COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

Veure totes les imatges

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  • Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Memòria

El projecte va resultar guanyador d’un concurs en què es plantejava el repte de construir un edifici amb tecnologies modernes en el context de Ciutat Vella, amb la proximitat de la catedral i de la vella muralla romana. La solució guanyadora opta per diferenciar clarament un cos baix, ajustat a les alineacions de carrer, i una torre configurada amb independència, de planta rectangular. El cos baix correspon a la sala d’actes i queda vinculat directament al vestíbul d’entrada a través d’un altell intermedi situat a sobre de la sala d’exposicions, a la planta baixa. Així, l’edifici disposa de quatre nivells (el semisoterrani, la planta baixa, l’altell i la sala d’actes) que atorguen unes qualitats representatives a la part de l’edifici vinculada al carrer, mentre que la torre s’eleva com una sèrie de safates independents, amb un nucli de comunicacions vertical (ascensor i escala) situat a la part posterior del solar.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Aquest projecte està situat en un solar trapezoïdal i ha de donar una resposta apropiada a l'emplaçament, ja que està situat a la mateixa plaça que serveix d'accés a la catedral, però també esdevé un clar exponent de l'arquitectura moderna internacional. L'edifici es divideix en dos volums clarament diferenciats: el més baix redibuixa el perímetre de la trama urbana medieval i respecta el sistema d'espais urbans, mentre que la torre s'endarrereix al màxim de la plaça per no agredir l'entorn amb formes i materials nous. El volum més baix conté les activitats obertes al públic i la torre, les oficines.
El recorregut del cos baix es produeix en espiral, mitjançant una escala completament oberta i és una continuació del carrer. De la cooperativa s'enfila al bar i del bar a la planta baixa, amb la façana completament de vidre. Finalment s´arriba a la sala d´actes, amb un fris de formigó armat que serveix de suport a uns esgrafiats de Picasso. La torre està plantejada com a contenidor de serveis al col·legiat. Cada planta va ser dissenyada per un arquitecte diferent, encara que actualment no se'n conserva cap dels interiors originals.

Autor: Xavier Llobet Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (29)

  1. Concurs per a la Seu Social del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    autoria desconeguda

    Concurs per a la Seu Social del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  2. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Xavier Busquets i Sindreu

    Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    El projecte va resultar guanyador d’un concurs en què es plantejava el repte de construir un edifici amb tecnologies modernes en el context de Ciutat Vella, amb la proximitat de la catedral i de la vella muralla romana. La solució guanyadora opta per diferenciar clarament un cos baix, ajustat a les alineacions de carrer, i una torre configurada amb independència, de planta rectangular. El cos baix correspon a la sala d’actes i queda vinculat directament al vestíbul d’entrada a través d’un altell intermedi situat a sobre de la sala d’exposicions, a la planta baixa. Així, l’edifici disposa de quatre nivells (el semisoterrani, la planta baixa, l’altell i la sala d’actes) que atorguen unes qualitats representatives a la part de l’edifici vinculada al carrer, mentre que la torre s’eleva com una sèrie de safates independents, amb un nucli de comunicacions vertical (ascensor i escala) situat a la part posterior del solar.

  3. Espai Picasso i Sala d'Actes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Xavier Busquets i Sindreu

    Espai Picasso i Sala d'Actes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  4. Planta CIE i Exposicions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Francesc Bassó i Birulés, Joaquim Gili i Moros

    Planta CIE i Exposicions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  5. Planta de Secretaria del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Antoni de Moragas i Gallissà

    Planta de Secretaria del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  6. Planta Biblioteca del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages

    Planta Biblioteca del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  7. Planta de Visat i Administració del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina

    Planta de Visat i Administració del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    En formular l'encàrrec de distribuir, acabar i moblar una planta de l'edifici del Col·legi d'Arquitectes, aquesta estava pràcticament acabada d'estructura, finestres i tancaments exteriors, revestiment d'ampits, paviment, cel-ras i instal·lacions d'aire condicionat i electricitat. Les dependències a situar-hi eren les corresponents a la secció del visat de plànols i administració, secció bàsica i fonamental en el funcionament del Col·legi, perquè s'hi realitza la tasca d'inspecció i conformació de projectes, que constitueix pròpiament l'activitat de la institució. Als Concursos d'Avantprojectes de l'edifici el programa establert per a aquestes seccions era el següent: Visat: Sala d'espera i presentació de treballs, despatx de Vocal de Torn, despatx de l'arquitecte Cap del Visat, oficina, arxiu i fitxers. Administració: Despatxos del Tresorer i del Contador, Caixa, oficina de comptabilitat, entrega de treballs. Des de les dates de convocatòria del Concurs fins al de l'encàrrec que comentem, les necessitats d'aquestes seccions ja es van veure extraordinàriament multiplicades, sobretot pel que fa a la capacitat de les oficines i al nombre d'arquitectes encarregats del visat. A partir dels primers croquis es va comprovar que l'espai que es disposava era molt insuficient i que per desenvolupar-ho eficaçment -com corresponia a la importància de la secció- calia ocupar una altra planta. Es van realitzar diverses consultes amb la Junta d'Obres i es va acordar limitar-se a la planta disponible i, en canvi, suprimir de la secció la Sala d'espera, el despatx del Vocal de Torn i el del Comptador i ampliar tant com sigui possible el vestíbul general amb l'eventual utilització del replà de l'escala. Es va suggerir així mateix la possibilitat d'utilitzar el Club com a ampliació de la zona d'espera de la secció de visat, encara que ja es va veure l'inconvenient de la seva manca de proximitat, inconvenient que, per altra banda, en aquell estat avançat de la construcció, no ja es podia afrontar vàlidament. D'acord amb el programa, es van establir dues unitats en certa manera independents: visat i administració. La primera es va estructurar seguint l'ordre rigorós de la marxa dels papers: taulell de presentació de documents-registre d'entrada-personal auxiliar de visat-arxiu i fitxers metàl·lics-arquitectes que realitzen el visat de plànols-caixa-mostrador de lliurament de documents . Enmig d'aquesta unitat hi ha el despatx aïllat de l'arquitecte en cap, que és l'únic que té accés directe des del vestítol per facilitar-ne les consultes personals. En aquest sentit, i d‟acord amb un criteri general d‟organització del treball d‟aquesta secció, es va procurar evitar el contacte directe del públic amb els arquitectes que realitzen personalment el visat. L'altra unitat la constitueix l'oficina general d'administració, comunicada amb el despatx del tresorer, una altra de les dues úniques peces que tenen accés directe des del vestíbul. Totes dues unitats se separen amb el passadís d'entrada del personal, que és, així mateix, la zona per on el vestíbul es comunica amb l'exterior, és a dir, amb les vistes cap a les torres romanes i la façana neogòtica de la Catedral. Donada l'exigüitat de l'espai disponible es va pensar, com hem dit, ampliar el vestíbul amb el replà d'escala. Aquesta solució que permetia adaptar un espai per a zona de revisió i preparació de documents per part dels col·legiats, implicava, en canvi, la impossibilitat d'aïllar totalment el conjunt d'oficines -durant les hores que no fossin d'atenció al públic- de les circulacions verticals per desembocar en aquell replà, l'escala i els ascensors. la Junta d'Obres va indicar els inconvenients que això comportava i la necessitat destablir un tancament efectiu. Amb aquest criteri, es va arribar a una solució intermèdia, consistent a envair el replà només amb aquells elements que fossin massissos i que comportessin, per tant, un tancament fix i separar la zona lliure amb una simple mampara de vidre sense muntants ni travessers i una porta "Securit” que almenys unís visualment els dos espais ja que no podien ser-ho materialment. El moblament es va disposar de manera que facilités aquesta sensació i que, alhora, permetés en la mesura del possible alguna utilització efectiva del replà. Per això es van situar dos bancs iguals, un a cada costat de l'esmentada mampara de vidre.

  8. Planta Bar i Restaurant del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Planta Bar i Restaurant del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  9. Planta Club del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Planta Club del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  10. Planta de Deganat i Junta de Govern del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó

    Planta de Deganat i Junta de Govern del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  11. Planta de Publicacions i Oficines CIDE del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Pau Monguió i Abella, Francesc Vayreda i Bofill

    Planta de Publicacions i Oficines CIDE del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  12. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Planta de Secretaria del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Antoni de Moragas i Gallissà

  13. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Planta de Publicacions i Oficines CIDE del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Pau Monguió i Abella, Francesc Vayreda i Bofill

  14. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Xavier Busquets i Sindreu

  15. 'ÒRIM, otro' Exposició de Joan Miró i Mural al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca

    'ÒRIM, otro' Exposició de Joan Miró i Mural al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Era finals del 1968 quan els arquitectes socis de Studio PER (Pep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet i Oscar Tusquets), que acabàvem de fer vint-i-set anys, vam rebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears l’encàrrec de fer el guió i el muntatge a la seu col·legial d’una contraexposició —que vam titular Orim, otro (Miró escrit de dreta a esquerra)— de l’exposició antològica organitzada per l’Ajuntament de Barcelona en el marc gòtic de l’antic Hospital de la Santa Creu. Malgrat les dificultats que la dictadura del general Franco representava per a l’obertura a l’estranger, ens sentíem molt pròxims als fets del maig del 68 a París. Barcelona era, aleshores, una ciutat més cosmopolita que ara, que no deixa de ser una ciutat a la qual l’èxit turístic li va diluint la personalitat. I guardem un record inesborrable d’aquells mesos en què vam estar treballant en el projecte, assessorats per Joan Brossa, Alexandre Cirici, Pere Portabella, Joan Prats i Antoni Tàpies, i sobretot del contacte amb Joan Miró. En el transcurs d’un sopar al Reno, vam exposar a Joan Miró el nostre guió, li vam demanar una intervenció personal sobre els vidres que envolten la planta baixa del Col·legi i vam fixar una data per visitar el seu estudi de Mallorca i escollir algunes pintures originals que haurien de formar part de l’exposició. A l’estudi de Miró hi vam anar l’Oscar Tusquets i jo mateix. La seva casa era bastant kitsch. Una peixera situada sobre una mena de parterre interior era l’element arquitectònic que més recordo de la sala d’estar on vam esperar que baixés del seu dormitori. Se’n va excusar dient que aquell era el terreny de la seva esposa Pilar, que tenia un germà arquitecte que els havia obsequiat amb el projecte. De seguida ens va conduir cap al seu estudi, un edifici de gran qualitat arquitectònica i molt viscut per Miró, ple d’obra seva en curs d’execució, retalls de revistes i de diaris i diversos objectes d’art primitiu africà. Ens van impressionar molt les pintures en què estava treballant. El nostre guió plantejava dividir l’exposició en dos espais ben diferenciats, separats per l’escala que duu a l’anomenada Sala Picasso i que proposàvem tancar lateralment i per sobre com si fos un túnel en fort pendent. L’espai inferior estaria dedicat al Miró d’abans de la Guerra Civil; l’espai de sobre, al Miró de després de la guerra. El túnel-escala entre els dos espais significaria l’època fosca de la guerra, i s’hi projectaria una pel·lícula que vam encarregar a Pere Portabella. Vam dissenyar els diferents racons i vitrines per posar-hi els quadres i objectes de l’exposició, amb els materials propis dels encofrats que ens va proporcionar desinteressadament l’empresa constructora que més apreciàvem en aquells temps, i que malauradament ha desaparegut del mercat: Famadas, SA. Pel que fa al contingut, malgrat que Miró, Prats i Tàpies ens van oferir obres originals de les seves col·leccions particulars, només vam utilitzar les obres que tenien més possibilitats didàctiques i una actitud més contestatària. Les grans obres no ens interessaven, ja es podien veure a la gran exposició de l’Hospital de la Santa Creu. Una gran part de la nostra exposició consistia en una selecció de fotografies ampliades de fragments de quadres en què era present tota la simbologia de Miró, com ara el sexe femení representat per uns peluts llavis genitals o bé capellans passant per l’anella, tal com es pot veure en els gravats de la sèrie Barcelona. Però en el nostre guió hi figurava, també, demanar a Joan Miró que fes alguna intervenció en els vidres que envolten la planta baixa de la seu del Col·legi d’Arquitectes, a la plaça Nova. Nosaltres imaginàvem que, en el millor dels casos, hi pintaria la seva signatura, però la seva resposta entusiasta va ser pintar-hi un mural en quatre colors i negre. A cadascun dels guionistes ens va assignar un color i ell es va reservar el negre, aplicat a escombra, per corregir el que nosaltres havíem de pintar moments abans. Era, en grans dimensions, la mateixa actitud que va portar Miró, en la darrera etapa de la seva vida com a artista, a pintar sobre quadres anònims que comprava en exposicions provincianes.

  16. Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

    Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    La nostra intenció en aquest projecte era fer, en arquitectura, l’equivalent a un camió de repartiment de Coca-Cola: Un container fàcil d’identificar i que endreci el caos d’un munt de caixes amb ampolles de diferents mesures, des de la normal fins la familiar. L’espai definit per l’edifici del COACB tancat per un mur cortina, en el qual s’havia d’instal·lar l’Arxiu Històric, i la nostra incapacitat de dissenyar en poc temps, i per a poques unitats, uns arxivadors de plànols, folis, fitxes i diapositives tan econòmics i eficaços com els del mercat varen ser els determinants essencials de la forma. Ens extendrem una mica més sobre ambdós conceptes. L’emplaçament en una planta lliure, d’un edifici amb mur cortina va ser el responsable de la posició de tot l’arxiu al centre del recinte, amb les circulacions perifèriques per no entrar en contradicció amb un tipus de façana pensada per deixar-la lliure de mobles. El mur cortina. El mur cortina de la façana existent, va ser també el responsable de l’elevació del paviment per corregir els defectes de l’edifici, que té l’ampit massa alt. A un nivell més anecdòtic, ha estat responsable del to fosc de la nostra intervenció en contrast amb el blanc brillant de l’ambient preexistent. També de la moqueta que cobreix la part nova en contrast amb el parquet existent. Després d’aquest projecte i fent una certa generalització de la nostra experiència, ens arrisquem a fer l’afirmació de que el mur cortina te moltes possibilitats en un edifici destinat a oficines. Reconeguda la nostra incapacitat per dissenyar i produir artesanalment uns arxivadors eficaços, (entenem per eficaços que els calaixos obrin i tanquin suaument), que fossin també transportables i alhora poguessin ampliar-se en cas de crèixer l’arxiu, però sense haver de recòrrer als arquitectes i artesans que els haguessin construit, vam optar per seleccionar el conjunt d’arxivadors que, al nostre parer, estiguessin millor dissenyats. Ens agradaria apuntar de passada que ni els fabricants més potents de mobiliari d’oficines s’han preocupat de coordinar les mides entre els arxivadors destinats a diferents usos, i que tampoc els tiradors de tots ells responen al mateix criteri de disseny. El nostre punt d’inici, d’utilitzar uns arxivadors produits industrialment, respon a una actitud en la que estem especialment interessats, perque, creiem nosaltres, respon a un cas molt simple del que són els encàrrecs més important de l’arquitectura d’interiors. ¿Com pot dissenyar-se un supermercat sense pensar que haurà d’utilitzar-se una d’aquelles monstruoses neveres per a productes congelats, formatges o llet? ¿Com pot dissenyar-se un bar sense pensar que a dins hi haurà una cafetera italiana plena de plàstics fluorescents i altres embellidors, i sense pensar que entre les taules aviat el propietari hi instalarà un parell de jukebox? ¿Com podem pensar en el disseny d’unes oficines si oblidem que la seva imatge estarà en part formada pels arxivadors, les màquines d’escriure i les neveres de Coca-Cola? El resultat d’aquesta actitud es un cert caos visual d’arxivadors de diferents mesures i amb diferents sistemes de tirador. Caos que intentem endreçar amb l’utilització d’un sol i fosc color per a tots els tipus d’arxivadors i la introducció d’unes repises i suports cil·líndrics de fusta que, resolent el problema funcional de superfícies de treball pels qui treballen a l’arxiu històric, introdueixen un ordre visual. Així com les endreçades pilastres del Palazzo Taruffi mantenen la monumentalitat d’un edifici amb obertures disposades asimètricament, els cilindres de fusta en les cantonades de l’Arxiu Històric son prou importants visualment per admetre un cert caos en el disseny i disposició dels arxivadors. Per tranquilitzar als funcionalistes, direm que la funció d’aquestes columnes es resoldre el problema de les cantonades que no tenen resolt els fabricants d’arxivadors.

  17. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar

  18. La Recuperación de J. Hoffmann

    Gabriel Mora i Gramunt, Santiago Roqueta i Matías

    La Recuperación de J. Hoffmann

  19. Exposició Memòria Renaixentista a Catalunya

    Xavier Güell i Guix, Francesc-Xavier Pouplana i Solé, Josep Maria Rovira i Gimeno

    Exposició Memòria Renaixentista a Catalunya

  20. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme - Interiors d'Ús Públic, Comercial i Professional

    Premi FAD

    Acondicionament de la Planta 5a del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

  21. Acondicionament de la Planta 5a del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Acondicionament de la Planta 5a del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    La planta de Secretaria havia estat dissenyada per Antoni Moragas i Gallissà. La junta del COAC, considerant que havia quedat obsoleta, va encarregar una renovació total de la mateixa. En la nova planta s'ha incorporat l'antic vestíbul per augmentar l'espai de recepció, i s'han creat tres zones: uns despatxos tancats, una oficina panoràmica i la tercera d'arxiu. En el projecte s'han recuperat parts de l'antic interior per a mantenir la memòria de la història del COAC.

  22. Oficines de la Vocalia de Cultura a la Sala Picasso del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Jordi Moliner i Salinas, Antoni Poch Vives

  23. Premi Ciutat de Barcelona

    Guardonat / Premiat. Categoria: Disseny d'Interiors

    Premi Ciutat de Barcelona

    Oficines de la Vocalia de Cultura a la Sala Picasso del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Jordi Moliner i Salinas, Antoni Poch Vives

  24. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme - Interiors d'Ús Públic, Comercial i Professional

    Premi FAD

    Oficines de la Vocalia de Cultura a la Sala Picasso del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Jordi Moliner i Salinas, Antoni Poch Vives

  25. Renovació de la Façana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    autoria desconeguda

    Renovació de la Façana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    La proposta és una reinterpretació del projecte original d'en Xavier Busquets de l'any 1962 i que forma part del llegat de l'arquitectura moderna catalana. Consisteix en mantenir i reforçar allò que era més substancial a la proposta original; que era la tensió que s'establia entre la plataforma monumental del cos baix trapezoïdal amb els esgrafiats de Picasso i el cos amb alçada, retirat, de les plantes d'oficines. Reforçant la neutralitat del fons, es valora més el basament d'en Picasso. Es recupera, en definitiva, l'esperit del projecte original introduint algunes modificacions com ara el canvi de tipus d'obertura de les finestres, passant de lliscants i batents originals, a unes oscil·lobatents i a la supressió de l'acabat del coronament de l'edifici amb un aplacat amb gresite estenent el vidre de la façana fins al coronament superior, com ja apareixia a la maqueta que Busquets havia presentat al concurs de l'any 1958. S'optà doncs per una fidelitat critica del projecte original en comptes d'una proposta alternativa com podria ser proposar una segona pell o el canvi de l'especejament del mur cortina de la façana en benefici d'una major transparència. S'ha procurat millorar les prestacions de la nova façana tant en la qualitat dels materials i detalls constructius com en l'eficiència energètica del conjunt. En aquest sentit, s'ha incorporat en el panell dels ampits, un vidre fotovoltaic amb tecnologia CIGS, amb una serigrafia de petits punts blancs de manera que es matisi l'impacte del negre al gris i s'integri millor al conjunt de la façana.

  26. Renovació de la Façana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Jordi Mansilla, Jorge Perea, Joan Maria Viader i Martí

    Renovació de la Façana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    La proposta és una reinterpretació del projecte original d'en Xavier Busquets de l'any 1962 i que forma part del llegat de l'arquitectura moderna catalana. Consisteix en mantenir i reforçar allò que era més substancial a la proposta original; que era la tensió que s'establia entre la plataforma monumental del cos baix trapezoïdal amb els esgrafiats de Picasso i el cos amb alçada, retirat, de les plantes d'oficines. Reforçant la neutralitat del fons, es valora més el basament d'en Picasso. Es recupera, en definitiva, l'esperit del projecte original introduint algunes modificacions com ara el canvi de tipus d'obertura de les finestres, passant de lliscants i batents originals, a unes oscil·lobatents i a la supressió de l'acabat del coronament de l'edifici amb un aplacat amb gresite estenent el vidre de la façana fins al coronament superior, com ja apareixia a la maqueta que Busquets havia presentat al concurs de l'any 1958. S'optà doncs per una fidelitat critica del projecte original en comptes d'una proposta alternativa com podria ser proposar una segona pell o el canvi de l'especejament del mur cortina de la façana en benefici d'una major transparència. S'ha procurat millorar les prestacions de la nova façana tant en la qualitat dels materials i detalls constructius com en l'eficiència energètica del conjunt. En aquest sentit, s'ha incorporat en el panell dels ampits, un vidre fotovoltaic amb tecnologia CIGS, amb una serigrafia de petits punts blancs de manera que es matisi l'impacte del negre al gris i s'integri millor al conjunt de la façana.

  27. EU Mies Award

    Nominat
    Renovació de la Façana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Jordi Mansilla, Jorge Perea, Joan Maria Viader i Martí

  28. Exposició 'Correa & Milá, en perspectiva' al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque), Aureli Mora Sanvisens, Omar Ornaque Mor

    Exposició 'Correa & Milá, en perspectiva' al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

  29. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Intervencions Efímeres

    Premi FAD

    Exposició 'Correa & Milá, en perspectiva' al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

    AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque), Aureli Mora Sanvisens, Omar Ornaque Mor

Rutes i Apunts (2)

Obres Relacionades

Conjunt Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

També et pot interessar...

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!