Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Rafael Guastavino Moreno

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Fábrica Can Batlló

    Rafael Guastavino Moreno

    La Universitat Industrial és un recinte que ocupa quatre illes de l’Eixample Cerdà, realitzat al llarg del temps per tres arquitectes principals diferents, que recicla la Fàbrica Batlló –excèntrica respecte al complex (actual Edifici del Rellotge, emplaçada al bell mig d’una illa respectant els carrers)–i s'organitza prenent com a eix el carrer Còrsega, alineat amb Comte d’Urgell, amb la Rotonda com a accés. El complex presenta una estructura a base de pavellons que deixen patis entremig, amb un cos central d’accés, diversos pavellons d’aules i una capella al final del complex. Tant la Rotonda com Can Batlló són obra de Rafael Guastavino, amb façanes de pedra treballada, molt sòbries, i unes estructures interiors de disseny virtuós, amb voltes de maó de pla portades al límit de les possibilitats constructives. El complex creix en forma de pavellons ampliat per Joan Rubió i Bellver, que també disposa un pavelló contra el carrer París, a dues aigües paral·leles al carrer. L'ordenació manté el carrer Comte Borrell a l’interior del recinte, encara que no és transitable a peu. Forma un bon exemple d’arquitectura additiva on cada component té sentit per si mateix i manté l’harmonia del conjunt. El darrer arquitecte que va intervenir en el complex va ser Manuel Baldrich, que va ampliar els tallers i va construir les piscines sobre el carrer París, dos exemples d’arquitectura de postguerra notables, amb estructura de formigó i unes cobertes plegades que prenen un protagonisme decisiu. Les estructures de Rubió també són notables, amb una successió d’arcs parabòlics als tallers i un encreuament dels mateixos arcs a la capella, decorats amb una policromia suau de notable gust modernista tardà. El complex està totalment tancat, però és públic i accessible des de la Rotonda. Les seves comunes són visitables.
  2. Edifici de Filatures de la Fàbrica Can Batlló

    Rafael Guastavino Moreno

  3. Edifici de Blanqueig i Acabats de la Fàbrica Can Batlló

    Rafael Guastavino Moreno

  4. Edifici d'Accés, Oficines i Magatzems a la Fàbrica Can Batlló

    Rafael Guastavino Moreno

  5. Teatro La Massa

    Rafael Guastavino Moreno

    L’element més significatiu de l’obra de Guastavino és la cúpula esfèrica que cobreix la platea, feta de maó pla seguint procediments constructius tradicionals, si bé perfeccionant-ne l’execució. La rehabilitació del teatre passa per la restauració dels principals components de l’antiga obra, com també per la seva adequació tecnològica amb vista a l’ús actual. El teatre, un dels principals monuments del centre de Vilassar, juntament amb l’església, l’ajuntament i el futur museu, s’obre a l’espai urbà a través d’uns nous accessos afegits a l’antiga fàbrica. El cos que acull el cafè, annex al teatre, en comparteix l’entrada, juntament amb l’escala d’accés al pis superior. El vestíbul d’entrada forma un altre cos afegit, tangent a la galeria de la platea, que refà la façana del teatre que dóna a la plaça. Una plataforma suspesa al centre de la cúpula fa de corrector acústic, pont d’il·luminació de l’escena i lluminària general de la platea.
  6. Fábrica Asland

    Rafael Guastavino Moreno

    Fábrica Asland

    Va ser la primera factoria de la companyia Asland, fundada el 1901 per l’industrial i mecenes Eusebi Güell. Va començar a funcionar l’any 1903, i era la primera fàbrica del país que produïa ciment del tipus pòrtland. Es tracta d’una obra construïda en una disposició esglaonada o “en cascada”, al vessant dret del naixement del Llobregat. Aquesta disposició afavoria el procés de producció, per la seva proximitat als punts d’explotació de la primera matèria, i també permetia aprofitar l’energia hidràulica del riu. La fàbrica funcionava pel principi normal de la gravetat. A la part alta es recollia la marga i la calcària de les pedreres situades més amunt, i a la base s’obtenia el producte definitiu. Guastavino va utilitzar per a les construccions voltes a la catalana amb tirants, amb llums de 12 metres. Un petit ferrocarril de via estreta, amb vies de 60 centímetres d’amplada, connectava la fàbrica amb Berga i Manresa. La fàbrica va tancar l’any 1975.

Bibliografía

Sociedades