Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

En Imatges

  • Ricardo de Churruca Dotres

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Barangé

    GATCPAC, Ricardo de Churruca Dotres, Germán Rodríguez Arias

    Casa Barangé

    Churruca respon amb la millor retòrica racionalista a un emplaçament peculiar: una placeta situada encara sobre el pont de Vallcarca, amb una de les façanes que es desploma sobre el carrer que passa per sota el pont. El xalet assumeix el caràcter radicalment pla de la façana lateral, mentre que la façana principal es desdobla per mitjà d’una sèrie d’elements que donen profunditat al jardí: una tribuna, un ràfec curvilini en cantonada, un segon ràfec separat del pla principal. Per mitjà del treball formal en una cantonada, Churruca intensifica l’interès de l’objecte des de tots els punts de visió.
  2. Casa Rosales

    GATCPAC, Ricardo de Churruca Dotres

    Casa Rosales

    Edifici de planta rectangular aïllat situat al barri de la Bonanova. Consta de semisoterrani, planta baixa, dos pisos i coberta plana; sobre la coberta hi ha una petita edificació d'una planta amb teulada a doble vessant, que no és visible des del carrer. A l'interior hi havia dos habitatges iguals per planta, la distribució dels quals es feia al voltant de l'espai del saló-menjador. A les quatre façanes les obertures, totes elles rectangulars sense decoració, s'organitzen seguin uns eixos longitudinals. En els costats llargs es situen les portes d'entrada a les quals s'accedeix a partir d'un tram d'escala que salva l'espai ocupat pel semisoterrani; en una d'aquestes façanes hi ha un balcó corregut d'obra per planta, que ocupa l'espai de dos obertures. En les dos façanes més estretes, la part central de cada planta esta ocupada per un gran finestral que dona pas a un balcó d'obra i una finestra a banda i banda. El parament està arrebossat i pintat de color crema excepte els murs dels balcons que estan pintats d'un color terròs que fa que ressaltin. Aquest edifici és el resultat de la transformació d'un xalet unifamiliar en una casa de pisos de lloguer. De la casa original només es conserva el jardí, actualment transformat en aparcament, un petit edifici annex, la porta d'entrada i la reixa exterior de la finca decorada amb rajoles. Ela promotors d'aquesta obra van ser Ignacio Rosales Fernández de Castro i la seva cunyada Manuela de Arquer, vídua de José Rosales. L'any 1954 l'arquitecte Joan Baca i Reixach va fer una reforma per adaptar-ho a dispensari de la Clínica Dexeus. Actualment (2018), acull el centre mèdic Milenium Iradier de Sanitas.
  3. Habitatges Diagonal

    GATCPAC, Ricardo de Churruca Dotres, Germán Rodríguez Arias

    Habitatges Diagonal

    Conjunto de cinco edificios entre medianeras proyectados unitariamente, que ocupa media manzana triangular del Eixample de Barcelona, incluido un chaflán. Las ordenanzas municipales y el deseo lógico de los promotores de aprovechar al máximo la edificabilidad han determinado la volumetría del conjunto, que es notablemente compacta y con una geometría difícil de resolver. Las distribuciones de cada uno de los cinco edificios se han tenido que adaptar simultáneamente a las exigencias funcionales del programa y a las particularidades morfológicas de cada solar, que son muy distintas. En uno de los lados de la manzana se abre un gran patio, lo que permite aumentar el perímetro de la fachada interior, mejorando la ventilación y el asoleo de las viviendas. Además, la apertura del patio permite corregir las diferencias de nivel debidas a la pendiente de la calle. El conjunto se ha unificado por medio de un aplacado de piedra de color beige y por una trama uniforme de ventanas cuadradas. La solución de cada alzado sigue un esquema de composición diferente para responder a cada situación en particular, generando algunos efectos estéticos de gran modernidad compositiva: por ejemplo, en la esquina de la avenida Diagonal con la calle Enrique Granados, se recortan las terrazas en el volumen y se pinta el interior de color granate para aumentar la sensación de profundidad.

Bibliografia

Societats