Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

El casal s’emplaça en una illa irregular triangular, idèntica a la que, uns centenars de metres en direcció Besòs, conté la Casa de les Punxes, que queda a uns dos-cents metres. És un casal de tres crugies (amb tres finestres per planta a la façana principal) que presenta façanes a la Diagonal i al carrer Còrsega.
Valeri concep l’edifici com si estigués a l’interior d’una illa de l’Eixample, amb dues façanes clarament diferenciades: l’anterior, abocada a la Diagonal, representativa, treballada amb pedra vista, i la posterior, al carrer Còrsega, treballada com si fos donés a un pati interior d'illa, amb uns detalls cuidadíssims i un sòcol singular que valoren el seu paper ambigu de façana del darrere urbana. L’edifici no té cap accés a través d’aquesta façana posterior.
La planta baixa de l’edifici està aixecada mig nivell i deixa un semisoterrani que la separa del carrer. La porta d’accés a la Diagonal té tota l’alçada del semisoterrani i la planta baixa (una planta i mitja), i queda arrecerada sota una tribuna de disseny atractiu per crear un portal singular, amb un disseny interior i uns mobles molt treballats. La façana a la Diagonal queda coronada per un frontó orgànic molt aparent que recorda una bandera catalana en monocrom.
La façana posterior de l’edifici, que dóna al carrer Còrsega, és una de les més singulars de la ciutat: consisteix en una tribuna molt semblant a la popa d’un vaixell, en voladís espectacular sobre el carrer, singularitzada per unes veritables finestres seguides protegides per persianes corredisses que prefiguren el racionalisme, decorades amb uns ampits ceràmics molt atractius.
El sòcol és de terratzo policromat en massa, amb un treball d’emmotllatge i poliment espectacular, de disseny bellíssim. Les dues plantes superiors presenten la galeria partida en dos, en un joc ambigu que prescindeix de l’organització en tres crugies per marcar els dos habitatges en planta que té l’edifici.
La casa és de propietat privada i no pot ser visitada interiorment.

Autor: Jaume Prat Ortells

Font: APP BCN Arquitectura

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Comalat

    Salvador Valeri i Pupurull

    Casa Comalat

    El casal s’emplaça en una illa irregular triangular, idèntica a la que, uns centenars de metres en direcció Besòs, conté la Casa de les Punxes, que queda a uns dos-cents metres. És un casal de tres crugies (amb tres finestres per planta a la façana principal) que presenta façanes a la Diagonal i al carrer Còrsega. Valeri concep l’edifici com si estigués a l’interior d’una illa de l’Eixample, amb dues façanes clarament diferenciades: l’anterior, abocada a la Diagonal, representativa, treballada amb pedra vista, i la posterior, al carrer Còrsega, treballada com si fos donés a un pati interior d'illa, amb uns detalls cuidadíssims i un sòcol singular que valoren el seu paper ambigu de façana del darrere urbana. L’edifici no té cap accés a través d’aquesta façana posterior. La planta baixa de l’edifici està aixecada mig nivell i deixa un semisoterrani que la separa del carrer. La porta d’accés a la Diagonal té tota l’alçada del semisoterrani i la planta baixa (una planta i mitja), i queda arrecerada sota una tribuna de disseny atractiu per crear un portal singular, amb un disseny interior i uns mobles molt treballats. La façana a la Diagonal queda coronada per un frontó orgànic molt aparent que recorda una bandera catalana en monocrom. La façana posterior de l’edifici, que dóna al carrer Còrsega, és una de les més singulars de la ciutat: consisteix en una tribuna molt semblant a la popa d’un vaixell, en voladís espectacular sobre el carrer, singularitzada per unes veritables finestres seguides protegides per persianes corredisses que prefiguren el racionalisme, decorades amb uns ampits ceràmics molt atractius. El sòcol és de terratzo policromat en massa, amb un treball d’emmotllatge i poliment espectacular, de disseny bellíssim. Les dues plantes superiors presenten la galeria partida en dos, en un joc ambigu que prescindeix de l’organització en tres crugies per marcar els dos habitatges en planta que té l’edifici. La casa és de propietat privada i no pot ser visitada interiorment.
  2. Bar SiSiSi

    Gabriel Ordeig Cole

    El casal s’emplaça en una illa irregular triangular, idèntica a la que, uns centenars de metres en direcció Besòs, conté la Casa de les Punxes, que queda a uns dos-cents metres. És un casal de tres crugies (amb tres finestres per planta a la façana principal) que presenta façanes a la Diagonal i al carrer Còrsega. Valeri concep l’edifici com si estigués a l’interior d’una illa de l’Eixample, amb dues façanes clarament diferenciades: l’anterior, abocada a la Diagonal, representativa, treballada amb pedra vista, i la posterior, al carrer Còrsega, treballada com si fos donés a un pati interior d'illa, amb uns detalls cuidadíssims i un sòcol singular que valoren el seu paper ambigu de façana del darrere urbana. L’edifici no té cap accés a través d’aquesta façana posterior. La planta baixa de l’edifici està aixecada mig nivell i deixa un semisoterrani que la separa del carrer. La porta d’accés a la Diagonal té tota l’alçada del semisoterrani i la planta baixa (una planta i mitja), i queda arrecerada sota una tribuna de disseny atractiu per crear un portal singular, amb un disseny interior i uns mobles molt treballats. La façana a la Diagonal queda coronada per un frontó orgànic molt aparent que recorda una bandera catalana en monocrom. La façana posterior de l’edifici, que dóna al carrer Còrsega, és una de les més singulars de la ciutat: consisteix en una tribuna molt semblant a la popa d’un vaixell, en voladís espectacular sobre el carrer, singularitzada per unes veritables finestres seguides protegides per persianes corredisses que prefiguren el racionalisme, decorades amb uns ampits ceràmics molt atractius. El sòcol és de terratzo policromat en massa, amb un treball d’emmotllatge i poliment espectacular, de disseny bellíssim. Les dues plantes superiors presenten la galeria partida en dos, en un joc ambigu que prescindeix de l’organització en tres crugies per marcar els dos habitatges en planta que té l’edifici. La casa és de propietat privada i no pot ser visitada interiorment.

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!