Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Obres (15)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (15)
-
Casa Pere Sitges Bassa
Edifici civil. Construcció de planta baixa, pis, golfes i terrat amb una torre quadrada que queda a la part central de la façana. El seu interès recau en la reforma que es va fer a finals del segle XIX. Es caracteritza per la gran profusió d'elements escultòrics de tipus ornamental que coronen les obertures (curiosament cap d'elles d'igual forma ni mida): trencaaigües amb escuts, florons, garlandes, figures humanes; impostes i capitells amb elements florals i animals; gàrgoles animals als angles de la torre. S'accedeix a la planta principal a través d'una escala de dos trams amb les baranes esculpides. La façana està esgrafiada. Hi ha un jardí a la part anterior de la casa, tancat amb un reixat de ferro també treballat amb elements florals. És un dels edificis més característics del passeig de Vilassar. No hi ha la data de construcció, però a les fotografies es pot veure que l'any 1898 ja estava construïda. -
Casa del Director de la Fàbrica Asland
Eduard Ferrés i Puig, Lluís Homs i Moncusí
Edifici aïllat destinat a habitatge temporal dels successius directors de la fàbrica de ciment del clot del moro. És d'estil modernista d'arrel gaudiniana, sobretot visible en el tractament de la pedra, elements decoratius i disseny constructiu. La modulació de l'edifici és a partir d'un mòdul central rematat per uns elements decoratius a manera de merlets que sobresurten en tres cossos perpendiculars. A llevant l'entrada del xalet es fa a través de tres arcs parabòlics. El parament és de carreus de pedra combinant els colors blanc i verd de la ceràmica i la rajola de les teulades i també la fusta en alguns elements. Construcció del 1905 feta un cop acabada la fàbrica de ciment del Clot del moro, en aquell moment, la primera d'Espanya dedicada a l'obtenció de ciment Portland. EL Clot del Moro fou iniciativa d'E. Güell, primer comte de Güell, exponent clar de la iniciativa industrial de finals del s. XIX i principis del s. XX. El conjunt de la fàbrica és obre de l'arquitecte valencià Guastavino i el xalet, de l'arquitecte Eduard Ferrers Puig, sota la iniciativa d'E. Güell. La fàbrica fou tancada a mitjan dels setanta del s. XX. A finals de la mateixa dècada el xalet patí un incendi força devastador. -
Fàbrica Asland
Guastavino Fireproof Construction Company, Eduard Ferrés i Puig, Rafael Guastavino Moreno, Isidoro Pedraza de la Pascua, Ewing Wallace
Va ser la primera factoria de la companyia Asland, fundada el 1901 per l’industrial i mecenes Eusebi Güell. Va començar a funcionar l’any 1903, i era la primera fàbrica del país que produïa ciment del tipus pòrtland. Es tracta d’una obra construïda en una disposició esglaonada o “en cascada”, al vessant dret del naixement del Llobregat. Aquesta disposició afavoria el procés de producció, per la seva proximitat als punts d’explotació de la primera matèria, i també permetia aprofitar l’energia hidràulica del riu. La fàbrica funcionava pel principi normal de la gravetat. A la part alta es recollia la marga i la calcària de les pedreres situades més amunt, i a la base s’obtenia el producte definitiu. Guastavino va utilitzar per a les construccions voltes a la catalana amb tirants, amb llums de 12 metres. Un petit ferrocarril de via estreta, amb vies de 60 centímetres d’amplada, connectava la fàbrica amb Berga i Manresa. La fàbrica va tancar l’any 1975. -
Vil·la Flora
Torre aïllada de planta baixa i dos pisos, amb una porteria independent a l'entrada, de 1920. Té un jardí molt gran que continua a l'altre costat de la riera, amb una gran porta d'entrada. Dins el jardí hi ha templets i fonts i altres elements arquitectònics. L'edifici té influències de diferents estils, ja que l'autor era un home que viatjava molt. Destaca la influència del Secessionisme vienès. -
Residència Sant Josep
Edifici que llinda amb l'antiga Creu Roja i l'antic convent de Carmelites, ara parròquia de Sant Josep. Forma part de l'espai de beneficència que a principis de segle XX s'ubicarà a la ciutat. L'edifici, propietat de l'Ajuntament, és d'estil noucentista, construït el 1912 amb elements de caràcter modernista. Cal destacar les finestretes superiors i la tribuna de l'entrada, que li donen una certa similitud amb l'edifici del costat, de Puig i Cadafalch (Creu roja). Malgrat tot, la concepció de l'estructura de la casa respon a una línia molt més racional, funcional i institucionalitzada. Segons el Catàleg de Patrimoni, on queda inclosa, queden protegides la façana i els volums, essent els interiors susceptibles de canvi. Esgrafiats De nova creació a les façanes, dissenyats i realitzats per l'artista Pares de Mataró a principis de 1988 amb motiu de les obres de reforma de l'interior i exterior de l'edifici. Els esgrafiats ocupen aproximadament 600 m de dibuix. Quan se li encarregà el projecte, en Parés va fer 4 avantprojectes, un modernisme moderat, un de florit, un noucentista i un de simple. L'arquitecte Martí Coll va triar el primer, el modernisme més florit. Els motius són bàsicament flors i ones del mar, que es poden apreciar a les sanefes que volten l'edifici. A la façana de ponent destaca l'escut de Catalunya i la vara de Sant Josep, ja que la beneficència encara depèn de la parròquia. Igual que l'edifici annex al convent, l'emplaçament de la beneficència municipal i l'asil de gent gran fou concedit a l'ajuntament l'any 1942. L'origen de l'asil és degut a una disposició del Capità General del Principat, l'any 1836, manant a totes les poblacions recollir tots els ancians i pobres i donar-los alberg. Les dependències municipals resultaren insuficients, ja que al mateix lloc hi havia una escola primària per a nenes pobres, i se'n construí l'actual beneficència municipal de Sant Josep, l'any 1912, amb entrada per la muralla de Sant Llorenç -
Cases Lladó
Conjunt de cases que formen un grup homogeni. Totes són unifamiliars, de planta baixa i una eixida o pati al davant i un altre al darrera. En totes destaca el coronament que, encara que oculta la coberta, és purament ornamental. Cap d'ells és igual: alguns presenten merlets, altres línies sinuoses i capricioses en formes d'onades, etc. tots ells estan esgrafiats amb garlandes i motius florals. Al damunt del les tres obertures de la façana hi ha diversos motius florals. Al damunt de les tres obertures de la façana hi ha diversos tipus de trencaaigües: garlandes, cornises amb antefixes, etc. Totes les casetes presenten un reixat idèntic que dóna més homogeneïtat al conjunt.