Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

En Imatges

  • Germán Rodríguez Arias

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Trinitat Arias

    GATCPAC, Germán Rodríguez Arias

    Casa Trinitat Arias

    En línia amb les premisses del GATCPAC, Rodríguez Arias es proposa la construcció d’habitatges amb uns bons estàndards de superfície i confort a costos molt baixos, gràcies als procediments constructius emprats. L’estructura és mixta, de maó i de peus drets de ferro, per afavorir els espais amplis i no sotmetre la disposició al sistema portant. Els sostres estan fets amb revoltons. Els paviments són de mosaic hidràulic, i les portes i finestres adopten els models estandarditzats pel mateix GATCPAC. L’edifici disposa de calefacció central, i tot l’utillatge de les cuines i els banys adopta la tecnologia més innovadora del moment.
  2. Sanatori de Sant Joan de Déu

    GATCPAC, Germán Rodríguez Arias

    Sanatori de Sant Joan de Déu

    El sanatori està destinat a uns 35 nens raquítics, pretuberculosos i de mal de Pott, que és el que permetia el pressupost assignat a aquest efecte. Per això és situat en el punt més alt de la ciutat, permanentment airejat i amb una magnífica vista a tot el voltant. La planta segueix una traça lineal trencada per un angle obtús, i la bisectriu d’aquest angle segueix exactament la direcció nord-sud, per al màxim aprofitament dels raigs solars a la galeria, que és l’estança més important. Una part de la galeria rep els raigs del sol naixent, i l’altra part rep els raigs de ponent, la qual cosa garanteix el màxim temps d’exposició solar dels malalts.
  3. Casa Barangé

    GATCPAC, Ricardo de Churruca Dotres, Germán Rodríguez Arias

    Casa Barangé

    Churruca respon amb la millor retòrica racionalista a un emplaçament peculiar: una placeta situada encara sobre el pont de Vallcarca, amb una de les façanes que es desploma sobre el carrer que passa per sota el pont. El xalet assumeix el caràcter radicalment pla de la façana lateral, mentre que la façana principal es desdobla per mitjà d’una sèrie d’elements que donen profunditat al jardí: una tribuna, un ràfec curvilini en cantonada, un segon ràfec separat del pla principal. Per mitjà del treball formal en una cantonada, Churruca intensifica l’interès de l’objecte des de tots els punts de visió.
  4. Habitatges Astoria

    GATCPAC, Germán Rodríguez Arias

    Habitatges Astoria

    L’edifici consta de sis habitatges per planta, dels quals tres donen al carrer París i els altres tres al pati interior de l’illa de cases. Els habitatges de la darrera planta són dúplexs, amb escales exteriors de comunicació entre tots dos nivells, a més de les interiors. L’estructura portant contempla el fet que a la planta baixa hi ha un cinema, i es resol per mitjà de peus drets metàl·lics de secció mínima, que són descarregats a baix. La distribució dels habitatges reflecteix les contradiccions entre les aspiracions del GATCPAC en matèria d’habitatge i la permissivitat de les ordenances municipals pel que fa a l’aprofitament del sòl.
  5. Habitatges Diagonal

    GATCPAC, Ricardo de Churruca Dotres, Germán Rodríguez Arias

    Habitatges Diagonal

    Conjunto de cinco edificios entre medianeras proyectados unitariamente, que ocupa media manzana triangular del Eixample de Barcelona, incluido un chaflán. Las ordenanzas municipales y el deseo lógico de los promotores de aprovechar al máximo la edificabilidad han determinado la volumetría del conjunto, que es notablemente compacta y con una geometría difícil de resolver. Las distribuciones de cada uno de los cinco edificios se han tenido que adaptar simultáneamente a las exigencias funcionales del programa y a las particularidades morfológicas de cada solar, que son muy distintas. En uno de los lados de la manzana se abre un gran patio, lo que permite aumentar el perímetro de la fachada interior, mejorando la ventilación y el asoleo de las viviendas. Además, la apertura del patio permite corregir las diferencias de nivel debidas a la pendiente de la calle. El conjunto se ha unificado por medio de un aplacado de piedra de color beige y por una trama uniforme de ventanas cuadradas. La solución de cada alzado sigue un esquema de composición diferente para responder a cada situación en particular, generando algunos efectos estéticos de gran modernidad compositiva: por ejemplo, en la esquina de la avenida Diagonal con la calle Enrique Granados, se recortan las terrazas en el volumen y se pinta el interior de color granate para aumentar la sensación de profundidad.

Bibliografia

Societats