Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Memòria

El projecte va resultar guanyador d’un concurs en què es plantejava el repte de construir un edifici amb tecnologies modernes en el context de Ciutat Vella, amb la proximitat de la catedral i de la vella muralla romana. La solució guanyadora opta per diferenciar clarament un cos baix, ajustat a les alineacions de carrer, i una torre configurada amb independència, de planta rectangular. El cos baix correspon a la sala d’actes i queda vinculat directament al vestíbul d’entrada a través d’un altell intermedi situat a sobre de la sala d’exposicions, a la planta baixa. Així, l’edifici disposa de quatre nivells (el semisoterrani, la planta baixa, l’altell i la sala d’actes) que atorguen unes qualitats representatives a la part de l’edifici vinculada al carrer, mentre que la torre s’eleva com una sèrie de safates independents, amb un nucli de comunicacions vertical (ascensor i escala) situat a la part posterior del solar.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Este proyecto se encuentra situado en un solar trapezoidal y tiene que dar una respuesta apropiada al emplazamiento, ya que está situado en la misma plaza que sirve de acceso a la catedral, pero también convertirse en un claro exponente de la arquitectura moderna internacional. El edificio se divide en dos volúmenes claramente diferenciados: el más bajo redibuja el perímetro de la trama urbana medieval y respeta el sistema de espacios urbanos, mientras que la torre se retrasa al máximo de la plaza para no agredir al entorno con nuevas formas y materiales. El volumen más bajo contiene las actividades abiertas al público y la torre las oficinas. El recorrido del cuerpo bajo se produce en espiral, a través de una escalera completamente abierta y es una continuación de la calle. De la cooperativa se sube al bar y del bar a la planta baja, con la fachada completamente de vidrio. Finalmente se llega a la sala de actos, con un friso de hormigón armado que sirve de soporte a unos esgrafiados de Picasso. La torre está planteada como un contenedor de servicios al colegiado. Cada planta fue diseñada por un arquitecto distinto, aunque actualmente no se conserva ninguno de los interiores originales.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa