Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Habitatge unifamiliar entre mitgeres, de planta rectangular i configurat per planta baixa, pis i terrat a la catalana. A la planta baixa presenta un sòcol que arriba fins a l'alçada de la base de les finestres. Hi té porta central flanquejada per una finestra a cada banda. Totes tres obertures presenten a la part superior una decoració en forma de trapezi regular sobre el qual se situen tres rajoles de ceràmica vidriada de tons verdosos i motius naturalistes procedents de la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat. També trobem una imposició de rajola en color verd a banda i banda d'aquestes finestres, a la seva part alta. Al pis superior un altra cop es destaca l'eix central del conjunt a partir de la presència d'un petit balcó d'una porta amb barana de ferro forjat i suportat sobre mènsules que moren al parament de forma esglaonada. El frontal de la plataforma del balcó té igualment una decoració ceràmica de tons verdosos que combina peces llises amb d'altres amb motius naturalistes. A banda i banda del balcó se situen dues finestres amb un ampit que simula suportar-se sobre un arc rebaixat cec. Les obertures de la planta baixa i del primer pis coincideixen en la seva ubicació sobre un eix vertical. A la part superior de l'edifici es troben els elements que més caràcter atorguen al conjunt. En el límit entre el final del cos del pis i la barana del parapet de la terrassa superior se situa un ràfec suportat en una galeria d'arcs cecs i al centre de cadascun dels arcs se situa un espirall circular fet de ceràmica vidriada de tons verds reproduint motius similars als de les rajoles de les finestres de la planta baixa. A d'interstici entre la forma arrodonida de l'arc i la línia recta del ràfec es creen petits triangles o carcanyols decorats amb fragments de ceràmica vidriada de color blau. Per últim, el parament de la terrassa a la catalana de la part superior es decora amb una sanefa de motius geomètrics feta amb ceràmica blava. La tendència d'aquestes motius és horitzontal, tot i que a la part central, coincidint amb la línia de la porta i el balcó, els motius mantenen una línia vertical. L'estudiosa Mercè Vidal considera aquesta casa com una mostra de la transició que expressa Borrell del modernisme al noucentisme. Aquest edifici manté diferències d'estil notables amb la casa que Josefa Serra havia fet construir el mateix any just al costat. La casa va ser encarregada per Josefa Serra de Molins a l'arquitecte municipal Gabriel Borrell i Cardona l'any 1918. Per la seva decoració recorda molt la casa situada als números 12-12 del carrer Carreretes (fitxa número 3), projectada també per Gabriel Borrell. Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu.

Font: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

De planta rectangular, planta baixa i un pis, acabada en terrat. Presenta al primer pis alternança de balcons i finestres i interessant detalls en mènsules sota el terrat. Decoració amb rajoles de ceràmica a les finestres.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació