Construcció de dos edificis residencials aïllats, de volumetria diferenciada, condicionada per:
La norma urbanística, que establia una obligada disposició en el solar i una volumetria màxima admesa. (envolupant màxima, alçada reguladora i nombre màxim de plantes)
Els diferents programes i tipus d’habitatges que requeria el promotor
El bloc major, de planta el·líptica proporciona 20 habitatges, 4 habitatges iguals per planta.
El bloc menor, de planta poligonal proporciona 15 habitatges, 3 habitatges diferents per planta.
Amb l’objecte de minimitzar l’impacte viari del accés interior rodat als edificis, i obtenir la millor ràtio d’espai verd privat en el conjunt, s'organitza la parcel·la a partir d'un únic accés compartit pels dos edificis i equidistant als mateixos.
A partir d’aquí, es generen en la parcel.la comunitària dos àrees enjardinades. En l’àrea més privada, i més allunyada deis vials exteriors, es situa la piscina, que queda en una cota inferior.
Atès el caràcter singular que la normativa urbanística propicia, el bloc aïllat, s’ha intentat emfatitzar els valors plàstics dels edificis configurant alineacions dinàmiques en les seves façanes. Per això, les alineacions no segueixen la directriu paral·lelepipèdica referenciada en dos eixos ortogonals que fixava l’Estudi de Detall urbanístic de marc.
S'utilitzen plànols superposats en les envolupants i s'aconsegueix que els edificis es dibuixin més plàsticament. En el bloc major es pot observar la superposició de les diferents “pells” de l’edifici
En la volumetria del bloc menor s'exterioritza l'organització de les 3 tipologies diferenciades d'habitatge.
Aquestes formalitzacions pretenen crear una tensió i una neutralització de la massa ceràmica. En definitiva, "alleugerir" l'edifici i no jerarquitzar les façanes en principals i secundaries
Tot i aquesta volumetria diferenciada, es manté la mateixa família d’acabats exteriors en els 2 blocs, el que reforça el concepte d’identitat i pertinença al conjunt
En el bloc menor, on es planteja un planta tipus amb tres habitatges diferenciats, la unitat d’habitació mes reduïda permet il·luminar lateralment l’escala interior oberta, i singularitzar l’accés a peu a l’edifici. La rampa adaptada als vianants emfatitza l’accés a la parcel.la i allotja instal·lacions comunitàries sota d’ella.
