Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2022 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Disseny i Programació:
edittio NubilumBústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
Perspectiva de la façana principal dels Habitatges Dalmases.
- Autor:
- Xavier Busquets i Sindreu
- Tipus:
- Dibuix
- Fons / Ens dipositari:
- Fons Xavier Busquets i Sindreu / Arxiu Històric del COAC
Memòria
Nascut l’any 1917, morí el 15 d’agost de 1990. Títol d’arquitecte: 1947. Va treballar al Brasil des del 1951 al 1954 amb Franz Heep, col·laborador de Le Corbusier, amb qui va presentar un projecte conjunt guanyant la II Biennal Hispanoamericana l’any 1956. El 1958 guanya el concurs per a construir l’edifici de la nova seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a Barcelona. Entre les seves obres destaquen el Col·legi dels Escolapis de Puigcerdà, els edificis de la Caixa de Barcelona i de la Mútua General de Seguros a la Diagonal, el de la Societé Genérale de Banque a la plaça Catalunya o el d’Esade. L’obra d’en Busquets Sindreu sempre ha reflectit la funcionalitat.
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres (7)
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia (8)
-
Conjunt d'Habitatges per a Enginyers Industrials
Conjunto de dos bloques aislados, con una sola escalera y dos viviendas por rellano cada uno, situados en una manzana triangular de Barcelona. Los dos bloques están dispuestos en perpendicular entre sí, pero sin llegar a tocarse, dejando libre un espacio para jardín comunitario, con una zona de juegos para los niños. Esta solución conforma una manzana abierta que sigue los postulados del Movimiento Moderno cuando propone una trama urbana resuelta con edificación aislada, ya que mejora la ventilación y la iluminación, y permite definir el espacio urbano sin cerrarlo. Pero, en este caso, la manzana dispone de vallas y su planteamiento es aislado respecto al resto de la ciudad. Los edificios parecen dos Unités dHabitation de Le Corbusier. Están levantados sobre pilotis de hormigón que generan un porche pintado de color gris oscuro, con un cielo raso inclinado para ocultar las instalaciones. Los volúmenes superiores están pintados de color beige y las cajas de escalera acaban rematadas por una bóveda de rasilla cerámica a la catalana. Las fachadas son distintas en función de la orientación y el emplazamiento: las que dan al jardín gozan de la mejor orientación y están formadas por terrazas de un extremo a otro, mientras que las fachadas en los testeros y las que dan a la calle son completamente planas y están perforadas por una diversidad de huecos que las convierte en un lienzo muy expresivo. Las cajas de escalera están iluminadas con unas piezas de pavés que diversifican y enriquecen aun más la textura de la fachada -
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El projecte va resultar guanyador d’un concurs en què es plantejava el repte de construir un edifici amb tecnologies modernes en el context de Ciutat Vella, amb la proximitat de la catedral i de la vella muralla romana. La solució guanyadora opta per diferenciar clarament un cos baix, ajustat a les alineacions de carrer, i una torre configurada amb independència, de planta rectangular. El cos baix correspon a la sala d’actes i queda vinculat directament al vestíbul d’entrada a través d’un altell intermedi situat a sobre de la sala d’exposicions, a la planta baixa. Així, l’edifici disposa de quatre nivells (el semisoterrani, la planta baixa, l’altell i la sala d’actes) que atorguen unes qualitats representatives a la part de l’edifici vinculada al carrer, mentre que la torre s’eleva com una sèrie de safates independents, amb un nucli de comunicacions vertical (ascensor i escala) situat a la part posterior del solar. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Arxiu
-
Dibuix
Perspectiva de la façana principal dels Habitatges Dalmases.
Fons Xavier Busquets i Sindreu / Arxiu Històric del COAC