Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Adolf Florensa i Ferrer

Memòria

Nascut a Lleida el 15 de maig de 1889 i morí a Barcelona el 14 de juliol de 1968. Va obtenir el títol d’arquitecte el 8 de gener de 1914. Fou arquitecte municipal i l’impulsor de la reforma del barri gòtic de Barcelona. També exercí la docència a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona des de 1914 fins a 1952, any en què es va retirar per raons de salut. Publicà nombrosos treballs sobre història de l’arquitectura i sobre les activitats municipals de restauració i conservació de monuments. Entre les seves obres destaquen el Casal del Metge (1929), les cases Cambó (1921-25), el Palau de Comunicacions de la Plaça Espanya (1929), la reforma de la Capitania General (1928), la Duana Nova o la restauració del castell de Peralada. Va realitzar obres conjuntes amb Alfons Barba i Miracle i Fèlix de Azúa.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Cambó

    Adolf Florensa i Ferrer

    Casa Cambó

  2. Palau de Comunicacions i Transport

    Félix de Azúa Gruart, Adolf Florensa i Ferrer

  3. Casa de la Ciutat: Ajuntament de Barcelona. Edifici Nou per a Oficines

    Antoni de Falguera i Sivilla, Adolf Florensa i Ferrer, Joaquim Vilaseca Rivera

  4. Casa de la Ciutat: Ajuntament de Barcelona. Restauracions per a l'Exposició de 1929

    Antoni de Falguera i Sivilla, Adolf Florensa i Ferrer, Joaquim Vilaseca Rivera

  5. Casal del Metge

    Adolf Florensa i Ferrer

    Casal del Metge

  6. Edifici de Foment del Treball Nacional

    Adolf Florensa i Ferrer, Josep Goday i Casals

    Edifici de Foment del Treball Nacional

  7. Conversió d'Espais del Palau Reial Major en el Museu Frederic Marès

    Adolf Florensa i Ferrer, Joaquim de Ros de Ramis

  8. Les Drassanes. Restauració

    Adolf Florensa i Ferrer

  9. Saló del Tinell

    Pere Benavent de Barberà Abelló, Adolf Florensa i Ferrer, Joaquim Vilaseca Rivera

  10. Rehabilitació de la Casa Berenguer d'Aguilar

    Adolf Florensa i Ferrer, Joaquim de Ros de Ramis

    El carrer de Montcada està configurat en la seva major part per una successió de petits palaus amb orígens als segles xiii ixiv. El Museu Picasso ocupa cinc palaus, on hi destaquen els patis centrals descoberts i accessibles des del carrer. La intervenció uneix els cinc patis entre si mitjançant un passadís central paral·lel al carrer amb el qual està en contacte directe. La construcció del passadís central serveix, també, a altres interessos principals del projecte: ordre visual, establiment de recorreguts clars i obtenció d’un espai representatiu del caràcter públic de l’edifici. Això es fa extensiu a totes les plantes, baixa, principal i primera, i les distribucions interiors s’organitzen en relació a l’espai públic esmentat. El caràcter públic de la planta baixa es reforça per mitjà d’un segon eix perpendicular al ja descrit que organitza l’accés al jardí posterior i converteix així en gest urbanístic el que podria ser una simple transformació interior. Aquest element transversal és el que arriba a constituir la façana oberta del Museu, a la plaça Jaume Sabartés, en el projectat edifici annex de nova planta que contindrà un programa d’activitats externes de gran importància per a la projecció ciutadana del Museu. Els nous carrers interiors afegeixen un valor arquitectònic al conjunt dels palaus sense malmetre les característiques pròpies de cadascun. Aquesta actitud, que intenta afegir sense restar, és la que ha presidit el disseny general. Els elements nous se superposen al context constructiu existent al servei, ambdós, d’una renovada imatge del conjunt.

Arxiu

  • Perspectiva de l'interior del saló d'actes de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior del saló d'actes de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la biblioteca de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la biblioteca de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'entrada de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Dibuix

    Perspectiva de l'entrada de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana del Casal del Metge.

    Dibuix

    Alçat de la façana del Casal del Metge.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia