El casal s’emplaça en una illa irregular triangular, idèntica a la que, uns centenars de metres en direcció Besòs, conté la Casa de les Punxes, que queda a uns dos-cents metres. És un casal de tres crugies (amb tres finestres per planta a la façana principal) que presenta façanes a la Diagonal i al carrer Còrsega.
Valeri concep l’edifici com si estigués a l’interior d’una illa de l’Eixample, amb dues façanes clarament diferenciades: l’anterior, abocada a la Diagonal, representativa, treballada amb pedra vista, i la posterior, al carrer Còrsega, treballada com si fos donés a un pati interior d'illa, amb uns detalls cuidadíssims i un sòcol singular que valoren el seu paper ambigu de façana del darrere urbana. L’edifici no té cap accés a través d’aquesta façana posterior.
La planta baixa de l’edifici està aixecada mig nivell i deixa un semisoterrani que la separa del carrer. La porta d’accés a la Diagonal té tota l’alçada del semisoterrani i la planta baixa (una planta i mitja), i queda arrecerada sota una tribuna de disseny atractiu per crear un portal singular, amb un disseny interior i uns mobles molt treballats. La façana a la Diagonal queda coronada per un frontó orgànic molt aparent que recorda una bandera catalana en monocrom.
La façana posterior de l’edifici, que dóna al carrer Còrsega, és una de les més singulars de la ciutat: consisteix en una tribuna molt semblant a la popa d’un vaixell, en voladís espectacular sobre el carrer, singularitzada per unes veritables finestres seguides protegides per persianes corredisses que prefiguren el racionalisme, decorades amb uns ampits ceràmics molt atractius.
El sòcol és de terratzo policromat en massa, amb un treball d’emmotllatge i poliment espectacular, de disseny bellíssim. Les dues plantes superiors presenten la galeria partida en dos, en un joc ambigu que prescindeix de l’organització en tres crugies per marcar els dos habitatges en planta que té l’edifici.
La casa és de propietat privada i no pot ser visitada interiorment.