Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2026 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2026 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Habitatges Joc de la Bola 27

    Salvador Giné Macià

    Habitatges Joc de la Bola 27

    Construcció de dos edificis residencials aïllats, de volumetria diferenciada, condicionada per: La norma urbanística, que establia una obligada disposició en el solar i una volumetria màxima admesa. (envolupant màxima, alçada reguladora i nombre màxim de plantes) Els diferents programes i tipus d’habitatges que requeria el promotor El bloc major, de planta el·líptica proporciona 20 habitatges, 4 habitatges iguals per planta. El bloc menor, de planta poligonal proporciona 15 habitatges, 3 habitatges diferents per planta. Amb l’objecte de minimitzar l’impacte viari del accés interior rodat als edificis, i obtenir la millor ràtio d’espai verd privat en el conjunt, s'organitza la parcel·la a partir d'un únic accés compartit pels dos edificis i equidistant als mateixos. A partir d’aquí, es generen en la parcel.la comunitària dos àrees enjardinades. En l’àrea més privada, i més allunyada deis vials exteriors, es situa la piscina, que queda en una cota inferior. Atès el caràcter singular que la normativa urbanística propicia, el bloc aïllat, s’ha intentat emfatitzar els valors plàstics dels edificis configurant alineacions dinàmiques en les seves façanes. Per això, les alineacions no segueixen la directriu paral·lelepipèdica referenciada en dos eixos ortogonals que fixava l’Estudi de Detall urbanístic de marc. S'utilitzen plànols superposats en les envolupants i s'aconsegueix que els edificis es dibuixin més plàsticament. En el bloc major es pot observar la superposició de les diferents “pells” de l’edifici En la volumetria del bloc menor s'exterioritza l'organització de les 3 tipologies diferenciades d'habitatge. Aquestes formalitzacions pretenen crear una tensió i una neutralització de la massa ceràmica. En definitiva, "alleugerir" l'edifici i no jerarquitzar les façanes en principals i secundaries Tot i aquesta volumetria diferenciada, es manté la mateixa família d’acabats exteriors en els 2 blocs, el que reforça el concepte d’identitat i pertinença al conjunt En el bloc menor, on es planteja un planta tipus amb tres habitatges diferenciats, la unitat d’habitació mes reduïda permet il·luminar lateralment l’escala interior oberta, i singularitzar l’accés a peu a l’edifici. La rampa adaptada als vianants emfatitza l’accés a la parcel.la i allotja instal·lacions comunitàries sota d’ella.
  2. Rehabilitació del Castell de Ciutadilla

    Salvador Giné Macià

    Rehabilitació del Castell de Ciutadilla

    CIUTADILLA Fortalesa medieval del XII, transformada en palau renaixentista el XVI i sacsejada per les guerres carlines el 1835 UNA RUINA En els inicis de l’actuació, es tracta d’un castell pràcticament en ruïna completa. A diferencia d’altres castells que es mantenen en peu i amb els espais habitables, on cal endegar en un primer estadi un procés d’anàlisi estructural amb el corresponent reforç o estabilització de l’estructura per mitjans mes o menys costosos o amb tècniques específiques, en aquest cas es tracta d’aturar el procés de degradació i ruïna amb tècniques convencionals de restauració i consolidació de les parets existents. CONSIDERAR L’ESTAT ACTUAL UN CONSTANT PUNT DE REFERÈNCIA EN L’ACTUACIÓ S’entén el castell com un element que s’integra en la “cadena” de castells que limiten i dibuixen sobre el territori allò que fou en el seu moment la línia fronterera entre territori cristià i musulmà. Aquests castells en el seu estat de major o menor ruïna formen part i s’integren en el paisatge i el territori. De la millor manera, tal i com son. UN CASTELL MASSA GRAN Abans de la primera etapa de rehabilitació, es creia que, atesa la seva dimensió i el seu estat de runa, aquest era un castell massa gran per a ser restaurat ALHORA PROP I LLUNY DEL POBLE Tot i no estar lluny del poble (s’hi pot arribar caminant fàcilment per la vessant nord) aquest castell no esta enclavat en el bell mig del nucli. Això representa una dificultat afegida per a mantenir l’activitat i en conseqüència donar “vida” al castell. RESTAURACIÓ EN DOS FASES Fase 1.- Es rehabilita la torre de l’homenatge i es realitza un itinerari d’accés a la mateixa des de l’exterior del castell Fase 2.- Es rehabilita tota l’ala nord del castell ESTRATEGIA Fase 1.- Intervenció de mínims Rehabilitació del element singular (la torre) Es pot fer amb un cost assumible en comparació a altres àmbits del castell L’interès que desperti la seva ascensió i la contemplació des d’ella ha de recuperar l’atenció del ciutadà i per tant el contacte amb el visitant en general Un circuit amb elements fàcilment deconstruibles que a través de diverses etapes d’observació culmina en la coberta de la torre Aquest circuit o itinerari : permet seguir les excavacions arqueològiques garanteix l’accés dels visitants sobre tot es el fil conductor que relaciona amb una observació continua i pretesament “poètica” el visitant amb : el propi castell i els seus espais el territori pròxim el territori llunya (des del cim de la torre) L’aspecte del castell com un element parcialment en ruïna es considera un valor positiu en el sentit de la seva integració amb el paisatge i la natura. Per això, es pretén operar sobre les restes des de una cal·ligrafia pròpia i actual però delicada i respectuosa. Fase 2.- Actuació en l’ala nord, que tot i estar pràcticament enrunada, per la seva configuració permet recuperar nous espais habitables. Es continuarà desenvolupant entre aquests espais l’estratègia d’itineraris iniciada en la fase 1 que ajudi a connectar-los gaudint alhora de l’observació dels àmbits propers, mitjans i llunyans Es valora la imatge preexistent del castell com un element ja integrat en el paisatge, i per això es defuig de les intervencions que poguessin alterar excessivament les configuracions actuals de les façanes generant o un fals històric o una copia potser ara innecessària
  3. Mostres d'Arquitectura (Terres de Lleida)

    Guardonat / Premiat. Categoria: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o Reforma
    Rehabilitació del Castell de Ciutadilla

Bibliografia

  • Article de Revista

    Muralles.

    Dau : Debats d'arquitectura i Urbanisme : Revista de la Demarcació de Lleida del Coac N. 8 (Estiu del 1999), p. 16-50

  • Article de Revista

    Habitatges plurifamiliars.

    Dau : Debats d'arquitectura i Urbanisme : Revista de la Demarcació de Lleida del Coac N. 7 (Hivern del 1999)

  • Article de Revista

    Espais per a l'educació (reformes i ampliacions).

    Dau : Debats d'arquitectura i Urbanisme : Revista de la Demarcació de Lleida del Coac N. 17 (Tardor del 2002)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!