Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
CIUTADILLA Fortalesa medieval del XII, transformada en palau renaixentista el XVI i sacsejada per les guerres carlines el 1835 UNA RUINA En els inicis de l’actuació, es tracta d’un castell pràcticament en ruïna completa. A diferencia d’altres castells que es mantenen en peu i amb els espais habitables, on cal endegar en un primer estadi un procés d’anàlisi estructural amb el corresponent reforç o estabilització de l’estructura per mitjans mes o menys costosos o amb tècniques específiques, en aquest cas es tracta d’aturar el procés de degradació i ruïna amb tècniques convencionals de restauració i consolidació de les parets existents. CONSIDERAR L’ESTAT ACTUAL UN CONSTANT PUNT DE REFERÈNCIA EN L’ACTUACIÓ S’entén el castell com un element que s’integra en la “cadena” de castells que limiten i dibuixen sobre el territori allò que fou en el seu moment la línia fronterera entre territori cristià i musulmà. Aquests castells en el seu estat de major o menor ruïna formen part i s’integren en el paisatge i el territori. De la millor manera, tal i com son. UN CASTELL MASSA GRAN Abans de la primera etapa de rehabilitació, es creia que, atesa la seva dimensió i el seu estat de runa, aquest era un castell massa gran per a ser restaurat ALHORA PROP I LLUNY DEL POBLE Tot i no estar lluny del poble (s’hi pot arribar caminant fàcilment per la vessant nord) aquest castell no esta enclavat en el bell mig del nucli. Això representa una dificultat afegida per a mantenir l’activitat i en conseqüència donar “vida” al castell. RESTAURACIÓ EN DOS FASES Fase 1.- Es rehabilita la torre de l’homenatge i es realitza un itinerari d’accés a la mateixa des de l’exterior del castell Fase 2.- Es rehabilita tota l’ala nord del castell ESTRATEGIA Fase 1.- Intervenció de mínims Rehabilitació del element singular (la torre) Es pot fer amb un cost assumible en comparació a altres àmbits del castell L’interès que desperti la seva ascensió i la contemplació des d’ella ha de recuperar l’atenció del ciutadà i per tant el contacte amb el visitant en general Un circuit amb elements fàcilment deconstruibles que a través de diverses etapes d’observació culmina en la coberta de la torre Aquest circuit o itinerari : permet seguir les excavacions arqueològiques garanteix l’accés dels visitants sobre tot es el fil conductor que relaciona amb una observació continua i pretesament “poètica” el visitant amb : el propi castell i els seus espais el territori pròxim el territori llunya (des del cim de la torre) L’aspecte del castell com un element parcialment en ruïna es considera un valor positiu en el sentit de la seva integració amb el paisatge i la natura. Per això, es pretén operar sobre les restes des de una cal·ligrafia pròpia i actual però delicada i respectuosa. Fase 2.- Actuació en l’ala nord, que tot i estar pràcticament enrunada, per la seva configuració permet recuperar nous espais habitables. Es continuarà desenvolupant entre aquests espais l’estratègia d’itineraris iniciada en la fase 1 que ajudi a connectar-los gaudint alhora de l’observació dels àmbits propers, mitjans i llunyans Es valora la imatge preexistent del castell com un element ja integrat en el paisatge, i per això es defuig de les intervencions que poguessin alterar excessivament les configuracions actuals de les façanes generant o un fals històric o una copia potser ara innecessària
CIUTADILLA
Fortalesa medieval del XII, transformada en palau renaixentista el XVI i sacsejada per les guerres carlines
el 1835
UNA RUINA
En els inicis de l’actuació, es tracta d’un castell pràcticament en ruïna completa.
A diferencia d’altres castells que es mantenen en peu i amb els espais habitables, on cal endegar en un
primer estadi un procés d’anàlisi estructural amb el corresponent reforç o estabilització de l’estructura per
mitjans mes o menys costosos o amb tècniques específiques, en aquest cas es tracta d’aturar el procés
de degradació i ruïna amb tècniques convencionals de restauració i consolidació de les parets existents.
CONSIDERAR L’ESTAT ACTUAL UN CONSTANT PUNT DE REFERÈNCIA EN L’ACTUACIÓ
S’entén el castell com un element que s’integra en la “cadena” de castells que limiten i dibuixen sobre el
territori allò que fou en el seu moment la línia fronterera entre territori cristià i musulmà.
Aquests castells en el seu estat de major o menor ruïna formen part i s’integren en el paisatge i el territori.
De la millor manera, tal i com son.
UN CASTELL MASSA GRAN
Abans de la primera etapa de rehabilitació, es creia que, atesa la seva dimensió i el seu estat de runa,
aquest era un castell massa gran per a ser restaurat
ALHORA PROP I LLUNY DEL POBLE
Tot i no estar lluny del poble (s’hi pot arribar caminant fàcilment per la vessant nord) aquest castell no esta
enclavat en el bell mig del nucli.
Això representa una dificultat afegida per a mantenir l’activitat i en conseqüència donar “vida” al castell.
RESTAURACIÓ EN DOS FASES
Fase 1.-
Es rehabilita la torre de l’homenatge i es realitza un itinerari d’accés a la mateixa des de l’exterior del
castell
Fase 2.-
Es rehabilita tota l’ala nord del castell
ESTRATEGIA
Fase 1.-
Intervenció de mínims
Rehabilitació del element singular (la torre)
Es pot fer amb un cost assumible en comparació a altres àmbits del castell
L’interès que desperti la seva ascensió i la contemplació des d’ella ha de recuperar l’atenció del ciutadà i
per tant el contacte amb el visitant en general
Un circuit amb elements fàcilment deconstruibles que a través de diverses etapes d’observació culmina en
la coberta de la torre
Aquest circuit o itinerari :
permet seguir les excavacions arqueològiques
garanteix l’accés dels visitants
sobre tot es el fil conductor que relaciona amb una observació continua i pretesament “poètica” el
visitant amb :
el propi castell i els seus espais
el territori pròxim
el territori llunya (des del cim de la torre)
L’aspecte del castell com un element parcialment en ruïna es considera un valor positiu en el sentit de la
seva integració amb el paisatge i la natura.
Per això, es pretén operar sobre les restes des de una cal·ligrafia pròpia i actual però delicada i
respectuosa.
Fase 2.-
Actuació en l’ala nord, que tot i estar pràcticament enrunada, per la seva configuració permet recuperar
nous espais habitables.
Es continuarà desenvolupant entre aquests espais l’estratègia d’itineraris iniciada en la fase 1 que ajudi a
connectar-los gaudint alhora de l’observació dels àmbits propers, mitjans i llunyans
Es valora la imatge preexistent del castell com un element ja integrat en el paisatge, i per això es defuig
de les intervencions que poguessin alterar excessivament les configuracions actuals de les façanes
generant o un fals històric o una copia potser ara innecessària
Mostres d'Arquitectura (Terres de Lleida)
Guardonat / Premiat. Categoria: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o Reforma
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
