Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Obres (7)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (11)

  1. Sala de Màquines de Vapor de la Fàbrica Can Batlló

    Rafael Guastavino Moreno

  2. Edifici de Telers de la Fàbrica Can Batlló

    Rafael Guastavino Moreno

    La Universitat Industrial és un recinte que ocupa quatre illes de l’Eixample Cerdà, realitzat al llarg del temps per tres arquitectes principals diferents, que recicla la Fàbrica Batlló –excèntrica respecte al complex (actual Edifici del Rellotge, emplaçada al bell mig d’una illa respectant els carrers)–i s'organitza prenent com a eix el carrer Còrsega, alineat amb Comte d’Urgell, amb la Rotonda com a accés. El complex presenta una estructura a base de pavellons que deixen patis entremig, amb un cos central d’accés, diversos pavellons d’aules i una capella al final del complex. Tant la Rotonda com Can Batlló són obra de Rafael Guastavino, amb façanes de pedra treballada, molt sòbries, i unes estructures interiors de disseny virtuós, amb voltes de maó de pla portades al límit de les possibilitats constructives. El complex creix en forma de pavellons ampliat per Joan Rubió i Bellver, que també disposa un pavelló contra el carrer París, a dues aigües paral·leles al carrer. L'ordenació manté el carrer Comte Borrell a l’interior del recinte, encara que no és transitable a peu. Forma un bon exemple d’arquitectura additiva on cada component té sentit per si mateix i manté l’harmonia del conjunt. El darrer arquitecte que va intervenir en el complex va ser Manuel Baldrich, que va ampliar els tallers i va construir les piscines sobre el carrer París, dos exemples d’arquitectura de postguerra notables, amb estructura de formigó i unes cobertes plegades que prenen un protagonisme decisiu. Les estructures de Rubió també són notables, amb una successió d’arcs parabòlics als tallers i un encreuament dels mateixos arcs a la capella, decorats amb una policromia suau de notable gust modernista tardà. El complex està totalment tancat, però és públic i accessible des de la Rotonda. Les seves comunes són visitables.
  3. Edificis d'Accés, Oficines i Magatzems de la Fàbrica Can Batlló

    Rafael Guastavino Moreno

  4. Edifici de Blanqueig i Acabats de la Fàbrica Can Batlló

    Rafael Guastavino Moreno

  5. Magatzems i Cavallerisses de la Fàbrica Can Batlló

    Rafael Guastavino Moreno

  6. Teatre La Massa

    Rafael Guastavino Moreno

    L’element més significatiu de l’obra de Guastavino és la cúpula esfèrica que cobreix la platea, feta de maó pla seguint procediments constructius tradicionals, si bé perfeccionant-ne l’execució. La rehabilitació del teatre passa per la restauració dels principals components de l’antiga obra, com també per la seva adequació tecnològica amb vista a l’ús actual. El teatre, un dels principals monuments del centre de Vilassar, juntament amb l’església, l’ajuntament i el futur museu, s’obre a l’espai urbà a través d’uns nous accessos afegits a l’antiga fàbrica. El cos que acull el cafè, annex al teatre, en comparteix l’entrada, juntament amb l’escala d’accés al pis superior. El vestíbul d’entrada forma un altre cos afegit, tangent a la galeria de la platea, que refà la façana del teatre que dóna a la plaça. Una plataforma suspesa al centre de la cúpula fa de corrector acústic, pont d’il·luminació de l’escena i lluminària general de la platea.
  7. Fàbrica Asland

    Guastavino Fireproof Construction Company, Eduard Ferrés i Puig, Rafael Guastavino Moreno, Isidoro Pedraza de la Pascua, Ewing Wallace

    Fàbrica Asland

    Va ser la primera factoria de la companyia Asland, fundada el 1901 per l’industrial i mecenes Eusebi Güell. Va començar a funcionar l’any 1903, i era la primera fàbrica del país que produïa ciment del tipus pòrtland. Es tracta d’una obra construïda en una disposició esglaonada o “en cascada”, al vessant dret del naixement del Llobregat. Aquesta disposició afavoria el procés de producció, per la seva proximitat als punts d’explotació de la primera matèria, i també permetia aprofitar l’energia hidràulica del riu. La fàbrica funcionava pel principi normal de la gravetat. A la part alta es recollia la marga i la calcària de les pedreres situades més amunt, i a la base s’obtenia el producte definitiu. Guastavino va utilitzar per a les construccions voltes a la catalana amb tirants, amb llums de 12 metres. Un petit ferrocarril de via estreta, amb vies de 60 centímetres d’amplada, connectava la fàbrica amb Berga i Manresa. La fàbrica va tancar l’any 1975.

Bibliografia (45)

Societats

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!