios. La casa Torres ocupa un solar en forma de V que da a dos calles opuestas. El acceso se produce por una de las dos calles, y conduce al núcleo vertical que está situado en el vértice. La distribución de cuatro viviendas por rellano, dos a cada fachada, sigue un esquema muy parecido al de la calle Rosselló de Josep Lluís Sert, con las dos fachadas iguales porque expresan la misma distribución en planta. Sin embargo, el lenguaje arquitectónico de las fachadas es muy distinto al del GATCPAC. Se trata de un tipo de construcción más sólida y perdurable en el tiempo, sustituye el estuco de las fachadas por muros de ladrillo visto, y cierra las ventanas con postigos de chapa de acero -
Jacint Esteva House
Pere Benavent de Barberà Abelló
Edifici de grans dimensions situat en el xamfrà del passeig de Gràcia i el carrer Rosselló. Consta de planta baixa, sis pisos, àtic i sobreàtic. La planta està dividida en 5 blocs que funcionen de forma autònoma com a edificis entre mitgeres que donen al carrer i al pati interior d'illa, excepte el del xamfrà que adopta la forma triangular. Les façanes es distribueixen mitjançant eixos verticals on s'obren unes austeres finestres quadrangulars. El pla del mur es veu trencat per unes tribunes que sobresurten marcant aquests eixos verticals i que donen d'un joc volumètric a la façana. El mur de l'àtic i el sobreàtic estan enretirats respecte al pla de la façana, excepte en el xamfrà on s'obren tres finestres d'arc de mig punt i dues fornícules buides entre elles, herència del passat noucentista de l'arquitecte. La façana està revestida de marbre rosa de Portugal a la planta baixa i de pedra artificial de color beix a la resta de parament. El projecte consistia en la reforma i ampliació de tres edificis preexistents. En una de les cases és total mentre que en les altres dos només va afegir dues plantes més. L'arquitecte va fer una remodelació completa de les façanes per donar una visió unitària del conjunt. Aquest edifici també és conegut com "La Punyalada" per un famós cafè restaurant, lloc de reunió d'artistes, situat als baixos del xamfrà fins al 1998.